En els darrers dies s'ha ridiculitzat i criticat que el Parlament del nostre país contractés els serveis de traducció simultània per atendre la visita d'una delegació nicaragüenca al nostre país. L'argument és el de sempre, com que nosaltres entenem i sabem parlar el castellà no calia utilitzéssim el servei de traducció simultània. Amb Catalunya, amb els catalans, sempre es fa servir aquesta argumentació que ningú utilitzaria per defensar la mateixa posició amb cap altra llengua o país. Imagineu que una delegació portuguesa visita el parlament espanyol i com que, si es vol, poden entrendre's perfectament no cal que usin el servei d'interpretació.Ningú gosaria criticar el servei de traducció. En el nostre cas, sí, tothom s'hi veu amb cor, fins i tot nosaltres mateixos. És una prova més que estem força malalts del terrat. Acomplexats.
Tothom té assumit que el català ha de tenir una actitud submissa sempre davant del castellà. És allò del bilingüisme tan tronat. Si algú ha de deixar de ser el que és sempre han de ser els catalans. Qui es declara defensor del bilingüisme no fa altra cosa que defensar la seva posició monolingüe. Ja n'hi ha prou. Aquesta actitud nostra deu ser única al món. Per dintre, els monolingües militants deuen pensar com en som de fàcils a l'hora de convèncer-nos d'allò que a ells els convé. Així, mica a mica, cada cop més submissos.
La normalitat ha de servir per tothom, menys per a nosaltres. I nosaltres, com a babaus, encara ens hi afegim. Doncs, no. Em sembla molt bé que ERC defensi que quan rebem una visita a la nostra màxima institució, aquesta té el dret a expressar-se tal com és, amb una llengua pròpia. Podem entendre i parlar les llengües que calguin, però tenim el mateix dret que qualsevol altre a expressar-nos en la nostra llengua. Tenim el dret a no ser, com sempre, els que acabem arronsant-nos i, acomplexats, abandonar i renunciar a allò que ningú més al món renunciaria. Amb nosaltres, però, tothom pot. I alguns de nosaltres encara els ajudem. Que imbècils que arribem a ser. Però és clar, tot plegat no és gratuït, estem tan acostumats a actuar així en la nostra vida diària que trobem inacceptable qualsevol actitud desacomplexada i que tendeix a la normalitat. Amb aquesta actitud d'esclaus no ens espera un futur gaire prometedor.
Cal pagar un servei de traducció simultània quan rebem una visita forània al parlament, al govern o on sigui? És clar que sí. Quan vinguin de Llatinoamèrica i quan vinguin de Castella, és igual. És una qüestió de dignitat.
21/11/2009, 20:19
Abans que res, bon article.
Molts dels que han criticat el nostre Parlament per haver contractat un servei de traducció durant la visita dels delegats nicaragüencs farien bé de callar. Si hi ha una cosa que el nostre Parlament té és el fet que poden usar-se les tres llengües i que els diputats les fan servir sense problemes tot i que la llengua majoritària en el català. Has citat el cas que si una delegació portuguesa visités el Congrés dels Diputats ningú gosaria criticar l'ús d'intèrprets. No ho sé, sabent com funcionen a aquelles terres no m'estranyaria que critiquessin els portuguesos per parlar en portugués.
Les sessions del nostre Parlament són en català, només n'hi ha un parell de diputats que fan servir el castellà. Per tant és normal que vingui qui vingui i independentment d'on vingui els discursos dels nostres diputats han de ser en català i facilitar a la delegació un servei d'intèrpret.