Veig amb disgust com han penetrat en una part de la nostra societat actituds de recels, desconfiances i odi cap a la gent que viu entre nosaltres que prové d’altres països.
Però als anys 50 i 60 del segle passat, milers d’ebrencs es van veure obligats a buscar oportunitats de treball a l’estranger a causa de les difícils condicions econòmiques de l’època. A Flix ho vaig viure a la meva família: dues germanes del meu pare van marxar a l’Argentina, un cosí germà seu a Alemanya on també va marxar un germà de la meva mare.
Les xifres exactes de quants ebrencs van emigrar poden variar segons les fonts, però van ser milers que van deixar-nos; alguns ja no van tornar més i van arrelar lluny principalment a Europa Occidental i Amèrica. Aquella emigració va tenir impactes significatius que encara perduren a les nostres terres: econòmics, culturals però sobretot emocionals en uns anys en què les comunicacions eren molt complicades, parlar per telèfon era un luxe.
Recordo les cartes escrites en paper fi perquè no pesessin i els segells no fossin cars que ens arribaven d’Argentina. A l’hora del sopar eren llegides pel meu pare i escoltades per tota la família amb un silenci absolut.
Quan venia d’Alemanya el germà de la meva mare als nebots ens portava alguna joguina de tecnologia avançada que aquí no coneixíem. Recordo en una ocasió que mentre jugava amb una d’elles vaig sentir com explicava que la vida allà no era de color rosa, que li encomanaven la feina que no volien fer els alemanys, que l’idioma era una gran dificultat i que no se sentia ben tractat.
Algun dia caldrà fer algun estudi seriós d’aquells herois aventurers i dedicar-los algun carrer als nostres pobles per honorar la seva memòria. Potser llavors trobarem sentit al poema de Bertol Brecht “Preguntes sobre un obrer que llegeix”:
…I Babilònia, destruïda tantes vegades, qui la va tornar a construir ? // La Gran Roma és plena d’arcs de triomf. Qui els va erigir?//El jove Alexandre va conquerir l’Índia. Ell sol?// Cèsar va derrotar els gals. No portava ni tan sols cuiner?//….
Aquests dies he sentit com els partits d’extrema dreta han utilitzat la immigració com un argument electoral propagant recels i odi. Una part de la nostra societat ha compartit aquests arguments de considerar inferior l’emigrant i fins i tot culpar-lo de bona part dels nostres mals. Però he parlat també amb empresaris que demanen que les autoritats agilitin els papers perquè no troben xofers perquè ens portin el que necessitem o treballadors per recollir la fruita.
Mandela va dir que la societat s’havia de construir usant fins al darrer maó disponible sense menysprear-ne cap però alguns encara no han après que el color de la pell està determinat únicament per la quantitat i tipus de pigment anomenat melanina i que només que haguessin nascut uns kms més al sud tindrien el mateix rebuig que ells ara professen. Llavors serien emigrants com els nostres ebrencs dels anys 50 i 60.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
