Maria Antònia Recasens, tarragonina compromesa

Ha mort a Mediona ( Anoia ) als 80 anys. En feia 28 que havia marxat de Tarragona on havia nascut, però encara avui la seva figura ens impressiona als centenars de tarragonins i tarragonines que vàrem gaudir de la seva inesgotable energia, compromís i lluita constants per millorar tot allò que abastava.

 

Nascuda al començament de la nostra Via Augusta dos mesos abans de l’esclat de la guerra civil, de pare tarragoní i mare madrilenya, ha estat fins al final la vitalitat personificada, l’optimisme impenitent. Acabats els estudis de secundària, va marxar a Barcelona molt jove perquè allí va trobar feina d’administrativa iniciant al mateix temps el seu activisme social al Moviment Escolta entre d’altres, però de seguida que va tenir oportunitat, va tornar a Tarragona per treballar a la Bic.

 

I aquí ja va ser tot un devessall d’activitat ciutadana, de compromís amb la gent de Tarragona: va crear el moviment escolta on va conèixer Maria Antònia Ferré Bosch que seria decisiva per introduir-la a l’Escola Pax quan es va fundar el 1963. També a l’Agrupació escolta Robert d’Aguiló trobaria  altres activistes que s’encomanaven la passió per iniciar els joves en una nova era. Es diria que Dora Nogués, Ramon Marrugat, els Arola, la pròpia M. Antònia Ferrer, els germans  Cèlia i Sergi Xirinachs entre d’altres, i més endavant Carme Cabré volien escurçar el temps de la foscor de la dictadura i a fe que aquesta gent tarragonina altruista ho van ser de decisius per aconseguir-ho. Gent que es trobava en altres indrets i àmbits amb Glòria Malè, Antoni Pujol, els Baixeras, Pepa Rosselló i altres que preparaven la post-dictadura i que suposava un alè d’aire fresc .

 

Igual feien teatre a Ràdio Tarragona al carrer Unió ( llavors Hermanos Landa ) que fundaven la Llibreria de la Rambla.Maria Antònia Recasens, a més, estudiava ceràmica amb Ramon Carreté a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. Al PAX feia de professora de plàstica i muntava un petit taller al carrer Enrajolat amb forn on coure les seves peces. Igual trobaves la Maria Antònia amb el col.lectiu La Granota preparant activitats per als nens, focs de camp o tallers que amb activitats ciutadanes i de nova pedagogia al voltant de l’activitat artística i creativa.

 

Ella va ser decisiva perquè desenes de mestres assumíssim de veritat que l’ensenyament no era només embotir els caps de coneixements sinó aprendre a aprendre per una banda i a preparar per la vida. I això volia dir valorar molt l’expressió de totes les vessants creatives de la personalitat que cadascú portem en major o menor grau i que l’educació tradicional menystenia i castrava. Des de la música per entrar i sortir de l’escola i als patis fins a les activitats de convivències i colònies, els murs de l’escola, la forma d’adreçar-nos als alumnes i, naturalment , la pròpia activitat artística de  la plàstica o de la música tenien una nova dimensió amb ella.

 

Els anys 70 són de major activitat compromesa de la Maria Antònia si és que encara això era possible. El 75 l’escola PAX inicia una nova etapa d’escola cooperativa de pares i mestres en català – i encara vivia Franco ¡ -. Sempre dic que miràvem la porta de l’aula convençuts que entraria la policia dient que s’havia acabat la broma. Això no va succeir perquè el dictador ja portava un any agonitzant però que ho temíem era ben cert.Es va integrar en la lluita  per l’escola pública catalana que a les nostres comarques dúiem a terme la gent del PAX de Tarragona , a Reus les escoles Mowgli, Puigcerver i Montsant i a Valls l’Enxaneta. Participava activament en les Escoles d’Estiu, fundàvem la USTEC ( Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ), treballava de franc amb els nenes i nenes del barri de l’Esperança amb Immacualda Sastre, en l’organització de colònies a Bonavista o col.laborava amb la regidoria de cultura del primer ajuntament democràtic en les diferents celebracions del calendari festiu. També va formar part durant un temps de la Junta de Joventuts Musicals. El 1.987 es va presentar a les municipals en la llista que encapçalava Matias Vives.

 

Fins al 83 vaig compartir amb ella tasques pedagògiques i d’administració de l’escola. Ella va seguir fins al 88 en què per fi l’escola PAX i més de 70 escoles del col·lectiu del que l’escola PAX formava part ( CEPEPC  - Col·lectiu d’escoles per l’Escola Pública Catalana ) )  s’integraven a la xarxa pública. Lluny quedava l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de 1975 quan un grup de mestres va aprovar la declaració per una nova escola pública i la manifestació a la Plaça Catalunya de 1.977 en que demanàvem convertir-nos en escoles públiques. Pel desembre del 1978 es va constituir el CEPEC aprovant uns estatuts on defensàvem la gratuïtat de l’ensenyament, l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, pluralisme pedagògic i gestió democràtica.

 

I llavors ens va deixar i va marxar amb el seu company cap a Ripollet on aviat va tornar a engegar el seu incansable activisme. Amb 52 anys i tot i no tenir res a veure amb la vila del Vallès, va activar un grup de lectura per a dones, va impulsar una associació de botiguers – emprenedora com era, va posar en marxa una botiga –, va formar part de la Junta d’Amics del Teatre de Ripollet, es va implicar en totes les lluites a favor de les dones i de la despenalització de l’avortament.  i fins i tot va formar part d’una candidatura de progrés en unes eleccions municipals.

Encara, els darrers anys de la seva vida a Barcelona era activista de l’ANC del Poble Sec.

 

Iconoclasta, trencadora, innovadora, pensava que el món és de tothom i per a tothom. Va deixar amics i admiradors per tot arreu. No hem pogut acomiadar el seu cos perquè, generosa com era, l’havia donat a la ciència.

 

Però som molts i moltes que li volem retre un homenatge a Tarragona, la que mai va deixar de ser la seva ciutat.  Però penso que aquest reconeixement no pot ser qüestió d’un dia sinó que la seva memòria ha de quedar de forma permanent en algun indret de la seva ciutat que ella va ajudar a fer i ser millor

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Reflexions de cara al proper Consell Nacional del PSC

 

 

1 – Ara que al PSC renovem direccions locals i de Federació veig que en massa ocasions es confon diferents sensibilitats amb diferents afanys personals de poder que poden ser legítims i fins i tot necessaris però que no són representatius del nostre electorat actual i futur.  Dit d’ un altra manera , la suma de molts projectes personals en executives de desenes de companys i companyes no significa suma de formes de veure , entendre i planificar i practicar el socialisme. D’aquestes n’hi ha quatre o cinc, no més. Als països on hi ha partits socialistes o que s’hi assemblen, és aquest el nombre de “ sensibilitats “ . En realitat són – allà – veritables  corrents d’opinió que representen diferents sectors de la societat i que per tant, contribueixen a sumar , agregar, activar persones que simpatitzen amb diferents formes d’entendre la lluita política socialista, sensibilitats, formes diverses i complementàries d’ entendre el socialisme per representar millor àmplies capes de la població que ens haurien de tornar a encaminar cap a la majoria.
Volem representar la majoria o una part petita de l’esquerra a Catalunya ? Tan de bo el socialisme català i espanyol sigui capaç d’aplegar la diversitat de pensaments diferents de l’esquerra. I això no s’aconseguirà no només tolerant la diversitat i el pluralisme en elk si dels partits sinó fomentant-los  i valorant-los com a positius. M’agradaria sentir els i les nostres dirigents intervenint en aquesta línia.
2 – En aquest mateix sentit , no entenc aquesta “neutralitat” de la majoria de dirigents del PSC en el procés de primàries del PSOE. Els líders d’un partit són elegits perquè liderin opinant, intervenint, aportant. Tenen més informació i més hores de dedicació a la política, més capacitat d’influència. Han de generar opinió i l’han d’emetre. L’alcaldessa de París n’és un bon exemple. S’ha manifestat a favor d’un dels dos candidats presentats fins al moment . Ho ha fet amb naturalitat com serà natural que intervinguin altres en el mateix o en diferents sentit . Crec que en aquests moments el PSC necessita de les aportacions de tothom i més encara dels seus i les seves dirigents. Algú dubta que segons quin sigui el resultat de les primàries del PSOE al PSC li anirà molt malament ? A què ve aquesta “ neutralitat “ ?
3 – L’acord amb la gestora del PSOE no s’ha plantejat adequadament des del meu punt de vista.
a) Tot allò que afecta al protocol de relacions signat i aprovat en un Congrés fa 39 anys no es pot modificar sense haver-ho plantejat al menys al Consell Nacional del PSC

 

b) Encara menys es pot signar amb una Gestora que té – o hauria de tenir perquè ja sabem que aquesta decideix fins i tot facilitar un govern al PP – competències limitades en el temps i en els continguts
c) La personalitat pròpia del PSC ha quedat afeblida es miri com es miri . En 38 anys no hem permès que ningú ens digués amb qui ens havíem d’aliar per acudir a unes eleccions ni amb qui havíem de pactar posteriorment. A partir d’ara ho haurem de posar en comú i tothom sabem que amb aquesta nova manera de procedir obrim la porta a altres maniobres perquè es pugui influir en les decisions del PSC.

d) El nostre perfil queda difuminat , ciutadans que llegeixen i escolten i pensen saben que a partir d’ara el PSC s’aliarà no amb qui creguem més adient sinó amb qui cregeuem més adient el PSC i el PSOE i que per tant decidim dos i no un. I que desprès els pactes també els decidirem conjuntament dos i no un .

 

e) A mi em sembla que molta gent s’ho pensarà abans de votar-nos i que ens serà més difícil recuperar la confiança dels milers d’homes i dones que pretenem tornar a convèncer.
f) El PSOE no es un fi, com tampoc no ho és el PSC sinó un instrument al servei de la població i crec que la nostra relació amb el PSOE no s’ha d’establir des de la por a que no s’enfadin sinó des de la lleialtat i la confiança que suposa una relació federal pensada en la gent. O practiquem el federalisme ja al nostre interior o no serem creïbles ni en el si de les nostres pròpies files
4 – Ja es veu que la intenció dels tres punts anteriors és fer les coses diferents per recuperar la majoria . Aquest punt darrer també. Si volem de veritat tornar a ser majoritaris no podem continuar fent les mateixes coses i els mateixos discursos. Ni veure’ns al costat de la dreta del PP i de Ciutadans. Els nostres pactes no poden ser “ amb tothom” i a més fer gala d’aquesta suposada capacitat o versatilitat . Hem d’assenyalar  els pactes i les aliances del futur ja des d’ara. Els companys alemanys del SPD ja van començar a preparar les aliances amb altres grups d’esquerra i ecologistes l’any passat i les eleccions no les tenen fins a l’octubre. Suggereixo una reflexió sobre aquesta qüestió. La ciutadania ens demana canvis. Les enquestes són tossudes

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Pere Godall, un gran tarragoní que continua viu entre nosaltres

 

 

Amb incredulitat i profunda tristor rebo la notícia de la mort de Pere Godall, gran tarragoní, gran músic i incansable activista social.

Ruth Troyano m’ho fa saber amb els mateixos sentiments i escriu al seu mur de facebook que recorda les seves paraules quan l’1 de febrer del 2006 Pasqual Maragall li va lliurar la medalla Macià ( a proposta de la “ Penya del Barquet “” : “ encara que tinguis molta feina, la clau és que t’agradi el que fas “.

 

Un gran home plurivaluós si se’m permet el neologisme: com a treballador de banca, com a músic de totes les hores del dia i de la nit – el “ pluriempleo” dels anys 50 i 60, recorden ? – , als 15 anys ja va  fundar amb els seus germans el “ trio Godall “ i després l” Orquestra Godall”  a la que va seguir diferents ortquestres, com activista cultural  - Món Camp tarragoní -, activista social de mil batalles ( organitzador i capdavanter dels supervivents de la lleva del biberó de la guerra del 36 ).

 

Més encara, Pere Godall destacava també per la seva humanitat i capacitat de connectar amb tothom. Allò que avui anomenem feeling. No li vaig conèixer mai cap mal humor, sempre amb el somriure al seu semblant, ha passat oper aquest món traspuant i encomanant simpatia i optimisme. Era d’aquelles persones que et fan pensar que si tothom fos com ell, el món funcionaria molt , però que molt millor.

El seu exemple ha estat aquest. Si els empiristes del segle de les llums i John Locke en particular deien allò que quan neixem som com una pissarra en blanc que anem omplint o escrivint a base de la nostra experiència , Pere Godall sense dubte ha escrit en moltes de les nostres pissarres. Puc afirmar que en la meva però estic segur que en la de milers de tarragonins i tarragonines que hem tingut la sort de conèixer-lo

I si és cert que els deus de l’antiga Grècia deien que un no acaba de morir fins que es perd la seva memoria, Pere Godall tardarà molts anys en morir-se del tot perquè la seva memoria perdurarà molts i molts anys.

El seu nom resta inscrit en la memoria de Tarragona i de Catalunya i allà on sigui segur que ja ha muntat una orquestra . Em va regalar unes quantes partitures per a piano, però segutr que no les necesita perquè se les sabia totes de memòria

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Esmenes que presento a la ponència marc del 6è Congrès del PSC al Camp de Tarragona

 

Paràgraf 2: “moltes persones “ en lloc de mots treballadors”

Paràgraf 3: diu : “Davant d’aquesta tessitura ens comprometem a redreçar aquesta situació reivindicant la vigència dels valors socialdemòcrates davant la deriva neoliberal. “ i proposo que digui: “Davant d’aquesta tessitura ens cal al Camp de Tarragona un govern d’esquerres que redreci aquesta situació davant la deriva neoliberal. “

Entre el paràgraf 3 i el 4 proposo un altre Paràgraf que digui: “  Som un partit catalanista que sempre hem defensat l’autonomia del poble de Catalunya per decidir el nostre futur. Ho vàrem defensar l’any 1932, el 1979 i el 2006 amb els referèndums dels Estatuts d’Autonomia. Des del camp de Tarragona  tornem a defensar aquesta voluntat en l’escenari d’una Espanya Federal. Ho defensarem en la nostra relació amb el PSOE i ho faran els i les nostres càrrecs públics a les institucions catalanes i espanyoles que correspongui “

Paràgraf 12 comença dient “Si bé és cert que Catalunya …“ i proposo : “Igual que Catalunya …“

Paràgraf 13, proposo afegir desprès de “ el malaguanyat Consorci del Camp de Tarragona “ “ o el Pla Estratègic del Camp de Tarragona “

Paràgraf 14 , on diu “ de representa Barcelona “ ha de dir “ que representa Barcelona”

Paràgraf 15 canviar “ Els socialistes “ per “ Els i les socialistes “

Paràgraf 16, al final “ crisis “ ha de ser “ crisi “

Paràgraf 18, eliminar “ com no podria ser d’una altra manera “ per innecessari

Paràgraf 19, “ articulada” ha des er “ articulat “

Paràgraf 25: Afegir al final: “ Els i les socialistes del Camp de Tarragona treballarem per incorporar a l’imaginari col.lectiu i a les planificacions d’administracions i forces econòmiques i socials nous paradigmes de benestar perquè el creixement econòmic del PIB no pot continuar essent el principal referent sinó l’economia del bé comú amb criteris de satisfacció de drets per a tota la població i de sostenibilitat ambiental “

Paràgraf 35: afegir al final “ No podem deicar de recordar que l’asmpliació del CRT veurà la llum gràcies al suport del PSC que a més de fer-lo possible, ha incorporat criteris de sostenibilitat mediambiental i d’inversions socials que vetllarem molt estretament perquè es concretin “

Paràgraf 36: afegir al final: “ xarxes tancades intel.ligent d’energia i aprofitament de calor “

Paràgraf 37: suprimir “ amb la nova activitat del Port en contenidors “

Paràgraf 40: Afegir un nou punt que digui: “ considerarem si la forma actual de la prestació del servei o cal una major presència del sector públic “

Paràgraf 42: Suprimir el referent al projecte Zèfir perquè els governs de Mas i Puigdemont ja se l’han carregat i no existeix i afegir un nou punt que digui: “ A cada ajuntament proposarem que una regidoria s’ocupi de l’energia per elaborar un Pla de Transició energètica que contempli la triple acció d’estalvi i eificència, le generació de renovables i la gestió i distribució “

Paràgraf 42, afegir un nou paràgraf desprès del 42 que digui: “ Defensarem els drets dels animals promulgant regulacions a cada ajuntament i col.laborant amb els moviments animalistes “

Paràgraf 47, afegir un nou punt que digui: “ Proposarem al Govern de la generalitat que en els polígons industrials públics del nostre territori elabori un Pla de millora de la gestió amb mesures de sinèrgies, economia circular i gestió de l’energia per fer.los més competitius i ambientalment més sostenibles “

Paràgraf 47, afegir al final un nou paràgraf que digui: “ lluitarem per establir un veritable transport metropolità  que rpengui com a referent l’anomenada área dels 21 municipis “

Paràgraf 51: desprès de “ permetre “ afegir: “ en època dels Governs Maragall i Montilla “

Paràgraf 52: suprimir al fional des de “ que tot …..” fins a “ Reus “ per la frase: “ prop de 100.000 persones a les nostres comarques que es poden considerar pobres energèticament “

Paràgraf 56: canviar “ benestar que hem assolit i que estem convençuts “  per “benestar ara amenaçat pels governs de la dreta “

Paràgraf 58: eliminar “ Els socialistes del Camp de Tarragona hem de parlar “ i posar “ parlarem “ i també més endavant “ Els socialistes del Camp de Tarragona “ per reiteratiu

Paràgraf 62 : eliminar “ Els socialistes del Camp de Tarragona “ per reiteratiu

Paràgraf 63 eliminar “ tots tenim “ i canviar-ho per “ tothom té “

Paràgraf 65: després de “el control de l’energia que es genera al nostre territori “  afegir “ i la que encara està pendent de generar-se a través de fonts renovables netes i segures “

 

I al mateix paràgraf afegir al final: “ Instal.lacions crítiques en temes de medi ambient – qualitat de l’aire i del subsòl – i seguretat per la pròpia operativa  o derivada de causes externes com el terrorisme seran objecte d’especial seguiment per part del PSC al Camp de Tarragona “

 

Entre el Paràgraf 66 i el Paràgraf 67, dos nous apartats:

-        un que digui: “ La protecció de les persones com a consumidores és una altra necessitat que han descurat els governs de la dreta. Des del PSC al camp de Tarragona ens en preocuparem molt especialment “

-        un altre que digui: “ ens preocuparem també per la protecció dels animals i els seus drets “

Paràgraf 69, eliminar “ els socialistes “ i canviar “ tenia l’objectiu de dissenyar “ per “ va dissenyar “

Paràgraf 70 ,canviar “ Ens proposem tornar a exigir que el Govern “ per “ exigirem que el Govern “

Paràgraf 76, canviar “ Ens hem de comprometre “ per “ ens comprometem “ amb la sostenibilitat de les inversions públiques i el foment de la col·laboració i associació de municipis, amb estructures de gestió territorial compartida. De fet ja ho estem fent en temes com els residus, la mobilitat, l’aigua o la televisió pública, i apostem per seguir per aquesta línia. En aquest sentit, impulsarem la constitució d’una conurbació interurbana de serveis compartits, seguin el model administratiu dels ens locals supramunicipals que l’Estatut de Catalunya defineix com a àrees metropolitanes.

Després del Paràgraf 105 afegir-ne un de nou que digui:

“ Des de la nostra federació contribuirem a la lluita per l’eradicació de la prostitució perquè els socialistes I le socialistes lluitem contra tota forma d’esclavatge. Promourem accions d’informació I sensibilitzacio entre la poblaciò masculina així com canvis normatius tendents a l’eradicació  de la prostitució “

Paràgraf 115: les dues primers línies haurien de quedar redactades de la següent manera: El nostre compromís no ho és només amb la militància sinó principalment amb la ciutadania que percebrà que el nostre partit és una eina de transformació de la societat. “

Paràgraf 119 eliminar des del començament fins a “ Precisament “ per retieratiu. Ja s’ha dit abans

Paràgraf 128, on diu  “ si no volem perdre el pas “ ha de dir: Organitzarem millor la nostra presència I activitat per no perdre el pas “ I eliminar “ hem de fer nostres aquests canvis “ al final

Paràgraf 131, eliminar-lo perquè ja ho hem dit abans

Paràgraf 134, redactar el començament així: “ La nostra voluntat d’obertura també es manifestarà eixamplant  i aprofundint l’acció conjuinta am bels I les activistes socials …. .” la resta igual.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Suggeriments lliurats a Roc Muñoz sobre el Congrès del PSC a la Federació XVII

Suggeriments lliurats a Roc Muñoz el dissabte 7 de gener de 2017 sobre el Congrès del PSC a la Federació XVII

1 – Sabem que:

1 – Els afiliats i afiliades esperen un revulsiu, un canvi, una nova etapa

2 – Les ciutadanes i ciutadans esperen un PSC:

- conseqüent amb la seva ideologia d’esquerres

- renovat

- proper

- compromés en la defensa dels seus drets

- Aliat de les seves causes, per tant, al seu costat

2 – Per això cal :

- NOVA ETAPA, iniciem un nou camí que, sense renegar del passat ans al contrari, valorant tot allò que de positiu s’ha fet, comencem una nova fase del socialisme a les nostres comarques amb noves propostes i un nou estil

 

- AL COSTAT DE LES PERSONES : compromís de defensar la gent, els seus drets cada cop més amenaçats i disminuïts per les polítiques de la dreta, vetllar per la seva seguretat, les seves precarietats, l’angoixa pel futur de petits, grans i joves, lluitar per les desigualtats que han anat creixent amb la crisi…..

 

3 – Eixos – perfil – prioritats

3.1 – Un projecte per al Camp de Tarragona

. La ponència que s’ha enviat a la militància és bàsicament un bon text que segur que es pot millorar perquè quedi un text:

  • Que defineixi aquesta nova etapa de : noves politiques, nous estils, molt centrat en les persones
  • Un text que creu que aquest territori , com a tot arreu, travessa per 4 crisis: l’econòmica, la social, l’ambiental i la de representació política.
  • La lluita es centrarà en aquests eixos perquè malgrat això, estem convençuts que les comarques del Camp de Tarragona tenen possibilitats si tenen una atenció adequada dels governs de Catalunya i d’Espanya, i si sabem, encertar la direcció d’on volem anar des d’aquí i treballem amb unitat: per això necessitem un Pla Estratègic com el que vàrem impulsar en l’època el Govern Maragall.
  • Un nou paper del sector públic des dels ajuntaments per revisar si els serveis que prestem necessiten d’un protagonisme més gran del sector públic. Cal evitar la mercantilització dels drets de les persones.

3.2 – Noves formes de fer política:

a) De cara a l’interior del Partit:

- Comptar amb tothom, hi ha il.lusió per afrontar els propers reptes electorals i la lluita del dia a dia perquè no pensem només en eleccions

- No sobra ningú, només els i les que s’auto-excloguin

- Ni ser jove és sinònim d’eficàcia i de millor coneixement de la societat o d’inserció a la societat, ni ser veterà vol dir saber més que ningú perquè es tingui més experiència. Però cadascú pot aportar molt

- Volem un PSC que compti en el conjunt del territori, que tingui el principal protagonisme per les nostres propostes de millora i de transformació, per la nostra activitat sense descans

- Volem que aquesta federació compti també en el conjunt del PSC

b) En relació amb la ciutadania

  • notaran la nostra proximitat, la defensa dels seus problemes tant on som al govern com a l’oposició
  • volem i farem un PSC activista, amb les persones afiliades i simpatitzants inserits i inserides  a la societat, a les associacions, als moviments progressistes
  • establirem canals de comunicació permanents. No ens conformem en representar les persones, no volem un PSC només representatiu de la gent, sinó aliat de les seves causes, que lluita cada dia i treballa colze a colze amb la gent per assolir una societat més justa, un millor nivell de vida personal i col.lectiu

c) l’aliança amb altres forces d’esquerra

- no parlem només de l’esquerra política sinó de tota aquella que pretén canviar la injustícia, les desigualtats d’oportunitats i per tant , parlem de l’esquerra sindical, mediambiental, cultural,…… en definitiva, qualsevol forma  d’organització.

  • des de la diversitat, ens proposem treballar conjuntament amb tot l’ampli ventall de forces d’esquerra  i progressistes. Això no vol dir necessàriament llistes electorals conjuntes. L’esquerra alemanya i els verds han començat a preparar un programa per a les properes eleccions generals i no se’ls passa pel cap presentar-se en llistes conjuntes però tampoc no ho descartem a les municipals en alguns indrets
  • el treball conjunt vol dir, doncs, abordar els principals temes que preocupen a la ciutadania de forma conjunta, foros de debat, d’elabortació de pensament i de propostes, etc
  • i vol dir que els nostres aliats prioritaris seran les forces d’esquerra
  • el nostre únic adversari és la injustícia, la desigualtat, i aquells que posen en marxa les polítiques que les provoquen.
  • els temps han canviat i hem de treballar plegats si volem que l’esquerra al Camp de Tarragona, a Catalunya i a Espanya torni a governar a les institucions i aconsegueixi ser també majoritària al carrer, al món del pensament i econòmic, al cultural
Publicat dins de General | Envia un comentari

Reflexions abans de formar l’executiva de federació

Escrit enviat al 1r secretari de la Federació Josep Fèlix Ballesteros, al de la meva Agrupació de Tarragona Josep Anotn Burgasé i altres companys i companyes el 13 de desembre  de 2016:

 

Abans de  la nova executiva s’ha de tenir molt clar cap a on volem anar els propers tres anys. I molt sintèticament. No té sentit pensar en les persones que han de dirigir si no sabem si estan disposades a canviar el xip i fer-ho de forma diferent perquè fer-ho com ara ens porta al desastre:

 

1 – no podem actuar com sempre havíem fet. La situació és tan dramàtica que hem de canviar molt substancialment els nostres procediments

 

2 – Això vol dir que hem de preveure que els propers tres anys hem d’actuar de forma diferent, molt diferent si no volem anar a la ruïna total

 

3 – Quins aspectes hem de tenir en compte segons la meva opinió:

 

-          Des-burocratitzar el Partit a la Federació. No som una gestora d’afers polítics diversos. Som agents rebels de canvi social

-          treure’l de la passivitat col.lectiva i personal de molts responsables que s’ho prenen molt ( massa ) tranquil.lament

-          l’hem de fer actiu i activista. Els dirigents que tenen més responsabilitat, els primers i les primeres

-          obert a la societat, participatiu i participat: pla urgent de relació amb els moviments socials, sindicats i empresaris, ecologistes i feministes entre altres

-          la connexió urgent amb el món del pensament: universitat, opinadors,

-          divers: només recuperant  antics votants i simpatitzants i captant-ne de nous podrem trencar la davallada cap a la desaparició. Tolerància , respecte i també foment de la diversitat: corrents d’opinió, sectorials amb simpatitzants i líders socials

-          les aliances amb altres partits, moviments i organitzacions d’esquerra. No resistim la dreta si no ens organitzem junts: creació d‘àmbits de reflexió, anàlisi i acció conjunta.

 

 

4         Hem de demostrar que liderem políticament i socialment el Camp de Tarragona:

 

a.        Dient a la societat que hem entès el missatge i que canviem de propostes i de formes a més de persones

b.       Per les nostres propostes contingudes en els programes electorals que presentem i oblidem al dia següent de les eleccions

c.        Per la tasca de control actiu dels governs de la dreta a Espanya i Catalunya

d.       Pel contacte militant amb les organitzacions socials del nostre territori

 

5          preparació de les municipals amb aquestes premisses anteriors ja des d’ara. Tenim dos anys per prefigurar la proposta de política local nova i per tant comencem a treballar en les següents lìnies:

 

 

o    no ens volem presentar sols sinó aliats

o    les nostres propostes seran les millors per la societat del Camp de Tarragona

o    les formes de participació i empoderament de la ciutadania seran les més avançades

o    les de control de l’acció pública també

o    el sector públic a partir dels ajuntaments tindrà un nou paper perquè ens proposem revisar el que s’ha dut a terme fins ara. Estem en condicions de protegir millor els drets dels ciutadans

o    Les lluites per la igualtat de gènere i contra el canvi climàtic ocuparan llocs prioritaris a l’agenda

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

aportacions per redactar la ponència del 6è Congrès de la Federació XVII del PSC

enviades el 12 de desembre de 2016 als companys i companyes encarregats de redactar-la:

 

Des del 2012, quan celebràrem el 5è Congrès de la nostra Federació el panorama social, polític, econòmic i mediambiental han canviat molt notablement.

1-      La crisi ha continuat i els governs de la dreta a Espanya i a Catalunya no han treballat en la direcció de reduir les desigualtats i d’afavorir les persones més febles. De forma que avui

 

  • la població se sent més insegura
  • l’atur continua a uns nivells escandalosos
  • les persones que treballen tenen unes condicions laborals més precàries
  • els serveis bàsics que han d’assegurar l’administració són de pitjor qualitat
  • tenim un planeta en perill cada cop més flagrant
  • l’angoixa pel futur de joves i grans s’ha incrementat
  • s’ha agreujat l’enfrontament entre Catalunya i la resta d’Espanya que han provocat ambdós governs

 

2-      el PSC mentrestant, per errors propis per altres atribuïbles al PSOE i altres comuns a la socialdemocràcia en general:

 

  • ha reculat en la seva implantació social, en els moviments ciutadans, en el món de la creació de les idees i consegüentment en el suport electoral

 

  • En bona mesura perquè no hem respòs a allò que s’espera d’un partit d’esquerres al segle XXI: posicions clares en defensa de la ciutadania i de denúncia dels abusos de qui controla els grans mitjans de producció, distribució, canvi, de comunicació i d’infraestructures de transport, energètiques o aigua

 

  • Ha mantingut posicions diverses pel que fa a la solució al conflicte de la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya

 

  • També respecte a les polítiques d’aliances

 

  • En definitiva, podem dir que el PSC ha perdut bona part del perfil propi que ja advertíem que havíem de recuperar en la declaració “ Per un PSC amb perfil propi “aprovada a la nostra Federació el febrer del 2011.

 

3-      Malgrat això, i després del darrer congrés del nostre partit – el XIIIè – celebrat el passat mes de novembre , volem afirmar al Camp de Tarragona:

 

  • la vigència de la socialdemocràcia davant  la brutal deriva neoliberal. Som d’esquerres i de govern al mateix temps. No fem demagògia ni prometem impossibles, defugim el populisme. A les nostres comarques li cal una opció que sigui al mateix temps de lluita però també de govern.

 

  • apostem pel federalisme davant els extremismes dels nacionalismes català i espanyol cada cop més allunyats i sense ponts de diàleg.

 

  • Som feministes i ecologistes i ens proposem practicar aliances  amb les organitzacions socials , sindicals i polítiques que lluiten per una Catalunya més justa. Cap organització de progrés forma part dels nostres adversaris que només són la dreta en totes les seves variades expressions i qui s’oposi als nostres valors.

 

  • Cercarem, doncs, una aliança amb les forces de progrés del Camp de Tarragona per assolir un territori que practica i implanta a tots els nivells els valors propis del pensament d’esquerres: la igualtat d’oportunitats, la justícia social i ambiental , la democràcia de qualitat sense corrupció, transparent i participativa

 

  • La gent el PSC volem ser també aliats i aliades de cada ciutadà i cada ciutadana. És a dir, que volem transcendir la mera representació política per esdevenir aliats de les persones en tot moment.

 

  • Ens proposem treballar pels drets de la gent, els que ja havia conquerit i que ha posat en perill la crisi  i els governs de la dreta: sanitat, educació, habitatge, pensions, igualtat de gènere ) i els nous que han anat sorgint la darrera dècada i que suposen també situacions de desigualtat: accés a un medi ambient sà, a l’energia, als nous canals de comunicació i informació, a un consum de qualitat

 

  • Un partit que lluita contra la pobresa, l’atur i la precarietat laboral, que pretén la regeneració democràtica i el bon govern,

 

  • que pretén empoderar les persones  a través del foment de la participació en el govern de la res-pública, de l’emprenedoria en el camp de les noves formes de  l’economia – economia circular, participativa, cooperativa – , de la implicació en la lluita contra el canvi climàtic i en la producció d’energia renovable per evitar els monopolis. I la participació també en el món de l’empresa com a millor fórmula per defensar els drets de les persones treballadores i de comprometre’s en la marxa de les empreses.

 

 

  • Un partit que es proposa augmentar el paper del sector públic com a garant de l’interès general per sobre sempre del particular en la prestació de serveis que en molts casos són drets: aigua i energia singularment.

 

  • Un partit que proposa un nou marc de relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que la reconegui com a nació, amb un nou model de finançament i implantant una nova cultura federal en les relacions amb les diferents institucions basada en el respecte, cooperació, lleialtat, bilateralitat i diàleg en el marc de sobiranies compartides i d’interdependències en una globalització creixent

 

4-      la nova situació econòmica a casa nostra i en el marc de la globalització exigeix un nou Pla Estratègic den Camp de Tarragona. Els socialistes , des del Govern de la Generalitat vàrem impulsar un  Pla Estratègic per al període 2008-15 que tenia l’obj ectiu de dissenyar un escenari de futur ambiciós per al Camp de Tarragona, basat en la sostenibilitat, la cohesió social i econòmica i la creativitat, reflectint les grans prioritats del territori. Malauradament, amb l’arribada al Govern de la Generalitat el 2010 d’Artur Mas aquell Pla va ser oblidat i en aquests moments no hi ha cap instrument de Planificació del Govern que ha tractat el nostre territori com el pitjor de Catalunya cada any en el seus pressupostos.

 

Ens proposem tornar a exigir que el Govern lideri la concertació de tots els sectors socials i econòmics per planificar les actuacions necessàries per:

 

-          redreçar el nostre teixit productiu que en aquests anys ha sofert els embats de la crisi en gairebé tots els sectors

-          proposar noves actuacions per al canvi de paradigma que exigeix la nova situació de lluita contra el canvi climàtic, el nou paper que han de jugar les ciutats , singularment en el terreny de l’energia en la transició cap a la renovable.

-          el nou paper del sector públic que ha de ser més actiu en la provisió de serveis bàsics que ja són drets com l’aigua i l’energia o el transport, en la preservació de l’interès general i en la defensa de les persones com a consumidores

-          disposar d’un sector educatiu i universitari potents i d’avantguarda amb accés per tothom i amb uns serveis sanitaris i socials accessibles i sense retards

 

 

5-      Des del PSC ens comprometem en la lluita a favor d’un Camp de Tarragona més humà, on la prioritat siguin les persones, on els governs prioritzin l’interès general o públic per damunt dels particulars , on els valors de la solidaritat i de l’humanisme i ambientals siguin els que prevalguin en le moment de planificar qualsevol actuació pública o particular. Perquè res no és nostre sinó que ho administrem  per deixar-ho a les generacions futures. El camp de Tarragona té possibilitats i per tant esperança. Però requereix lideratge, intel.ligència i voluntat de servir la comunitat que en definitiva són les persones que la formen. Des de la nostra posició ens hi comprometem. I per això estem disposats a canviar  per ser la força propera i útil que la ciutadania espera de nosaltres.

 

 

Com a derivat de tot això l’eslògan o títol de la ponència i del congrés podria ser:

 

 

D’esquerres i de govern

Un territori amb possibilitats

Per un Camp de Tarragona amb valors

Per un futur amb valors

Per una aliança amb les persones

Un PSC proper i útil

Persones properes i útils al Camp de Tarragona

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Fcesc Casares, un tarragoní de naixement compromès

 

El 16 de novembre moria Francesc Casares i el vàrem acomiadar al tanatori de Sant Gervasi de Barcelona en una cerimònia que els seus fills van anunciar que seria una mica llarga però que a cap de les persones presents que omplíem a vessar la sala se’ns hi va fer.
El món jurídic – el laboralista singularment -, polític i social català omplia a vessar el recinte.
Nascut a Tarragona el 22 de desembre del 1927, Casares ha estat un home lliure perquè deia sense embuts el que li semblava que havia de dir des de posicions inequívocament d’esquerres. Sense concessions a les excuses de la conjuntura o del possibilisme, marcant sempre perfil d’esquerra catalanista.
Des de molt jove ja a la universitat es va comprometre en la causa de la lluita clandestina per la democràcia i per la defensa de les persones treballadores. Empresonat al 58, va deensar davant el TOP ( tribunal d0Ordre Públic ) demòcrates perseguits. L’amic Martí Carnicer, alcalde del Vendrell recordava aquests dies com Casares va ser el seu defensor quan va caure en la detenció dels 1113 a l’església de Santa Maria Mitjancera de Barcelona el diumenge 28 d’octubre del 1973 mentre debutava Johan Cruiff al Camp Nou

Poli-culte , en el seu comiat, els seus fills van desgranar passatges de la seva vida que demostraven l’enorme curiositat intel.lectual i cultural. Un dels nets va tocar al piano una de les sevs peces preferides, La cathédrale engloutie de Debussy
Sense ambició personal – va rebutjar ser candidat a l’alcaldia de Barcelona en uns moments en què tenia bastants números per ser alcalde de la ciutat comtal.
Com recordava Rafel Jorba el 21 d’octubre a La Vanguardia , Francesc Casares va tenir un paper destacat i gens reconegut al 28 Congrés del PSOE . Potser perquè tothom estava pendent de la dimissió de Felipe Gonzàlez – per allò de antes socialista que marxista “ –  però el cert és que aquell Maig del 79, Francesc Casares aconseguia amb feina d’estilista fi que els Estatuts del PSOE reconeguessin la singularitat de la relació amb el PSC preservant així la personalitat del partit català: “ El PSC en virtut de la seva sobirania decideix la seva representació en organismes representatius i decisoris del PSOE “. Per cert, de rebot, també les llistes electorals les hem decidit sempre des del PSC.
Francesc intervenia als Consells Nacionals del PSC i era dels qui es feia escoltar. Quan ell parlava tothom callava. Era la nostra veu crítica que admiràvem, que ens advertia de les postures tèbies o que li semblaven poc compromeses. Miquel Iceta el va glossar així a la cerimònia de comiat admirant la seva valentia i fent un cant a la diversitat que ens fa més grans. I va ser d’agrair perquè les seves paraules van respondre fidelment al que havia estat el personatge.
Ahir, en la mort de Marcos Ana vaig escriure quelcom que vull repetir de Francesc  Casares: ha estat  un dels que ens han fet com som els qui no entenem la vida sense la lluita pels damnats de la terra .i se suma als exemples de compromís que quan defallim només cal recordar-los per seguir la lluita per l’emancipació de les persones i la justícia social.
Però em permeto afegir que en el cas de Casares, perquè era dels nostres-nostres, perquè hem tingut la fortuna de conèixer-lo de prop i perquè com van transmetre els seus fills destil•lava , també en família. amor als qui l’envoltaven, la nostra estima, record i agraïment, en cara són més profunds.

Publicat dins de General | Envia un comentari

L’energia, un dret no sotmès al mercat

Desgraciadament les morts que considerem  absurdes per injustes, ens posen davant dels ulls les nostres febleses i misèries. També la de la sra. Rosa Pitarque de Reus morta perquè no tenia recursos per evitar que li tallessin el subministrament d’energia i usava espelmes que fatalment van cremar la casa.

Mentrestant llegeixo que Endesa – italiana, recorden allò de ” antes italiana que catalana ” ? – supera totes les previsions de beneficis: els nou primers mesos ha fet tots els que preveia per a tot l’any.

La pregunta és si és compatible que un servei tan essencial que ja considerem un dret com l’accés a l’energia s’ha de sotmetre a la lògica del mercat i ser administrat per empreses mercantils que lògicament busquen maximitzar el benefici econòmic. Però davant un dret, què és primer, els diners o les persones ?

Se’m podrà dir que no hi ha encara ordenament jurídic que reconegui l’energia com un dret. Tampoc no ho era el dret a l’aigua que fins al 2011 no va ser reconegut com a tal per l’ONU.

Considerem, doncs, el fons de la qüestió. Assegurar els drets només ho pot fer el poder públic i, per tant, haurem de mirar de quina manera els diferents governs s’ocupen del tema. A altres països ja han començat. A Alemanya centenars de municipis han municipalitzat l’energia ( entre ells Munich i Hamburg ); a França també ( per cert, Manel Valls actual primer ministre i no molt d’esquerres precisament, ho va fer quan era alcalde d’Evry ). A USA és citat l’exemple de Sacramento perquè han fet el mateix amb l’aigua com ha anunciat l’alcalde de Terrassa que farà a la seva ciutat.

Ho fan perquè no entenen que l’energia que prové tota de la natura com l’aigua que cau del cel se l’apropiïn uns quants quan són béns imprescindibles per viure tothom, persones pobres incloses. I si són imprescindibles per viure, són drets que es donen de puntades amb la mercantilització pròpia de l’economia de mercat. Però també ho fan perquè saben que s’acaba l’època de la producció de l’energia de forma centralitzada i entrem en la de la generació local distribuïda i xarxes locals intel.ligents.

Haurem de començar,doncs, a pensar que en l’energia, com en l’aigua, com en la seguretat, com en la salut o l’educació, és el sector públic que ha de regular , intervenir i gestionar la seva provisió perquè arribi a tothom sense excepció.
Hi ha qui s’espanta quan sent parlar del sector públic, però hi ha altres formes d’intervenció com les empreses mixtes (EMATSA a Tarragona) amb majoria de capital públic que asseguren el know how i la gestió àgil pròpia del sector privat i que preserven l’interès de les persones – també el de les que hi treballen – per damunt del particular.

Mentrestant no arriba la implicació directa del sector públic, sis-plau, apliquem tarifes per trams de consum i lliures de peatges d’accés per a necessitats bàsiques. I copiem dels països que inverteixen en eficiència i estalvi perquè generarem un nou sector productiu i molts llocs de treball.I regulem el bo social de forma que no ens quedin pel camí una bona part de les persones més necessitades com la sra. Rosa de Reus.

He esmerçat moltes hores amb diverses iniciatives els darrers anys al Parlament reclamant que l’energia sigui considerada un dret. CiU i PP s’hi oposaven encara el 14 de març de 2014 quan van tombar una moció que vaig defensar que deia: “El Parlament de Catalunya encomana al Govern la Redacció d’un Pla Nacional de Transició Energètica …. que tingui en compte que l’energia és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes.”

Malgrat això, el 28 de juliol d’enguany el meu amic Jordi Terrades  tornava a la càrrega amb una altra moció del Grup Socialista sobre energia que, a més d’aprovar l’objectiu de Catalunya 100 % renovable, reconeixia per fi en el seu apartat f “el dret fonamental de l’accés a l’energia….. “ i instava el Govern a desenvolupar “ un marc legal de cobertura social sobre un servei mínim de subministrament d’energia.”Estic esperançat  que l’energia sigui considerada un dret de forma definitiva aviat i que els diversos nivells de govern del nostre país prendran cartes en l’assumpte com ja fan en altres indrets no només des dels serveis socials sinó des de la generació, transport i comercialització de l’energia.

I un altre dia parlarem  de com també cal una nova anàlisi del paper de l’energia com a infrastructura dels diferents sectors productius perquè no és de rebut que condicioni tant la competitivitat de l’economia

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Per primera vegada fem pinya a Tarragona ?

 

La solució al problema dels Jocs Mediterranis – desprès de tant de temps ja hauríem de saber la denominació exacta – no és mirar el passat, ni lamentar-.nos, ni posar-los en qüestió a través d’una consulta com demana l’oposició municipal.

Les dues primeres actituds no serveixen de res, la segona, posa en perill , amb la excusa de passar la pilota a la ciutadania, la mateixa celebració dels Jocs i la paràlisi d’uns equipaments que són també per al futur.

 

I és aquí on m’agradaria aturar-me. Uns Jocs esportius són una ocasió per projectar-se cap al futur u a ciutat però també per deixar-la preparada per a les següents dècades en equipaments esportius.

 

No seré dels qui inconscientment no pensen més enllà del present o del futur més immediat per arrencar quatre vots o fer-se notar. Tarragona, com totes les ciutats, té projectes pendents. Els tarragonins tendim a pensar que en tenim més que altres. Si juguem a posar en dubte, a establir parèntesis, a consultar la ciutadania a risc que tornin a generar retards en el finançament i en l’execució de els obres, contribuirem al perill de deixar inacabades unes obres que ens són necessàries per la Tarragona del futur i no només per la dels quinze dies dels jocs. I a allargar la llista d’equipaments pendents  i inacabats de la nostra ciutat.

 

Tota la ciutat, doncs, hauria de donar suport en aquests moments difícils , a l’acabament dels equipaments i a ala celebració dels Jocs Mediterranis el 2018. I si alguna crítica s’ha de fer, ja hi haurà lloc i temps per a fer-la més endavant. El fàcil és fer-ho en aquests moments de dificultat. Però qui ara superi la temptació del protagonisme fàcil i guardi la crítica per a més endavant , podrà esgrimir desprès la seva responsabilitat de persona de govern quan calia i fonamentar la crítica quan toqui.

 

Per tant, tot el meu suport a l’alcalde i al seu equip en aquests moments de dificultat. Si alguna cosa han de dir els opositors o si les coses s’haurien pogut fer millor amb altres estratègies i aliats,  tot hagi acabat – i esèrem, que pel bé de Tarragona acabin bé – ja hi haurà temps .

 

Tarragona necessita ara de la unitat que tant ens costa  sempre i que tan practiquen en altres indrets. Els Jocs Mediterranis són una bona ocasió per posar-la en pràctica ni que sigui per una vegada. Potser hi començarem a trobar la utilitat

 

Publicat dins de General | Envia un comentari