Exclosos per edat

 

Quina gràcia m’ha fet Albert Rivera excloent per l’edat als qui porten temps a la política i atribuint-se un mèrit tan fugaç com el de la joventut.

He conegut altres persones – per sort poques – que fan com Rivera oblidant que els exclosos també poden excloure als qui exclouen com ell i que la joventut és fugissera com han demostrat o fabulat clàssics des d’Herodot ( segle IV a.C) fins a Goethe, Berlioz, Gounod o Wagner per citar-ne només uns quants.

Que ho digui Rivera que és un polític de dretes no em preocupa perquè la dreta té tics, formes de pensar i de fer que no canviaran mai i no són les meves. A mi només em preocupa quan veig el mateix pensament de Rivera en persones de partits i organitzacions d’esquerres així que intentaré descriure-les perquè, des de la meva experiència, les pugueu identificar i prevenir-vos dels seus perills:

1 – En el noranta-nou per cent dels cassos, les persones que diuen que són d’esquerres que es dediquen a la política i que excloeun de la política per l’edat o no tenen idees o són dropes o no tenen ideologia – la qual cosa vol dir que no són amants del canvi ni del progrés, és a dir, són de dretes encara que no ho reconeguin  ). En els cassos més greus apleguen les tres característiques.

2- En versió moderna, els trobareu escampats i en ocasions agrupats en la seva mediocritat. Reconeixereu aquestes persones perquè - fan política de taverna sense cap mena de reflexió; parlen de tot i no saben de gairebé res.

- són a-ideològiques, és a dir, podrien estar en més d’un i més de dos partits  amb tota tranquil·litat i sense rubor (  són com el sr. Rivera que va ser al PP i circula alguna foto de quan era més jove molt compromesa saludant altres opcions poc o gens democràtiques).
- formalment parlen amb la gent; ho fan perquè no tenen més remei però el mínim possible i els ciutadans els noten que ho fan per compromís.

- no responen els escrits que els envien els electors i en els casos més greus ni els dels companys de la pròpia organització.

- el seu mitjà de comunicació audiovisual habitual és el selfie o autofoto i els 140 caràcters de twitter sense anar més enllà.

- són també persones expertes en l’art d’usar els colzes i no reconeixen ni pare ni mare en la seva pràctica.

- l’única formació que promouen és el coaching , és a dir, l’entrenament personal individual per aprofitar els recursos personals deixant de banda la formació política que, al menys en un partit d’esquerres és imprescindible per formar en la lluita i el treball col.lectiu. Obliden que les transformacions socials no les fan els líders sinó els treballadors organitzats en organitzacions d’esquerres polítiques, sindicals, socials, professionals.

- els van passant els anys mentre repeteixen obsessivament el “mantra” del “relleu generacional “. Uso “mantra” de forma sacrílega, ja ho sé, perquè és quelcom molt seriós a la Índia i en altres cultures que en ser recitat i repetit va portant a la persona a un estat de profunda concentració. Lamentablement per a elles, no conec ningú que amb aquest únic argument hagi fet res de bo a la vida – tampoc a la política -. Així que passen els anys, es fan grans i quan fan balanç descobreixen que han viscut bastant amargades.

- En la seva ofuscació, quan obren els diaris, els troben curulls de  persones que segons elles haurien de plegar peròno les veuen i, el que és més greu, és que al seu costat més immediat tenen i menystenen – i tampoc les veuen – a persones  que, segons la seva teoria de l’exclusió, haurien d’abandonar. Si poguessin es vendrien la seva ànima al diable i si no hi hagués Codi Penal, els exclosos haurien de témer per la seva integritat.

 

Per acabar, vista la seva mediocritat, intentarem contribuir una mica a elevar el seu baix nivell amb una cita clàssica d’Hipócrates:“Ars longa vita brevis “que significa “L’art (la ciència) es duradora però la vida es breu”. Aquesta expressió s’usa per indicar que qualsevol tasca important requereix molt esforç i dedicació però que tenim poc temps. La frase completa és: “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile.””La vida és curta, l’art és llarg, l’oportunitat fugaç, experimentar perillós, el seny difícil.”

Però ni són conscients que la vida és curta i que en poc temps algú els demanarà que pleguin si fa fortuna la seva dèria, tampoc no saben l’abast de l’art de la política i per això són tan frívoles i superficials, no aprofiten l’oportunitat d’aprendre, són un veritable perill i ignoren i no volen saber on és el seny. En definitiva, són un perill per l’esquerra i una delícia per la dreta.

 

Versión en castellano:

 

Excluidos por la edad


Qué gracia me ha hecho Albert Rivera excluyendo por la edad a los que llevan tiempo en la política y atribuyéndose un mérito tan fugaz como el de la juventud.

He conocido a otras personas – por suerte pocas – que hacen como Rivera olvidando que los excluidos también pueden excluir a los que excluyen como él y que la juventud es huidiza como han demostrado o fabulado clásicos desde Herodoto (siglo IV aC) hasta Goethe, Berlioz, Gounod o Wagner por citar sólo unos cuantos.

Que lo diga Rivera que es un político de derechas no me preocupa porque la derecha tiene tics, formas de pensar y de hacer que no cambiarán nunca y no son las mías. A mí sólo me preocupa cuando veo el mismo pensamiento de Rivera en personas de partidos y organizaciones de izquierda así que intentaré describirlas porque, desde mi experiencia, las podáis identificar y preveniros de sus peligros:

1 – En el noventa y nueve por ciento de los casos, las personas que dicen que son de izquierdas que se dedican a la política y que excluyen de la política por la edad, o no tienen ideas o son vagas o no tienen ideología ( lo cual quiere decir que no son amantes del cambio ni del progreso, es decir, son de derechas aunque no lo reconozcan). En los casos más graves reúnen las tres características.

2- En versión moderna, se las encuentra esparcidas y en ocasiones agrupadas en su mediocridad. Reconoceréis a estas personas porque hacen política de taberna sin ningún tipo de reflexión; hablan de todo y no saben de casi nada.

- Son a-ideológicas, es decir, podrían estar en más de uno y más de dos partidos con toda tranquilidad y sin rubor (son como el sr. Rivera que fue del PP y circula alguna foto de cuando era más joven muy comprometida saludando otras opciones poco o nada democráticas).

- Formalmente hablan con la gente; lo hacen porque no tienen más remedio pero lo menos posible y los ciudadanos detectan que lo hacen por compromiso.

- No responden a los escritos que les envían los electores y en los casos más graves ni a los de los compañeros de la propia organización.

- Su medio de comunicación audiovisual habitual es el selfie o autofoto y los 140 caracteres de twitter sin ir más allá.

- Son también personas expertas en el arte de usar los codos y no reconocen ni padre ni madre en su práctica.

- La única formación que promueven es el coaching, es decir, el entrenamiento personal individual para aprovechar los recursos personales dejando de lado la formación política que, al menos en un partido de izquierdas es imprescindible para formar en la lucha y el trabajo colectivo. Olvidan que las transformaciones sociales no las hacen los líderes sino los trabajadores organizados en organizaciones de izquierdas políticas, sindicales, sociales, profesionales.

- Les van pasando los años mientras repiten obsesivamente el “mantra” del “relevo generacional”. Uso “mantra” de forma sacrílega, ya lo sé, porque es algo muy serio en la India y en otras culturas que al ser recitado y repetido va llevando a la persona a un estado de profunda concentración. Lamentablemente para ellas, no conozco a nadie que con este único argumento haya hecho nada bueno en la vida – tampoco en política -. Así que pasan los años, se hacen mayores y cuando hacen balance descubren que han vivido bastante amargadas.

- En su ofuscación, cuando abren los periódicos, los encuentran rebosantes de personas que según ellas deberían jubilarse pero no lo ven y, lo que es más grave, a su lado tienen y desprecian – y tampoco las ven – a personas que, según su teoría de la exclusión, deberían irse. Si pudieran se venderían su alma al diablo y si no hubiera Código Penal, los excluidos deberían temer por su integridad.

Por último, vista su mediocridad, intentaremos contribuir un poco a elevar su bajo nivel con una cita clásica de Hipócrates: “Ars longa vita brevis” que significa “El arte (la ciencia) es duradera pero la vida es breve” . Esta expresión se usa para indicar que cualquier tarea importante requiere mucho esfuerzo y dedicación pero que tenemos poco tiempo. La frase completa es: “Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile.” “La vida es corta, el arte es duradero, la oportunidad fugaz, experimentar peligroso, el juicio difícil.”

Pero ni son conscientes de que la vida es corta y que en poco tiempo alguien les pedirá que se larguen si hace fortuna su obsesión Tampoco saben el alcance del arte de la política y por eso son tan frívolas y superficiales, no aprovechan la oportunidad de aprender, son un verdadero peligro e ignoran y no quieren saber dónde está la cordura. En definitiva, son un peligro para la izquierda y una delicia para la derecha.

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Albert Batet, Mr Hyde i el Dr. Jekyll

El doctor Jekyll va descobrir una poció que li permetia el desdoblament de la seva personalitat. Artur Mas ha entrat en el cinquè any de la seva Presidència i gairebé des del seu inici va descobrir un beuratge similar que va dur a CiU a portar una doble vida.

Per una banda durant els dos primers anys va pactar amb el PP matxacant la classe mitja  i treballadora , retallant-los drets i serveis essencials per a una vida digna i perquè tinguessin les mateixes oportunitats

Però al mateix temps va virar cap a l’independentisme. Ja saben les paraules d’Artur Mas esperonant la manifestació de l’11 de setembre del 2012: “ La vostra veu és la meva veu, el vostre batec és el meu batec….”. Al cap de pocs dies des de la tribuna del Parlament li vagi reclamar al President algun tipus de solidaritat similar amb les persones que es manifestaven per la via Laietana barcelonina convocades pels sindicats protestant per les retallades socials i, com m’esperava, vaig obtenir la callada per resposta.

Desprès ha vingut l’actual legislatura. CIU ha prescindit del PP a Catalunya perquè era massa escandalós continuar amb l’aliança amb un partit tan centralista i centralitzador. Tanmateix a les Corts Generals ha continuat en l’essencial col.laborant amb el govern del PP en l’orientació de les polítiques econòmiques, laborals, industrials, energètiques, agrícoles. El soci ha estat i és ERC. Però les desavinences han estat i són tan ostensibles que les eleccions que havien de ser al març amb candidatura unitària, en plenes festes nadalenques s’anuncien per al setembre i no passa setmana que el propi president doni a entendre que ja ho veurem. Mentrestant, al Parlament CiU pidola el vot del PSC per a la llei d’FP, per al CRT de Vila.seca i Salou en el mal anomenat projecte de Bcn World. Només per posar dos exemples propers.

Ara em sobta veure un cartell (pre)electoral anunciant un acte, propaganda i un manifest independentista a Valls amb CiU ( o CDC en solitari ? ), ERC i la CUP. I a mi se m’acut preguntar si el sr Batet alcalde actual de Valls i els caps de llista de CIU de tota Catalunya, l’endemà de les eleccions buscaran els mateixos socis per governar els ajuntaments catalans. O si es tornaran a beure la poció que els transformarà la seva personalitat de nou com ja hem vist els darrers anys.

Els ciutadans i ciutadanes mereixen saber-ho perquè potser la papereta que introduiran a les urnes serà una o altra en funció de la resposta a aquesta pregunta.

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

Preguntes sobre Constantí i respostes del Govern

1 – Quants diners ha destinat el Govern de la Generalitat a la vil·la romana de Centcelles de Constantí ?

2 – Quines accions creu el Govern que cal dur a terme a la vil·la romana de Centcelles de Constantí ?

3 – Té previst el Govern alguna acció a la vil·la romana de Centcelles de Constantí ?

4 – Quin és el tant per cent de fracàs escolar al municipi de Constantí ?

5 – Quines accions creu el Govern que cal dur a terme per pal·liar el fracàs escolar al municipi de Constantí ?

6 – Quants habitatges hi ha ocupats il·legalment al municipi de Constantí ?

7 – Ha rebut el Govern de la Generalitat algun tipus de sol.licitud de suport per part de l’Ajuntament de Constantí per solucionar el problema dels nombrosos habitatges ocupats il·legalment al municipi?

8 – Quin reflex ha tingut en els pressupostos de la Generalitat el municipi de Constantí des del 2010 fins als del 2015 ?

9 – Quina ha estat l’evolució del Pla Únic d’Obres i Seveis (PUOSC ) al municipi de Constantí des del 2006 fins ara ?

10 – Quin és l’estat de la petició de l’ajuntament de Constantí de 400.000 euros per millorar el clavegueram del barri de Centcelles ?

Aquestes preguntes van ser formulades al mes de febrer d’aquest any 2015 al Govern i les respostes les podeu veure aquí

Resposta 4 Resposta 3 Resposta 2 Resposta 1

En elles es pot veure la minsa acció del Govern de la Generalitat des que al 2010 va  prendre possessió el Govern presidit per Artur Mas així com la nul.la acció de l’Ajuntament de Constantí davant el Govern de la Generalitat que ni exigiex ni demana que el Govern català ajudi com és la seva obligació l’Ajuntament constantinenc.

Els habitants de Constantí no només no reben nous ajuts sinó que n’han deixat de rebre i el Govern de la Generalitat reconeix que no ha rebut cap reclamació per exemple en el cas de la incineradora de residus especials. Queden respostes que no sabem per què no s’han respost relatives als habitatges ocupats il·legalment o al fracàs escolar. Insistirem perquè seria molt greu que el Govern decidís no respondre sobre problemes tan greus com aquests.

Publicat dins de General | Envia un comentari

Gihadisme a Catalunya? ‘connais pas’

Amagar el cap sota no és la solució sinó que empitjora la situació.

La segona quinzena de març hi ha hagut deu ciutadans catalans detinguts relacionats amb el terrorisme gihadista. En paraules del jutge que va prendre declaració als de la primera remesa: «La seva lleialtat a l’organització terrorista els converteix en persones potencialment molt perilloses per la seguretat pública, i la seva conducta futura és impossible de predir». S’hi ha afegit un atemptat a Tunísia que hem viscut de prop perquè alguns conciutadans nostres hi ha perdut la vida o, com l’alcalde de Vallmoll, han estat a punt de perdre-la.

Poques hores abans, Miquel Iceta preguntava al Parlament al President Artur Mas què pensava d’aquesta qüestió i si no era el moment que convoqués la Junta de Seguretat de Catalunya que preveu l’article 164.4 de l’Estatut ( òrgan paritari entre Estat i Generalitat amb 5 persones de cada). Doncs bé, Artur Mas no l’ha convocada ni una sola vegada des que és President ja fa més de 4 anys i la resposta que va donar a Miquel Iceta va ser allò que en diem una no-resposta: “No la convoco perquè no hi hauria resultats positius”. Ah! Però no és el President qui mana en aquesta Junta i té com a missió coordinar totes les forces de Seguretat de totes les administracions?

És a dir, el President de Catalunya no coordina la seguretat i per tant tampoc no sap què passa amb la prevenció i coordinació de la repressió del terrorisme. “Connais pas“ el nostre President, ni coneix ni sap.

Doncs ha de saber que és urgent, molt urgent ocupar-se del tema i ell com a President de Catalunya no pot per més temps fer deixadesa de funcions. Perquè hi ha una feinada a fer i en fronts molt diversos. Atacar els problemes de les malalties personals o socials quan aquestes es manifesten no és suficient sinó que cal prevenir la seva aparició.

No n’hi ha prou, doncs, amb les mesures de repressió. Tenim el problema instal·lat a casa nostra. Hi ha catalans i catalanes, nascuts aquí i que parlen les nostres llengües, els tenim de veïns i molts d’ells no se senten integrats perquè entre unes coses i unes altres no resolen la seva identitat i la seva pertinença. Aquest curs, una professora d’un IES de Barcelona, amb tota la bona intenció, va voler posar en evidència els alumnes que no havien tret bona nota en català: “Aquesta nena que no és d’aquí ha tret un nou i vosaltres ?” La nena és filla de pare marroquí però ha nascut a Catalunya i es va aixecar immediatament: “ Senyoreta, d’on sóc jo?”

Amagar el cap sota l’ala com fa el President de la Generalitat no és la solució sinó que empitjora la situació. O aconseguim que tothom se senti part d’un mateix poble, que pot tenir oportunitats de desenvolupar el seu projecte vital com a catalans que són, és a dir, ciutadans del nostre país com ho som nosaltres, o no només ells es veuran temptats -i potser seduïts- per qui els ofereix formar part d’un grup violent que els ofereix ajuda i pertinença sinó que també tots plegats tindrem problemes.

Mitterand va dir en una ocasió que qui no cregués per ideologia que s’havia d’ajudar el nord d’Àfrica, al menys que ho defensés per interès propi. Avui hem de plantejar-nos com muntem la nostra convivència de forma que en tots els fronts possibles –educatius, culturals, socials, sanitaris, esportius, urbanístics,,,,- afavorim que tothom assumeixi totes les obligacions que els correspongui però que també se senti ciutadà i ciutadana, català i catalana de ple dret.

Perquè persistir en la desconeixença i en la passivitat ens condemnaria al desastre.

article publicat al Diari de Tarragona el passat dijous 4 d’abril del 2015

Publicat dins de General | Envia un comentari

El sr. Poblet (ir)responsable amb la Savinosa


El passat dia 6 de març els socialistes presentàvem al Parlament una interpel.lació al Govern sobre diversos assumptes encallats a la nostra circumscripció entre els quals citàvem el Preventori de la Savinosa, propietat de la Diputació. Anunciàvem que en la moció posterior sotmetríem a votació instar al Govern a des-catalogar les restes dels edificis i poder així ser usat pels ciutadans aquest paratge tan singular i privilegiat.I és que l’alcalde Ballesteros va aconseguir al desembre del 2013 que per fi es mogués la Diputació per iniciar aquest procés que havia d’acabar la Generalitat, darrera autoritat en temes de patrimoni.

Però un any i mig desprès, el més calent és a l’aigüera i per això ho portàrem al Parlament.Doncs bé, quinze dies més tard, el dia 20 es sotmetia a votació la proposta del PSC i ens trobàvem amb la sorpresa que el rodet d’ERC i CiU imposava el vot negatiu contra la resta de grups de l’oposició que ens donaren suport. En tornar a Tarragona vaig pensar que, un cop més, restaria a l’oblit  el Preventori de la Savinosa. Però em vaig equivocar perquè una setmana més tard el Ple de la Diputació aprovava quelcom tan difícil d’entendre com això : ““Proposta d’aprovació del conveni entre la Diputació de Tarragona i el Col·legi d’arquitectes de Catalunya per a regular l’encàrrec de gestió d’una fase del procediment per a la selecció de l’equip tècnic redactor dels documents tècnics d’una proposta d’intervenció global al complex edificat de l’antic preventori de La Savinosa  des dels punts de vista patrimonial, urbanístic i paisatgístic”. “No està malament la claredat de l’enunciat difícil de llegir sense que un no corri el risc de quedar-se sense respiració.

Tampoc no deixa de batre rècords de diligència: un cop més, la Diputació desprès de 40 anys aprova un conveni que no fixa termins  (“ en qüestió de mesos” ) va dir el sr. Poblet en acabar la sessió. Però ja se sap que els mesos pel que fa al Preventori de la Savinosa, la Diputació els acostuma  a multiplicar i esdevenen anys.

Però el que ha acabat de motivar  aquest article han estat les darreres paraules amb què el President sr. Poblet acomiadava els mitjans de comunicació:  “Vull oblidar el temps perdut, del qual, no em sento en absolut responsable”Caram, vint-i-dos anys a la Diputació sempre al Govern, vuit dels quals com a President i no se sent responsable d’un equipament que els tarragonins hem reclamat insistentment que deixés de ser un fantasma encerclat amb tanques rovellades i tingués algun ús públic, és a dir, per als ciutadans .

Ja fa quatre anys, en tornar a prendre possessió com a President, el sr. Poblet es va treure les puces del damunt dient que la Savinosa seria el que l’Ajuntament volgués oblidant que la institució que presideix ha estat i és la propietària i administradora responsable de l’immoble i dels privilegiats terrenys. Ara, doncs, no pot tornar a amagar les seves responsabilitats declarant-se no responsable perquè li haurem de col·locar l’adjectiu que forma part del títol d’aquest article, és a dir, irresponsable.

Un prec final que ja li hem fet a la Diputació en més d’una ocasió ciutadans i institucions tarragonines. Mentre encara s’ho pensa la Diputació i em temo que encara va per llarg, per què no treu la tanca i la col·loca només al voltant dels edificis i ens deixa als ciutadans que puguem gaudir de la resta de tan privilegiada finca, amb bosc inclòs, al costat del mar ?.

Passaria a la història el sr. Poblet per haver restat irresponsable durant 22 anys però segur que ho oblidaríem per reconèixer-li la seva responsabilitat positiva en haver tornat a Tarragona el Preventori de la Savinosa.

article publicat al Diari Més avui dia 8 d’abril de 2015

Publicat dins de General | Envia un comentari

Àngels Gonzàlez, dimissió


La sra. Angels Gonzàlez Estremad, eterna dirigent de l’administració a Catalunya i en particular a les nostres comarques s’ha tornat a salvar pels pèls però nosaltres volem que plegui.Perquè no és la primera vegada que confon el partit al qual pertany ( CDC) amb l’administració i això no passava des dels temps de l’antic règim, és a dir, quan no hi havia pluralisme i només un partit únic a Espanya i, naturament, a Catalunya. Llavors no la coneixíem , però com que ja té una edat, se suposa que en algun lloc (ignot) devia ser.

Angels Gonzàlez te una dilatada experiència en manar: regidora de Salou, directora general d’Ordenació Educativa del Departament d’Ensenyament entre els anys 1993 i 1999, també ha estat directora general de la Funció Pública i ara Directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament del Camp de Tarragona.

I tothom sabem que no passa res a ensenyamenyt a les comarques de Tarragona i potser més enllà que ella no sàpiga ni autoritzi.Per això no ens creiem que en la distribució i recomanació d’ús des del Camp d’aprenentatge de Tarragona de l’àlbum  del candidat de CiU a l’oposició a la ciutat de Tarragona Albert Abelló, ella no en sabés res.Tenim altres motius per creure-ho. I és que, com deia el meu avi: “ qui furta un ou, furta un bou”; és a dir, qui n’ha fet una, té números per fer-ne una altra d’igual o més grossa. Em refereixo que al novembre de 2011 ella en persona va adreçar una carta als directors i directores d’institut convidant des dels serveis territorials a un acte electoral de CiU. Llavors va ser denunciada per ICV davant la Junta Electoral i ara s’ha salvat pels pèls perquè encara no havia començat el període electoral.

Però és tant o més reprovable la falta d’escrúpols democràtics i de neutralitat de l’administració pública que és de tots i paguem tots, que es posi al servei del figura de CiU a Tarragona. I això una persona que va ser Directora General de la Funció Pública i hauria de donar exemple. Quin país.

Ara ha provocat i ha forçat la dimissió de la Directora del Camp d’aprenentatge per la distribució de l’àlbum que tan prestigi – és un dir – està aportant al seu candidat tarragoní. Però la responsable política és ella i és ella qui hauria d’assumir la responsabilitat i no deixar que fos una treballadora.

La sra. Gonzàlez Estremad faria un bon servei al Departament d’Ensenyament i a la funció pública si dimitís com li correspon. Fins i tot un  servidor li agrairia públicament. Però em temo que ni li passa pel cap que deu tenir entretingut en altres coses. Ignoro quines són perquè no li he sentit cap pensament de profit des que va prendre possessió de l’actual càrrec – dels altres tampoc no en recordo cap – ara fa quatre anys.

Llavors va arribar de rebot substituint a un director del mateix cognom que ella que no va arribar a prendre possessió. Aquell dia va manifestar que declarava la guerra al fracàs escolar que des de llavors no ha parat de crèixer a les nostres comarques. Si no plega per la reiteració en l’us partidista, bast i groller de l’Adminstració de tots al servei del seu partit, sra. Gonzàlez, plegui perquè també ha fracassat en la lluita contra el fracàs escolar. I els nostres nens i nenes no s’ho mereixen

Publicat dins de General | Envia un comentari

Plaça Núria Delclòs a Tarragona – glossa de Joana Zaragoza –

La Salud m’ha demanat que glossi la figura de la Nuria Delclós Teixidó, i, en primer lloc, vull agrair-li a ella i a la família de la Nuri que em donin la oportunitat de parlar d’una dona de Tarragona dinàmica, activa i compromesa amb la ciutat i amb la cultura.

Forma part d’aquell grup d’intel·lectuals trencadors de Tarragona que els hi agradava gaudir de la música, del teatre, del bon menjar. Deia les coses sense embuts, expressant el seu parer amb una crítica o amb un elogi sincer. Era una dona avançada al seu temps.

Es va formar amb el mestre Xavier Gols i va cursar la carrera de piano al Conservatori del Liceu. Seguí els estudis, amb el mestre Guillem Garganta, i, posteriorment, va anar a estudiar a París a la Acadèmia de música de Marguerite Long i Jacques Thibaud, on seguí cursos amb Jacques Février. Però no és de la seva formació musical que he de parlar, les i els qui la vàreu sentir tocar el piano sabeu be el seu to viu i enèrgic en les notes. Avui aquí cal parlar de tot el que va fer per a la nostra, la seva, ciutat.

Era una dona oberta a tot tipus d’expressions musicals. Amb la mateixa dedicació interpretava un lied que una cançó per a un espectacle de cabaret. Tenia una gràcia natural i un tarannà que la duia a posar cos i ànima amb tot el que girava al voltant de la música. Va exercir de professora de piano al Conservatori de Tarragona i, juntament amb Isabel Sans, van organitzar els cursos internacionals d’estiu del Conservatori, on assistiren professors de gran anomenada.

L’any 1962, amb la Pepa Rosselló, va fundar les Joventuts Musicals de Tarragona, que va presidir.

La Nuri Delclós, la Pepa Rosselló, la Pilar Zanuy, la Isabel Sans, quatre pianistes que sempre anaven juntes i que els tarragonins i tarragonines les recordem com les nostres pianistes.

L a Nuri també aconseguí el trasllat del Conservatori de l’antic Ajuntament, del carrer Major, a l’actual emplaçament, a la Casa Montoliu del carrer de Cavallers 10.

El 1990 fundà “Cavallers 10” amb la finalitat de divulgar la música contemporània. I conjuntament amb l’Aula de cant del Conservatori  i L’escola d’Art Dramàtic Josep Ixart de l’Ajuntament de Tarragona va fer funcionar una Escola d’Òpera. Molts i moltes la recorden pels cursos de Teatre Musical que va organitzar per encàrrec de la Cooperativa Obrera i els espectacles de teatre musical dels Carnavals des de 1994 a 2002 al teatre el Magatzem. No li importava disfressar-se del què calgués segons l’obra que es representava per tocar el piano i integrar-se en l’espectacle.

Els anys 80, amb Teresa Valls, va portar la música i les activitats teatrals a les Escoles públiques de Tarragona, una activitat que encara segueix conduïda per Marta Grau.

El 2003 fundà l’Associació Cultural “Drama Nou” per a la promoció d’espectacles de música teatral i òpera.

Va organitzar el cicle “Concerts de Tardor de Tarragona” i els homenatges als compositors Guinjoan i Gols.

Era, en resum, una pedagoga que estimava i feia estimar la música al seu alumnat, grans i petits, a la seva família, a les seves amistats. Una dona molt interessada en el pensament de la joventut. Molt activa, fins el punt que ens va deixar tot just a la tornada d’un assaig general d’una obra musical, Bruna de nit amb lletra del seu gendre, Joan.

Podria seguir dient moltes més coses de la seva passió per la música i de la seva entrega a la recerca posant a l’abast de tothom la cultura musical del nostre país, però també vull parlar de la dona capdavantera, la que sabia gaudir de les coses i de la natura. Una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalana, molt activa a nivell ciutadà que va defensar espais de la nostra ciutat, com el Teatre romà o els plàtans de la rambla. Que es va posicionar en les Campanyes de defensa dels drets humans. I va promoure, als inicis de la democràcia, l’associació de veïns Tarragona Nova.

Aquí, a la Móra, va passar molts estius amb la família, amb el marit, els fills i les filles.

Li agradava el mar, nadar i bussejar. També amb això era capdavantera. El mar la cridava. Va ser una de les que va baixar a veure el sarcòfag d’Hipòlit, quan es va descobrir aquí a la Mora. Amiga dels seus amics i de moltes i molts dels seus alumnes.

Per això està molt bé que se li dediqui un espai per recordar-la. A la natura, amb vistes al mar, com a ella li agradava, sense sorolls, perquè pugui escoltar Poulenc, Debussy, Schubert o algun dels compositors catalans que ens va recuperar. Un lloc que quan la canalla vingui amb la bicicleta a llençar-se baixada avall, llegeixin el nom  de Nuri Delclós, i sàpiguen qui era. Ara tan sols falta que l’Ajuntament dignifiqui aquest espai, mentre esperem, deixeu-m’ho reivindicar, un auditori dedicat a la música que porti el seu nom.

Ens hem de felicitar, perquè gràcies a la Nuri, avui ha augmentat el nombre de carrers de Tarragona que porten el nom d’una dona. Si repasseu el llistat de carrers, no arriben a una dotzena els dedicats a alguna dona: tenim tres reines, tres escriptores, una heroïna de la guerra del francès, una activista del 36… Ens hauríem de posar les piles (Reus i Tortosa ens passen molt pel davant).

Deixem ja d’invisiblilitzar- les i recuperem la memòria de les dones i fem que la força, la vitalitat i compromís de moltes d’elles, com és el cas de la Nuri, no quedi en l’oblit. Apartem, d’una vegada per totes, aquesta societat patriarcal que impregna el nostre món de cada dia, esborrem del nostre pensament aquelles frases de filòsofs grecs, pares de l’Església i altres personatges misògins que defensaven que la dona era un ésser feble i incomplet. La Nuri, com tantes altres dones, ens ho ha demostrat, ni febles ni incompletes.

I manllevant les paraules de la M. Aurèlia Capmany, quan deia “Feliçment sóc una dona”, avui podem dir “Núri, feliçment vares ser una dona”

La notícia tal com ha aparegut al web de l’ajuntament

Publicat dins de General | Envia un comentari

El Departament d’Ensenyament al servei de CiU

Preguntes a la Consellera d’Ensenyament dels diputats del PSC Xavier Sabaté i Rocio Martínez Sampere sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals

Exigim responsabilitats a la  Consellera d’Ensenyament. No havíem vist mai que el Departament d’Ensenyament recomanés propaganda electoral del partit del Govern. Sembla propi d’un règim autoritari l’ensinistrament de nens amb propaganda “oficial” i a través dels mecanismes de l’Adminstració del règim.

Ens preguntem si és aquest el país nou  que anuncia el sr. Artur Mas que vol construir perquè els tics de partit únic de CiU que han aparegut sempre al llarg de la història es posen un altre cop de manifest.

Jugar amb la bona fe dels nens i dels pares i mares no és propi d’una Administració que ha de ser escrupulosa en la seva neutralitat i imparcialitat.

1 – Aprova la Consellera d’Ensenyament la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

2 – Quines responsabilitats pensa exigir la Consellera d’Ensenyament per la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

3 – Ha obert la Consellera algun expedient sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

4 – Quin o quins professionals van decidir del Camp d’Aprenentatge de Tarragona van recomanar utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

5 – Com s’ha rectificat i amb quins mitjans la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

6 – Coneix la Consellera si s’ha utilitzat a alguna escola la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que va recomanar el Camp d’Aprenentatge de Tarragona?

7 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels professionals de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

8 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació de pares i mares de les escoles de Tarragona sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

9 – Ha rebut el Departament d’Ensenyament alguna demanda d’informació dels mitjans de comunicació sobre la recomanació del Camp d’Aprenentatge de Tarragona d’utilitzar a les escoles propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ?

10 – Qui va enviar al Camp d’Aprenentatge de Tarragona la propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals que desprès el Camp d’aprenentatge va recomanar utilitzar a les escoles?

11 – Quantes trameses de material de propaganda electoral de la candidatura de CiU de la ciutat de Tarragona a les properes eleccions municipals ha tramès el Camp d’Aprenentatge recomanant la seva utilització a les escoles?

 

 

Publicat dins de General | Envia un comentari

CIU I ERC en contra de comprometre’s pels problemes de les comarques tarragonines

 

CIU I ERC  voten en contra de posar a l’agenda els problemes de la circumscripció de Tarragona al PLe del Parlament de Catalunya del 19 de març de 2015.

La pretensió era posar les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre a l’Agenda del Govern però CiU i ERC no han volgut adquirir compromisos concrets. Per això em sap greu que no s’hagi aprovat el preàmbul que encapçalava la moció que deia “realitzar emn el termini de 3 mesos un pla calendaritzat que inclogui les següents accions a les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre “ Aquest punt no comprotava despesa econòmica i només pretenia que el Govern ens digués quan ( calendari) es posarà a la feina i ha demostrat que ni CIU ni ERC volen cap compromís

Ni tan sols tornar a posar en marxa el Pla Estratègic del Camp de Tarragona que acaba enguany i que ara quedarà al calaix .

CiU i ERC han demostrat molt poca sensibilitat votant pocs punts més que els que corresponen a l’Estat. NI tan sols alguns que no comporten compromisos econòmics com considerar el Baix Penedès entre les comarques amb més atur de Catalunya quan és precisament la que té més persones aturades. O acordar amb els ajuntaments de Tarragona Altafulla, Roda i Constantí ( que formen part del conjunt de  Tarraco considerat per la UNESCO com Patrimoni  de la Humanitat ) o decidir una ubicació a la ciutat de Tarragona on aplegar tots els serveis administratius de la Generalitat ( Girona sí que ho té ) evitant així la dispersió i el cost elevat actual de tots els serveis territorials. O cap punt de medi ambient i eficiència energètica que tampoc no comportava despeses econòmiques.

Lamento també  el rebuig a tots els punts de polítiques socials – educació, salut i cultura – . “ Sembla com si fossin aliens a les necessitats educatives i d’atenció a la salut dels nostres ciutadans “

Cliqueu aquí per veure el document amb ELS PUNTS SOTMESOS A VOTACIÓ indicant el resultat i votació de cada grup. S’entèn que el PSC hem votat a favor de tots els punts

Publicat dins de General | Envia un comentari

Tot i el terrorisme, el President de Catalunya continua sense convocar la Junta de Seguretat

Juntament amb el company diputat Ferran Pedret, vaig formular unes preguntes al Govern de la Generalitat perquè “els catalans –i encara més els tarragonins- tenim dret a saber de quina protecció disposem i com la nostra seguretat personal i col·lectiva està ben assegurada per les forces de seguretat que treballen a Catalunya.” Avui, 17 de març, desprès de les detencions del cap de setmana de ciutadnas catalans relacionats amb el terrorisme, encara es fa més evident la necessitat que el President Artur Mas convoqui la Junta de Seguretat de Catalunya  que no es reuneix des de 2009 quan era President José Montilla.

A més, deia llavors   “a les nostres comarques tenim més instal·lacions crítiques que a cap altre indret de Catalunya i em temo que la coordinació entre les forces de seguretat de l’Estat –policia, guàrdia civil i CNI- i el cos dels Mossos d’Esquadra no és l’adequada. Només cal recordar que fa quatre anys que no es convoca la Junta de Seguretat de Catalunya que és l’òrgan de coordinació de les polítiques de seguretat i de l’activitat dels cossos policíacs de l’Estat i de Catalunya”, segons l’article 164.4 de l’Estatut de Catalunya.
“Sorprèn que ahir a Paris el senyor Mas reclamés competències en matèria antiterrorista per als mossos quan fa deixadesa de funcions i no desenvolupa les competències que ara li atorga la llei i no ha convocat ni una sola Junta de Seguretat de Catalunya des de que és president i ja fa més de quatre anys.”
Per això vàrem entrar al registre del Parlament les següents preguntes:
1.- Quina coordinació s’ha establert amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris de 8 de gener de 2015?
2.- A quin nivell polític s’ha establert la coordinació amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
3.- A quin nivell de comandaments policials s’ha establert la coordinació amb el ministeri de l’Interior arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
4.- Quants punts s’han considerat crítics a Catalunya a fi de ser vigilats especialment arran de l’atemptat de Paris de 8 de gener de 2015?
5.- Quins punts segregats per demarcacions provincials s’han considerat crítics a Catalunya per tal de ser vigilats especialment arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
6.- Quins cossos policials han efectuat la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
7.- Quants efectius dels Mossos d’Esquadra han col·laborat directament en la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015? A quines unitats pertanyen?
8.- Quants efectius dels Mossos d’Esquadra han col·laborat en tasques de suport a altres cossos de seguretat de l’Estat en la vigilància dels punts considerats crítics a Catalunya arran de l’atemptat de Paris del 8 de gener de 2015?
9.- Quina és la relació del Departament d’Interior amb el CNI?
10.- Amb quina freqüència es duu a terme la coordinació del Departament d’Interior amb el CNI?
11.- Quin és el nivell de protecció que el Departament d’Interior té previst per als oratoris i mesquites musulmanes de Catalunya, o per als centres culturals o formatius que s’adscriuen a aquesta confessió, en previsió de les potencials amenaces a la seva seguretat que, per raó de les motivacions esgrimides pels autors dels atemptats del 8 i 9 de gener de 2015 a França, i de l’emulació dels atemptats a llocs de culte musulmans perpetrats a França en reacció a aquestes, puguin produir-se?
12.- L’article 164.4 de l’Estatut de Catalunya diu que la Junta de Seguretat de Catalunya es configura com un òrgan paritari entre la Generalitat i l’Estat, està formada per 5 persones en representació del Govern central i 5 en representació de la Generalitat de Catalunya i la presideix el president de la Generalitat. En quina data es va celebrar la darrera Junta de Seguretat de Catalunya?
13.- Per què l’actual president de la Generalitat no ha convocat ni una sola reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya que preveu l’Estatut de Catalunya vigent des de que és president ja fa més de quatre anys?
14.- Creu el conseller d’Interior que és necessària la Junta de Seguretat de Catalunya que preveu l’Estatut de Catalunya vigent?
Publicat dins de General | Envia un comentari