Xampú de vi

 

Llegeixo en algun indret que al “tinto de verano” n’hauríem de dir en català “xampú de vi” perquè vi amb gasosa que és el que és en realitat, és poc comercial o poc atractiu perquè ens quedi a la nostra memòria tan debilitada que ja no recordem ni el número de telèfon ( “mira , et faig una perduda i et quedarà gravat perquè no me’n recordo ni jo del meu número de tantes coses com tinc al cap “ ).

 

En realitat, de coses al cap cada cop en tenim menys i la cosa va  a pitjor perquè tot ho deleguem a les màquines : l’agenda de telèfons, els gustos i costums, on anem i d’on venim, allò que comprem i el que voldríem comprar que és pitjor perquè ens matxaquen fins que aconsegueixen que els ho demanem. Són els amazons, googles i alibabàs aviat i tants altres.
Ara diuen que també els delegarem la conducció en cotxes autònoms i que si no ho volem fer és igual perquè ens multaran i les asseguradores no ens pagaran els accidents. I això perquè les màquines són més segures, no s’emborratxen, no s’adormen ni es cansen i calculen milers de dades a l’hora ( ja perdrem la dita que les dones calculen i fan simultàniament més coses que els mascles ). Per Noruega ja circula el primer vaixell portacontenidors sense mariners. Controlat remotament, no sé encara si porta al menys algun servei de seguretat per prevenir els pirates o si drons també autònoms acudiran en cas de problemes d’aquesta naturalesa a netejar de lladregots el mar.

 
Per no parlar d’escollir parella habitual o ocasional. Si et vols arriscar per tu sol/a a prendre la decisió, Google o qui sigui et dirà que tens un deu o un vint de possibilitats d’èxit i per tant un vuitanta o noranta de fracàs. Mentre que si la deixes escollir a ella et presentarà centenars de possibles persones que t’aniran bé per edat, costums, afeccions, manies, formes de dormir, de llevar-se al matí – caps de setmana inclosos – , en definitiva de compartir – cossos inclosos per no dir cardar -.

 

I que el percentatge d’error serà de zero coma. Algú s’arriscarà a índexs de fracassos tan elevats si pren la decisió by itself ? El ventall de possibilitats que ens oferiran serà considerable perquè tindran – ja les tenen – totes les dades possibles de nosaltres així que l’oferta serà variada i atractiva. Tot dependrà si la voldràs circumscriure a un radi reduït o ampli. Si ets de Tarragona i vols un radi d’acció de 30 kms. podràs fins i tot dir que la màquina obviï Reus – és una forma de parlar, no us ho prengueu literalment -. Una persona  federalista no dubtarà en demanar que al cistell s’hi posi gent de totes les Espanyes mentre que una indepe segur que voldrà reduir-ho ( o amb preferència incloure ), als Països Catalans , l’Alguer i Andorra inclosos.

 
L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona ho tindrà fotut perquè ara tot ho pacta amb el PP i C’S però segur que finalment presentaran una moció perquè la puguin votar tots tres, cosa que no deixa de ser una forma de posar gasosa al vi.

 
Us juro que no l’he tastat abans d’escriure aquest article. A mi de vi amb gasosa només me’n donaven quan començava a ser grandet i em volia fer l’home. Però em van ensenyar que quan ets gran no es pot posar aigua al vi ni que sigui gasosa. Així que vaig aprendre la lliçó i no el tasto ni m’agrada. Tampoc el xampú o clara de cervesa. Ni el cafè descafeïnat i ni tan sols posar sucre al cafè que prenc sempre sense cap additiu. Així que de barreges, les justes o com a mínim,  que sigui de coses semblants perquè les contràries em fan reacció. I si de cas que em deixin prendre a mi la decisió sense haver de preguntar a Barcelona ni a Madrid – també és una forma de parlar –

 
Perquè anar a “ toc de pito “ sense que em deixin pensar ni expressar les meves opinions i matisos, no m’ha agradat mai. M’encanta l’harmonia i li dedico – a la musical – moltes hores de la meva vida. Però les dissonàncies són també imprescindibles. Qui s’hagi sentit al·ludit/da per aquest article o vulgui ampliar  el tema li recomano el recent i excel.lent  article de Lluís Racionero “ Ficino i l’harmonia” http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20170721/424285867559/ficino-i-lharmonia.html que ho explica cent vegades millor que jo i encara em quedo curt.

 

 
Nota: Ni que sigui reiteratiu, tot allò d’aquest article – persones incloses – semblant a la realitat és pura fantasia estiuenca

3 aspectes a vigilar del CRT


Per fi, hi ha fumata blanca al projecte d’ampliació del CRT de Vila-seca i Salou
El 29 de març del 2014 era dissabte i estava dinant a casa amb el telèfon al costat del plat. La negociació del document que havien de firmar l’endemà diumenge al Pretori de Tarragona li havia encomanat el President de la Generalitat Artur Mas a Jordi Vilajoana i Pere Navarro a mi. Estàvem encallats en l’1% destinat entitats del nostre territori que treballen amb finalitats socials. Pere Navarro m’havia donat instruccions clares: sense acord sobre finalitats socials no firmaríem.
Finalment, a un quart de cinc de la tarda em va trucar Jordi Vilajoana amb l’ok i em vaig precipitar a trucar a Pere Navarro i a l’alcalde Ballesteros. Es podia firmar i es convocava la premsa immediatament per l’endemà diumenge.
L’últim entrebanc s’havia superat. Abans havíem batallat per condicionar les noves urbanitzacions i construccions del recinte a les millors pràctiques mediambientals en matèria d’aigua, residus i especialment energia.

 

I abans encara havíem obtingut en la negociació de la llei que modificava la del joc que si la Generalitat no recaptava com a mínim el mateix que ho venia fent amb els casinos existents, els nous cobririen el dèficit.

Cal felicitar-nos però haurem de vigilar que es compleixin aquestes condicions sense les quals el projecte no hauria vist la llum perquè, malgrat ser a l’oposició, els socialistes vàrem fer un acte de responsabilitat amb aquestes comarques i la seva gent.
El malaguanyat Jaume Marí, president del Centre de Paràlisi Cerebral me’n parlava sempre que ens vèiem: “ Confio en una part d’aquests recursos per al nou centre residencial que construirem a Bonavista”.
Esperem, doncs, que aquests diners vinguin, que els nous equipaments siguin un referent d’edificis de consum energètic zero tal com indica ja la UE i d’ús d’energia renovable generada tota la que es pugui in situ. I que les arques de la Generalitat – que són de tothom – no en surtin perjudicades.