Ramon Gras Alomà, és un català que tenim per aquests mons de Déu, que es va graduar brillantment a la Universitat Politècnica de Catalunya no fa gaires anys com enginyer civil i ara fa d’Investigador sobre Innovació Urbana a la Universitat de Harvard però també a Massachusets. És també cofundador de Arentia Urban Analytics and Design, una start-up especialista en Design Thinking, Ciència de la Complexitat i Teoria de Xarxes per fer front als reptes de la complexitat urbana i dissenyar ciutats que tenen com epicentre les persones.
La perfecta organització del TEDX Tarragona ha editat i penjat a les xarxes en només 24 hores les intervencions de la 5a edició del TEDx Taragona de dissabte celebrada al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, entre les quals hi havia la intervenció magistral de Ramon Gras que recomano vivament.
En veure-la he pensat en Flix. Ramon Gras va parlar del cas de Pittsburgh que va arribar a ser centre neuràlgic de la indústria de l’acer i del vidre dels EE.UU. Tant, que els historiadors li atribueixen un paper fonamental en la victòria del país americà en la segona guerra mundial. Però arribada la globalització, els 80 i 90 Pittsburg va patir una crisi sense precedents, amb una baixada del 45 % de la seva població i tot el que comporta en ciutats i pobles que pateixen aquests trasbalsos: terrenys i equipaments industrials abandonats, habitatges buits, desesperació de milers de persones que han de marxar o queden a l’atur, els joves sense futur….
Gras, que ha participat en l’estudi dels 50 principals eixos d’innovació a EE.UU en ciutats com Nova York, Boston, Chicago o San Francisco , es dedica a estudiar com alliberar el potencial d’innovació d’un territori i sosté que està a les nostres mans crear riquesa si se sap desenvolupar el talent local i encertar els sectors a treballar. Si no es fa així, si s’imposa la inèrcia o s’espera que vinguin de fora les solucions, aquestes no arriben i es va a pitjor.
Ramon Gras explica com a Pittsburgh se’n van sortir reconvertint la seva economia a una de serveis i basada en la robòtica i les noves tecnologies. I se’n van sortir perquè el principal factor que defineix la potencialitat de riquesa d’un territori és el know how col·lectiu, és a dir, el talent, l’habilitat de treballar en xarxa i produir noves idees, noves solucions, nous productes , nous serveis que donin resposta a les necessitats d’una comunitat. Això és molt difícil perquè les inèrcies, per definició contràries a la innovació, maten les possibilitats de qualsevol recuperació. Però som nosaltres els qui tenim la capacitat i la possibilitat de posar en marxa aquests processos d’innovació i de connexió del talent local . És a dir, els motors de la innovació i de l’economia d’un territori depenen de decisions humanes.
Salvant totes les distàncies amb Ramon Gras que són infinites, al matí del mateix dissabte també vaig parlar de talent al debat que ens havien convocat el Grup Sembrajoves de Flix per parlar sobre el futur del poble a les diverses candidatures per les properes eleccions municipals. La meva darrera intervenció va ser també sobre talent local. Vaig dir que a Flix n’hi havia molt, dins i fora del poble, que era fonamental per recuperar la greu situació que pateix el nostre poble , que l’havíem de posar en marxa per refer la nostra economia i crear nous llocs de treball.
Nosaltres hem aportat la idea de constituir el poble i la comarca en un nou punt de generació d’energia renovable, de gestió d’aquesta energia a través d’una empresa local flixanca a crear des de l’ajuntament anant a buscar capital també privat. Aquesta empresa ha de començar a preparar-se per gestionar la central hidroelèctrica , municipalitzar la xarxa elèctrica, buscar alternatives renovables i d’emmagatzematge a la Nuclear d’Ascó i oferir els nostres polígons per desenvolupar aquestes noves activitats productives.
Ras i curt: es tracta d’aprofitar les nostres potencialitats, el nostre talent local i que no marxin fora del poble els beneficis.Farem venir a Flix un dia a Ramon Gras i a altres entesos que estan disposats a donar-nos un cop de mà i sobretot , treballarem l’endemà mateix de les eleccions per portar inversions i llocs de treball.
Perquè Flix té futur.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
