Els creuers no salpen del port sense haver reunit als passatgers amb instruccions de com comportar-se en cas d’emergència, assenyalant les marques al terra indicant els llocs de concentració, instruint sobre armilles i bots salvavides perquè tothom sàpiga el que ha de fer si sona l’alarma.
El 2019 ajuntaments, parlaments i governs van fer sonar l’alarma declarant la situació d’emergència climàtica. Però no s’ha produït cap resposta ni es veuen modificar comportaments com pertocaria en una situació d’aquestes. O són tan tímides les reaccions que el vaixell es continua enfonsant i nosaltres amb ell.
Els qui encara analitzem la història considerant la influència dels poders econòmics sabem que aquests s’organitzen per influir en tots els àmbits de la societat per mantenir el sistema imperant fa 200 anys consistent en cremar energies fòssils que augmenten les temperatures, disminueixen les pluges, i empitjoren de forma dramàtica l’aire que respirem. Les conseqüències per la vida dels éssers vius són colossals: gairebé 4.000 morts prematures anuals a la conurbació de Barcelona, 35.000 a Espanya i 8 milions al món. I el pitjor és que deixem un Planeta invivible.
He recorregut Catalunya aquests dies des del Pont de Suert fins Alcanar passant per Barcelona, Matadepera, Capellades,Tarragona, Valls, Flix i Santa Bàrbara explicant aquestes coses. He preferit en aquesta ocasió argumentar-les des del punt de vista econòmic però no parlant dels costos en vides i malalties sinó de les oportunitats econòmiques que suposa passar al nou model energètic 100 % renovable. Vaig pensar que potser seria un argument més convincent que no pas la vida i la salut dels éssers vius.
Vaig fer una estimació per cada municipi on anava calculant diferents factors a tenir en compte en funció dels habitatges de cada municipi, equipaments públics, mitjans de transport terrestre, marítim o aeri, l’extensió, els espais antropitzats, etc. No hi ha estudis així i vaig pensar que no podia ser per casualitat. Només fa uns mesos el Col·legi d’Enginyers Industrials en va publicar un que parla de 230.000 milions d’euros si volem tenir una Catalunya amb energia 100% renovable.
Perquè el lector o lectora es faci una idea de la magnitud de les oportunitats econòmiques que significarà en la nostra civilització el canvi energètic, a la ciutat de Barcelona s’hauran de fer unes inversions de 48.000 milions d’euros fins al 2050; a Tarragona 3.000 milions. Són inversions molt considerables, moltes noves activitats i llocs de treball, nous hàbits d’estalvi a integrar a la nostra agenda familiar, a la de les empreses, a l’administració.
No cal dir que aquestes inversions no les ha de fer només l’administració pública tot i que hauria de prendre part en el negoci de l’energia que cada vegada hi ha més coincidència en considerar-la un dret. Perquè, com l’aigua, no es pot viure en condicions dignes sense tenir-ne assegurat l’accés.
No sé si aquests arguments acabaran de mobilitzar la nostra societat començant pels seus dirigents de tot tipus, econòmics, socials i polítics i acabant pel conjunt de la ciutadania. Hi ha massa interessos en joc que malden per perpetuar el sistema de consum desaforat actual i d’energia contaminant que el sustenta.
I continuem sentint missatges com el del President de la principal petroliera espanyola aquests dies en contra del nou sistema energètic però també de gent de bona fe que s’oposa a la substitució de combustibles fòssils per energies renovables quan parlem d’ocupar un 2,5% del territori de Catalunya ( un 3% a Alemanya).
No pot ser que ignorin que l’energia surt d’algun indret concret. Durant milers d’anys a Catalunya, com a tot arreu, els pagesos destinaven una part de les finques al conreu de cereals per alimentar els animals de tir i boscos per abastir-se de llenya. Però amb l’aparició dels tractors es van traslladar aquests terrenys a països llunyans productors de petroli i de gas. Ara veiem que allò ens ha portat problemes greus com malalties i morts per contaminació, augment de les temperatures i guerres.
Cal recuperar la generació d’energia a casa nostra procurant que estigui el màxim de distribuïda i no només en l’espai sinó també, en la mesura del possible, en la propietat per evitar abusos que coneixem massa.
L’alarma fa quatre anys que sona i hi ha molta gent que no vol que la sentim ni ens preparem per fer front a l’amenaça mentre pugen les temperatures, ens quedem sense aigua, emmalaltim, morim i deixem un Planeta on els nostres descendents tindran difícil viure. Ho consentirem?
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
