L’experiència religiosa de Jesús
- 1.
L’experiència de Déu
com a Pare
Jesús, a partir dels textos de
l’Antic Testament i en un clima d’austeritat (desert) i de pregària
(Parenostre), fa una experiència de Déu, profundament alliberadora, una
experiència contrària a la màgia, a la ritualitat i al poder i destinada a
fer “escola” (deixebles).
- Jesús, sense ser un líder revolucionari,
posa les bases d’una religiositat alliberadora, capaç de transformar les
persones i de crear unes relacions fraternals, presidides per la justícia
i la solidaritat i destinades a establir la pau.
- Jesús invoca Déu com a Pare en la línia
de l’Antic Testament, és a dir, com Aquell que “crida” totes les coses
perquè “siguin” (dóna l’ésser), tots els éssers vivents perquè “visquin”
(dóna la vida) i els éssers humans perquè “estimin” (dóna l’amor).
- Jesús “personalitza” (viu en persona)
l’elecció d’Israel com a “poble escollit” i ho fa donant a aquesta
“elecció” un sentit universal: el poble escollit és signe o sagrament de
tota la humanitat estimada per Déu, sense diferències i sense fronteres.
Jesús no pretén “fundar” una nova
religió, sinó més aviat alliberar la religiositat de les persones d’unes
estructures feixugues que fan difícils el benestar, la serenor i la felicitat.
Jesús potencia una religiositat “estètica” basada en la contemplació de la
bellesa.
- 2.
L’experiència de
Jesús com a Fill
Des de la seva consciència messiànica
Jesús viu la seva relació amb Déu Pare com una relació “personal” (és a dir, com
allò que el fa ser “persona”) i “espiritual” (és a dir, una relació amb Déu com
esperit). La consciència de ser el Fill és la base de la seva
consciència com a germà de tots els homes.
- Jesús va viure la seva filiació divina en la línia de l’Antic Testament, on s’anomenen fills de Déu aquelles persones que han rebut de Déu un encàrrec especial en benefici del poble; Jesús va viure la seva filiació divina com enviat, ungit i messies.
- Jesús va
descobrir Déu com esperit i el va descobrir com Aquell que li dóna,
constitueix i conforme el seu ésser més profund com a persona, de tal
manera que la seva invocació de Déu com a Pare no la fa llavis enfora sinó
ànima endins.
- Jesús fa de
la seva relació amb el Pare la base del seu amor universal, de tal manera
que, essent el primer entre molts germans, fa de la seva vida (i de la
seva mort) l’ofrena suprema i salvadora a tots els homes i dones del món.
Jesús esdevé el model religiós per
excel·lència, sense, però, voler centrar l’atenció religiosa dels homes i dones
en la seva persona. Està convençut que, el qui el veu a ell veu el Pare; però
sap i confessa que el Pare és més que ell. No sembla raonable que Jesús tingués
consciència de la seva divinitat, malgrat que la fe pasqual faci d’aquest
divinitat l’eix vertebrador de la personalitat de Jesús