Per què dissabte 25 de juliol de 2015 vaig votar en contra del programa que el PSC presenta aquestes eleccions del 27 de setembre

 

 

Deu reflexions sobre el tema

1 – Perquè hem canviat una de les propostes més importants que encara dissabte era vigent, la referida al dret a decidir o, dit d’una altra manera, a la defensa d’una consulta legal i acordada. Així la formulàvem al programa del 2012 que ha constituït el nostre contracte amb el poble de Catalunya:” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

 

2 – També ho vàrem sostenir:

 

 

3 – No puc entendre que renunciem a un dret, quelcom insòlit en la historia de la Humanitat però sembla que ja estava decidit i pactat fa setmanes perquè fins  i tot Carme Chacon sembla que ho havia posat com a condició i ja ho va donar per fet abans fins i tot que ho aprovéssim. Vegis si no les seves declaracions dues setmanes abans

 

4 – El darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

5 – Mentre no reconeguem clarament que estem disposats a escoltar i posar a votació allò que demanen més d’un milió i mig de catalans i catalanes, tampoc no se’ns reconeixerà com a vàlida la nostra proposta de federalisme

 

6 – 50.000 persones ja són suficients perquè tramitem una ILP ( Iniciativa legislativa Popular ) i no considerarem el que demanen un milió i mig de persones ?

 

7 – Dir que Catalunya és una nació  no és suficient. Com el moviment es demostra caminant. Si ho som i no acceptem el dret a decidir, la nostra proposta de federalisme no té credibilitat. I si és una nació Catalunya, la sobirania resideix en el poble de Catalunya, al menys per a milions de catalanes i catalans entre els quals em compto que ja sabem  que la Constitució del 1978 digui que és el poble espanyol però també sabem que la Constitució no és inamovible ni és possible que tothom defensi tots els seus preceptes.

 

8 – Aquests tres anys se’ns ha vist massa sovint al costat del PP i de C’s

 

9 – Fins a l’últim moment he intentat que el PSC contemplés en el programa d’aquestes eleccions la possibilitat de la consulta. A continuació transcric la mva esmena al programa que no va ser acceptada “ A Catalunya, la pregunta del referèndum ( sobre la Constitució ) podrà contemplar , alternativament a la resposta positiva, la que pugui proposar la majoria qualificada del Parlament de Catalunya i que substituiria a la resposta negativa “

 

10 – Un PSC amb perfil, autonomia i projecte propi per Catalunya és el que desitjo.Així és com el vàrem concebre i fundar i així és com cal que sigui, avui més que mai, el PSC. I que sigui autènticament d’esquerres, la qual cosa vol dir entre altres coses, feminista i ecologista.

Un PSC que torni a tenir la vocació de ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya i no només d’uns quants, on hi càpiguin tots els i les que se sentin d’esquerres de veritat ( persones lluitadores pel canvi permanent ) independentment de la sensibilitat nacional que tinguin. Perquè al cap i a la fi, allò que ens uneix és la llibertat, la justícia  i la igualtat d’oportunitats.

Per això lluitaré

Publicat dins de General | Envia un comentari

Declaracions sobre el PDU del CRT de Vila-seca i Salou

Zona afectada pel Pla director urbanístic del Centre Recreatiu i Turístic Vila-seca i Salou

Valoració positiva del Pla que ha de fer possible la inversió i la generació de llocs de treball

Respecte a  la reunió que avui ha mantingut la Comissió de Seguiment del PDU ( Pla Director Urbanístic ) que es va acordar al Parlament “ recordo un cop més que correspon als ajuntaments de Salou i de Vila-seca la decisió de planificar el seu territori, perquè tot i que per la importància de l’actuació és bo que hi hagi una reflexió més àmplia, cal no oblidar que l’autonomia municipal s’ha de reconèixer.“

“ Els socialistes hem donat suport al projecte des del primer dia a condició que fos sostenible, respectuós amb el territori i afegint implicació social de la inversió. Avui podem dir que urbanísticament ens satisfà perquè respecta íntegrament la planificació del 2006 que nosaltres mateixos vàrem impulsar des del Govern de progrés que presidia Pasqual Maragall i en particular el que fa referència als usos que es fixaven a la platja Llarga de Salou amb alçades de planta més 3. “

“ Un territori sensible que vàrem dir que havia de  tenir en compte diferents figures de protecció com el Pla del Paisatge, de preservació del sistema costaner i el Pla del Camp de Tarragona, avui podem dir que està molt per sota del que inicialment s’havia parlat“

També pel que fa als nous usos dels Centres Turístics Integrats ( “ ressorts “ ) ens semblen molt més raonables que no pas els que inicialment es parlaven: 830.000 m2 de sostre quan algunes veus parlaven de més de dos milions de metres tindran una afectació sobre el terreny molt més integrada “

“ En definitiva, els socialistes ens sentim satisfets de la nostra aportació i del treball conjunt amb el Govern per fer possible una Planificació urbanística adequada i respectuosa amb l’entorn “

“ Dedicarem el que queda d’estiu a continuar treballant en el plec de condicions del concurs definitiu que ha de fer possible aquesta inversió que complementa i eixampla les possibilitats d’activitat turística al nostre territori i, en definitiva, allò que més importa als socialistes que és la generació de llocs de treball “

Camp de Tarragona, 28 de juliol de 2015

Publicat dins de General | Envia un comentari

Carta als afiliats i afiliades del PSC

Estimat/da company/a :

Crec que has de ser tu en primer lloc i no a través dels mitjans de comunicació que coneguis la meva decisió de no tornar a figurar a la llista del nostre partit ni a  les eleccions al Parlament de Catalunya ni a les Generals.

Agraïment i excuses

El meu agraïment  a les persones que heu confiat que podia ser la vostra veu, és infinit. Al PSC en el seu conjunt també. Mai no podré tornar tot allò que m’heu donat amb tanta i tan immerescuda generositat.

I també demano excuses a tots aquells que hagi pogut incomodar o decebre.

Un socialisme radicalment transformador

Veuràs en el darrer article del meu bloc les raons de la meva decisió. És millor que altres companyes i companys més convençuts de la línia actual del PSC prenguin el relleu en la primera línia de combat.

Avui a  un partit d’esquerra se’ns exigeix  molt compromís amb reformes profundes econòmiques, socials i ambientals; que siguem profundament transformadors. M’identifico amb els corrents més transformadors de la socialdemocràcia perquè així ens ho demanen els ciutadans i les ciutadanes que volen que ens ho replantegem gairebé tot i que una nova organització de la nostra convivència estigui realment al servei de les persones i no dels poderosos. I com a socialistes hem de fer l’impossible perquè les persones necessitades ( la immensa majoria ho som en algun moment de la nostra vida o de forma permanent ) siguin les primeres en ser ateses.

A  Catalunya hem patit aquests cinc anys de govern Ciu-PP i CiU-Esquerra que ens han afegit moltes noves dependències: La dependència d’unes estructures econòmiques i socials que generen desigualtats i pobresa perquè estan al servei d’uns pocs; la dependència d’energies de risc i contaminants; la dependència dels consumidors i usuaris de sectors oligopolístics; la dependència de les futures generacions esgotant els béns naturals o malmetem l’entorn; la dependència d’una clima advers que canvia; la dependència respecte de poders no democràtics i de pràctiques corruptes o poc transparents.

Els qui més parlen d’independència a Catalunya obliden aquestes dependències que en alguns casos són brutals i inacceptables i que generen tantes angoixes i desigualtats intolerables

Si Catalunya és una nació  tenim dret a decidir el nostre futur

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació i si s’ho creu, com sempre hem defensat, té dret a decidir. Prova que ho hem defensat és que en el darrer programa electoral, veritable contracte amb les persones que ens van atorgar  la seva confiança amb el seu bvot i que encara és vigent diem:

” Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en què es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 jo no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern. Era a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones treballadores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions del Govern  del PP a la nostra capacitat d’autogovern i als nostres drets i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes ( 80 % gairebé en totes les enquestes )

No seré mai nacionalista i algun dia espero que ni catalanista. Les persones, el primer

No seré mai nacionalista perquè no concebo posar cap nació per damunt de les persones. Però , com tothom, estimo el país que conforma el meu relat personal de pertinença, de relació amb el meu entorn , de la gent per la qual i amb la qual m’entusiasma lluitar. Aquesta nació es diu Catalunya i com que les aspiracions d’autogovern sempre han estat escapçades, continuo lluitant des del meu socialisme perquè estic convençut que aquesta lluita també pot beneficiar els treballadors que viuen al meu costat.

No vull trencar amb la resta d’Espanya a no ser que sigui impossible la relació que hem de tenir amb els seus pobles.  Sento especialment Aragó perquè hi tinc les arrels de la meva mare però també sento totes les altres comunitats. I encara sento més el País Valencià i Ses Illes perquè formen part d’un mateix domin lingüístic que és el meu.

La dreta també en aquest terreny ha estat i és el veritable enemic  d’un projecte espanyol compartit com ve demostrant els darrers anys.

Penso que els socialistes hem de continuar defensant el dret dels catalans i les catalanes a organitzar-nos com sobiranament decidim, com creiem que millor defensem els interessos de la nostra gent i com puguem expressar millor la nostra solidaritat amb la resta d’Espanya i del món perquè som internacionalistes com a militants d’un partit d’esquerra.

 
Els qui conformen la majoria al Partit tenen dret a treballar sense interferències

Al PSC, com al PSOE, ens costa praticar el pluralisme intern i acceptar la diversitat. En canvi, sóc dels qui, com els companys del Partit Socialista Francés, creu que a un partit socialista no li fa mal, ans al contrari, el beneficia la diversitat i la pluralitat. Per això defenso, i avui més que mai en una societat fragmentada, que els partits socialistes i el PSC en particular, han d’acceptar i promoure  la varietat de pensaments i matisos. Això faria que els ciutadnas i les ciutadanes tinguessin més possibilitats de trobar motius per identificar-se amb un o altre corrent del socialisme i per tant, amb el partit en el seu conjunt.

No tenim aquesta tradició però ho defensaré al proper Congrés del PSC. Perquè vull un PSC que torni a ser el Partit de tots els socialistes de Catalunya. Ara en tenim més fora que dins i jo vull que n’hi hagi més dins que fora. Gent que amb el denominador comú del socialisme i d’esquerres defensin la classe treballadora. Socialistes i catalanistes per les mateixes raons.

Però ara, en aquesta conjuntura concreta, els qui conformen la majoria del Partit tenen dret a treballar sense interferències i els qui no ho veiem igual a deixar-los fer. Desitjo de tot cor que se’n surtin i jo procuraré col.laborar des de la filera que ells creguin convenient i que em sigui més còmoda. La tasca pendent és tan immensa que  ja tinc pensats diferents llocs en els camps del medi ambient, de la cultura i de la llengua, de l’educació,,, o tants altres.

També ho deixo perquè són necessaris els relleus

Però ja veus que ho poso en darrer lloc. Respecto l’opinió dels qui pensen que els relleus han de ser sovintejats i generacionals. Però no ho comparteixo. La societat no està composada d’una sola generació que si parlem en aquests termes no podria representar la resta.  A més, la representació política és quelcom molt complex i difícil. M’esborrona qui s’atansa a la política a base de milers de twits i molts comentaris de bar o d’hores a les seus i als telèfons dels partits. La política requereix molt de sacrifici i de consciència que et deus a persones que et confien la seva vida i la dels seus. Exigeix dedicació, preparació, aprenentatge constant, sempre amatent als problemes de la gent, a les seves activitats laborals, socials, lúdiques.

La tendència a canviar per canviar, a fer-ho quan un sap de veritat on i com trobar les palanques de la transformació social és , des del meu punt de vista, absurd. Prescindir de bons polítics per exigències de la mercadotècnia o de lluites generacionals o d’altres tipus de lluites internes dels partits crec humilment que és una barbaritat i un error majúscul. No estem parlant de cantants ni de modes, parlem de representar persones i de defensar-les ¡¡

Malgrat això, he prcurat sempre la incorporació de noves persones i joves a la tasca de representació pública. Al PSC tothom reconeix militants i dirigents que s’han incorporat de la meva mà. I també ara tothom sap que he incitat el meu relleu demanant a diversos companys i companyes que l’agafessin. Puc afirmar i em sento orgullós d’haver estat qui més gent ha buscat per fer el canvi. Alguns d’ells els tens a les llistes que pots votar aquests dies a la teva  agrupació

No pararé en el meu compromís cívic

He procurat respondre amb tota la capacitat de treball que m’ha estat possible. He defensat les nostres idees d’esquerra i catalanistes en tots els àmbits on he desenvolupat la meva tasca  que no s’ha limitat només al Partit. Perquè sempre he entès que la lluita cívica  havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials. Pots veure un resum en la taula al final del darrer apunt del meu bloc esmentat més amunt

Figuren les actuacions que considero més rellevants. Algunes d’elles ( tretze en negreta ) continuen  ocupant el meu temps i els presto suport. Aquesta ha estat i és la meva forma d’estar al carrer, de contribuir amb iniciatives socials i culturals que en alguns casos he tingut el privilegi de fundar amb altres persones. És on sento  els problemes de les persones, l’evolució de les demandes socials. El treball en equip és el que més he valorat i on he après més i m’he equivocat menys.

Així que no pararé i no et dic adéu sinó que continuem el combat  plegats. Amb el mateix ànim que el primer dia. Perquè sempre he fet meva la reflexió  que va escriure l’any 1931 la lluitadora feminista  Teresa Claramunt : ” La meva vida no interessa. He complert amb el meu deure. Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “.

Perdona l’extensió. Una abraçada i fins ara mateix.

 

Camp de Tarragona, 15 de juliol de 2015

Xavier Sabaté Ibarz

Publicat dins de General | Envia un comentari

Ser diputat del PSC

 

Un diputat socialista

( d’esquerres i catalanista, feminista i ecologista )

“ Crec que al món no s’ha de venir a vegetar sinó a lluitar. Sense persones que lluitessin, que sentissin el neguit de la perfecció, encara viuríem en l’època prehistòrica “

( Teresa Claramunt, activista feminista 1931 )

1 – – D’esquerres i catalanista

Aquests dies de juliol fa 40 anys que vaig arribar a Tarragona. Amb 22 anys deixava un bon lloc professional de comptable perquè un equip de mestres i pares ens vam proposar fundar la primera escola – cooperativa – en català de Tarragona. Encara li quedaven tres mesos de vida a Franco.

Començava la militància en la pedagogia activa i per la recuperació de la llengua catalana que va anar paral.lela a la meva militància sindical i política. Per això vaig col.laborar també en la fundació de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i més tard em vaig afiliar a la UGT i vaig contribuir a la fundació del PSC des del primer dia.

Sempre he entès que la lluita cívica al nostre país havia de comportar una triple militància: política, sindical i en els moviments socials.

Per això he estat actiu en nombrosos moviments i iniciatives associatives, culturals, cooperatives o esportives. Per això sóc soci  del Centro Aragonès i del Centro Galego de Tarragona, de l’Omnium i de la Coral de la URV – assaig cada dilluns durant el curs escolar més actuacions – ,  de la colla castellera dels Xiquets de Tarragona – hi procuro anar cada divendres de  juliol a setembre més les actuacions – de la Creu Roja, del Nàstic i de la Cooperativa Obrera.

2 –  Lluitant per la igualtat de gènere i pel medi ambient contra el canvi climàtic

En els darrers anys he pres consciència de dos combats en què els socialistes no podem faltar:

-         la lluita per la igualtat de gènere i per això pertanyo al col.lectiu d’Homes socialistes per la Igualtat i a la tarragonina Associació Homes i Dones per la Igualtat i el Desenvolupament.

-          la militància ecologista i contra el canvi climàtic . Per això vaig fundar  el Fòrum ecològic dels socialistes de Catalunya ( també a twitter @Forum_ecologic )

Per últim, amb un grup de companys i companyes hem posat en marxa recentment l’Àmbit de Reflexió Social (ARS), encara sense presència a les xarxes, com un àmbit de reflexió de gent que ens sentim d’esquerres i que militem en diversos partits o sindicats a Tarragona o hi simpatitzem.

Per mi això és estar al carrer, en contacte amb la gent. És on sento les preocupacions dels meus conciutadans, les trasllado i he traslladat a les institucions de les que he format part, m’implico com una persona més en les tasques de forjar i enfortir el teixit associatiu social, cultural, polític, sindical.

Són les tretze entitats on desenvolupo la meva tasca cívica, el meu compromís social amb més o menys activitat en cada una d’elles. I ho saben les persones que em llegeixen a les xarxes i als mitjans de comunicació.

Naturalment on més esforços dedico és al PSC. Des del primer dia he estat actiu en l’organització, en la producció d’idees, en el debat constant. He assessorat també altres companys i companyes, des dels dirigents que han tingut més responsabilitats fins a candidats a regidors i alcaldes. He escrit tants articles , ponències, declaracions i discursos que no els puc comptar. No m’he amagat mai de les meves posicions que he portat sempre on tocava a l’interior del partit , llevat de dues ocasions en 39 anys de militància, quan he vist que la repercussió  era important i pensava que havia de sortir a  replicar algun posicionament públic contrari a la personalitat del PSC ( Sabaté invita a Chacón a afilarse a la federación madrileña del PSOE ) o que conduïa al fraccionament  ( Sabaté replica a Balmón que “no sobren companys al PSC” sinó que “sobren articles” com el seu ). Llevat d’aquests dos casos, tothom sap que sóc persona d’equip i que considera que el treball col.lectiu és molt més important que l’individual

3  – Un programa  socialista veritablement transformador i de canvi permanent però també de govern

Al febrer del 2011 redactava, amb Francesc Vallès, un manifest titulat Un PSC amb perfil Propi que podeu llegir aquí i que va ser aprovat pel Consell de la Federació XVII – Camp de Tarragona – i per moltes agrupacions. També  va tenir repercussions a la premsa i també en el si del PSC. Un cop més des de la nostra federació aportàvem idees de reforma i de canvi al PSC. Era el moment més dur de la crisi i el nou govern de Mas amb el suport parlamentari del -PP responia amb retallades. Ho denunciàvem, també a les nostres comarques i preparàrem el Congrés del Partit del mes de desembre d’aquell any de 2011 en què els socialistes tarragonins vam aconseguir una notable influència en els textos aprovats pel Congrès ( ecologia, feminisme, medi ambient, energia, prostitució, entre altres ), en els discursos del nou primer Secretari Pere Navarro que recollia bona part dels nostres plantejaments i en la configuració de la nova Executiva amb quatre representants de les nostres comarques ( Ballesteros, Vallès, Pérez, López ). Mai no havíem tingut tanta presència ni tanta influència que va arribar fins i tot al discurs final del 1r secretari Pere Navarro que havíem preparat tots dos.

El nou PSC començava a caminar en una legislatura marcada per les retallades de Mas i Rajoy ales que s’afegia el problema de la relació de Catalunya amb la resta d’Espanya que Mas s’entestava en tensar i Rajoy en respondre amb mesures centralitzadores i retalls en tots els camps i singularment en allò que més ens dol als catalans: competències, cultura i llengua i recursos econòmics.

Les meves aportacions als programes electorals i als congressos han estat constants, sempre posicionant-me en les més transformadores i de canvi, els meus posicionaments i presència en els problemes socials, en les lluites per un millor benestar, també.

Els darrers temps he treballat més les polítiques ambientals i d’energia ( renovable, naturalment ), d’Educació ( llei de Qualificació Professional  ), Culturals i de Seguretat . En cada un d’aquests àmbits he dut a terme accions d’esquerres, és a dir, de defensa de les persones abans que res. I és que cada àmbit de la política té diferents maners d’enfocar-se i de defensar-se. Fer-ho des de posicions d’esquerra i a favor de les persones implica esforç, fermesa ,contundència en la seva defensa, presència on hi ha la gent, comunicació als mitjans de comunicació i a les xarxes. Crec que ho he fet sobradament. Però no farem els canvis que necessitem amb eslògans i twits més o menys xocants i esquerranosos. Perquè som partit de govern i sabem que només des del Govern es poden dur a terme els canvis més importants que necessita la humanitat com hem demostrat els socialistes al llarg de la història. Per això hem de posar l’economia al servei de les persones però l’economia ha de funcionar i fer possible activitat econòmica, generació de llocs de treball i polítiques socials i ambientals de protecció de les persones actuals i futures.

I hem d’estar amatents per ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que han anat sorgint els darrers  temps i que altres organitzacions d’esquerres sí que han recollit: un nou paper protagonista del sector públic per satisfer nous drets reconeguts els darrers anys: l’habitatge, l’aigua, l’energia, les noves tecnologies, el canvi climàtic al costat de drets més antics greument amenaçats pels governs del PP i de CIU, com la igualtat de drets i deures, especialment de gènere, l’atenció a l’educació, a la salut i a la vellesa. O les noves formes de produir, consumir i moure’ns.

4 . Un partit inequívocament catalanista, partidari  del dret a decidir i d’una consulta, com encara avui el PSC té en el seu programa

Al setembre de 2012 vaig ser  nomenat president del Grup Parlamentari del PSC al Parlament de Catalunya. Era només una setmana abans de l’onze de setembre amb un Artur Mas ja definitivament decidit a convocar eleccions avançades, cregut que les guanyaria àmpliament i animant els catalans i catalanes a sortir al carrer. Mai no oblidaré aquell 11 de setembre al meu despatx del Parlament, sol des del migdia que va acabar l’acte institucional fins que va arribar la representació de la manifestació multitudinària . Vaig baixar a rebre’ls a la sala 10 amb tots els representants dels grups parlamentaris. Allà ja vaig veure de forma molt plàstica que es pretenia dividir Catalunya en dos blocs: la dels que volien la independència i la dels qui no.

Però jo ja havia fixat posició  just una setmana abans en una tertúlia a TV3 davant les preguntes impertinents de Joan B.Culla que “ Tard o d’hora hi hauria d’haver un referèndum i que tant de bo fos demà mateix “

Sé que això no va agradar a alguns companys del Partit i de la direcció de la qual no en formava part, però així vàrem actuar al Grup Parlamentari mentre jo vaig ser president, així vàrem salvar una votació compromesa al Ple del Parlament sense trencar el grup i així quan van arribar les eleccions ho vàrem recollir en el nostre programa encara avui vigent que diu textualment:

“ Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el que es plantegi una pregunta clara a la que s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.

Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.”

Per això el darrer 11 de setembre del 2014 no era a la manifestació de Tarragona amb el PP i C’s i altres grups que sempre han manifestat la seva indiferència o animadversió vers el nostre autogovern sinó a Barcelona reivindicant el dret dels catalans i les catalanes – especialment el de les persones trebalaldores – a decidir el seu futur com a nació que som. Era al costat dels companyes i companyes d’UGT i altres sindicats reivindicant que acabessin les agressions als catalans del Govern  del PP i que ens deixessin decidir el nostre futur com volen la gran majoria de catalans i catalanes.

No he estat ni seré mai nacionalista perquè mai no admetré que es posi la nació per damunt de les persones i perquè massa sovint el nacionalisme serveix per amagar altres interessos. Per això  i en aquell debat de política general de 2012 li deia al President Mas, entre altres, : “ El catalanisme que més sentit té per nosaltres és el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya…. sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.”

Per això, aquells mateixos dies deia que havíem d’actuar sense complexos

5  – Un PSC amb personalitat pròpia i autònom,sense subordinacions pel que fa a la política catalana

Per fer això hem de tenir un PSC inequívocament independent pel que fa a la política catalana i actuant amb el el partit germà federal, el PSOE amb el qual treballem en els òrgans de direcció, pel que fa a la política espanyola i internacional.

El PSC ha defensat sempre que Catalunya és una nació per moltes raons però al final perquè els qui hi vivim volem que ho sigui. Sempre he treballat per això  i continuaré fent-ho.

6 – Un Partit obert i que torni a ser gran

Hi ha milers de socialistes que avui no se senten representats pel PSC .  No ens podem plantejar continuar oblidant aquesta realitat que hem de superar. Cal un partit que reconegui la pluralitat i diversitat de les sensibilitats dels milers de socialistes de Catalunya. He treballat perquè hi càpiguin tots i totes i ho continuaré fent. Qualsevol plantejament sectari o que no tingui en compte aquesta realitat no ens farà sortir de la marginalitat on som. No ho farà el canvi pel canvi de persones ni de radicalitat dels nostres plantejaments sinó  una actitud generosa  de comptar amb tots aquells i aquelles que es reclamin d’esquerres i creguin que el PSC és una bona eina per transformar la realitat i aconseguir que els treballadors i treballadores del nostre país.

Per fer-ho i a més de tenir una actitud oberta a la diversitat, a la tolerància i a la pluralitat, cal estar en contacte permanent amb les agrupacions i no només pel que fa a l’¡activitat parlamentàrua d’un diputat sinó per ajudr, assessorar en allò que convingui sobretot pel que fa a la política municipal, a la vida diària del Partit, a la presència en  els actes culturals i lúdics, festius i institucionals. També crec que s’aixo n’he donat sobrada prova de servei 365 dies a l’any i especialment en els moments de més activitat. Els afiiats i afiliades però sobretot els ciutadans i ciutadanes saben que poden comptar amb mi de forma permanent.

Accions cíviques que he dut a terme ( en negreta les vigents )

any edat Acció
1971 17 Grup de Folk de Flix
1974-75 21 Orfeó de Flix
1975 22 Coral Al.leluia de Tarragona
1975/76 22 Col.laboració amb el PSUC
1975 22 Associació Antics Alumnes de la Normal de Magisteri
1975 22 Assemblea de Catalunya
1975 22 Fundem la Cooperativa de l’Escola Pax, 1a de Tgna en català
1976 23 Delegat sindical
1976/15 23 Ingrés al PSC-Congrès que amb altres col.letius socialistes de Catalunya donarà lloc al PSC
1976/78 

1976

23 

23

Soci del Centre de Lectura de Reus 

Soci fundador del diari AVUI

1976/83 23 Formo part del Grup Oganitzador de les Escoles d’Estiu durant 7 anys
1977/84 24 Fundem la USTEC (Unió Sindical de Treballadors de l‘Ensenyament de Catalunya)
1978 25 Fundem el setmanari Mestral a Reus
1978/80 25 Soci del Centre de Lectura de Reus
1979/83 26 Començo Filologia catalana a les nits mentre treballo de mestre
1982/15 29 Soci d’Omnium Cultural
1984/15 31 Afiliació a la UGT
1985/15  

1987

32  

34

Soci de la Cooperativa Obrera  

Amb tres amics  més fem una operació per salvar

la Llibreria de la Rambla

1989 36 Fundem Catalunya Sud diari. Durarà tres mesos
1990/15 37 Soci del Centro Galego de Tarragona
1992/15 39 Soci del Centro Aragonés de Tarragona
1994/15 41 Soci de la Creu Roja
1995/15 42 Soci del Nàstic
1996/13 43 Donant habitual de sang
2005/13 52 Voluntari lingüístic
2008/15 55 Coral URV
2012/15 57 Afiliació a Dones i Homes per la Igualtat i el desenvolupament a Tarragona
2012/15 59 Homes socialistes igualitaris
2013/15 60 Fundador del Fòrum ecològic
2014/15 61 Fundador de ARS ( Àmbit de Reflexió Social )

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Farsa a Catalunya

Miquel Iceta ha qualificat aquest dissabte de vodevil la situació que vivim a Catalunya en aquests moments.

Però un vodevil és una comèdia a la qual hom s’hi acut voluntàriament i s’hi va per passar una estona entretinguda i per riure.

Penso que el mot més adequat al moment actual és el de farsa que és un tipus d’obra teatral l’estructura i trama de la qual estan basades en situacions en què els personatges es comporten de manera extravagant i estranya, encara que per regla general, mantenen una quota de credibilitat. La paraula farsa es deriva de la paraula llatina “facie” pel costum d’usar farses en breus interludis còmics en els drames seriosos.

Doncs aquí som. Els autors de la farsa catalana són alhora els actors  principals però el problema principal és que en la comèdia ens fan participar a tots els catalans i catalanes i ja en comencem a estar farts.

Els farts potser  ja som majoria però  encara hi ha milers de ciutadans de bona fe que creuen les troles del sr. Mas i del sr. Junqueras. Al setembre del 2012 – com que ja va començar allí la farsa Mas-Junqueras, li vaig dir al President en el debat de política general ( no sé si tocaria res d’aqeull discurs avui i ja han passat tres anys ) que tots havíem de dir la veritat als catalans però ell el primer. I continua sense dir-la, amagant-la o, el que és el mateix, mentint. Perquè ni la independència arribarà en sis mesos ni en un any i mig així el 90 % dels catalans la volguéssim que ja es veu que no.

Li deia també: “ vostè no s’ha dedicat ni al creixement econòmic, ni a l’atur ni a disminuir l’exclusió social; s’ha dedicat només a la transició nacional “ …. “ i vostè ens ha fet més dependents socialment ( reforma laboral i retallades ), nacionalment perquè no ha lluitat per recuperar l’Estatut, més dependents dels qui manen en el món global, més dependents de l’administració de l’Estat votant amb el PP decisions que limiten la nostra capacitat de govern….”.

Tot això ho podríem dir igualment avui tres anys desprès. Mentrestant, això sí, anem sumant eleccions i deixant d’abordar els grans consensos necessaris de país en investigació, polítiques culturals, de creació de llocs de treball, de lluita contra el canvi climàtic i tantes altres. Fa pocs dies parlava amb treballadors del Liceu i em preguntaven si pensava que podrien tenir un interlocutor vàlid per parlar dels seus problemes i que no patissin els canvis que comporten sempre unes eleccions. Els vaig haver de dir el mateix que a uns inversors internacionals: que aquest és un gran país, amb agents econòmics, socials i culturals sòlids però que els governs que s’albiren són imprevisibles si volien que els fos sincer.

Què pretenen ? sumar eleccions rere eleccions ? Continuar enganyant la gent de bona fe que creu que la independència està al caure i que està justificada la inoperància i la paràlisi del govern ?

Quant de temps durarà aquesta situació que provoca el desprestigi, la hilaritat i la incomprensió de la en altres temps admirada Catalunya ?

Prou, a la feina que en tenim molta. A buscar solucions que  no passen per cap Declaració Unilateral d’Independència sinó per l’acord i el pacte per qualsevol sortida que es pensi o es desitgi.

Prou d’enganyar els independentistes de bona fe. Li deia en aquell debat que esmentava més amunt a Artur Mas: “ President, jo si fos independentista m’enfadaria amb vostè “ i li ho deia per la seva ambigüitat i per prometre l’impossible de immediat i fàcil quan si alguna possibilitat hi havia per la independència era un camí lent i molt laboriós.

Tres anys desprès no sabem res. El President no governa i cada dimecres que li preguntem al Parlament sobre els afers que li haurien de ser propis tinc la temptació de cridar : “ que vinguin els qui manen perquè aquí no hi són “. És adir, som a un país on ningú no fa el que li toca perquè tampoc no tenim cap de l’oposició.

Catalunya i els catalans hem retrocedir en aquests anys de govern del sr. Mas. I més que ho farem si no es canvia el Govern que presideix i ell mateix.

 

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

El clima serà més càlid i sec; plourà menys i,sobretot, pitjor

 

Nascuda a Carinyena el 1955, Manola Brunet India és membre del Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, a més de membre de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), un organisme de l’ONU. Doctora en Geografia i Història, és professora titular a la URV. Considera que la Conferència del Clima que París acollirà a final d’any és un repte com el que va ser Kioto, i que el Papa també hi té un paper.

❞En els darrers 40 anys Catalunya s’ha escalfat mig grau per
dècada de mitjana ❞

❞El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional i internacional❞

– Tinc un conegut que diu que amb el canvi climàtic no n’hi ha per tant, que també es van extingir els dinosaures i el món segueix girant…

– Aquests comentaris els fa o gent molt mal informada o gent ben informada però malintencionada, que no vol que s’abordi el canvi climàtic perquè defensa d’altres interessos.

– Com rebatre l’argument que la Terra sempre n’ha viscut, de canvis climàtics?

– No es pot comparar la rapidesa amb què s’està produint el canvi climàtic, que té lloc en una escala temporal humana, de dècades d’anys, amb els canvis experimentats pel clima en el passat geològic. Aquells canvis es van produir al llarg de milers i milions d’anys. Quan parlem de cicles glacials estem parlant de cicles de cent mil anys! Les escales geològiques no tenen res a veure amb l’escala humana.

– I el canvi climàtic, doncs?

– Està provocat sobretot per l’ús de combustibles fòssils i per l’emissió a l’atmosfera de gasos amb efecte hivernacle. L’escalfament fort i ràpid a Catalunya s’observa a partir del 1973.

– Què va passar el 1973?

– Aquell any finalitza l’etapa d’estancament de les temperatures que havia caracteritzat els anys 50 i 60. El 1973 la temperatura comença a pujar, a pujar, i així fins ara.

– Quant ens estem escalfant?

– En les darreres quatre dècades a Catalunya ens hem escalfat de mitjana 0,43 graus per dècada, és a dir, gairebé mig grau cada deu anys. Aquests increments doblen de llarg l’increment tèrmic global del planeta, i no s’havien observat mai abans.

– Com afecta a Catalunya?

– El clima mediterrani és un bon exemple per entendre l’acció del canvi climàtic. Aquí plou una mica a la primavera i a la tardor, no plou a l’estiu, i poc a l’hivern. Diem que la pluja no sap ploure. Doncs a més a més de comportar temperatures més elevades, el canvi climàtic intensificarà aquesta característica de les nostres pluges.

– Com seran llavors les pluges?

– Quan plogui, la pluja serà encara molt més concentrada. Plourà cada vegada menys, però sobretot plourà pitjor. Ja sabem que l’interès hídric d’una pluja localment forta és nul, i que, a més, aquesta pluja pot fer mal…

– I les sequeres?

– Les sequeres seran cada cop més llargues i més intenses. Com que plourà menys, hi haurà menys aigua, menys recursos hídrics.

– I la desfeta de les geleres, que no havia de fer pujar el nivell de l’aigua al mar?

– Sí. Hi haurà més aigua al mar, però no més aigua dolça potable. La pèrdua de les reserves d’aigua en forma de gel ja l’estem experimentant ara, per les més elevades temperatures a tot arreu. Això està claríssim.

– Claríssim per què?

– A Sierra Nevada no queda gel. És el que dèiem de l’escala humana. Un muntanyenc sap que la glacera de l’Aneto avui no té res a veure amb com era als anys 70. I abans es desfaran les reserves alpines que hi ha a Catalunya i a Espanya que les dels Alps.

– Què comporta la pèrdua de les glaceres, a banda de l’augment del nivell del mar?

– Aquestes glaceres que s’estan enretirant per l’escalfament global són la font d’aigua dels rius, i l’aigua que la gent ha d’utilitzar per viure. La seva falta tindrà un impacte sobre l’agricultura i sobre la producció elèctrica. Als Andes, per exemple, la disminució de les
glaceres és una amenaça greu per a la població. Perú, Bolívia, Colòmbia, ja se’n ressenten.

– Creu que el discurs catastrofista fa que la gent hi presti més atenció, o menys?

– Ni a mi ni a cap dels meus col·legues científics ens ha agradat mai fer alarmisme. L’alarmisme és més mediàtic que científic. Vull dir que l’alarmisme el fa, si de cas, qui recull la notícia. El canvi climàtic és una cosa seriosa i preocupant. No provoca un cataclisme de cop. És un procés progressiu cap a unes condicions climàtiques noves, desconegudes, mai vistes amb anterioritat.

– Que sigui un procés llarg té pros i contres, oi?

– Sí. La percepció de la gent es dilueix. És com qui té un fill petit i no se n’adona com, dia a dia, creix. L’hi ha de dir un altre. Però el cert és que el canvi climàtic, i en això hi ha consens científic, aguditzarà els problemes actuals. El canvi climàtic amenaça fins i tot la seguretat nacional dels països.

– Per què?

– Tornem al Mediterrani i al que comentàvem de les característiques pròpies del clima intensificades. Afegim-hi el factor població i el factor desenvolupament. La migració sud-nord té motius econòmics, però la majoria de vegades hi ha un detonant associat a una sequera, a una pèrdua de collites… Hi ha països on l’única sortida que tenen és l’emigració. Una immigració que pot deixar de ser assumible pels altres països. Sembla que estem arribant a un moment en què no és assumible. Ho estem veient.

– O sigui, que l’amenaça és a la seguretat nacional i també a la seguretat internacional.

– Per això el Pentàgon té un programa, un full de ruta, per al canvi climàtic. Preveuen que caldrà fer intervencions de diferents tipus en alguns països.

– En canvi, els EUA no han signat cap dels protocols internacionals, ni el de Kioto.

– Aquesta és una altra qüestió. El president Obama ha intentat fer avenços, però el seu Govern està mediatitzat pels poders fàctics.

– Per què la Conferència del Clima de París a finals d’any vol el compromís dels països de reduir les emissions i evitar l’augment de dos graus en la temperatura del planeta? Per què dos graus?

– La Terra es troba en un període interglacial. L’escalfament d’aquest període interglacial va ser lent i normal fins que, cap al 1750, es comencen a usar els combustibles fòssils i a acumular- se els gasos d’efecte hivernacle. Les condicions climàtiques naturals del període càlid interglacial, sense intervenció de l’home, donaven una temperatura d’entorn els 14,5 graus.

– Aquests 14,5 graus eren la temperatura mitjana global del planeta?

– Sí, són la referència. Es pretén no superar els dos graus per sobre d’aquesta referència. Se suposa que, a partir de dos graus per sobre, el comportament del sistema climàtic pot passar a ser imprevisible. L’efecte hivernacle s’intensificaria, es desbocaria, i no sabem què passaria.

– Què es creu que podrien provocar els dos graus de més?

– La deshidratació i l’alliberament dels hidrats de metà continguts en els fons marins i en el permafrost, les capes de gel permanent. El metà és un gas d’efecte hivernacle molt més potent que el diòxid de carboni. Hem vist com provoca forats a l’Àrtic. Si s’allibera en
massa, produeix un efecte hivernacle desbocat, es retroalimenta. No superar els dos graus ens donaria un cert marge de seguretat. Ara ja estem un grau per sobre dels 14,5 graus.

– Creu que l’encíclica del Papa, Laudato si, pot tenir alguna incidència en les negociacions de la Conferència del Clima a París?

– No en tinc cap dubte. El Papa té molta influència. Si el papa Francesc, de manera tan decidida, s’alia amb la lluita contra el canvi climàtic, tindrà un impacte molt positiu, tant per les negociacions de cara a la Cimera del Clima, com per a la conscienciació de la gent. L’encíclica va ser una molt bona notícia.

Entrevista de M.Victòria Bertran al Diari de Tarragona el dissabte 4 de juliol de 2015

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Mítin d’Elena Salinas 20-N-2012

 

Bona tarda,Companyes i companys

Sóc dona, sóc jove i sóc d’esquerres.

Què vol dir ser d’esquerres? Que la teva llibertat acaba on comença la del teu company, per exemple. Pensar en el col·lectiu, i no només en un mateix. Té sentit, per exemple, que jo no pensi en l’educació ara que no tinc fills? Però en tindré en un futur. O que no pensi en la dependència perquè els meus pares encara són joves. Però es faran grans i la societat, no jo sola, els haurà d’ajudar. I qui és la societat? És tothom qui el dia de les eleccions s’aixeca del sofà, deix d’anar a fer una torrada i va a votar, a complir el seu deure democràtic, el poder real del poble. Això és tenir un pensament d’esquerres. Pensar en el col·lectiu. El PSC és el partit que pensa en tothom, no només en uns quants.

Vaig néixer a Barcelona, vaig viure els meus primers quatre anys a Badalona i fa 26 anys que sóc ciutadana reusenca. I em sento 100% ganxeta, totalment catalana i profundament internacional. M’encanta conèixer altres cultures, compartir amb les persones els meus pensaments, escoltar i dir allò que ens uneix o ens separa; sempre des del respecte, el diàleg i sense confrontacions. Això, també és ser d’esquerres. I el PSC és el partit del diàleg i de l’acord. Deia que em sento totalment catalana: de fet, dedico la meva vida professional a la promoció i ús de la llengua catalana; a fer una política lingüística justa i equilibrada no només a Catalunya, sinó també arreu dels territoris de parla catalana. Encara no he sentit a CiU parlar dels altres territoris de parla catalana. La seva política lingüística està totalment dirigida al melic, al seu melic, al melic d’uns quants; amb uns pressupostos cada vegada més minsos i desiguals també en aquesta qüestió, la dels afers lingüístics, els quals, en teoria, són la seva raó de ser. Això no és ser d’esquerres. El PSC vetlla perquè tant el català com el castellà siguin llengües de prestigi, i siguin apreses per tothom. Com podem parlar de només una llengua, quan tenim la gran sort de ser bilingües.

El que s’hauria de dir, tal com plantegem des del PSC, és que el nostre sistema educatiu vetlli per, com a mínim, tres llengües, o quatre. Per al PP, només existeix la llengua castellana; per a CiU la política lingüística és només nació i identitat, per al PSC és, a més, educació, cohesió i futur. Ja n’hi ha prou d’utilitzar la llengua com a confrontació! Això és ser d’esquerres.

Em sento, com deia, totalment catalana, però tinc arrels de tot arreu: un pare d’Almeria, uns avis de Múrcia i Terol, uns tiets de València, Madrid, Sabadell, un marit de Vinaròs (només en tinc un), uns amics italians, alemanys, suïssos i austríacs, i japonesos i coreans… i tots tenim una cosa en comú: que ens entenem, però no perquè parlem tots la mateixa llengua, ni molt menys, sinó perquè parlem l’idioma universal del voler-se entendre.

I, qui em coneix, sap que sóc molt folklòrica, que m’encanta cantar (en aquesta sala, per cert, que avui ens acull), ballar o escoltar música tradicional: ja sigui una jota (la dansa genuïna de la Catalunya Nova, i no la sardana com alguns ens volen fer creure), una bulería o un fandango, o una dansa africana. L’idioma de la cultura, tal com l’entenem des del PSC, és la llengua de la cohesió, de la integració. Això és ser d’esquerres. Què s’està fent en matèria de cultura des d’aquest ajuntament i des de la Generalitat? Bé, no tinc tant de temps per explicar-ho, però ho resumiré amb un verb: “oblidar”. La cultura és un dels grans motors econòmics que s’estan deixant morir, oblidat en el bagul dels records. El PSC hem defensat, defensem i defensarem la cultura, la catalana, per suposat, però també totes aquelles expressions culturals que conviuen amb nosaltres.

I deia, també, que sóc profundament internacional i europeista. És cert que s’han de polir moltes coses per fer de la Unió Europa els Estats Units d’Europa, sobretot perquè els seus dirigents han fet polítiques neoliberals i no pas socialdemòcrates. Però ha de ser un estament supranacional que legisli, per exemple, també en matèria de política lingüística.

Potser aleshores la llengua deixarà de ser un instrument polític, i passarà a ser realment un instrument de comunicació. Això també és ser d’esquerres.Sóc d’esquerres, sóc dona i sóc jove. Tinc 30 anys i tres mesos. Fa dotze anys vaig començar a estudiar la carrera universitària com molts dels meus companys: treballant els estius i els caps de setmana per poder-me-la pagar.

Amics i amigues, ara això no ho podria fer: no només perquè potser no trobaria cap feina a hores, sinó perquè no em podria pagar el 66% més de les taxes. I potser tampoc no podria estudiar Formació Professional. I els meus pares haurien de tornar a pagar l’escola bressol, tal com ja van fer fa més de 25 anys i que els governs progressistes havíem canviat. Però, què passa també en sanitat? Fins i tot el Govern d’Artur Mas es nega a fer marxa enrere amb l’euro per recepta. Recordo que les retallades en sanitat, educació i serveis socials van començar un any abans a Catalunya.

En això és el que volem ser els primers? Jo vull un país pioner en recerca i innovació tecnològica, en energies renovables, en uns serveis públics gratuïts i de qualitat. No vull un país dependent de les almoines que la gent rica ens vulgui donar. El fet que hi hagi una minoria privilegiada no compensa ni excusa la situació de discriminació en què viu la resta. Vull un país en què els seus habitants siguin autosuficients i no pas autòmats. Això és ser d’esquerres.

I, per últim, sóc dona. De fet, és el que primer vaig ser i és el que primer vaig notar. Fa 25 o 30 anys ser dona volia dir tenir la vida més encasellada, dirigida, si més no; i hi estem tornant. Simone de Beauvoir deia que “mitjançant el treball ha estat com la dona ha pogut franquejar la distància que la separa de l’home. El treball és l’únic que li pot garantir una llibertat completa”. La crisi ens està afectant primordialment i no s’està fent absolutament res.

Els socialistes vam ser pioners en l’impuls de mesures d’igualtat en el treball, on són? On són les campanyes per eradicar la violència masclista i de gènere? On són les bonificacions per maternitat a les empreses? On són les polítiques de conciliació laboral i familiar? On són les polítiques per solucionar la bretxa salarial? Jo no les veig, estan, com la cultura, oblidades al bagul dels records. Qui de vosaltres no coneix cap exemple de dona que s’ha hagut de tornar a quedar a casa perquè “treballar no li surt a compte”, en els casos que hagi trobat feina? Amigues i amics, avui fa 37 anys que va morir el dictador i les tres ces que volem potenciar els socialistes són conciliació, cohesió i capacitat. Malgrat que per sort jo no em puc fer la idea de com es van viure aquells temps, molts de vosaltres, homes i dones, vau ser testimonis de la falta de llibertat i d’independència pel que fa a l’expressió i a les idees.

En això hem de ser independents? En idees i en llibertat d’expressió? On són els grans avenços en sanitat, educació, serveis socials, pensions que es van fer durant els anys 80, i que s’han de continuar millorant? No podem permetre que els partits de dretes se’ls carreguin amagats sota una bandera i uns símbols que són de tothom, no només d’uns quants. La setmana passada l’exministre Ángel Gabilondo ens va deixar un gran llegat en forma de paraules i m’agradaria compartir una frase: “No hi ha igualtat, sense llibertat ni solidaritat”.

Companyes i companys, sóc dona, sóc jove i sóc d’esquerres. Paraules com justícia social, igualtat d’oportunitats, treballar amb i per als altres, conciliació, acord i, en definitiva, compromís, il·lusió i empenta en aquesta ciutat, la ciutat de Reus, el meu poble, són les meves premisses per estar aquest vespre amb tots vosaltres. Per aquest motiu us demano que el proper dia 25 de novembre voteu el Partit dels Socialistes de Catalunya, perquè és el partit de les dones, dels joves i de l’esquerra.Vull acabar la meva intervenció amb una estrofa de El poble, del gran poeta Miquel Martí i Pol. El poble és el meu esforç i el vostre esforç, és la meva veu i la vostra veu,és la meva petita mort i la vostra petita mort. El poble és el conjunt del nostre esforçi de la nostra veu i de la nostra petita mort. El poble és tu i tu i tu i tot d’altra gent que no coneixes, i els teus secrets i els secrets dels altres. VISCA

CATALUNYA! VISCA EL SOCIALISME

Publicat dins de General | Envia un comentari

La meva posició sobre les anomenades primàries per elegir candidats i candidates de la nostra província

Vist que aquesta qüestió que han suscitat a les xarxes alguns companys del partit al Camp de Tarragona ha transcendit, com era normal que succeís, a la resta de mitjans i vist que, com també era normal que passés, alguns tenen interès que alguns companys apareguem com contraris a aquesta pràctica, vull puntualitzar el següent:

a)     Vaig tenir coneixement d’aquesta “exigència “ ( sic ) per les xarxes i vaig manifestar als seus promotors que no em semblava adient en un moment en què ni és el tema més important que preocupa als ciutadans i ciutadanes ni hi ha cap voluntat de negar cap debat ni d’atendre cap petició. Això era el dia 10 de juny

b)      Dos dies desprès, és a dir, el 12 , teníem Executiva de Federació i allí vaig plantejar la qüestió i em vaig manifestar favorable, no només pel que fa als candidats a les Corts i al Parlament sinó també als consells comarcals i a la Diputació ( veure annex 1 que és el que vaig fer constar a l’acta )

c)      Tres dies desprès, és a dir, dilluns dia 15, vàrem celebrar Executiva Extraordinària de Federació i em vaig ratificar en els mateixos termes, votant en contra de la proposta de diputats a la Diputació que va acordar l’Executiva

d)     He constatat que tant als consells comarcals com a la Diputació no s’ha aplicat allò que demanen els companys que volen primàries sinó que s’han fet propostes des de les Executives o fins i tot des dels propis coordinadors comarcals.

e)     Demà divendres dia 26 hi ha un altre cop Executiva i alguns mitjans de comunicació em truquen per veure quina serà la meva opinió donat que saben que es tractarà el tema ( saben més que jo que encara no ho sé )

f)      Si es treu el tema serà la 3a vegada i no la primera perquè tal com he dit més amunt, ja ho vaig treure i defensar el dia 12 i el dia 15. És a dir, qui ha portat el tema on pertocava he estat jo en deus ocasions i la meva postura si es torna a suscitar per tercera vegada  tornarà a ser la mateixa: favorable.

g)     No tornaré a fer públic cap comunicat si no em sento al.ludit personalment per cap company o per cap mitjà de comunicació prèviament “intoxicat”. Aquesta pràctica  només ens desacredita sense cap necessitat perquè al nostre partit es pot discutir de tot: d’idees, de procediments i de persones.

Annex 1

Puntualitzacions a l’acta de l’Executiva de Federació del Camp de Tarragona del PSC del dia 12 de juny de 2015

 

“ Xavier Sabaté fa constar

 

1 – Que el procediment per a l’elecció de candidats i candidates del nostre Partit a les eleccions generals i autonòmiques  mai no ha estat el de presentar llistes tancades per part de cap órgan de direcció ni cap “ capelleta “ com han dit aquests dies alguns companys sinó de votació lliure i secreta a cada assemblea local. El resultat ha passat al Consell de Federació i aquest ha emès un dictamen que s’ha tramitat a la Comissió de Candidatures que al seu torn i un cop escoltat el candidat del PSC a cada eleció ha ordenat les candidatuires de les quatre circumscricpions que s’han presentat al Consell Nacional.

 

Que en el cas de les eleccions locals tampoc no hi ha hagut cap capelleta a menys que s’entengui per tal les executives locals que han elaborat, escoltat el candidat i recollint tots els noms que s’han proposat des de la militancia, una candidatura que ha votat en secret l’assemblea de cada agrupació.

 

2 – Que mai no havia sentit que cap company ni cap companya demanés que s’escollissin els nostres candidats de la província de Tarragona i candidates pel mètode de “ primàries “. Ni quan era el moment de demanar-ho – quan es va reformar el reglament per fer possible que fos a través d’aquest mètode de primàries l’elecció dels caps de cartell del PSC a les Corts Generals, al Parlament de Catalunya i al Parlament Europeu.

 

En aquest sentit troba deplorable que hi hagi companys que ara vulguin demanar-ho a través de les xarxes i comentant –ho després a diferents mitjans de comunicació fent acusacions genèriques contra “ els de sempre “ o “ capelletes que proposen llistes tancades “ que mai no han existit. Les aportacions al debat del Partit considero que no s’han de fer amb el llenguatge del tipus ” exigim”, com si no hi hagués predisposició a parlar de tot ni a llençar acusacions genèriques que provoquen el descrèdit de la nostra organització

 

3 – La meva estranyesa perquè alguns dels companys que ara fan aquestes acusacions han participat i participen d’órgans de direcció que han elaborat propostes de candidatures a les eleccions municipals fa poques setmanes i ara aquests dies estan participant en la conformació de candidatures als consells Comarcals i a la Diputació sense que s’hagin pronunciat sobre la participació dels afiliats i afiliades en l’elecció d’aquests càrrecs de representació.

 

4        – que vist aquest debat que s’ha iniciat on no toca, jo sí que vull fer constar la meva opinió on pertoca que és als órgans de debat del Partit i, per tant, no generant cap controvèrsia que pugui ser aprofitada per ningú. I la meva opinió és la següent:

 

A)        Que jo també estic d’acord que s’escullin tots els càrrecs per votació individual i secreta a partir d’ara i això inclou, a més dels que ja s’elegeixen per aquest mètode al nostre partit, tots els diputats i diputades al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Senat, als Consells Comarcals i a la Diputació i a tots els ajuntaments.

 

B)        Que em nego a partir d’ara a donar suport i, per tant, votaré en contra, de cap proposta de candidats que elabori cap òrgan de direcció del Partit sigui col·legiat – Executives o Consells – o individual – coordinadors comarcals, Primers Secretaris de cap Executiva i ni tan sols el cap de cartell que resulti a les eleccions Generals o autonòmiques o municipals -.

 

C)        Que aquesta forma de procedir sigui aplicada ja la setmana vinent en l’elecció dels nostres representants als consells Comarcals de la nostra Federació i a la Diputació de Tarragona pel que fa als diputats i diputades de la nostra Federació.

 

D)        A tal efecte, que siguin convocats tots els regidors i regidores electes informant-los dels seus drets a ser elegits i electors donat que no hi ha temps perquè siguem tots els afiliats i afiliades que puguem escollir els nostres representants. “

Publicat dins de General | Envia un comentari

Fer negoci amb el nostre cos i amb la nostra ànima

La dreta pensa que disfressant la realitat ens entabana i qui dia passa, anys empeny. Però la gent comença a tenir la mosca rere l’orella i veu que amb la crisi, amb l’excusa de la crisi, els poders econòmics del món sanitari i tot el que ho envolta fan molts negocis, que la gent que es pot pagar evitar les cues i les llistes d’espera contribueix a engrossir els números negres dels balanços de les empreses sanitàries.

I la gent que no s’ho pot pagar i ha de fer cua ? Ah ¡¡ Aquestes persones perden qualitat assistencial, qualitat de vida – s’ho passen pitjor i pateixen més – i moren abans. Clar que si això ho llegeix el conseller de Salut o els diputats que li donen suport de CiU i ERC em diran que exagero. Ells diuen que baixa l’esperança de vida que no és tan fort com dir que moren abans.

També et titllen de demagog si dius que les diferències entre classes socials pel que fa a salut i anys de vida s’eixamplen quan governa la dreta – i ara portem cinc anys – i que la vida d’una persona de classe acomodada és  més llarga que la d’una que pertany a la classe treballadora.

Però això és així i estadístiques canten. Com el número de suïcidis que també ha anat augmentant amb la crisi. Però el conseller  no en parla mai ni en parlarà.Un conseller l’actual que ja quan s’hi va posar va dir que el millor que podíem fer els catalanets i les catalanetes era tenir una bona assegurança. Ell que ve del món privat li surt això d’espontani. Ell entén perfectament que amb la salut de les persones – és a dir, amb el nostre cos – es pugui fer negoci com si fóssim sacs de patates o un electrodomèstic més.I no cal dir amb la nostra ànima.

L’empresa que ha fet més negoci l’any passat a Catalunya és una que es dedica a guarir – és un dir – les ments dels homes i dones cada cop amb més problemes i menys raons al cap i al cor per sobreviure. Onze milions de no res que no està gens malament. En fi, perquè desprès vingui el President Artur Mas i ens solti amb tota desimboltura el primer dia de debat sobre Sanitat al Parlament la setmana passada que no han fet ni una sola privatització. Però tindrà barra ¡¡ I tota la gent que ha saltat del sistema per anar al sistema privat, què és ? I tota la disminució de pressuposotos i de milers de professionals de menys al servei de la sanitat pública què és ?

Com deia la meva companya diputada Núria Segú, entre CiU i ERC, que no volen canviar res, i ICV-EUiA i la CUP que volen nacionalitzar la sanitat, nosaltres reivindiquem la reforma del sistema per afrontar els reptes dels anys vinents, l’envelliment i la innovació. Volem una nova llei de salut i social amb la participació dels ens locals i del territori, que ens permeti abordar aquesta reforma des d’un punt de vista integral.Des del Grup Parlamentari Socialista vàrem presentar propostes de resolució per afrontar temes com la garantia d’assistència sanitària i farmacèutica, el compliment de l’acord Nacional per la prevenció del VIH, el transport sanitari i la defensa dels drets dels ciutadans perquè cal que el temps d’espera per a tot tipus d’acte mèdic sigui garantit i assegurar el dret dels ciutadans a reclamar si no són atesos. Però la paraula que millor descriu el resultat del Ple monogràfic és decepció.

CiU i ERC no van manifestar  cap voluntat d’arribar a acords amb ningú que permetessin plantejar les reformes profundes que la situació mereix.Tenen el cap en altres debats i en altres problemes com si el de la salut dels set milions de catalans i les catalanes no fos el primer. Mentrestant n’hi ha que van fent negoci amb els nostres cossos i amb les nostres ànimes.

Publicat dins de General | Envia un comentari

La llengua, dificultat per custodiar un infant ?

 

La sentència 17/2015 del TSJ d’Aragó que revoca la custòdia d’un infant que tenia assignada la mare pel fet que es veu obligada a traslladar-se a Barcelona per raons de treball. El pare, que viu a Terol ha recorregut aquesta assignació al·legant com un dels inconvenients per al nen que haurà d’aprendre una llengua que no coneix. El tribunal estima també aquesta circumstància i atorga la custòdia al pare. És cert que llegida en la seva totalitat, el Tribunal decideix en base a diferents elements i la de la llengua n’és només un. Podria deduir-se, doncs, que no n’hi ha per tant perquè l’argument de la llengua s’afegeix a altres.

Però no per això és menys important analitzar si aquest pot ser un element justificatiu per finalment decidir en una qüestió tan delicada com la custòdia d’un infant. Més encara, val la pena reflexionar i valorar sense apriorismes si pot ser usat com un element negatiu per  un dels dos ex-cònjuges en la pretensió de canviar la custòdia d’un menor. Comencem per dir que milions de parelles separades al món – i al nostre país també en tenim moltes – s’expressen habitualment en llengües diferents i npo tenim coneixement que els ministeris fiscals usin aquest element com determinant ni tan sols coadjuvant per influir en les decisions judicials.

Les sentències  sobre la custòdia compartida no han valorat aquest fet com negatiu a l’hora de  justificar i sentenciar sobre  la custòdia de menors llevat d’un parell de casos a Espanya en els últims temps. Quedi constància de la nostra convicció que la novetat d’aquestes darrers casos ve donada per la conjuntura socio-política d’ençà de l’Estatut català de 2006, de l’agitació i ús de la llengua com a arma de discussió i de confrontació política per part del PP, C’S i altres col.lectius  i instàncies administratives, culturals, esportives o econòmiques i encara ens en deixem. Fins a tal punt hem arribat que una majoria parlamentària de les Corts Aragoneses van fer desaparèixer en una tarda ara fa dos anys el català i l’aragonès de la nacionalitat històrica aragonesa. No s’entén si no, per què en trenta-set anys de democràcia no s’havien dictat sentències amb aquests arguments que ara apareixen de forma sobtada.

Però més enllà d’aquesta circumstància, si ens creiem que les llengües són, com diu la Constitució, “patrimoni cultural que mereixen especial respecte i protecció “, no hauríem de tenir cap dubte sobre la importància positiva i en cap cas negativa de les mateixes. No només perquè qualsevol llengua per poc parlada que sigui és un patrimoni mundial sinó perquè és una veritat  universal que ser bilingüe o políglota només pot considerar-se quelcom positiu que aporta una millor flexibilitat cognitiva, més agilitat mental, les paraules es consideren de forma diferent a com ho fan les persones monolingües, els nens resolen millor els problemes, el seu cervell canvia de tasca amb més facilitat i la capacitat de pensar en una altra llengua ajuda a prendre decisions més raonades. Per això, ens sobta que un tribunal pugui situar en el plat dels inconvenients de qualsevol balança l’aprenentatge d’una altra llengua enlloc de fer-ho en el dels avantatges. I si, com és el cas, s’afegeix que l’idioma en qüestió no és el sami sinó el català i que és la llengua de la mare, encara trobem més incomprensible que la sentència consideri una raó el contacte amb una llengua que no li és aliena i que és la llengua de la mare. Un idioma no pot suposar cap motiu per retirar d’una mare la custòdia del seu fill. Pot haver-ne d’altres, però aquesta, si de cas, hauria de ser una raó per atorgar-l’hi.

 

Diana Salvadó i Xavier Sabaté, filòlegs

Publicat dins de General | Envia un comentari