Fins ara hem disposat d’un sistema de generació d’energia pràcticament invisible. Només és veia en aquells pocs indrets del nostre país on estaven situades les nuclears o tèrmiques de carbó o de gas que tampoc no vèiem d’on s’extreia a l’Àfrica o a l’Orient mitjà. Però això s’ha acabat i val la pena que reflexionem per parlar amb fonament:
1.- Amb l’actual i ja vell model contaminant emmalaltim i morim. Amb el nou net i renovable potser encara som a temps de salvar-nos. I se suposa que volem el nou i no només de paraula.
2.- Llavors hem d’incorporar al nostre imaginari que hem de produir tota l’energia a casa nostra, que podem ser autosuficients i que això requereix ocupació de terreny no a uns pocs indrets sinó a tot el país. Això passa aquí i a Madagascar. No és possible no veure plantes de producció d’energia que, això sí, s’hauran de repartir per tot el territori.
3.- Això significa aproximadament un 2% de la superfície de Catalunya la qual cosa vol dir 64.000 hectàrees per aprofitar sol, vent, biomassa i residus allà on n’hi hagi. No és una quantitat massa significativa vist que ens és imprescindible i que no hi ha alternativa.
4.- En el cas del vent només el podem aprofitar on n’hi ha. Dir que posin molins a Collserola o al Port de Barcelona és incorrecte. Els estudis demostren que no es pot aprofitar el poc vent que hi ha en aquests indrets. Com que amb les teulades d’habitatges i polígons en tindríem prou. Ni de lluny.
5.- S’han de repartir per tant les instal·lacions de generació d’energia i aquests dies quan en alguns llocs com Sant Feliu de Guíxols es queixen que tenen talls de llum se’ls ha de dir que amb la generació distribuïda a cada municipi això seria molt menys probable i que a les comarques de Girona encara fan molt poca energia i s’han de posar les piles.
6.- I parlant de bateries, tenim en l’emmagatzematge un altre tema pendent. Sense guardar molta energia no tindrem mai un sistema 100 % renovable: aigua, bateries, hidrogen, potser també termosolar… A més emmagatzematge, menys necessitat de línies de transport i menys necessitat de generació. Per contra, si no emmagatzemes, has de sobredimensionar tot el sistema i això interessa potser a alguns que busquen el guany ràpid però no al conjunt del país.
7.- Tot i la generació distribuïda, a Catalunya hi ha 32 comarques que poden ser excedentàries d’energia renovable i vuit – les que estan al voltant de Barcelona – que necessitaran que els portem energia altres indrets. Tot i així, s’hauran d’aprofitar totes les teulades possibles a les ciutats, als polígons, als pavellons esportius, als hipermercats, als centres educatius …. Cada municipi sense excepció – gran o petit – haurà de reservar una part del seu terme municipal per generar energia renovable igual que ara tenen tots obligació de reservar zones verdes. Perquè si aquestes són necessàries pel benestar de la gent, també ho és l’energia renovable.
8.- Però com aquestes vuit comarques, tot i que també hauran de destinar terrenys a generar energia renovable, no en tindran prou, se’ls haurà de portar energia. Línies d’alta tensió a Catalunya n’hi haurà més si no generem energia renovable. Pensàvem que no ens en caldrien més tot i que estar ben connectats amb França és imprescindible. Però el que és absolutament clar és que si no generem l’energia que necessitem, seran necessàries per portar de fora de Catalunya l’energia renovable que no volem fer nosaltres.
9.- En el nou model caldrà que hi hagi compensacions a través del que alguns anomenem un “ pacte territorial camp-ciutat “. La darrera moció aprovada al Parlament a instàncies del PSC el mes de juny encomana al Govern una proposta que estableixi aquestes compensacions que haurà de tenir aprovada abans de sis mesos – per tant abans de finals d’any – . Es va aprovar per 111 vots a favor i 19 en contra
10.- Només parlar de l’impacte visual i de l’ocupació de terreny i no parlar de la situació d’emergència i de desastre climàtic que patim en aquests moments és absolutament kafkià. La nostra salut i la nostra vida – no la del Planeta que sobreviurà i s’adaptarà – estan amenaçades.
El nou model demana tenir en compte molts factors i moltes variables i no es pot parlar per impressions visuals ni sense fonament. Volem un país amb energia 100% renovable i anem amb molt de retard. El canvi és colossal perquè hem de descarbonitzar totes les activitats i això, malgrat els estalvis i l’eficiència requereix molta més electricitat sense la qual tampoc tindrem emmagatzematge ni hidrogen verd per indústries i transport. Que ens portin energia de fora farà que Catalunya sigui molt més dependent que no pas ara en tots els sentits, més línies de transport, perdre oportunitats i llocs de treball.
Arrticle publicat avui 20 d’agost de 2021 al Diari de Tarragona