Carme Chacon, una història per reflexionar

Aquests dies he escrit sobre tu, Carme, posant en valor les teves virtuts, la teva aportació a la conquesta de majors quotes de democràcia. Som en temps de reduccionismes: si es fa això hi ha democràcia, si no es fa ja no n’hi ha . Però la democràcia és igualtat sobre tot. O totes les persones participen i són considerades amb igualtat d’oportunitats o llavors sí que no hi ha democràcia. Tu vas contribuir-hi des del govern de José Luis Rodríguez Zapatero: les dones i les persones de la mateixa orientació sexual ja tenen els mateixos drets, les que tenen més dificultats per edat o per dificultats d’origen o sobrevingudes havien de tenir dret a prestacions per viure més dignament. La primera ministra de defensa amb 36 anys i embarassada va significar una de les fites definitives perquè a la nostra comunitat , per si algú ho dubtava, es confirmés amb la teva tajecvtória, que es podia ser mare, ministra de defensa, viatjar arreu del món animant les forces de pau d’un país

Igualtat i justícia en parlaves obsessivament, es diria que eren les teves divises. I quina injustícia considerem avui la teva partença.

Ens apreciàvem per moltes raons, però crec que especialment  perquè manteníem les nostres conviccions amb fermesa. De vegades discutíem com si ens hi anés la vida… ja veus. I en massa ocasions la gent pensa que quan discutim ens barallem. Però això no passa amb gent com tu que no segueix ni espera consignes, que allò que defensa  ho fa des de conviccions profundes, fonamentades; i que quan arriba a una conclusió en fa una defensa des de la fermesa. Qui pensi que tu i jo ens enfadàvem i que no podíem anar a dinar ho fa des de la insensatesa i des de la imbecilitat. La darrera frase que ens vàrem dir: “ si tu i jo ens haguéssim d’enfadar perquè tenim posicions diferents, ja podríem plegar…”.

La convivència al Congrés dels Diputats, les caragolades a Lleida, els partits del Barça dels dimecres a casa de la Tere Cunillera, la preparació des de l’inici amb un petit grup de la candidatura de José Luís Rodríguez Zapatero a la secretaria general del PSOE que vàrem guanyar per set – només set – vots…. i com desprès ens vàrem decebre tant perquè en el teu cas vas haver d’assaborir la derrota per només vint-i-dos entre més de mil cinc-cents…..

Carme, ens faràs molta falta. De vegades he pensat darrerament que tu eres de les poques persones que podies trencar la maleïda tradició de la nostra democràcia que qui perd queda eliminat de l’àgora pública, cosa que no succeeix en altres països on, com deia el poeta “ m’agradaria anar-hi nord enllà on diuen que la gent és culta “. Eres jove per intentar el que al Congrés del PSOE de Sevilla vas perdre la cursa cap a la secretaria generald el PSOE només perquè onze persones – de més de mil – van decantar-se per l’altre candidat. Et/ens van faltar vint-i-dos vots. Era el moment del canvi al socialisme espanyol, estic convençut. Hi havíem posat l’ànima i vàrem estar a punt.  Allò hauria pogut canviar el destí del PSOE i potser d’Espanya i de Catalunya.

Si per Ciceró la història és mestra de la vida i per Cervantes mare de la veritat, potser que els qui ens quedem i admirem la teva personalitat, el teu llegat ha de ser la lliçó perquè aprenguem de la història, de la  teva història: compromís, convicció, lideratge i saber mirar al futur.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Carme Chacon, moltes gràcies

publicat al Diari de Tarragona el 10 d’abril de 2017

Carme, la teva mare ha respost el meu missatge fraternal de condol així : “ s’ha mort la meva filla  i em moro jo “ i sóc un riu. Recordo Miguel Hernàndez ara que s’ha esdevingut el 75è aniversari de la seva mort:

Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.

Amiga en l’acord i en el desacord, les teves aportacions a la causa que defensàvem han estat decisives. Fonamental perquè José Luís Rodríguez Zapatero arribés a President. Se’ns va acudir que podia ser ell i vàrem començar un petit grup entre els quals Tere Cunillera, Jesús Caldera ,,,, però abans ja t’havia profetitzat que series ministra el primer sopar que vàrem compartir quan vas arribar a Madrid. Encara governava Aznar i acabaves de prendre possessió com a diputada. Em vas mirar astorada però quan va arribar el moment vàrem riure molt.

Vaig venir a la teva presa de possessió quan vas assumir la cartera de defensa. Una dona i embarassada. Vas dir allò de “ capitan, mande firmes “ i vas entrar en l’imaginari col.lectiu.

He admirat sempre la teva fermesa en les conviccions i en les decisions. Això és marcar línia, tenir personalitat. En política abunden les actituds servils, són escadusseres les decidides i autònomes. Per això potser ens estimàvem, perquè tot i les discrepàncies valoràvem mantenir les nostres posicions sense servilismes. I a fe que hem discrepat darrerament pel que fa a les posicions que adoptava el PSC. Jo et deia: “ ara no estem d’acord, jo estic en minoria “ i tu: “ sí, però ets necessari i no pots marxar ”

Guillem de Berguedà , el trovador català del qual ens han arribat més textos, va escriure parlant també de la mort d’un personatge molt conegut i apreciat

Ens ha deixat un gran dolor
que pel país sencer s’ha estès
i cap consol no hi pot fer res,

Carme, gràcies per la teva amistat, per la teva aportació a la història del país que vol dir a la història de la gent que hi vivim, a la lluita de les dones per ser considerades iguals, per formar part de la gent que hem lluitat i lluitem per un món més just. Pervius en nosaltres i per això no seràs oblidada

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Carme Chacon, una anella estimada

 

publicat al Més Tarragona el 10 d’abril de 2017

En una de les primeres biografies de Zapatero – potser la d’Oscar Campillo – apareix el primer nucli de diputats i diputades socialistes al Congrès que vàrem reunir-nos per primer cop i vàrem decidir impulsar el nom de José Luís Rodríguez Zapatero com a candidat a president del Govern. Érem poca gent, però, des de l’inici, Carme Chacon. Sempre amb força i resolta, sense esperar instruccions – potser per això ens vàrem entendre des del primer moment quan va arribar al Congrès – vèiem tots dos clar qui podia ser el següent president socialista.

Abans ja havíem compartit moments inoblidables. Un d’ells el vaig explicar al mitin de Tarragona de la campanya del 2008: feia poques setmanes  que la Carme havia aterrat a Madrid i vàrem anar a sopar tots dos. En acabar, la vaig acompanyar al seu hotel i li vaig etzibar: “ tu arribaràs a ministra i quan ho facis, et faré de secretari i et portaré la cartera “. Em va mirar astorada i em va respondre “ què dius ¡¡¡ jo no seré ministra però tu seràs conseller “

Van passar quatre anys i quan Zapatero la va nomenar ministra li vaig enviar un missatge amb el següent text: “ digues-li a qui et faci de secretari que és interí perquè el titular sóc jo “. Al mitin va fer molta gràcia i Zapatero va riure molt. El cas és que ella també va encertar i quan Pasqual Maragall em va nomenar conseller també  em va felicitar amb molt d’afecte. Desprès vaig anar a la presa de possessió com a ministra de defensa i vaig sentir en directe la frase tants cops repetida: “ Capitan, mande firmes ¡¡“

Moments i anècdotes de la Carme en podria explicar a dotzenes. Els partits de la Champions els véiem junts a casa de Teresa Cunillera que feia d’amfitriona i tenia cura de la intendència perquè no li agradava com a nosaltres el futbol. Llavors el Barça no guanyava com ara i quan rebia un gol sonava el seu telèfon i es veia el nom d’Alfredo ( Pérez Rubalcaba ) a la pantalla. La Carme em demanava que agafés jo el telèfon perquè ella no volia “ ja està aquest merengon, agafa’l tu “. I ell sempre amb conya: “ però este no es tu teléfono, no ? “ . Jo: “ qué te pasa, por què llamas, no se puede poner que està ocupada “. I ella: “ engega’l”.

O les caragolades a Bell Lloch amb la seva família, o, naturalment, l’acció política, primer a l’oposició al govern d’Aznar junts i desprès jo ja des de Catalunya la seguia de més lluny però sempre amb atenció. O quan es va presentar per ser secretària general del PSOE i com vaig donar-li suport incondicional

No puc ocultar que darrerament teníem discrepàncies pel que fa a l’acció del PSC . Miràvem les coses diferents. No importa . Els partits socialistes que tenen vocació de ser majoritaris tenen en el seu si opinions diferents i complementàries. Això és el que li vaig dir la darrera vegada que vàrem dinar junts. Des del respecte i en el nostre cas, des de l’admiració que ens professàvem i que ens manifestàvem.

Aquest darrer dinar va anar precedit quan el vàrem concertar de la següent frase: “ però com podríem deixar de ser amics tu i jo ? “ que no sé qui la va dir primer però que tots dos vàrem corroborar.

Doncs això, com podríem deixar de ser amics seus les persones que la vàrem conèixer si la malícia i ella no es coneixien i era tota bondat ?

En conèixer la notícia de la seva mort, li envio un missatge a la seva mare i respon: “ S’ha mort la meva filla i em moro jo “ i és tan brutal el xoc que em provoquen les seves paraules que m’afecten al cor i als ulls. Tots morim una mica, sí, i la seva mare Esther més, però queda entre nosaltres la seva empremta inesborrable, de les que et modelen i et fan millor.

Els socialistes sempre pensem que els companys i les companyes que se’n van han estat una anella imprescindible de la cadena que formen les persones que lluitem  juntes per una societat més lliure, amb més possibilitats per tothom. La Carme ha estat una anella i per això romandrà entre nosaltres sempre. I em permetran les altres anelles que digui que aquesta me l’estimaré sempre especialment.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Mor l’IREC a Tarragona ?


Quan Miguel de Unamuno va dir la frase “ que inventen ellos “ no devia imaginar que més de cent anys desprès encara la recordaríem i en aquest cas a Tarragona, lluny de la seva Salamanca.

Per cert, que ve molt a tomb perquè primer la va usar en una carta a Ortega i Gasset, però desprès en un article en forma de diàleg de dos personatges esmentant precisament l’energia elèctrica que avui volem comentar:

“ROMÁN.- Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó.

SABINO.- Acaso mejor.”

Ignorava don Miguel que la recerca i la innovació porten aparellades coneixement, domini de la ciència, patents, cultura científica que s’instal·la en l’imaginari col.lectiu, desenvolupament de nous sectors productius i per tant, generació de llocs de treball imprescindibles.

Ve a tomb tot plegat perquè l’IREC està a punt de morir a Tarragona, víctima de la falta d’atenció dels governs darrers que l’han deixat esllanguir-se, afeblir-se i ara amb un ERO fatal, té molts números per desaparèixer.

No m’ho puc creure . Allò que va`rem crear amb tanta il.lusió els governs de Maragall i Montilla i que des de Tarragona vàrem aconseguir que s’instal.lès en bona part a la URV i que un dels seus projectes tenia abast mundial ( el projecte Zefir a l’Ametlla de Mar d’investigació en energia eòlica en aigües marines profundes )  no pot morir.

Ens trobem la Humanitat en ple canvi d’era en energia. El 80 % dels combustibles fòssils – petroli, gas i carbó –  que hi ha sota terra no s’ha d’extreure ja segons convenen tots els experts si no volem continuar escaclfant fatalment el Planeta. Però per fer-ho, es necessiten canvis radicals que no es poden fer sense investigar molt a fons en tecnologies d’estalvi i eficiència i de renovables.

Sembla que a Catalunya on elaborem plans de transició energètica que sobre el paper estan perfectes, oblidem que els plans necessiten accions cocncretes i entre aquestes, molta investigació i de qualitat. Si la poca que hi ha la deixem morir, no tenim perdó.

Catalunya, un país que en un 90 % depèn encara de l’exterior en recursos energètics no pot renunciar a investigar en energia si volem assolir el 100 % renovable el 2050 com diuen les Bases de la transició energètica  que acaba de presentar el Govern de la Generalitat.

Segueix essent necessària la investigació en eòlica al mar, també en nous materials, en emmagatzematge o en hidrogen amb tot el que comporta i – no s’espantin que ja ho desenvoluparem un altre dia en un altre article – la possibilitat que les nostres tres nuclears ara que acabaran la seva vida útil puguin usar hidrogen en un futur molt proper per generar energia absolutament neta i totalment renovable. Són només uns exemples.

I no val dir que no hi ha diners. El que passa és que no es considera una prioritat . Perquè si així fos, el Govern hauria de liderar i té possibilitats per fer-ho, la contribució de les potents empreses – i mira que n’hi ha al nostre país – del sector.

Mentrestant el govern fa l’impossible – ho hauria de fer com fos – que l’IREC no desaparegui, crec que seria just que ara que des de Hong Kong el Conseller Baiget anuncia un centre d’R+D a Catalunya en l’àmbit del vehicle elèctric, què tal si al menys com a compensació l’instal.lés a les nostres comarques ? Per exemple al Baix Penedès – la comarca amb més atur – on ja hi ha l’IDIADA, companyia líder especialitzada en disseny, enginyeria, assajos i serveis d’homologació per la indústria de l’automòbil i tota una zona logística que espera noves ubicacions per començar a caminar.

No estaran pensant en posar-ho als voltants de Barcelona on no saben com fer-ho per descongestionar-la ?

Publicat dins de General | 1 comentari

Maria Antònia Recasens, tarragonina compromesa

Ha mort a Mediona ( Anoia ) als 80 anys. En feia 28 que havia marxat de Tarragona on havia nascut, però encara avui la seva figura ens impressiona als centenars de tarragonins i tarragonines que vàrem gaudir de la seva inesgotable energia, compromís i lluita constants per millorar tot allò que abastava.

 

Nascuda al començament de la nostra Via Augusta dos mesos abans de l’esclat de la guerra civil, de pare tarragoní i mare madrilenya, ha estat fins al final la vitalitat personificada, l’optimisme impenitent. Acabats els estudis de secundària, va marxar a Barcelona molt jove perquè allí va trobar feina d’administrativa iniciant al mateix temps el seu activisme social al Moviment Escolta entre d’altres, però de seguida que va tenir oportunitat, va tornar a Tarragona per treballar a la Bic.

 

I aquí ja va ser tot un devessall d’activitat ciutadana, de compromís amb la gent de Tarragona: va crear el moviment escolta on va conèixer Maria Antònia Ferré Bosch que seria decisiva per introduir-la a l’Escola Pax quan es va fundar el 1963. També a l’Agrupació escolta Robert d’Aguiló trobaria  altres activistes que s’encomanaven la passió per iniciar els joves en una nova era. Es diria que Dora Nogués, Ramon Marrugat, els Arola, la pròpia M. Antònia Ferrer, els germans  Cèlia i Sergi Xirinachs entre d’altres, i més endavant Carme Cabré volien escurçar el temps de la foscor de la dictadura i a fe que aquesta gent tarragonina altruista ho van ser de decisius per aconseguir-ho. Gent que es trobava en altres indrets i àmbits amb Glòria Malè, Antoni Pujol, els Baixeras, Pepa Rosselló i altres que preparaven la post-dictadura i que suposava un alè d’aire fresc .

 

Igual feien teatre a Ràdio Tarragona al carrer Unió ( llavors Hermanos Landa ) que fundaven la Llibreria de la Rambla.Maria Antònia Recasens, a més, estudiava ceràmica amb Ramon Carreté a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona. Al PAX feia de professora de plàstica i muntava un petit taller al carrer Enrajolat amb forn on coure les seves peces. Igual trobaves la Maria Antònia amb el col.lectiu La Granota preparant activitats per als nens, focs de camp o tallers que amb activitats ciutadanes i de nova pedagogia al voltant de l’activitat artística i creativa.

 

Ella va ser decisiva perquè desenes de mestres assumíssim de veritat que l’ensenyament no era només embotir els caps de coneixements sinó aprendre a aprendre per una banda i a preparar per la vida. I això volia dir valorar molt l’expressió de totes les vessants creatives de la personalitat que cadascú portem en major o menor grau i que l’educació tradicional menystenia i castrava. Des de la música per entrar i sortir de l’escola i als patis fins a les activitats de convivències i colònies, els murs de l’escola, la forma d’adreçar-nos als alumnes i, naturalment , la pròpia activitat artística de  la plàstica o de la música tenien una nova dimensió amb ella.

 

Els anys 70 són de major activitat compromesa de la Maria Antònia si és que encara això era possible. El 75 l’escola PAX inicia una nova etapa d’escola cooperativa de pares i mestres en català – i encara vivia Franco ¡ -. Sempre dic que miràvem la porta de l’aula convençuts que entraria la policia dient que s’havia acabat la broma. Això no va succeir perquè el dictador ja portava un any agonitzant però que ho temíem era ben cert.Es va integrar en la lluita  per l’escola pública catalana que a les nostres comarques dúiem a terme la gent del PAX de Tarragona , a Reus les escoles Mowgli, Puigcerver i Montsant i a Valls l’Enxaneta. Participava activament en les Escoles d’Estiu, fundàvem la USTEC ( Unió de Sindicats de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ), treballava de franc amb els nenes i nenes del barri de l’Esperança amb Immacualda Sastre, en l’organització de colònies a Bonavista o col.laborava amb la regidoria de cultura del primer ajuntament democràtic en les diferents celebracions del calendari festiu. També va formar part durant un temps de la Junta de Joventuts Musicals. El 1.987 es va presentar a les municipals en la llista que encapçalava Matias Vives.

 

Fins al 83 vaig compartir amb ella tasques pedagògiques i d’administració de l’escola. Ella va seguir fins al 88 en què per fi l’escola PAX i més de 70 escoles del col·lectiu del que l’escola PAX formava part ( CEPEPC  - Col·lectiu d’escoles per l’Escola Pública Catalana ) )  s’integraven a la xarxa pública. Lluny quedava l’Escola d’Estiu de Rosa Sensat de 1975 quan un grup de mestres va aprovar la declaració per una nova escola pública i la manifestació a la Plaça Catalunya de 1.977 en que demanàvem convertir-nos en escoles públiques. Pel desembre del 1978 es va constituir el CEPEC aprovant uns estatuts on defensàvem la gratuïtat de l’ensenyament, l’ús del català com a llengua vehicular en l’ensenyament, pluralisme pedagògic i gestió democràtica.

 

I llavors ens va deixar i va marxar amb el seu company cap a Ripollet on aviat va tornar a engegar el seu incansable activisme. Amb 52 anys i tot i no tenir res a veure amb la vila del Vallès, va activar un grup de lectura per a dones, va impulsar una associació de botiguers – emprenedora com era, va posar en marxa una botiga –, va formar part de la Junta d’Amics del Teatre de Ripollet, es va implicar en totes les lluites a favor de les dones i de la despenalització de l’avortament.  i fins i tot va formar part d’una candidatura de progrés en unes eleccions municipals.

Encara, els darrers anys de la seva vida a Barcelona era activista de l’ANC del Poble Sec.

 

Iconoclasta, trencadora, innovadora, pensava que el món és de tothom i per a tothom. Va deixar amics i admiradors per tot arreu. No hem pogut acomiadar el seu cos perquè, generosa com era, l’havia donat a la ciència.

 

Però som molts i moltes que li volem retre un homenatge a Tarragona, la que mai va deixar de ser la seva ciutat.  Però penso que aquest reconeixement no pot ser qüestió d’un dia sinó que la seva memòria ha de quedar de forma permanent en algun indret de la seva ciutat que ella va ajudar a fer i ser millor

 

Publicat dins de General | 2s comentaris

Reflexions de cara al proper Consell Nacional del PSC

 

 

1 – Ara que al PSC renovem direccions locals i de Federació veig que en massa ocasions es confon diferents sensibilitats amb diferents afanys personals de poder que poden ser legítims i fins i tot necessaris però que no són representatius del nostre electorat actual i futur.  Dit d’ un altra manera , la suma de molts projectes personals en executives de desenes de companys i companyes no significa suma de formes de veure , entendre i planificar i practicar el socialisme. D’aquestes n’hi ha quatre o cinc, no més. Als països on hi ha partits socialistes o que s’hi assemblen, és aquest el nombre de “ sensibilitats “ . En realitat són – allà – veritables  corrents d’opinió que representen diferents sectors de la societat i que per tant, contribueixen a sumar , agregar, activar persones que simpatitzen amb diferents formes d’entendre la lluita política socialista, sensibilitats, formes diverses i complementàries d’ entendre el socialisme per representar millor àmplies capes de la població que ens haurien de tornar a encaminar cap a la majoria.
Volem representar la majoria o una part petita de l’esquerra a Catalunya ? Tan de bo el socialisme català i espanyol sigui capaç d’aplegar la diversitat de pensaments diferents de l’esquerra. I això no s’aconseguirà no només tolerant la diversitat i el pluralisme en elk si dels partits sinó fomentant-los  i valorant-los com a positius. M’agradaria sentir els i les nostres dirigents intervenint en aquesta línia.
2 – En aquest mateix sentit , no entenc aquesta “neutralitat” de la majoria de dirigents del PSC en el procés de primàries del PSOE. Els líders d’un partit són elegits perquè liderin opinant, intervenint, aportant. Tenen més informació i més hores de dedicació a la política, més capacitat d’influència. Han de generar opinió i l’han d’emetre. L’alcaldessa de París n’és un bon exemple. S’ha manifestat a favor d’un dels dos candidats presentats fins al moment . Ho ha fet amb naturalitat com serà natural que intervinguin altres en el mateix o en diferents sentit . Crec que en aquests moments el PSC necessita de les aportacions de tothom i més encara dels seus i les seves dirigents. Algú dubta que segons quin sigui el resultat de les primàries del PSOE al PSC li anirà molt malament ? A què ve aquesta “ neutralitat “ ?
3 – L’acord amb la gestora del PSOE no s’ha plantejat adequadament des del meu punt de vista.
a) Tot allò que afecta al protocol de relacions signat i aprovat en un Congrés fa 39 anys no es pot modificar sense haver-ho plantejat al menys al Consell Nacional del PSC

 

b) Encara menys es pot signar amb una Gestora que té – o hauria de tenir perquè ja sabem que aquesta decideix fins i tot facilitar un govern al PP – competències limitades en el temps i en els continguts
c) La personalitat pròpia del PSC ha quedat afeblida es miri com es miri . En 38 anys no hem permès que ningú ens digués amb qui ens havíem d’aliar per acudir a unes eleccions ni amb qui havíem de pactar posteriorment. A partir d’ara ho haurem de posar en comú i tothom sabem que amb aquesta nova manera de procedir obrim la porta a altres maniobres perquè es pugui influir en les decisions del PSC.

d) El nostre perfil queda difuminat , ciutadans que llegeixen i escolten i pensen saben que a partir d’ara el PSC s’aliarà no amb qui creguem més adient sinó amb qui cregeuem més adient el PSC i el PSOE i que per tant decidim dos i no un. I que desprès els pactes també els decidirem conjuntament dos i no un .

 

e) A mi em sembla que molta gent s’ho pensarà abans de votar-nos i que ens serà més difícil recuperar la confiança dels milers d’homes i dones que pretenem tornar a convèncer.
f) El PSOE no es un fi, com tampoc no ho és el PSC sinó un instrument al servei de la població i crec que la nostra relació amb el PSOE no s’ha d’establir des de la por a que no s’enfadin sinó des de la lleialtat i la confiança que suposa una relació federal pensada en la gent. O practiquem el federalisme ja al nostre interior o no serem creïbles ni en el si de les nostres pròpies files
4 – Ja es veu que la intenció dels tres punts anteriors és fer les coses diferents per recuperar la majoria . Aquest punt darrer també. Si volem de veritat tornar a ser majoritaris no podem continuar fent les mateixes coses i els mateixos discursos. Ni veure’ns al costat de la dreta del PP i de Ciutadans. Els nostres pactes no poden ser “ amb tothom” i a més fer gala d’aquesta suposada capacitat o versatilitat . Hem d’assenyalar  els pactes i les aliances del futur ja des d’ara. Els companys alemanys del SPD ja van començar a preparar les aliances amb altres grups d’esquerra i ecologistes l’any passat i les eleccions no les tenen fins a l’octubre. Suggereixo una reflexió sobre aquesta qüestió. La ciutadania ens demana canvis. Les enquestes són tossudes

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Pere Godall, un gran tarragoní que continua viu entre nosaltres

 

 

Amb incredulitat i profunda tristor rebo la notícia de la mort de Pere Godall, gran tarragoní, gran músic i incansable activista social.

Ruth Troyano m’ho fa saber amb els mateixos sentiments i escriu al seu mur de facebook que recorda les seves paraules quan l’1 de febrer del 2006 Pasqual Maragall li va lliurar la medalla Macià ( a proposta de la “ Penya del Barquet “” : “ encara que tinguis molta feina, la clau és que t’agradi el que fas “.

 

Un gran home plurivaluós si se’m permet el neologisme: com a treballador de banca, com a músic de totes les hores del dia i de la nit – el “ pluriempleo” dels anys 50 i 60, recorden ? – , als 15 anys ja va  fundar amb els seus germans el “ trio Godall “ i després l” Orquestra Godall”  a la que va seguir diferents ortquestres, com activista cultural  - Món Camp tarragoní -, activista social de mil batalles ( organitzador i capdavanter dels supervivents de la lleva del biberó de la guerra del 36 ).

 

Més encara, Pere Godall destacava també per la seva humanitat i capacitat de connectar amb tothom. Allò que avui anomenem feeling. No li vaig conèixer mai cap mal humor, sempre amb el somriure al seu semblant, ha passat oper aquest món traspuant i encomanant simpatia i optimisme. Era d’aquelles persones que et fan pensar que si tothom fos com ell, el món funcionaria molt , però que molt millor.

El seu exemple ha estat aquest. Si els empiristes del segle de les llums i John Locke en particular deien allò que quan neixem som com una pissarra en blanc que anem omplint o escrivint a base de la nostra experiència , Pere Godall sense dubte ha escrit en moltes de les nostres pissarres. Puc afirmar que en la meva però estic segur que en la de milers de tarragonins i tarragonines que hem tingut la sort de conèixer-lo

I si és cert que els deus de l’antiga Grècia deien que un no acaba de morir fins que es perd la seva memoria, Pere Godall tardarà molts anys en morir-se del tot perquè la seva memoria perdurarà molts i molts anys.

El seu nom resta inscrit en la memoria de Tarragona i de Catalunya i allà on sigui segur que ja ha muntat una orquestra . Em va regalar unes quantes partitures per a piano, però segutr que no les necesita perquè se les sabia totes de memòria

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Esmenes que presento a la ponència marc del 6è Congrès del PSC al Camp de Tarragona

 

Paràgraf 2: “moltes persones “ en lloc de mots treballadors”

Paràgraf 3: diu : “Davant d’aquesta tessitura ens comprometem a redreçar aquesta situació reivindicant la vigència dels valors socialdemòcrates davant la deriva neoliberal. “ i proposo que digui: “Davant d’aquesta tessitura ens cal al Camp de Tarragona un govern d’esquerres que redreci aquesta situació davant la deriva neoliberal. “

Entre el paràgraf 3 i el 4 proposo un altre Paràgraf que digui: “  Som un partit catalanista que sempre hem defensat l’autonomia del poble de Catalunya per decidir el nostre futur. Ho vàrem defensar l’any 1932, el 1979 i el 2006 amb els referèndums dels Estatuts d’Autonomia. Des del camp de Tarragona  tornem a defensar aquesta voluntat en l’escenari d’una Espanya Federal. Ho defensarem en la nostra relació amb el PSOE i ho faran els i les nostres càrrecs públics a les institucions catalanes i espanyoles que correspongui “

Paràgraf 12 comença dient “Si bé és cert que Catalunya …“ i proposo : “Igual que Catalunya …“

Paràgraf 13, proposo afegir desprès de “ el malaguanyat Consorci del Camp de Tarragona “ “ o el Pla Estratègic del Camp de Tarragona “

Paràgraf 14 , on diu “ de representa Barcelona “ ha de dir “ que representa Barcelona”

Paràgraf 15 canviar “ Els socialistes “ per “ Els i les socialistes “

Paràgraf 16, al final “ crisis “ ha de ser “ crisi “

Paràgraf 18, eliminar “ com no podria ser d’una altra manera “ per innecessari

Paràgraf 19, “ articulada” ha des er “ articulat “

Paràgraf 25: Afegir al final: “ Els i les socialistes del Camp de Tarragona treballarem per incorporar a l’imaginari col.lectiu i a les planificacions d’administracions i forces econòmiques i socials nous paradigmes de benestar perquè el creixement econòmic del PIB no pot continuar essent el principal referent sinó l’economia del bé comú amb criteris de satisfacció de drets per a tota la població i de sostenibilitat ambiental “

Paràgraf 35: afegir al final “ No podem deicar de recordar que l’asmpliació del CRT veurà la llum gràcies al suport del PSC que a més de fer-lo possible, ha incorporat criteris de sostenibilitat mediambiental i d’inversions socials que vetllarem molt estretament perquè es concretin “

Paràgraf 36: afegir al final: “ xarxes tancades intel.ligent d’energia i aprofitament de calor “

Paràgraf 37: suprimir “ amb la nova activitat del Port en contenidors “

Paràgraf 40: Afegir un nou punt que digui: “ considerarem si la forma actual de la prestació del servei o cal una major presència del sector públic “

Paràgraf 42: Suprimir el referent al projecte Zèfir perquè els governs de Mas i Puigdemont ja se l’han carregat i no existeix i afegir un nou punt que digui: “ A cada ajuntament proposarem que una regidoria s’ocupi de l’energia per elaborar un Pla de Transició energètica que contempli la triple acció d’estalvi i eificència, le generació de renovables i la gestió i distribució “

Paràgraf 42, afegir un nou paràgraf desprès del 42 que digui: “ Defensarem els drets dels animals promulgant regulacions a cada ajuntament i col.laborant amb els moviments animalistes “

Paràgraf 47, afegir un nou punt que digui: “ Proposarem al Govern de la generalitat que en els polígons industrials públics del nostre territori elabori un Pla de millora de la gestió amb mesures de sinèrgies, economia circular i gestió de l’energia per fer.los més competitius i ambientalment més sostenibles “

Paràgraf 47, afegir al final un nou paràgraf que digui: “ lluitarem per establir un veritable transport metropolità  que rpengui com a referent l’anomenada área dels 21 municipis “

Paràgraf 51: desprès de “ permetre “ afegir: “ en època dels Governs Maragall i Montilla “

Paràgraf 52: suprimir al fional des de “ que tot …..” fins a “ Reus “ per la frase: “ prop de 100.000 persones a les nostres comarques que es poden considerar pobres energèticament “

Paràgraf 56: canviar “ benestar que hem assolit i que estem convençuts “  per “benestar ara amenaçat pels governs de la dreta “

Paràgraf 58: eliminar “ Els socialistes del Camp de Tarragona hem de parlar “ i posar “ parlarem “ i també més endavant “ Els socialistes del Camp de Tarragona “ per reiteratiu

Paràgraf 62 : eliminar “ Els socialistes del Camp de Tarragona “ per reiteratiu

Paràgraf 63 eliminar “ tots tenim “ i canviar-ho per “ tothom té “

Paràgraf 65: després de “el control de l’energia que es genera al nostre territori “  afegir “ i la que encara està pendent de generar-se a través de fonts renovables netes i segures “

 

I al mateix paràgraf afegir al final: “ Instal.lacions crítiques en temes de medi ambient – qualitat de l’aire i del subsòl – i seguretat per la pròpia operativa  o derivada de causes externes com el terrorisme seran objecte d’especial seguiment per part del PSC al Camp de Tarragona “

 

Entre el Paràgraf 66 i el Paràgraf 67, dos nous apartats:

-        un que digui: “ La protecció de les persones com a consumidores és una altra necessitat que han descurat els governs de la dreta. Des del PSC al camp de Tarragona ens en preocuparem molt especialment “

-        un altre que digui: “ ens preocuparem també per la protecció dels animals i els seus drets “

Paràgraf 69, eliminar “ els socialistes “ i canviar “ tenia l’objectiu de dissenyar “ per “ va dissenyar “

Paràgraf 70 ,canviar “ Ens proposem tornar a exigir que el Govern “ per “ exigirem que el Govern “

Paràgraf 76, canviar “ Ens hem de comprometre “ per “ ens comprometem “ amb la sostenibilitat de les inversions públiques i el foment de la col·laboració i associació de municipis, amb estructures de gestió territorial compartida. De fet ja ho estem fent en temes com els residus, la mobilitat, l’aigua o la televisió pública, i apostem per seguir per aquesta línia. En aquest sentit, impulsarem la constitució d’una conurbació interurbana de serveis compartits, seguin el model administratiu dels ens locals supramunicipals que l’Estatut de Catalunya defineix com a àrees metropolitanes.

Després del Paràgraf 105 afegir-ne un de nou que digui:

“ Des de la nostra federació contribuirem a la lluita per l’eradicació de la prostitució perquè els socialistes I le socialistes lluitem contra tota forma d’esclavatge. Promourem accions d’informació I sensibilitzacio entre la poblaciò masculina així com canvis normatius tendents a l’eradicació  de la prostitució “

Paràgraf 115: les dues primers línies haurien de quedar redactades de la següent manera: El nostre compromís no ho és només amb la militància sinó principalment amb la ciutadania que percebrà que el nostre partit és una eina de transformació de la societat. “

Paràgraf 119 eliminar des del començament fins a “ Precisament “ per retieratiu. Ja s’ha dit abans

Paràgraf 128, on diu  “ si no volem perdre el pas “ ha de dir: Organitzarem millor la nostra presència I activitat per no perdre el pas “ I eliminar “ hem de fer nostres aquests canvis “ al final

Paràgraf 131, eliminar-lo perquè ja ho hem dit abans

Paràgraf 134, redactar el començament així: “ La nostra voluntat d’obertura també es manifestarà eixamplant  i aprofundint l’acció conjuinta am bels I les activistes socials …. .” la resta igual.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Suggeriments lliurats a Roc Muñoz sobre el Congrès del PSC a la Federació XVII

Suggeriments lliurats a Roc Muñoz el dissabte 7 de gener de 2017 sobre el Congrès del PSC a la Federació XVII

1 – Sabem que:

1 – Els afiliats i afiliades esperen un revulsiu, un canvi, una nova etapa

2 – Les ciutadanes i ciutadans esperen un PSC:

- conseqüent amb la seva ideologia d’esquerres

- renovat

- proper

- compromés en la defensa dels seus drets

- Aliat de les seves causes, per tant, al seu costat

2 – Per això cal :

- NOVA ETAPA, iniciem un nou camí que, sense renegar del passat ans al contrari, valorant tot allò que de positiu s’ha fet, comencem una nova fase del socialisme a les nostres comarques amb noves propostes i un nou estil

 

- AL COSTAT DE LES PERSONES : compromís de defensar la gent, els seus drets cada cop més amenaçats i disminuïts per les polítiques de la dreta, vetllar per la seva seguretat, les seves precarietats, l’angoixa pel futur de petits, grans i joves, lluitar per les desigualtats que han anat creixent amb la crisi…..

 

3 – Eixos – perfil – prioritats

3.1 – Un projecte per al Camp de Tarragona

. La ponència que s’ha enviat a la militància és bàsicament un bon text que segur que es pot millorar perquè quedi un text:

  • Que defineixi aquesta nova etapa de : noves politiques, nous estils, molt centrat en les persones
  • Un text que creu que aquest territori , com a tot arreu, travessa per 4 crisis: l’econòmica, la social, l’ambiental i la de representació política.
  • La lluita es centrarà en aquests eixos perquè malgrat això, estem convençuts que les comarques del Camp de Tarragona tenen possibilitats si tenen una atenció adequada dels governs de Catalunya i d’Espanya, i si sabem, encertar la direcció d’on volem anar des d’aquí i treballem amb unitat: per això necessitem un Pla Estratègic com el que vàrem impulsar en l’època el Govern Maragall.
  • Un nou paper del sector públic des dels ajuntaments per revisar si els serveis que prestem necessiten d’un protagonisme més gran del sector públic. Cal evitar la mercantilització dels drets de les persones.

3.2 – Noves formes de fer política:

a) De cara a l’interior del Partit:

- Comptar amb tothom, hi ha il.lusió per afrontar els propers reptes electorals i la lluita del dia a dia perquè no pensem només en eleccions

- No sobra ningú, només els i les que s’auto-excloguin

- Ni ser jove és sinònim d’eficàcia i de millor coneixement de la societat o d’inserció a la societat, ni ser veterà vol dir saber més que ningú perquè es tingui més experiència. Però cadascú pot aportar molt

- Volem un PSC que compti en el conjunt del territori, que tingui el principal protagonisme per les nostres propostes de millora i de transformació, per la nostra activitat sense descans

- Volem que aquesta federació compti també en el conjunt del PSC

b) En relació amb la ciutadania

  • notaran la nostra proximitat, la defensa dels seus problemes tant on som al govern com a l’oposició
  • volem i farem un PSC activista, amb les persones afiliades i simpatitzants inserits i inserides  a la societat, a les associacions, als moviments progressistes
  • establirem canals de comunicació permanents. No ens conformem en representar les persones, no volem un PSC només representatiu de la gent, sinó aliat de les seves causes, que lluita cada dia i treballa colze a colze amb la gent per assolir una societat més justa, un millor nivell de vida personal i col.lectiu

c) l’aliança amb altres forces d’esquerra

- no parlem només de l’esquerra política sinó de tota aquella que pretén canviar la injustícia, les desigualtats d’oportunitats i per tant , parlem de l’esquerra sindical, mediambiental, cultural,…… en definitiva, qualsevol forma  d’organització.

  • des de la diversitat, ens proposem treballar conjuntament amb tot l’ampli ventall de forces d’esquerra  i progressistes. Això no vol dir necessàriament llistes electorals conjuntes. L’esquerra alemanya i els verds han començat a preparar un programa per a les properes eleccions generals i no se’ls passa pel cap presentar-se en llistes conjuntes però tampoc no ho descartem a les municipals en alguns indrets
  • el treball conjunt vol dir, doncs, abordar els principals temes que preocupen a la ciutadania de forma conjunta, foros de debat, d’elabortació de pensament i de propostes, etc
  • i vol dir que els nostres aliats prioritaris seran les forces d’esquerra
  • el nostre únic adversari és la injustícia, la desigualtat, i aquells que posen en marxa les polítiques que les provoquen.
  • els temps han canviat i hem de treballar plegats si volem que l’esquerra al Camp de Tarragona, a Catalunya i a Espanya torni a governar a les institucions i aconsegueixi ser també majoritària al carrer, al món del pensament i econòmic, al cultural
Publicat dins de General | Envia un comentari

Reflexions abans de formar l’executiva de federació

Escrit enviat al 1r secretari de la Federació Josep Fèlix Ballesteros, al de la meva Agrupació de Tarragona Josep Anotn Burgasé i altres companys i companyes el 13 de desembre  de 2016:

 

Abans de  la nova executiva s’ha de tenir molt clar cap a on volem anar els propers tres anys. I molt sintèticament. No té sentit pensar en les persones que han de dirigir si no sabem si estan disposades a canviar el xip i fer-ho de forma diferent perquè fer-ho com ara ens porta al desastre:

 

1 – no podem actuar com sempre havíem fet. La situació és tan dramàtica que hem de canviar molt substancialment els nostres procediments

 

2 – Això vol dir que hem de preveure que els propers tres anys hem d’actuar de forma diferent, molt diferent si no volem anar a la ruïna total

 

3 – Quins aspectes hem de tenir en compte segons la meva opinió:

 

-          Des-burocratitzar el Partit a la Federació. No som una gestora d’afers polítics diversos. Som agents rebels de canvi social

-          treure’l de la passivitat col.lectiva i personal de molts responsables que s’ho prenen molt ( massa ) tranquil.lament

-          l’hem de fer actiu i activista. Els dirigents que tenen més responsabilitat, els primers i les primeres

-          obert a la societat, participatiu i participat: pla urgent de relació amb els moviments socials, sindicats i empresaris, ecologistes i feministes entre altres

-          la connexió urgent amb el món del pensament: universitat, opinadors,

-          divers: només recuperant  antics votants i simpatitzants i captant-ne de nous podrem trencar la davallada cap a la desaparició. Tolerància , respecte i també foment de la diversitat: corrents d’opinió, sectorials amb simpatitzants i líders socials

-          les aliances amb altres partits, moviments i organitzacions d’esquerra. No resistim la dreta si no ens organitzem junts: creació d‘àmbits de reflexió, anàlisi i acció conjunta.

 

 

4         Hem de demostrar que liderem políticament i socialment el Camp de Tarragona:

 

a.        Dient a la societat que hem entès el missatge i que canviem de propostes i de formes a més de persones

b.       Per les nostres propostes contingudes en els programes electorals que presentem i oblidem al dia següent de les eleccions

c.        Per la tasca de control actiu dels governs de la dreta a Espanya i Catalunya

d.       Pel contacte militant amb les organitzacions socials del nostre territori

 

5          preparació de les municipals amb aquestes premisses anteriors ja des d’ara. Tenim dos anys per prefigurar la proposta de política local nova i per tant comencem a treballar en les següents lìnies:

 

 

o    no ens volem presentar sols sinó aliats

o    les nostres propostes seran les millors per la societat del Camp de Tarragona

o    les formes de participació i empoderament de la ciutadania seran les més avançades

o    les de control de l’acció pública també

o    el sector públic a partir dels ajuntaments tindrà un nou paper perquè ens proposem revisar el que s’ha dut a terme fins ara. Estem en condicions de protegir millor els drets dels ciutadans

o    Les lluites per la igualtat de gènere i contra el canvi climàtic ocuparan llocs prioritaris a l’agenda

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari