En aquest primer semestre de l’any s’ha produït un fet nou en el context energètic espanyol i és que sobretot en els mesos de temperatures moderades hi ha hagut moments en què la producció d’energia renovable era tal que s’han hagut d’aturar plantes solars i eòliques i com a conseqüència, els preus han caigut fins a zero euros en algunes hores puntuals.
No ens ho hauríem cregut fa uns mesos quan vàrem tancar el 2022 amb una mitjana de 204 € el Mwh (a 119 € el 2021). Però el Govern espanyol va reaccionar reduint el preu del gas amb grans escarafalls per part de la dreta però finalment ho va acabar beneint Brusel·les. I a continuació va establir altres mesures efectives com les rebaixes de l’IVA i de l’impost de l’electricitat, de l’impost a la producció de l’energia elèctrica i la revisió dels càrrecs per al 2023 que manté valors similars als ja rebaixats durant el 2022.
De manera que portem un 2023 amb uns preus mitjans sensiblement inferiors que han arribat als 73 € el Mwh a l’abril i als 55 € el mes de maig que ja no són tan lluny dels 40 € de mitjana el 2020.
Entre unes coses i altres es produeixen reaccions en alguns sectors poc informats dient que pràcticament ja tenim resolt el problema, que els preus són similars als previs a la crisi, que instal·lar energia renovable no surt rendible, que estem en una bombolla, que cada cop la tecnologia avança més i ens salvarà. En definitiva que no passa res si anem més a poc a poc o fins i tot si ens aturem durant un temps.
Ignoren els problemes de les altes temperatures i la contaminació que afecten la vida i la salut dels éssers vius. Recordem-ho: 20.000 persones moren prematurament cada any a Espanya, 4.000 a l’àrea de Barcelona, 8 milions al món. A banda, hi ha malalties més freqüents o noves de tots els éssers vius del Planeta i cada cop més espècies en perill d’extinció. Només una part dels éssers humans, els més forts, es defensen com poden ajudats pels avenços sanitaris. Però és menor la qualitat i esperança de vida de nens, persones grans o amb vulnerabilitats de salut.
Per tant hem de descarbonitzar, és a dir deixar de consumir combustibles fòssils per aturar aquesta voràgine infernal que augmenta el CO2 però que produeix altres gasos més mortífers com els òxids de sofre i de nitrogen,i partícules fines i compostos orgànics volàtils.
Per tant, no, no podem parar d’instal·lar energia renovable. I ho hem de fer de forma massiva per desplaçar urgentment l’ús dels combustibles fòssils. És veritat que hem de consumir menys i que la tecnologia ens ajudarà. Però això ja ho tenim comptat i només solucionarà el 30 o 40% del problema.
El PROENCAT2050 de la Generalitat diu que a Catalunya cal instal·lar 12.000 MW renovables nous fins l’any 2030 i 58.400 MW fins l’any 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat. També diu que la descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d’euros. Els càlculs del Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya tripliquen aquesta xifra. Siguin quines siguin les xifres, estem parlant de quantitats molt importants que és impossible que puguin assumir els pressupostos públics. A Alemanya el 45% de les instal·lacions d’energia renovable estan en mans de cooperatives de consumidors ara ja anomenats pro-sumidors, de petites empreses o de particulars.
S’han d’electrificar tots els consums energètics possibles fins a un 80 % enfront del 25% actual. I la resta hauran de ser també combustibles verds principalment per al transport pesant de llarga distància, l’aeri i el marítim. No, no podem aturar-nos. Hem d’evitar que es produeixin episodis d’electricitat renovable excedent. Perquè no sobra, en falta i molta per començar desplaçar combustibles fòssils. I si això no es produeix és perquè encara hi ha molts interessos perquè continuem cremant combustibles contaminants, perquè encara no emmagatzemem energia en bateries o en hidrogen verd o no transformem altres productes com els residus que són també font d’energia.
El PROENCAT2050 diu que tot això requereix l’ocupació del 2,5% del territori per a usos energètics. Són 80.000 hectàrees i cal assumir-ho. Ara aquestes hectàrees les tenim ‘subcontractades’ a Aràbia, Algèria, Rússia i altres països. Això ens ha portat molts problemes, no només de salut sinó també de guerres. Així que més val que anem prescindint d’ells i fer-nos l’energia nosaltres com feien els nostres avis quan destinaven terrenys de les finques que conreaven a l’aliment dels animals de tir o terrenys dels boscos per la fusta. Així que ara torna l’energia a Catalunya, la podem generar nosaltres i estaria bé que també fos –totalment o en part– de la nostra propietat.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
