El Govern Torra es fa l’orni

 

 

Hi ha poques coses darrerament que em facin riure tant com veure la reacció de la meva gossa quan li demano una cosa i no vol fer-la. Gira el cap cap a un costat i fa veure que no em sent. Així podem estar estona, jo insistint i ella com si sentís ploure.

Es fa la sorda, temporal, naturalment. En castellà dirien que es fa la sueca, que no ve precisament del país escandinau sinó que el seu origen es troba en un tipus de calçat romà anomenat soccus, que en castellà donà “zueco” (calçat de fusta) o “zoquete” (tros de fusta curt i gruixat). S’emprava a l’antiga Roma, sobretot pels actors de comèdia. Amb el temps, soccus es convertiria en sinònim de comediant distret i d’aquí l’expressió “hacerse el sueco”.

En català, en canvi, usem – o hauríem d’usar més pròpiament – fer-se l’orni que és d’etimologia desconeguda encara que alguns diuen que es podria haver originat en l’argot estudiantil a partir del terme grec ὄρνις (“ocell”). També, però, podria ser una deformació de “fer el borni”, en el sentit de ‘no voler veure-hi’.

Ve a tomb això d’un problema que tenim al Sud més sud de Catalunya. Sí, aquesta part cada cop més despoblada, la Catalunya buida on fa pocs dies hem tornat a llegir que se situen les poblacions més pobres del nostre país. És el problema de les comunicacions per carretera.

Catalunya té notablement resolta la comunicació viària per carretera al llarg de la seva costa, des de la costa cap a l’interior i en l’anomenat eix transversal que travessa Catalunya des de Cervera fins a Riudellots de la Selva

El dèficit d’un eix occidental sempre reconegut i planificat però mai no executat, també conegut com Eix de l’Ebre, va d’Amposta fins a Àger passant per Lleida. El Govern de la Generalitat de Catalunya  projectà (abril de 2008) desdoblar-lo des de Lleida fins a Amposta. És la C 12

Aquest eix és vital per a les Terres de l’Ebre cada cop més despoblades i buides i que continuaran amb la mateixa tendència en el futur segons les darreres Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) que diu que al 2030 tots els àmbits territorials tindran més població, excepte les Terres de l’Ebre.

les poques formes de combatre aquesta desigualtat d’oportunitats que suposa la pèrdua de població és la de corregir el dèficit de les comunicacions. És , doncs un problema d’igualtat en aquest cas territorial. Fa pocs mesos, en una tertúlia radiofònica parlava d’aquest tema i quan vaig reclamar igualtat amb la resta de territoris, el moderador em va corregir – o potser recriminar – i em va dir que no era qüestió d’enfrontar territoris. La correcció em va dificultar el son uns quants dies  i encara avui no em deixa dormir el que necessitaria perquè li dóno tombs a la cosa i no puc entendre com reclamar un dret sigui posar en perill la convivència.

Al debat de Política General celebrat dos dies desprès de la nostra Santa Tecla d’enguany es va passar a votació una moció del PSC demanant el desdoblament de la C-12 previst com s’ha dit abans de fa 9 anys. Un servidor tenia l’esperança que el nostre Parlament l’aprovaria. Més si es té  en compte que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre l’havia aprovat el dia abans per unanimitat. Doncs ni esperança ni res. El Govern actual del sr. Torra està entestat fins i tot en canviar el nostre refranyer i al menys a l’Ebre es veu que l’esperança pot ser l’últim però també el primer a perdre’s. Així que la moció es va perdre i la C12 no es desdoblarà.

Una setmana desprès, hem tingut tres morts i tres ferits a la C 12 que el Conseller i la majoria del Parlament no volen desdoblar però aquest estiu hi ha hagut altres accidents sonats. L’excusa és que aquesta carretera no té la densitat suficient com per desdoblar-la, cosa que no succeeix durant els caps de setmana, tant d’estiu com d’hivern. Tampoc no sabem si el Conseller ha comptat els nous 12.500 camions de 20 tones que circularan per aquesta estreta carretera per anar omplint durant els propers anys el nou abocador de Riba-roja d’Ebre.

El Conseller també sembla ignorar que les aspiracions d’un nou creixement econòmic de les Terres de l’Ebre no es produiran si aquestes no compten amb unes bones comunicacions per carretera.

En definitiva, allò que cal és un Govern que pensi en tots els catalans i les catalanes, és dotar tota Catalunya d’uns serveis adequats per reduir les desigualtats territorials que en definitiva ho són també de les persones que hi viuen.

Fer-se l’orni en un cas com aquest és greu. Però potser la comparació més adient sigui una altra i davant d’això haguem de recordar com Pilats es va rentar les mans. Les Terres de l’Ebre corren perill de mort i el Govern de Catalunya es renta les mans.

Publicat dins de General | Envia un comentari

La roda de Vladimir


Vladimir és una de les estrelles de casa. Va néixer amb quatre potes com tots els hàmsters però en va perdre una que li van haver d’amputar perquè se li va quedar enganxada al radiador d’una residència barcelonina d’estudiants. En arribar el juny de l’any passat els estudiants van marxar de vacances i Vladimir va fer cap a casa meva “temporalment ” segons em van dir quan el vaig carregar al cotxe amb la seva gàbia.

 

Però aquella temporalitat ha esdevingut permanència i jo, que a l’inici de la nostra convivència el rebutjava,  poc a poc l’he anat integrant a la meva quotidianitat fins al punt que si gosen venir els seus antics propietaris, em trobaran disposat a defensar la seva actual residència i habitat familiar amb tots els mitjans – democràtics, naturalment –  al meu abast. Vladimir és un cas d’èxit i de superació personal de la seva situació tri-potes.

 

L’hauríeu de veure com corre pel jardí amb la seva mancança i com torna a trepar a la gàbia ell solet. Si pogués parlar, el portaria a algun plató de televisió o a sessions de TED on s’expliquen i aplaudeixen vivències com la seva. De ben segur que narraria, amb tot  el dramatisme que caracteritza històries com la seva, el trauma de l’amputació i els feixucs entrenaments per superar la seva discapacitat. I el que és pitjor, la soledat en llargues nits de desesperança.

 

Ve a tomb la seva història perquè Vladimir tenia, com gairebé tots els hàmsters domèstics,  una roda de plàstic on feia els seus kilòmetres diaris de forma incansable ja superada la seva terrible lesió. Bé, més que diaris, diria que nocturns, la qual cosa em comportava i comporta baixar-lo al garatge cada nit, perquè l’altra membre del zoo de casa, la gossa Nube no bordi en plena matinada.

He dit que Vladimir tenia una roda. Notarà qui llegeixi aquesta reflexió que ho escric en passat. I és que ignoro la causa però va arribar un dia que Vladimir va començar a rosegar tant la roda que se la menjava. De forma que  va començar a minvar  i a semblar més una serra d’aquelles circulars que no pas una roda de hàmster com cal. Qui sap si va ser una forma de cridar l’atenció; o de protestar contra el fatalisme; o simplement que li va mutar algun gen.

 

El cas és que li vàrem treure la roda per evitar mals majors com alguna intoxicació de plàstic o potser una esgarrinxada amb les punxes que van resultar de tan frenètica activitat rosegadora. Fa uns dies que no dormo comparant la situació i l’actitud de Vladmir amb la dels nostres homes i dones que es dediquen a l’alta política a Catalunya i  a Espanya. Talment com el meu hàmster no paren de caminar per la roda sense anar enlloc o, encara pitjor, per tornar sempre al mateix indret d’on han sortit.

 

El cas és que en aquesta roda hi anem tots i totes i començo a pensar que , per no sé quins set sous, ja han començat a menjar-se-la sense cap mirament ignorant que no només ells acabaran malament sinó també vostè que llegeix aquest divertimento,  tots els nostres veïns i veïnes , familiars, amics i saludats i un servidor. Vladimir no és un cas isolat a la història.

 

Recordo la filosa de la Balanguera o Sísif i la seva pedra. Per no parlar de Margarida a la seva filosa de Goethe que va inspirar el lied de Schubert que és una de les peces més angoixants de la historia de la música. No sé si els alts i les altes polítiques que ens representen , els haguem votat o no, tindran el privilegi de passar a la història positivament com aquests. Per si de cas, jo avui afegeixo modestament Vladimir. La seva història romandrà per sempre més a les xarxes. S’ho mereix. I ell sense saber-ho…..

Publicat dins de General | Envia un comentari

Foc a la Catalunya malalta

 

Una franja com de Barcelona a Madrid de 10 metres d’ample, la superfície de 6.000 camps de futbol, tota la de la ciutat de Tarragona, la de 5 Hospitalets de Llobregat, la de Sant Cugat i Badalona junts, de Terrassa sencera, de dos Sabadells, de 100 Cornellàs… i així podríem seguir. Aquesta és la superfície que ha abastat l’incendi d’aquests dies a la Ribera d’Ebre que ha castigat particularment el meu poble de Flix.

 

Perquè algun mitjà de comunicació des de Barcelona podria dir  – potser ho ha dit ja – que hi ha hagut un incendi “ al territori”. És així com ens denominen: “ el territori”. “ Ara connectem amb el territori “ – diuen – i llavors comencen a parlar els/les corresponsals escampats arreu de Catalunya. Aquests dies he arribat a sentir: “ L’incendi a les comarques de Catalunya més llunyanes “. Lluny d’on ? em pregunto. És a dir, hi ha dues Catalunyes: l’oficial de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les seves corones més poblades i la resta que és lluny a la qual es considera “ territori” , “ comarques” o fins i tot “comarques llunyanes “

 

I és que el Barcelona-centrisme que patim a Catalunya és acollonant – o bé extraordinari, magnífic, sorprenent-  que són alguns dels sinònims que trobem d’aquesta paraula al diccionari.

 

I en particular el que patim a les comarques del sud. Una vegada vaig preguntar a un alcalde d’una població de la costa Brava si l’aigua d’aquella costa era més freda que la de la Costa Daurada i em va respondre que sí, una mica més freda. ( De fet, ho he mirat avui tres de juliol de 2019 a les 12h 15m i veig que entre un grau i mig i dos. ). Llavors li vaig dir : “ Doncs no entenc per què no s’hi instal·la, ni que sigui per raons d’eficiència, una nuclear o una central de cicle combinat . Es refrigeraria millor que les d’Ascó o Vandellòs “. Es va quedar perplex i va exclamar “ A la Costa Brava ?? “ I jo : “ A la Costa Daurada i a l’Ebre ??. És a dir, que la major part de l’energia  la fem  a les comarques del sud – nuclears, cicles combinats, refinar tota la gasolina de Catalunya i fins i tot la major part dels molins de vent – i tenim les comarques més pobres i discriminades.

 

El foc d’aquests dies no és un fet puntual ni producte de la casualitat sinó un més dels símptomes d’aquestes terres abandonades i cada cop més despoblades que té uns boscos com mai deixats de la mà de Déu. Un símptoma més d’aquesta Catalunya cada cop més buida. Perquè això de “ la España vacía “ alguns pensen  que només passa més enllà del Sènia i no saben  que també tenim una Catalunya cada cop més buida.

 

Ha estat un nou cop a la nostra ja de per si feble economia. En aquesta ocasió li ha tocat al sector pagès; però ahir va ser ERCROS i demà serà la Nuclear. I a base de rebre cops i agressions aquestes comarques ara castigades per un brutal incendi  estan ferides i a la UVI. És veritat que cada cop que rebem una ferida ens porten un metge especialista que ens “ apatusca “ com diem aquí,  però cada cop estem pitjor. Fins i tot ara que parlem de malalties, se’ns emporten els diners del nostre hospital de Móra cap a Reus. El colmo. Pobres i extorsionats

 

Ara venen els metges de l’agricultura que és la que més ha rebut. Ens diran quines medecines s’han d’aplicar però no sé si en portaran de medecines o tornaran a ser només paraules i marxaran. Llavors aquestes comarques continuaran a la UVI i sense medicaments. Així que ja no volem més metges sinó sueros, antibiòtics i vitamines. Necessitem un laboratori sencer de medicaments

 

I per si no recorden de quins medicaments parlem, es diuen pressupostos públics  adequats. Quan els governants diuen que enguany no hi ha pressupostos ni a Espanya  ni a Catalunya, pateix tothom però sobretot persones i territoris que pateixen les desigualtats. Es diuen infrastructures adequades com l’Eix de l’Ebre ( poden posar-lo a l’agenda o no el faran mai ? ), o ferrocarril en condicions; es diu fibra òptica; es diu Pla de reactivació econòmica de les comarques amb nuclears tants cops aprovat al Parlament i mai redactat; es diu empreses de sectors de l’economia amb futur com de la transició energètica o química; es diu Plans com el General de Política Forestal de Catalunya 2014-2020 que encara està per començar.

 

I ara que hi ha tanta sensibilitat per les desigualtats i que justament els Parlaments, els governs, els mitjans parlen de les desigualtats per raó de gènere, de capacitats diverses, d’orientació sexual, volem que es consideri la desigualtat dels territoris amb desigualtat de condicions. Que el Departament de Territori i Sostenibilitat es digui Departament d’Igualtat Territorial i Sostenibilitat. Volem un dia contra la desigualtat territorial, necessitem una perspectiva i una mirada per la desigualtat territorial. I quan la societat sigui prou conscient i sensible i se’ns faci justícia i es reconegui els drets de les personers d’aquests territoris a tenir una vida digna com les dels altres, celebrarem el dia de l’orgull territorial. Ara no ho podem celebrar. A la UVI on som aquests territoris malalts no estem per celebracions.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Només fracassa qui ho intenta

Aposto perquè Oprah Winfrey, l’extraordinària comunicadora estatunidenca, representi el Partit Demòcrata per enfrontar-se a Trump a les properes presidencials de 2020. Segueixo Oprah des de fa molt de temps. Perquè em fa gràcia que sigui de la meva edat, però sobretot per la seva gran capacitat de comunicació i de persuasió i per la seva història de superació personal a la infantesa i adolescència. L’any passat Oprah va pronunciar un gran discurs a la Gala dels Globus d’Or. Emotiu, esperonador: “ Vull que totes les noies que estan veient això, sàpiguen que un nou dia està a l’horitzó “ mentre el públic de Hollywood aplaudia dempeus. Al mateix temps les xarxes s’omplien amb etiquetes #Oprahforpresident i #Oprah2020.

Desprès del resultat de la candidatura “ Unitat per Flix “que he tingut l’honor d’encapçalar a les eleccions municipals a Flix diumenge passat he recordat la frase d’Oprah: “  No hi ha fracassos, només lliçons per aprendre “.

Li faig cas a Oprah i començo el procés d’aprenentatge ( Feldman dixit ). La primera de les lliçons és que hem fracassat perquè ho hem intentat . Sembla una obvietat però no ho és. Només fracassa qui arrisca, qui prova, qui emprèn un camí per assolir un objectiu.

I us puc assegurar que l’objectiu que ens movia i ens mou a la genet d’Unitat per Flix és molt ambiciós i val molt la pena: revertir la tendència a l’empitjorament d’un poble malalt de politraumatismes diversos: atur, falta de perspectives, despoblació accelerada, habitatges i baixos buits i en degradació, joves que han de marxar per falta d’oportunitats, aules educatives en perill de supressió com ja està passant amb el professorat… . Les previsions de l’Idescat pel que fa a la població de la Ribera d’Ebre no deixen lloc a dubtes: el problema empitjorarà en els propers anys.

Així que ens vàrem posar a la feina de generar idees fonamentades, rigoroses, contrastades. Es tracta de trobar la singularitat de Flix, una etiqueta nova positiva, a l’alçada dels nous temps. I hem proposat que això girés al voltant de l’emergència climàtica i l’especialització en la generació i emmagatzematge i distribució d’energia renovable. Hi creiem fermament i ho continuarem defensant perquè no hem vist cap més idea pel futur de Flix

I ha valgut la pena intentar-ho. Perquè ho hem pensat molt, perquè hem estat molta gent que ens hi hem posat, perquè hem rebut l’atenció de diversos mitjans i experts i perquè en tot aquest camí, hem trobat l’adhesió d’uns flixancos i flixanques que ens han donat el seu vot. Tot aquest camí ha valgut molt la pena perquè tot esforç col·lectiu és un món d’oportunitats d’enriquiment personal i conjunt. I perquè la nostra aportació a la història de Flix queda aquí i ja forma part del patrimoni comú.

Així que, primera lliçó apresa: el resultat ha estat negatiu però l’intent ha valgut la pena per diverses raons positives.

Continuarem aprenent lliçons els propers dies que serviran per rectificar aspectes que amb tota seguretat no hem fet prou bé i que acompanyarem amb la reflexió de com servir millor als flixancos i les flixanques. Perquè la nostra voluntat de servei a Flix durant els propers quatre anys roman incòlume.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Per Flix amb optimisme

Lluitar pel poble on has nascut , per aquell el nom del qual  t’ha sortit  sense pensar tants cops a la vida quan et pregunten d’on ets, treballar per la seva gent que és la teva encara que hagis viscut fora molts anys com és el meu cas, és un privilegi. Repasses la teva vida i creus que aquesta és una de les causes que li dóna sentit.

I ho dic quan falten poques hores per acabar la campanya electoral perquè la pròpia campanya ja ha estat el començament d’aquesta dedicació especial a Flix que comença ara i que durarà quatre anys sigui quin sigui el resultat electoral.

Flix té futur, ho hem repetit aquests dies, ens ho creiem fermament. Si no fos així no ens hi hauríem posat. I en el meu cas personal, no hauria trencat el determini de  no tornar més a la política. Ho faig només per dedicar-me al meu poble i a cap altra tasca política.

Volem, doncs, perseguir aquest futur i ho fem com diu el títol d’aquest article, amb optimisme i  amb constància tossuda.

Hem vist altres situacions de decadència de territoris que se n’han sortit i que han sabut capgirar el que semblava el declivi total.

Tenim problemes, sí i molts. Hem perdut població i llocs de treball, tenim el sistema productiu i comarcal molt trinxat, també ho sabem.

Però també coneixem els tres requisits imprescindibles per sortir-ne: idees, estratègia i acció.

Les primeres les  hem explicat a la campanya: Flix 100 % renovable ha d’engegar la transició energètica amb aquell pensament tan ecologista d’aprofitar els recursos locals naturals: sol, aigua i vent que de tot tenim per generar energia renovable i neta. I ho volem gestionar a través d’una empresa d’energia local amb participació majoritària de l’ajuntament.

Tenim al municipi veí d’Ascó una nuclear que hem de reconvertir i hem de treballar comarcalment una proposta que ha de passar també per generació renovable però també emmagatzemament i fer-ho amb hidrogen és una possibilitat de la qual ja hem parlat i escrit darrerament.

I aigües amunt l’altre poble veí de Riba-roja on hem de recuperar el projecte d’hidràulica reversible.

Flix tornarà a tenir la imatge capdavantera que va tenir durant pràcticament tot el segle vint amb la indústria química a la que invitarem a sumar-se a aquest nou teixit productiu.

En aquesta nova situació, la UNESCO ja no podrà negar-se a concedir-nos la denominació de Reserva de la Biosfera com ja ho va concedir a la resta de Terres de l’Ebre i la nostra reserva natural de Sebes adquirirà un nou paper més rellevant contribuint així a un augment del turisme.

Flix té futur i maldem perquè es constitueixi el nou ajuntament per continuar treballant com ja hem fet a la campanya. Perseguint el consens ( d’aquí el nom de la nostra candidatura Unitat per Flix ) necessari pels altres dos requisits : elaborar l’estratègia i passar a l’acció.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Un canvi a fons davant la urgència

 

Programa de UNITAT PER FLIX  -  Eleccions municipals del 26/05/2019

1 – Flix està malalt

I cal recuperar-lo amb urgència . No ha estat culpa de la seva gent però la situació és greu a tots els nivells: la trencadissa del seu sector productiu i la falta de perspectives de treball només disfressades els darrers temps per les obres de  neteja del riu Ebre, han portat com a conseqüència el descens considerable de la població, la degradació d’una part important dels seus habitatges.

 

Afegim-hi els estigmes que els darrers anys se li han atribuït a Flix cm de poble contaminat, allunyat  dels centres més poblats de Catalunya, d’on marxen les empreses com ERCROS i d’on marxarà la que proporciona més llocs de treball al veí municipi d’Ascó.

Així, reconeguem-ho clar, és bastant lògic que no hi hagi inversors que apostin per Flix i anar reclamant ajuts públics sense tenir clar per a què es volen ni a quins sectors anar a seduir, no refarà el nostre teixit productiu.

Per altra banda, en no haver una estratègia de recuperació econòmica, tampoc no s’ha planificat el sector de l’ensenyament i particularment la Formació Professional que ha anat funcionant inercialment, perdent especialitats, sense incorporar-ne de noves i amb pèrdua de professorat al centre de secundària. I disposar d’especialistes en aquelles activitats que definim com a possibles a Flix, és clau per la recuperació.

2 – Recuperar imatge, definir una marca positiva

Davant aquest panorama no podem continuar pensant que arribarà un salvador extern per casualitat. Hem de definir nosaltres des de Flix per quin model de poble apostem i un cop ho tinguem crear una nova marca positiva per al nostre poble. No som els únics. Hi ha nombroses experiències d’èxit de municipis o territoris que la globalització els ha esberlat el seu sistema productiu i se n’han sortit. Ara bé, han escollit un model nou, d’acord amb les noves tendències de l’economia, amb futur i s’hi ha posat a defensar-lo i a convèncer governs superiors i inversors que era profitós apostar per ells.

Això vol dir innovar, crear un nou sector, jugar-hi a fons, tot el poble i els pobles veïns. És l’única possibilitat. No innovar, canviar per millorar, romandre igual seria continuar la decadència que s’accentuaria cada vegada més.

Perquè Flix té futur

3 – Flix 100 % renovable, una aposta per la transició energètica

La nostra Candidatura Unitat per Flix apostem per aquesta nova marca, positiva, que ens pot singularitzar que és una altra de les característiques de la proposta perquè encara no hi ha pobles que es proposin com a repte generar, consumir i gestionar de forma intel·ligent  energia 100 % renovable, que produeix llocs de treball de qualitat.

Flix disposa de condicions per fer la transició energètica com veurem en l’annex que podeu trobar al final del programa.

4 – Una nova proposta urbanística

És a totes les teories urbanístiques que quan canvien les circumstàncies econòmiques, socials i demogràfiques, cal una nova revisió de la planificació urbanística del municipi en qüestió. A Flix s’han donat aquests canvis en molta profunditat. Només cal veure el barri de l’antiga Colònia Fàbrica, la pròpia ERCROS o el nucli antic del poble per concloure que Flix necessita una revisió a fons per planificar el futur amb criteris nous de gestió del nostre hàbitat.

La nova política urbanística tindrà un pla per solucionar el problema dels habitatges buits sobretot al casc antic i al barri d’acord amb veïns i propietaris i que faci que els preus de lloguer a Flix siguin assequibles

5 – Una reforma de l’ensenyament

En particular del secundari. És urgent. Ni podem continuar perdent professors, ni especialitats , ni planificar a cegues o no planificar que és igual de dolent.

Un cop definit el model ens comprometem a negociar amb la Generalitat l’establiment de noves especialitats en consonància amb el nou teixit econòmic basat en la transició energètica que defensem.

6 – Unes infraestructures de carretera i ferrocarril que ajudin

Encara que sembli paradoxal, estem en un bon moment per demanar les infrastructures que ens falten. L’anunci del Govern de l’Estat que per primera vegada reconeix que les comarques amb centrals de carbó i amb nuclears tenim dret a  Plans de Reconversió, ens han d’impulsar a elaborar el llistat de les que depenen del Govern de l’Estat i del de la Generalitat:

-    Viàries i ferroviàries com l’Eix de l’Ebre que suposa una autovia fins a Lleida de l’actual C-12. Reclamarem que es comenci pel tram Ascó-Lleida.

-    Una línia de ferrocarril Saragossa – Reus adequada i en condicions

7 – Una connectivitat de xarxa de qualitat que no pot esperar més

La darrera intervenció del Conseller Puigneró al Parlament el passat dia 8 no ens ha deixat tranquils. Que el govern de la Generalitat es proposi arribar al 2020 a totes les capitals de comarca i que reconegui que només ha signat acords amb les diputacions de Lleida i Barcelona ens deixa preocupats i ens obliga a exigir una solució més urgent. Si es creu que aquest territori està en crisi de veritat i es vol aplicar mesures de recuperació econòmics no podem esperar al 2023 o més enllà. Ni es pot carregar a les arques dels ajuntaments que paguin el que altres han obtingut perquè la iniciativa privada ja fa temps que ha arribat. El nostre teixit productiu necessita aquesta infraestructura amb urgència i no tenim cap culpa que no siguem capital de comarca.

ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande

La solució haurà de ser comarcal i per tant caldrà unir esforços que engegarem l’endemà mateix de les eleccions perquè no ens podem permetre estar 4 anys sense una connectivitat en condicions. Mentrestant considerarem que Flix està en inferioritat de condicions per recuperar el seu teixit productiu. El nostre model és una fibra òptica pública i de gestió conjunta , única manera que garanteixi la igualtat d’accés de tota la ciutadania i que allò que ja és un servei bàsic no estigui subjecte a possibles temptacions monopolístiques.

8 – Preparar , doncs, la negociació amb els governs

Així doncs, Flix i els pobles veïns hem de tenir alternatives per  negociar el futur de la reconversió – que no tancament – de la Nuclear d’Ascó. Amb el model que nosaltres proposem des de la nostra candidatura o amb un altre, però l’hem de tenir. NO saber o no tenir clar el que volem seria com jugar a una loteria a més sense haver comprat cap número.

9 – El nou model que propugnem aposta per l’economia circular

La marca positiva que volem per a Flix, inclou també l’estímul a l’economia circular, a noves activitats relacionades amb els residus que produïm al poble i a la comarca, als polígons de la Devesa i d’ERCROS amb economies d’escala, compres agregades i estalvi energètic perquè les empreses siguin més competitives i puguin generar-se nous llocs de treball.

10. Inclou també el foment del cooperativisme i de l’economia social.

Des de l’ajuntament ajudarem i impulsarem, sobretot entre els joves, aquestes formes de l’ecponomia que en altres temps havien arrelat a Flix.

11. Extensió de la declaració de “Reserva de la Biosfera”

Una marca positiva permetrà que puguem negociar amb la UNESSCO que Flix i a tota la comarca puguin formar part de la denominació de Reserva de la Biosfera que ja gaudeixen les altres comarques de l’Ebre .

12. Intensificació del paper de la Reserva Natural de Sebes

En el nou marc de Reserva de la Biosfera , el paper de la nostra Reserva Natural també serà més important i contribuirà no només a la biodiversitat sinó a tenir una activitat turística de més qualitat i quantitat.

13. Participació ciutadana i transparència en tots els àmbits

Des de la informació de l’Ajuntament fins a la participació en tot el nou teixit econòmic que propugnem. Els flixancos i flixanques podran formar part de l’empresa d’energia que constituirà l’ajuntament que explicarem a l’annex. Els càrrecs del Consell d’Administració seran elegits per tota la població major de 16 anys.

14. Programa d’Assistència Domiciliària i Equips de Suport (PADES) i fisioteràpia de qualitat

Exigirem tornar a tenir els mitjans humans i materials que permetin una adequada atenció a les persones que els necessiten.

15. Treballarem per l’Hospital de Móra

Perquè torni a ser l’hospital ben equipat i amb els recursos suficients per prestar el servei de qualitat que ens mereixem.

16. Atenció temporalpersones dependents

Buscarem solucions a l’atenció temporal que cada cop més tenen famílies de Flix que atenen a casa persones dependents

17 – Local festiu assequible

Buscarem solució a aquesta necessitat que senten sobretot els i les joves entre els diversos espais que té Flix en desús i que el puguin escollir

18 – Consell de la Joventut

Posarem a consideració dels i les joves la conveniència de formar un Consell de la Joventut que aplegui  tot el jovent del poble recollint l’experiència i la tasca del Col.lectiu Sembrajoves

19 – Cultura i Esport

Donarem suport a aquestes activitats de tanta tradició a Flix i impulsarem l’ecologisme contra la crisi climàtica i a favor de l’energia neta, inacabable i sense perill

20 – Prevenció i atenció per les addiccions

Incrementarem la tasca de prevenció sense descurar el tractament.

 

21 – Igualtat de gènere

El feminisme serà una de les característiques del nostre govern a l’ajuntament a favor de la igualtat en tots els camps. Incrementarem la sensibilització sobretot entre els homes. Proposarem que l’Ajuntament es pronunciï contra la prostitució com a declaració de sensibilització i de condemna d’aquesta forma d’explotació de les dones.

22 – El bus del poble serà elèctric i assegurarem un manteniment adequat perquè no i hagi períodes prolongats d’avaries

 

 

Una proposta de Transició energètica per Flix

 

100 % d’energia renovable, Flix 100 % autosuficient i amb energia més barata.

S’ha dit que la lluita contra el canvi climàtic – al costat de la igualtat de gènere – són dues de les conquestes transversals més importants en el món en el primer quart del segle XXI.

I això perquè per fi s’està interioritzant que el canvi climàtic és  el principal risc de la Humanitat a mig termini amb conseqüències que afecten molt negativament els éssers vius del Planeta entre els quals ens trobem les persones

o  augment de malalties, desigualtats, migracions entre altres

o  i les condicions econòmiques dels humans fins al punt que el Banc Mundial vaticina serioses retallades del PIB mundial si la temperatura global segueix pujant

2 – Paradoxalment, la lluita contra el canvi climàtic que ha de comportar una nova manera de viure i de comportar-nos per no agreujar el problema, és també una oportunitat per a noves activitats econòmiques en gairebé tots els camps de l’activitat humana però molt especialment en tot allò relacionat amb l’economia circular i en el canvi de model energètic cap a una economia descarbonitzada totalment. Aquí Flix pot tenir un paper important, capdavanter i singular

3 – Aquesta lluita contra el canvi climàtic, doncs, és transversal i només des d’aquesta perspectiva es pot abordar, planificar i actuar. És per això que seguint l’exemple del darrer govern d’Espanya que ha entès que l’abordatge ha de ser transversal i global, crearem la regidoria de transició ecològica que s’ocuparà del que fins ara ha estat Medi Ambient a l’ajuntament de Flix però sumarà també Energia per tal com aquesta ja requereix un programa específic per assolir que el nostre municipi sigui 100 % renovable en un horitzó a mig termini i que prevegi com s’assegura la satisfacció del que nosaltres defensem que és un dret – el de l’energia – sense la qual no es pot avui tenir una vida digna.

4 – Des d’aquesta àrea aprofundirem les tasques de cura del nostre entorn, de preservació de la biodiversitat augmentant les zones arbrades i boscoses, promovent l’educació en els valors de la reducció de l’impacte a l’entorn de les activitats humanes – selecció de residus, disminució de materials d’un sol ús i promoció de l’economia circular. La Reserva Natural de Sebes serà

5 – I ens ocuparem de l’energia que suposarà una nova font d’activitat econòmica i de generació de llocs de treball al nostre municipi:

-      L’Ajuntament destinarà una nova empresa municipal mixta FLIX ENERGIA ( FENER ) a planificar en primer lloc i gestionar desprès l’energia des de la generació – naturalment renovable – fins la distribució:

o  A les pròpies instal·lacions municipals

o  A les empreses i comerços del municipi

o  A nivell residencial a les llars

6 – L’empresa tindrà vocació comarcal i impulsarà la transformació energètica a Flix i a la comarca generant  noves inversions i nous llocs de treball. Amb capital majoritari de l’ajuntament i participació dels flixancos i flixanques que ho desitgin al propi accionariat i facilitarem canals de comunicació efectius de l’empresa amb la població perquè se la senti seva. Perquè l’energia pot i ha de ser de tothom, la ciutadania pot i ha de ser la protagonista de l’energia i es poden quedar a la nostra ciutat els recursos renovables que ja existeixen i que no s’aprofiten encara – el sol i la biomassa entre altres –

7    -Aprofitarem les oportunitats de la transició energètica sense esperar el final de la vida de la Nuclear d’Ascó que no ha de tancar sinó canviar a altres activitats relacionades amb l’energia. També proposarem que es re-estudii la conveniència d’invertir en una hidroelèctrica de bombeig a Riba-roja. Negociarem tot plegat amb els governs de Catalunya i Espanya un Pla que elaborarem des d’aquí per rellançar la Ribera d’Ebre.

8    Les inversions que proposem van relacionades amb la generació d’energia renovable,  amb solar fotovoltaica, termosolar , eòlica i emmagatzematge ( bateries i hidrogen ), així com xarxes intel·ligents

 

9    Aprofitarem les subvencions de l’Estat, de la Generalitat i europees destinades a reconversió de zones amb centrals nuclears.

10 Reversió al poble de la Central Hidroelèctrica

quan acabi la concessió i mentrestant revisió de la concessió perquè hi hàgiu el màxim benefici pel nostre poble. Ingressarem a la Federació d’Associacions i municipis amb Embassaments i Hidroelèctriques de tota Espanya amb seu a Lleida per defensar millor els nostres interessos i preparar la transició quan més aviat millor.

 

11- Municipalització de la xarxa elèctrica perquè els beneficis es quedin al poble. Distribuir electricitat és negoci i volem que es quedi al poble.

12- S’aprofitarà l’autoconsum residencial i es facilitarà que aquest sigui compartit perquè la legislació ja ho permet.

13 - Es promourà la mobilitat elèctrica, eliminant els combustibles fòssils per transitar als renovables. Perseguirem que al 2040 tot el combustible que usin els nostres ciutadans i ciutadanes sigui renovable, en les activitats econòmiques i fins i tot a la llar.

14 Instal·larem carregadors elèctrics a la Devesa, a Sebes i al poble per dinamitzar la restauració i el comerç local

15 L’Ajuntament de Flix garantirà que l’accés a l’energia no suposi un obstacle per tenir una vida digna i per tant eradicarà la pobresa energètica amb l’ajut a la rehabilitació d’edificis

16 Promourem incentius locals i bonificació per impulsar la generació renovable local que poden reduir sensiblement l’IBI, l’ICIO i l’IAE, impostos on l’administració local té la capacitat potestativa.

 

17 Ordenança municipal per la instal•lació d’energies renovables: La instal•lació d’energies renovables a nivell local sovint comporta una burocràcia complexa o projectes tècnics costosos que no ajuden a fomentar el seu avenç. Amb una memòria tècnica i plànols senzills serà suficient per emetre la “declaració de responsabilitat”.

 

18 L’Ajuntament analitzarà les superfícies disponibles (teulades municipals, terrenys municipals) per emprendre projectes de generació renovable local. També estudiarà oferir superfícies a col•lectius ciutadans que vulguin impulsar projectes de generació renovable local en les condicions acordades entre les dues parts.

 

19 Pla de formació, cultura i apoderament de l’energia: Elaborarem  plans de formació, cultura i apoderament en l’energia amb recursos adequats.

 

20 Servei municipal d’assessorament en drets energètics: Posada en marxa d’un servei municipal d’assessorament en temes energètics i de subministraments. Funcions: atenció urgent als talls de subministrament per raó d’impagament, assessorament genèric sobre tarifes, descomptes, potència contractada i altres elements d’optimització i estalvi, tramitació de canvis contractuals i descomptes associats amb les companyies, realització de formacions i tallers al voltant dels drets energètics i l’eficiència a les llars.

 

21 Ingressarem també a la Xarxa per la Sobirania Energètica perquè volem contribuir a ser autosuficients al nostre poble però també a Catalunya com es proposa aquesta associació.

Aquestes activitats han de ser noves fonts de generació d’activitat econòmica relacionada amb l’energia que ajudaran a la transformació del nostre teixit productiu millorant-lo de cara al futur, incorporant valor afegit i disposant d’energia en millors condicions de seguretat, fiabilitat i preu

En definitiva , ens proposem que Flix estigui a l’avantguarda en la consecució d’un municipi 100 % renovable a tots els nivells: empresarial, de serveis i residencial a les llars.

Sabem el que hem de fer, com i amb quins ritmes. I sempre amb la participació de la ciutadania . Amb ella engegarem el pla i decidirem els ritmes de la transició energètica a Flix per poder dir amb orgull que al 2040 Flix i tot el seu teixit productiu es nodreixin i utilitzen només energia renovable, amb una economia local plenament descarbonitzada i amb nous llocs de treball

ningunomuy pequeñapequeñamediograndemuy grande

Les empreses seran així més competitives i podran exhibir la traçabilitat de la seva activitat als nous requeriments del present i del futur. L’auto-consum compartit d’energia renovable i amb xarxes intel·ligents d’energia és el nostre objectiu i perquè Flix sigui, a més de 100 % renovable , 100 % autosuficient i amb uns costos energètics menors que els actuals.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El talent a Pittsburgh i a Flix


Ramon Gras Alomà, és un català que tenim per aquests mons de Déu, que es va graduar brillantment a la Universitat Politècnica de Catalunya no fa gaires anys com enginyer civil i ara fa d’Investigador sobre Innovació Urbana a la Universitat de Harvard però també a Massachusets. És també cofundador de Arentia Urban Analytics and Design, una start-up especialista en Design Thinking, Ciència de la Complexitat i Teoria de Xarxes per fer front als reptes de la complexitat urbana i dissenyar ciutats que tenen com epicentre les persones.

La perfecta organització del TEDX Tarragona ha editat i penjat a les xarxes en només 24 hores les intervencions de la 5a edició del TEDx Taragona de dissabte celebrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, entre les quals hi havia la intervenció magistral de Ramon Gras que recomano vivament.

En veure-la he pensat en Flix. Ramon Gras va parlar del cas de Pittsburgh que va arribar a ser centre neuràlgic de la indústria de l’acer i del vidre dels EE.UU. Tant, que els historiadors li atribueixen un paper fonamental en la victòria del país americà en la segona guerra mundial. Però arribada la globalització, els 80 i 90 Pittsburg va patir una crisi sense precedents, amb una baixada del 45 % de la seva població i tot el que comporta en ciutats i pobles que pateixen aquests trasbalsos: terrenys i equipaments industrials abandonats, habitatges buits, desesperació de milers de persones que han de marxar o queden a l’atur, els joves sense futur….

Gras, que ha participat en l’estudi dels 50 principals eixos d’innovació a EE.UU en ciutats com Nova York, Boston, Chicago o San Francisco , es dedica a estudiar com alliberar el potencial d’innovació d’un territori i sosté que està a les nostres mans crear riquesa si se sap desenvolupar el talent local i encertar els sectors a treballar. Si no es fa així, si s’imposa la inèrcia o s’espera que vinguin de fora les solucions, aquestes no arriben i es va a pitjor.

Ramon Gras explica com a Pittsburgh se’n van sortir reconvertint la seva economia a una de serveis i basada en la robòtica i les noves tecnologies. I se’n van sortir perquè el principal factor que defineix la potencialitat de riquesa d’un territori és el know how col·lectiu, és a dir, el talent, l’habilitat de treballar en xarxa i produir noves idees, noves solucions, nous productes , nous serveis que donin resposta a les necessitats d’una comunitat. Això és molt difícil perquè les inèrcies, per definició contràries a la innovació, maten les possibilitats de qualsevol recuperació.  Però som nosaltres els qui tenim la capacitat i la possibilitat de posar en marxa aquests processos d’innovació i de connexió del talent local . És a dir, els motors de la innovació i de l’economia d’un territori depenen de decisions humanes.

Salvant totes les distàncies amb Ramon Gras que són infinites, al matí del mateix dissabte també vaig parlar de talent al debat que ens havien convocat el Grup Sembrajoves de Flix per parlar sobre el futur del poble a les diverses candidatures per les properes eleccions municipals.  La meva darrera intervenció va ser també sobre talent local. Vaig dir que a Flix n’hi havia molt, dins i fora del poble, que era fonamental per recuperar la greu situació que pateix el nostre poble , que l’havíem de posar en marxa per refer la nostra economia i crear nous llocs de treball.

Nosaltres hem aportat la idea de constituir el poble i la comarca en un nou punt de generació d’energia renovable, de gestió d’aquesta energia a través d’una empresa local flixanca a crear des de l’ajuntament anant a buscar capital també privat. Aquesta empresa ha de començar a preparar-se per gestionar la central hidroelèctrica , municipalitzar la xarxa elèctrica, buscar alternatives renovables i d’emmagatzematge a la Nuclear d’Ascó i oferir els nostres polígons per desenvolupar aquestes noves activitats productives.

Ras i curt: es tracta d’aprofitar les nostres potencialitats, el nostre talent local i que no marxin fora del poble els beneficis.Farem venir a Flix un dia a Ramon Gras i a altres entesos que estan disposats a donar-nos un cop de mà i sobretot , treballarem l’endemà mateix de les eleccions per portar inversions i llocs de treball.

Perquè Flix té futur.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Contra la resignació a Flix

 

Em presento contra la resignació, contra el determinisme. L’he odiat sempre el determinisme, ja sigui econòmic, social, geogràfic, tecnològic, de classe, biològic, genètic, psíquic o lingüístic. Segur que els filòsofs que el van posar en circulació no eren gaire treballadors i per evitar l’esforç es va inventar que tot està escrit, determinat, que no s’hi pot fer res. Que la teva biografia o genètica o situació geogràfica et determina l’existència de tal manera  que la voluntat humana, la constància i el capteniment no hi poden fer res.

 

Doncs no, cal rebel·lar-se contra aquestes teories. Al menys a Flix pensem treballar a fons per revertir la situació en què es troba que no é gens bona per no dir que molt greu. I no som ingenus, si ens hi posem és perquè estem segurs que en podem sortir. Si no fos així, per encetar lluites impossibles o fites inabastables, no malbarataríem cap esforç.

 

Així que som-hi. No és gens fàcil la tasca però el repte val la pena. No és fàcil perquè quan un és a la UVI, cal estabilitzar-lo primer, passar-lo a planta i després a rehabilitació.

 

Sabem com fer-ho. Tenim idees que aquests dies mereixen l’atenció dels mitjans de comunicació del país i de les autoritats de Catalunya i d’Espanya amb les que ho hem comentat. Així que les idees que són les que primer s’ha de tenir hi són i són bones. Es tracta de pujar al carro de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica.

 

Això  vol dir apostar  per les energies renovables al poble i a la comarca preveient la substitució de la nuclear d’Ascó per altres activitats amb energies netes i emmagatzematge: energia termosolar, fotovoltaica, eòlica, biomassa, hidrogen i / o bateries. Per primer cop el Govern d’Espanya ha reconegut que les comarques amb centrals de carbó i nuclears tenen dret a un pla de revitalització i compensacions. Hem de començar a treballar-ho des d’aquí perquè de fora no ens vindrà i portar-ho on calgui.

 

Això és imatge bona i positiva que hem de canviar per l’estigma que ara tenim de població contaminada, llunyana i inhòspita. I aquesta imatge proposem que se li digui “ Flix 100 % renovable “ perquè sense una bona marca avui no arriben noves inversions. Hi ha ciutats que es gasten molts diners per trobar-ne una de bona i potenciar-la.

Això ha de fer possible que la Denominació de Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estengui al nostre poble i a tota la part de la comarca que ara hem quedat exclosos  i que la nostra Reserva Natural de Sebes adquireixi encara més importància i tinguem molts més visitants.

 

 

Tot plegat són llocs de treball urgents a Flix i per això cal també reformar la Formació Professional que s’imparteix a Flix per preparar els i les nostres joves. Apostem per la joventut, que no marxin. Massa talent flixanco és fora del poble que, per cert, podem recuperar al menys en part.

 

I pel camí esperem no trobar-nos gaire gent amb la síndrome de Procust, peculiar personatge de la mitologia grega que tallava el cap o els peus de les persones que allotjava a la seva fonda situada als pujols  de l’Àtica. Procust va donat nom a una síndrome que pateixen les persones que procuren tallar tot allò que sobresurt al seu voltant.

 

A continuació cal estratègia que proposem consensuar i no em refereixo només als grups presents a l’ajuntament sinó entre tota la societat flixanca. Perquè un poble que persegueixi  objectius sostenibles de la magnitud que proposem no pot començar a caminar sense el compromís i la participació de tothom.

 

I dibuixada l’estratègia, cal actuar. Sense descans, amb molta constància. I només pensant en Flix. Altres instàncies hi ha on es poden resoldre els problemes de Catalunya i d’Espanya. Respectarem tothom  que vulgui parlar i fer altres coses però anunciem que nosaltres a l’ajuntament només parlarem de Flix i farem propostes per Flix. Perquè situar el poble a una banda o altra de la discussió política ens posaria les coses més difícils quan haguem d’anar a trucar portes a Madrid o  a Barcelona.

 

Flix té futur. Ens ho hem de creure i nosaltres ens ho creiem. Voldríem encomanar aquesta convicció a la resta de la població perquè donés suport al nostre projecte perquè sense suport no el podríem tirar endavant. I a l’endemà de les eleccions començar a treballar sense un minut de respir.

Perquè la gent de Flix s’ho mereix

Publicat dins de General | Envia un comentari

Transició energètica, economía circular als polígons i llocs de treball a Flix

Els punts principals del nostre document que aviat podreu trobar sencer a:

http://www.unitatperflix.cat/

1 – La transició energètica és un dels pocs sectors que pot donar llocs de treball al nostre poble perquè Flix té condicions: aigua, central hidroelèctrica, sol, vent, boscos, línies d’evacuació elèctrica i projectes a la comarca a mig termini que hem de treballar negociant amb l’Estat i coordinadament amb el govern de la Generalitat: reconversió de la Nuclear d’Ascó a renovable i emmagatzemar energia i hidroelèctrica reversible a Riba-roja

 

2 – Constitució de l’empresa FLIX ENERGIA ( FENER ) amb majoria de capital de l’Ajuntament,oberta a la participació de la ciutadania i que prepari la nova etapa energètica a Flix i a lacomarca. Els membres del Consell d’Administració de l’empresa que corresponguin a la part pública seran escollits democràticament i les seves sessions retransmeses públicament

3 – Aquesta empresa prepararà el rescat de la Central Hidroelèctrica de Flix quan acabi la seva concessió perquè els seus beneficis quedin a Flix. Mentrestant, Flix s’integrarà en la Federació d’Associacions i Municipis amb centrals hidroelèctriques i embassaments per lluitar perquè la concessió actual mentre duri tingui beneficis pel nostre poble .

4 – Així mateix, es proposarà la municipalització de la xarxa elèctrica donat que transcorre per terreny públic.

5 - Generació renovable: Flix es proposarà ja des del moment de la constitució del nou consistori la marca “ FLIX 100 % RENOVABLE” que ajudi a tenir una bona imatge de FLIX

6 – Per això perseguirà les inversions que puguem captar en matèria d’energia solar, eòlica i d’aprofitament de la biomassa als boscos i altres aprofitaments agrícoles al nostre terme i als de pobles veïns.

7 – FLIX ENERGIA ajudarà totes les cases del poble que vulguin generar energia solar a aprofitar les seves teulades amb bonificacions fiscals de l’IBI i amb l’assessorament dels estudis previs

8 – També estimularà les empreses dels nostres polígons de la Devesa i d’ERCROS a noves activitats relacionades amb la generació d’energia i l’emmagatzematge i establirem xarxes intel·ligents ( smart grids ).

 

9 – Mobilitat eléctrica amb punts de recàrrega per a vehicles electrics

10 – Farem un estudi a fons de les possibilitats d’aplicar criteris d’economia circular per generar noves activitats i nous llocs de treball

11 – Demanarem a la Generalitat nous cicles formatius d’FP a Flix perquè els nostres joves tinguin més oportunitats en aquestes noves formes d’economia de futur al poble

12 – Afavorirem el cooperativisme i empreses d’economia social ( que tindran preferència decontractació ) entre la gent de Flix preferentment entre els i les joves.

13 – Rehabilitció d’instal·lacions municipals cap a zero emissions

14 – Amb aquestes fites aconseguirem l’extensió de la Declaració de Reserva de la Biosfera de les Terres de  l’Ebre a tota la comarca, s’incrementarà el paper de la Reserva Natural de Sebes i les possibilitats de llocs de treball en el sector del turisme de qualitat.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Gràcies, Alfredo

 

Tinc per a mi que molts companys i amics activistes de sang compartim el pensament de la mare Teresa de Calcuta: “ No puc parar de treballar. Tindré tota l’eternitat per descansar.”

Alfredo Pérez Rubalcaba era d’aquests. Incansable, no sé quan dormia però era el primer en arribar, el primer en aportar un esquema, una proposta, una estratègia. Quan tu anaves ja feia estona que ell tornava.

Li agrairé i ho explico sempre que em facilités l’entrada al Palco del Santiago Bernabeu – el famós palco – dues fileres darrere de Florentino, en un partit de copa entre el Real Madrid i el Nàstic. Ell no va venir però sabia com m’agradava veure el Nàstic, que per cert es va avançar dues vegades i vàrem estar a put del miracle. Alfredo ha estat un merengue que sabia compartir amicalment el debat futbolístic amb els seus amics culés. També serà inesborrable per a mi quan amb Carme Chacon anava a veure els partits del Barça de la Champions al pis que tenien Teresa Cunillera i , actual delegada del Govern a Catalunya i la seva germana prop del congrés dels Diputats. El Barça acostumava a perdre i quan rebia el primer gol sonava el telèfon de Carme Chacon; a la pantalla del mòbil apareixia sempre el nom d’Alfredo i llavors la Carme em passava el telèfon perquè respongués jo: “ digues-li alguna cosa forta “. I quan li preguntava què volia em responia “ llamaba para manifestar mi solidaridad más sincera “. I jo: “ sí, hombre….. que nos lo vamos  a creer …. “

Essent ministre, va venir a donar suport a la candidatura d’Helena Arribas a l‘alcaldia del Vendrell. En acabar de sopar, ja distesos, ens va fer riure molt quan ens va dir: “ Mira que hay policías y guardias civiles en el Ministerio y que son buenos…. pues no han dado todavía con un tío que se conoce que sabe cuál es la ventana de mi habitación en el Ministerio y de cuando en cuando se coloca y grita llamándome  cabr… e hijo de p… , se larga corriendo y no lo pillamos “

Però a banda d’aquestes anècdotes personals, no puc acabar sense dir que Alfredo Pérez Rubalcaba ha estat de les millors persones que he conegut en el terreny de la política. Per la seva honestedat, per les seves anàlisis, per saber mirar lluny i no perdre’s en les minúcies de cada dia, en allò contingent. Ben al contrari, sabia anar a l’arrel dels problemes i buscar solucions de futur .

El polític que va modernitzar l’ensenyament a Espanya , que va protagonitzar el final d’ETA, era a més un home il·lustrat, excel·lent polemista, d’aquells que quan acudia a un debat o a una tertúlia estaves tranquil perquè no et faria patir i no defraudaria.

Va marxar massa aviat per a la política en un país que jubilem massa de pressa els vàlids amb l’argument imbècil de l’edat i no d’allò que aporten els que demostren cada dia que aporten al pensament col·lectiu allò que falta als buròcrates de les organitzacions polítiques.

No sé si va veure el Liverpool – Barça però jo sé que per molt del Madrid que fos i que fes conya de les derrotes, li sabia greu que perdés el Barça en les competicions internacionals.

El trobarem a faltar i els qui el vàrem conèixer li agrairem sempre que hagi estat un veritable mestre . Perquè només dels mestres s’aprenen coses de profit. I ell ens n’ha transmès moltes. De la política però sobretot d’allò més important que és la lluita per un món  millor.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari