Fa dies que m'estava aguantant de fer un apunt com aquest, però avui ja no em puc retenir més. La meva filla gran ha començat l'ESO enguany. En general està, i estem,  molt satisfets de l'institut que conjuntament vam triar. Va contenta a classe i està estudiant amb molt d'interès. Considero que el Jaume Huguet de Valls és un bon institut. Ella, com tants d'altres, ha començat enguany una etapa nova en el seu historial acadèmic amb un salt important com és passar de l'ensenyament primari al secundari. Ara haurà de començar a espavilar-se una miqueta més del que estava acostumada, però inicialment seguirà necessitant el suport dels seus pares per habituar-se al nou cicle.

Com si aquest canvi no fos ja prou gran, en el seu cas ha començat una aventura iniciada pel departament d'Educació, em refereixo a la introducció dels llibres de text digitals. Abans de continuar em vull ja mullar sense embuts. Un veritable fiasco. Penso que la implantació dels llibres digitals a l'ensenyament secundari ha estat un fracàs sonat.

Una primera constatació, des del meu punt de vista, és que hi ha hagut una improvisació total. Així no es fan les coses. D'aquesta manera l'únic resultat no pot ser un altre que un estrepitós fracàs. Per una banda, es començava el curs sense saber-ningú gaire cosa. Primer de tot, tothom ha hagut de comprar-se un netbook, subvencionat al 50% pel departament. Segona cosa, tothom s'ha hagut de posar internet a casa. Molts ja fa anys, pràcticament des dels inicis, que en tenim, però molta gent no en tenien i això els ha suposat una despesa important que no tenien i cada mes de l'any. La connexió a internet de banda ampla no ha rebut cap tipus de subvenció. Podem afegir la dificultat que en alguns pobles o àrees geogràfiques hi ha per rebre o tenir aquest tipus de connexió.

Sobre aquestes dues primeres qüestions denoto una pressa inusitada per part del govern de la Generalitat per fer alguna cosa respecte a l'ensenyament obligatori. Hi ha llocs que tenen de fa anys els llibres de text gratuïts, aquí havien de fer alguna cosa i amb l'excusa de la modernitat han optat pel llibre digital. L'ús dels llibres digitals no és el mateix que la introducció dels ordinadors a les aules; són coses diferents. En altres indrets ja fa temps que cada alumne té un ordinador a l'aula per ell. Aquí no podíem quedar tan enrere. S'havia de fer alguna cosa i depressa; ja se sap que la pressa no acostuma a ser una bona consellera. Per tant, la meva primera conclusió és precipitació per part del departament i molts inconvenients per a les famílies.

La meva tercera consideració fa referència als llibres digitals en si mateixos. La primera cosa que vull dir sobre això és que em sembla un mal símptome que tan sols hi hagi una editorial que hagi fet una oferta i per tant tingui el monopoli del llibre digital de text. Manca competència, que com sabem és la base per a aconseguir uns bons continguts, uns bons preus i un bon funcionament del sistema. L'editorial que ha aconseguit la contractació del departament no dóna, en la meva opinió, la talla. Els seus continguts em semblen força infantils i poc treballats. La forma en què s'ha de treballar dins el seu web em sembla molt imperfecte. En la matèria de matemàtiques, per exemple, el llibre de text és en castellà, no hi ha la versió catalana. Quan obres un exercici l'has de fer, tant sí com no, perquè si només mires l'exercici sense fer-lo, l'exercici es dóna per fet i enviat. Sempre has d'estar negociant amb el professor o professora que el torni a penjar perquè no l'has fet encara. Si se't talla la connexió, l'exercici es dóna també per fet i enviat. És impossible, també, poder fer consultes al llibre de text mentre estàs fent un exercici perquè si ho fas, quan retornes a l'exercici ja no se't carrega i el dóna per enviat. 

Com es pot veure, són massa inconvenients. Els estudiants tenen problemes afegits al propi fet d'estudiar i treballar els exercicis. El sistema no funciona. Jo que he estudiat a la UOC em pensava que el sistema seria una cosa similar al funcionament del campus virtual de la Universitat Catalana. Però tota semblança és pura imaginació. Penso que seria molt més fàcil poder descarregar-se els exercicis i enviar-los per correu electrònic un cop realitzats. Hauries de poder consultar el llibre de text quan vulguessis, hauries de tenir obligatòriament les matèries en llengua catalana, com a mínim i com està legislat, etc. Són tantes coses!

Penso que no es poden instaurar sistemes que no han estat prou validats. Penso que en res ajuda que els alumnes tinguin més preocupacions que les pròpies de l'estudi. La veritat és que no ho entenc, a no ser que hi hagi altres interesssos que han forçat al departament a actuar amb tanta celeritat. No entenc com una editorial pot oferir un producte tan nefast com aquest i com un departament d'educació el pot comprar. No ho entenc. 

Les meves filles han fet mecanografia i per tant poden escriure en un teclat força ràpidament, però la majoria dels alumnes no saben escriure en un teclat i tenen molta feina a usar-lo. No hem començat la casa per la teulada? Algú pot explicar totes aquestes irregularitats? Perquè si algú pot, jo sóc bisbe.

Podem afegir el poc temps que el professorat ha tingut, també, per a habituar-se al sistema. Penso que s'acabarà el curs i encara no s'hauran subsanat tots aquests inconvenients. Hi podem sumar que en algunes assignatures digitals encara no han arribat els llibres en format paper que els pares vam comprar abans de començar el curs. Penso que hem de demanar responsabilitats per tot l'exposat aquí. On són les associacions de pares? No les he sentit enlloc denunciant aquestes irregularitats i la deficiència del sistema. Ni per les qüestions pròpiament pedagògiques, ni per les que he exposat primerament. No tenen res a dir?

Si aquest ha de ser el sistema, per mi que l'oblidin. Més val retornar al sistema clàssic o, si més no, deixar-lo en suspens fins a tenir garanties de bon funcionament. Fins a tenir competència editorial. Fins a preparar els alumnes al llarg de la seva etapa educativa no només a jugar en un ordinador o usar internet, sinó a tenir un bon domini del teclat que més endavant hauran d'usar amb fluidesa. Però veig una comunitat educativa adormida en aquest tema. Ningú no diu res. Ningú demana explicacions, ningú les dóna. Mentrestant, els nostres fills van fent de conillets d'índia, potser a costa de la qualitat educativa que es mereixen.

Massa silencis em fan sospitar. I avui dia, en els temps actuals, les sospites no són gaire bones.