Cuatro años de emergencia

Plan de emergencias y evacuación para empresas - Grupo IOE

Los cruceros no zarpan del puerto sin haber reunido a los pasajeros con instrucciones de cómo comportarse en caso de emergencia, señalando las marcas en el suelo indicando los lugares de concentración, instruyendo sobre chalecos y botes salvavidas para que todo el mundo sepa lo que debe hacer si suena la alarma.

En 2019 ayuntamientos, parlamentos y gobiernos hicieron sonar la alarma declarando la situación de emergencia climática. Pero no se ha producido ninguna respuesta ni se ven modificar comportamientos como correspondería en una situación de éstas. O son tan tímidas las reacciones que el barco sigue hundiéndose y nosotros con él.

Quienes todavía analizamos la historia considerando la influencia de los poderes económicos sabemos que éstos se organizan para influir en todos los ámbitos de la sociedad para mantener el sistema imperante hace 200 años consistente en quemar energías fósiles que aumentan las temperaturas, disminuyen las lluvias, y empeoran de forma dramática el aire que respiramos. Las consecuencias para la vida de los seres vivos son colosales: casi 4.000 muertes prematuras anuales en la conurbación de Barcelona, 35.000 en España y 8 millones en el mundo. Y lo peor es que dejemos un Planeta invivible.

He recorrido Cataluña estos días desde el Pont de Suert hasta Alcanar pasando por Barcelona, Matadepera, Capellades,Tarragona, Valls, Flix y Santa Bárbara explicando estas cosas. He preferido en esta ocasión argumentarlas desde el punto de vista económico pero no hablando de los costes en vidas y enfermedades sino de las oportunidades económicas que supone pasar al nuevo modelo energético 100% renovable. Pensé que quizás sería un argumento más convincente que la vida y la salud de los seres vivos.

Hice una estimación por cada municipio donde iba calculando diferentes factores a tener en cuenta en función de las viviendas de cada municipio, equipamientos públicos, medios de transporte terrestre, marítimo o aéreo, extensión, espacios antropizados, etc. No existen estudios así y pensé que no podía ser por casualidad. Sólo hace unos meses el Colegio de Ingenieros Industriales publicó uno que habla de 230.000 millones de euros si queremos tener una Cataluña con energía 100% renovable.

Para que el lector o lectora se haga una idea de la magnitud de las oportunidades económicas que significará en nuestra civilización el cambio energético, en la ciudad de Barcelona se tendrán que realizar unas inversiones de 48.000 millones de euros hasta el 2050; en Tarragona 3.000 millones. Son inversiones muy considerables, muchas nuevas actividades y puestos de trabajo, nuevos hábitos de ahorro a integrar en nuestra agenda familiar, en la de las empresas, en la administración.

Ni que decir tiene que estas inversiones no deben hacerlas sólo la administración pública aunque debería tomar parte en el negocio de la energía que cada vez hay más coincidencia al considerarla un derecho. Porque, como el agua, no se puede vivir en condiciones dignas sin tener asegurado su acceso.

No sé si estos argumentos acabarán de movilizar a nuestra sociedad empezando por sus dirigentes de todo tipo, económicos, sociales y políticos y terminando por el conjunto de la ciudadanía. Hay demasiados intereses en juego que se esfuerzan por perpetuar el sistema de consumo desaforado actual y de energía contaminante que lo sustenta.

Y seguimos escuchando mensajes como el del Presidente de la principal petrolera española estos días en contra del nuevo sistema energético pero también de gente de buena fe que se opone a la sustitución de combustibles fósiles por energías renovables cuando hablamos de ocupar un 2,5 % del territorio de Cataluña ( un 3% en Alemania).

No puede ser que ignoren que la energía sale de algún lugar concreto. Durante miles de años en Cataluña, como en todas partes, los campesinos destinaban una parte de las fincas al cultivo de cereales para alimentar a los animales de tiro y bosques para abastecerse de leña. Pero con la aparición de los tractores se trasladaron estos terrenos a países lejanos productores de petróleo y gas. Ahora vemos que eso nos ha traído problemas graves como enfermedades y muertes por contaminación, aumento de las temperaturas y guerras.

Es necesario recuperar la generación de energía en nuestro país procurando que esté el máximo de distribuida y no sólo en el espacio sino también, en la medida de lo posible, en la propiedad para evitar abusos que conocemos demasiado.

La alarma hace cuatro años que suena y hay mucha gente que no quiere que la sintamos ni nos preparemos para hacer frente a la amenaza mientras suben las temperaturas, nos quedamos sin agua, enfermamos, morimos y dejamos un Planeta donde nuestros descendientes tendrán difícil vivir. ¿Lo consentiremos?

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *