Molt millor amb més consens i amb referèndum

Vivim una paradoxa. Avui hi ha més descrèdit que mai de la política i dels polític. Però les persones volen decidir aquells aspectes de la política que són importants.

Perquè som en una nova era de la informació i de la comunicació. En una nit es poden despertar consciències o canviar un previst resultat electoral; en poques hores es convoca una mobilització virtual o real. La conscienciació pot ser breu perquè tot canvia molt ràpid, fins i tot l’atenció dels ciutadans i de les ciutadanes i “ a otra cosa mariposa “, perquè així de vertiginós és tot avui. Però qui cregui que les decisions transcendentals les poden decidir un parell de persones i que la resta acatarà, s’equivoca profundament i els resultats contraris poden ser irreversibles. Una equivocació avui pot ser determinant per a molt de temps i igual com es cremen productes i idees, també i més ràpidament ho poden patir organitzacions polítiques, sindicals, empresarials, una marca o qualsevol entitat o persona que acumuli un desprestigi generalitzat tan ràpidament i extensament com es difonen les notícies i les impressions avui.

Més encara, els ciutadans i les ciutadanes prenen moltes decisions cada dia per qüestions banals o importants. Més que mai. Moltes d’elles amb un simple clic de ratolí. Però s’ha anat estenent la percepció que les coses importants que ens afecten les decideixen uns altres i darrerament tothom veiem clar que són els mercats els que han minat la nostra independència personal i col.lectiva. Cada cop hi ha més ganes de dir prou i de recuperar la capacitat de decidir sobre tot el que sigui important per la nostra vida.

I la Constitució ho és d’important. A la Dictadura sospiràvem per una Carta Magna democràtica, decidida i acordada per un amplíssim consens pel qual tots vam renunciar a alguna o a moltes il.lusions o ideals. Un servidor va renunciar a la República o a que el títol vuitè no definís que érem un Estat Federal o una redacció de l’article 27 referit a l’Educació més d’esquerres per dir-ho de forma planera o que no hi hagués cap referència a l’Església Catòlica. Estem parlant de quelcom molt seriós i important, decisiu per la convivència a Espanya, vital per la pau i per garantir la democràcia. Per això quan s’ha parlat de reformar-la sempre s’ha recordat que es requeria consens i temps.

Potser la seva reforma és necessària per garantir l’estabilitat pressupostària encara que està per veure i seria millor, ja que és tan important, que es generalitzés a tota la UE com a mínim. Però sense consens i sense temps per madurar i assumir les seves conseqüències es banalitza la Constitució i en el futur – potser no gaire llunyà – ho pagarem tots. La Constitució a Espanya, diguem-ho clar, si s’ha de reformar és millor que es faci amb un consens que vagi més enllà de PP i PSOE.

Per altra banda, fer-ho com s’ha proposat, sense consultar la totalitat dels ciutadans i les ciutadanes, pot ser percebut com una falta de confiança amb els ciutadans i amb la pròpia proposta. Si es creu que la democràcia és també cridar a la participació a les urnes no només cada quatre anys a les eleccions sinó a respondre sobre les qüestions més importants, llavors és millor plantejar un referèndum encara que sigui amb el risc de perdre’l, qüestió que si s’està segur de la proposta, si és assumida per consens de la immensa majoria de forces parlamentàries, si s’explica amb temps suficient és difícil que succeeixi.

Però em temo que som en un temps en què la racionalitat ha substituït en bona mesura si no del tot a la passió. I ja va dir Spinoza que som éssers racionals però res non es mou si no s’hi posa passió. Un amic després de llegir la darrera actualització del bloc m’ha enviat aquest comentari: “Falta ambició i coratge en fer propostes, conviccions i realisme en defensar-les, poragmatisme i responsabilitat en aplicar-les, passió i empatia en sumar voluntats “.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Molt millor amb més consens i amb referèndum

  1. abel rodríguez diu:

    Sabaté et felicito per la teva valentia, tenia una mala imatge de tú, però crec que haurà de canviar, ja que creia que eres el típic polític amb consigna de partit.
    Jo vaig neixer quan la constitució estava aprovada en referendum popular, i m’agradaria triar si vull rei o república, si vull un estat català dins d’europa o una escola laica.

    Però a part de tot això m’agradaria triar als consells comarcals i diputacions. Triar si vull votar un del PP al meu poble i alhora a la numero 3 de ICV o al 2 d’ERC llistes obertes ja i visca la democràcia participativa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>