El 6 de juliol de 2021 va ser l’últim dia que va regir el topall de 180 euros el MWh que el regulador espanyol fixava per a les ofertes realitzades a la subhasta del mercat majorista elèctric. La pressió de Brussel·les el va obligar a marcar una franja més generosa, que anava des del terreny negatiu dels –500 euros fins als 3.000 euros el MWh, en línia amb la resta dels socis comunitaris. I és que la Comissió Europea feia temps que insistia en aquesta mesura, preveient un hivern – recordem que era 2021 – amb una elevada volatilitat en les tarifes, que seguirien marcades per l’elevat cost del gas.
Per tant, aquell 6 de juliol entrava en vigor una resolució de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que obria —per baix i per dalt— els preus a què es podia oferir l’electricitat.
Els analistes recorden que aquella pujada del llindar màxim era inevitable: Brussel·les feia temps que pressionava Espanya perquè els igualés a la resta de la UE. El fet d’haver superat aquest límit, però, dóna una idea de com el mercat està polvoritzant totes les perspectives existents al mes de juny.
Quan això va passar ja es va posar el crit al cel perquè superar els 180 euros megawatt hora semblava un disbarat però en arribar la tardor ja es va arribar a 188 € Mwh. No ha passat un any i la nuclear França amb més de la meitat dels seus reactors nuclears aturats tot l’hivern, el 4 d’abril va arribar als 3000 € del megawatt és a dir 15 vegades més que el que teníem fa un any a Espanya.
El problema no són els €3000 Mwh que durant unes hores van regir els preus del Mwh a França sinó que a partir d’ara Brusel·les haurà de fixar un nou topall que ja ha estat decidit que serà de €4000 megawatt hora. Aquesta és la previsió que fa el regulador europeu perquè mai no es doni el cas que en un moment donat ni a €3000 megawatt hora pugui oferir ningú energia elèctrica.
Feia una mica més de fred a França el 4 d’abril i per tant hi havia més demanda energètica, però no és menys cert que tenir més de la meitat dels vells reactors nuclears francesos aturats va ser l’altre factor decisiu.
Ara el sr. Biden ofereix 6.000 milions de dòlars per prolongar la vida de les velles nuclears americanes. Diners públics que són els únics que poden fer rendibles les nuclears. Si les destinés a fomentar les renovables, l’emmagatzematge i a la investigació per rebaixar el preu de l’Hidrogen verd com vol la seva secretària d’Estat d’Energia, li trauria més profit.
Això arribarà inevitablement encara que els grans oligopolis ho vulguin endarrerir per treure més rèdit als seus actius al preu que sigui, fins i tot a costa dels pressupostos públics i de la seguretat de la ciutadania.