1.- El primer que hem de pensar és si volem un país 100 % renovable ( nou model ) o continuar amb l’actual – i ja vell – model d’energia que produeix a molt pocs llocs del país o la rep de molt lluny ( països àrabs i Magrib ). Amb l’actual , emmalaltim i morim. Amb el nou potser encara som a temps de salvar-nos.
2.- Se suposa que volem el nou model. Llavors hem d’incorporar al nostre imaginari que hem de produir tota l’energia a casa nostra, que podem ser autosuficients i que això requereix ocupació de terreny no a pocs indrets sinó a tot el país de forma distribuïda. El nou model requereix ocupació del terreny aquí i a Madagascar. No és possible no veure plantes de producció d’energia que, això sí, s’hauran de repartir per tot el territori.
3.- Això significa aproximadament un 2% de la superfície de Catalunya la qual cosa vol dir 64.000 hectàrees. No és una quantitat massa significativa
4.- I això vol dir aprofitar sol, vent, biomassa i residus allà on n’hi hagi.
5.- En el cas del vent només el podem aprofitar on n’hi ha. Dir que fa vent a Collserola i al Port de Barcelona és incorrecte. Els estudis demostren que no es pot aprofitar el poc vent que hi ha en aquests indrets. També dir que amb les teulades d’habitatges i polígons en tindríem prou. Ni de lluny.
6.- S’han de repartir per tant les instal·lacions de generació d’energia i aquests dies quan en alguns llocss com Sant Feliu de Guíxols es queixen que tenen talls de llum se’ls ha de dir que amb la generació distribuïda a cada municipi això seria molt menys probable i que a les comarques de Girona encara fan molt poca energia i s’han de posar les piles.
7.- Tot i la generació distribuïda, a Catalunya hi ha 32 comarques que poden ser excedentàries d’energia renovable i vuit – les que estan al voltant de Barcelona – que necessitaran que els portem energia altres indrets. Tot i així, s’hauran d’aprofitar totes les teulades possibles a les ciutats, als polígons, als pavellons esportius, als hipermercats, als centres educatius …. Cada municipi sense excepció – gran o petit – haurà de reservar una part del seu terme municipal per generar energia renovable igual que ara tenen tots obligació de reservar zones verdes. Perquè si aquestes són necessàries pel benestar de la gent, també ho és l’energia renovable.
8.- Però com aquestes vuit comarques, tot i que també hauran de destinar terrenys a generar energia renoivable, no en tindran prou, se’ls haurà de portar energía. Línies d’alta tensió a Catalunya n’hi haurà més si no generem energia renovable al nostre país. Pensàvem que generaríem energia renovable suficient per les nostres necessitats i que no ens caldrien més línies d’alta tensió tot i que estar ben connectats amb França és molt necessari. Però el que és absolutament clar és que si no generem l’energia que necessitem, seran imprescindibles per portar l’energia renovable que no volem fer nosaltres, de fora de Catalunya.
9.- En el nou model caldrà que hi hagi compensacions a través del que alguns anomenem un “ pacte territorial camp-ciutat “. La darrera moció aprovada al Parlament a instàncies del PSC el mes de juny encomana al Govern una proposta que estableixi aquestes compensacions que haurà de tenir aprovada abans de sis mesos – per tant abans de finals d’any – . Es va aprovar per 111 vots a favor i 19 en contra
10.- Per tant, primera prioritat tenir un país 100% renovable no només pels usos actuals sinó també per als futurs que en la mesura que s’haurà d’electrificar tota l’economia i descarbonitzar totes les activitats requerirà de més energia elèctrica malgrat que haurem d’estalviar més i també haurem de ser més eficients. Si no tenim electricitat tampoc tindrem emmagatzematge ni Hidrogen verd per les nostres indústries i els nostres transports. En definitiva, Catalunya serà molt més dependent que no pas ara en tots els sentits.
11.- Només parlar de l’impacte visual i de l’ocupació de terreny i no parlar de la situació d’emergència i de desastre climàtic que patim en aquests moments és absolutament kafkià. La nostra salut i la nostra vida – no la del Planeta que sobreviurà i s’adaptarà – están amenaçades.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
1.- El primer que hem de pensar és si volem un país 100 % renovable ( nou model ) o continuar amb l’actual – i ja vell – model d’energia que produeix a molt pocs llocs del país o la rep de molt lluny ( països àrabs i Magrib ). Amb l’actual , emmalaltim i morim. Amb el nou potser encara som a temps de salvar-nos.