Desgraciadament les morts que considerem absurdes per injustes, ens posen davant dels ulls les nostres febleses i misèries. També la de la sra. Rosa Pitarque de Reus morta perquè no tenia recursos per evitar que li tallessin el subministrament d’energia i usava espelmes que fatalment van cremar la casa.
Mentrestant llegeixo que Endesa – italiana, recorden allò de ” antes italiana que catalana ” ? – supera totes les previsions de beneficis: els nou primers mesos ha fet tots els que preveia per a tot l’any.
La pregunta és si és compatible que un servei tan essencial que ja considerem un dret com l’accés a l’energia s’ha de sotmetre a la lògica del mercat i ser administrat per empreses mercantils que lògicament busquen maximitzar el benefici econòmic. Però davant un dret, què és primer, els diners o les persones ?
Se’m podrà dir que no hi ha encara ordenament jurídic que reconegui l’energia com un dret. Tampoc no ho era el dret a l’aigua que fins al 2011 no va ser reconegut com a tal per l’ONU.
Considerem, doncs, el fons de la qüestió. Assegurar els drets només ho pot fer el poder públic i, per tant, haurem de mirar de quina manera els diferents governs s’ocupen del tema. A altres països ja han començat. A Alemanya centenars de municipis han municipalitzat l’energia ( entre ells Munich i Hamburg ); a França també ( per cert, Manel Valls actual primer ministre i no molt d’esquerres precisament, ho va fer quan era alcalde d’Evry ). A USA és citat l’exemple de Sacramento perquè han fet el mateix amb l’aigua com ha anunciat l’alcalde de Terrassa que farà a la seva ciutat.
Ho fan perquè no entenen que l’energia que prové tota de la natura com l’aigua que cau del cel se l’apropiïn uns quants quan són béns imprescindibles per viure tothom, persones pobres incloses. I si són imprescindibles per viure, són drets que es donen de puntades amb la mercantilització pròpia de l’economia de mercat. Però també ho fan perquè saben que s’acaba l’època de la producció de l’energia de forma centralitzada i entrem en la de la generació local distribuïda i xarxes locals intel.ligents.
Haurem de començar,doncs, a pensar que en l’energia, com en l’aigua, com en la seguretat, com en la salut o l’educació, és el sector públic que ha de regular , intervenir i gestionar la seva provisió perquè arribi a tothom sense excepció.
Hi ha qui s’espanta quan sent parlar del sector públic, però hi ha altres formes d’intervenció com les empreses mixtes (EMATSA a Tarragona) amb majoria de capital públic que asseguren el know how i la gestió àgil pròpia del sector privat i que preserven l’interès de les persones – també el de les que hi treballen – per damunt del particular.
Mentrestant no arriba la implicació directa del sector públic, sis-plau, apliquem tarifes per trams de consum i lliures de peatges d’accés per a necessitats bàsiques. I copiem dels països que inverteixen en eficiència i estalvi perquè generarem un nou sector productiu i molts llocs de treball.I regulem el bo social de forma que no ens quedin pel camí una bona part de les persones més necessitades com la sra. Rosa de Reus.
He esmerçat moltes hores amb diverses iniciatives els darrers anys al Parlament reclamant que l’energia sigui considerada un dret. CiU i PP s’hi oposaven encara el 14 de març de 2014 quan van tombar una moció que vaig defensar que deia: “El Parlament de Catalunya encomana al Govern la Redacció d’un Pla Nacional de Transició Energètica …. que tingui en compte que l’energia és un dret de tots els ciutadans i ciutadanes.”
Malgrat això, el 28 de juliol d’enguany el meu amic Jordi Terrades tornava a la càrrega amb una altra moció del Grup Socialista sobre energia que, a més d’aprovar l’objectiu de Catalunya 100 % renovable, reconeixia per fi en el seu apartat f “el dret fonamental de l’accés a l’energia….. “ i instava el Govern a desenvolupar “ un marc legal de cobertura social sobre un servei mínim de subministrament d’energia.”Estic esperançat que l’energia sigui considerada un dret de forma definitiva aviat i que els diversos nivells de govern del nostre país prendran cartes en l’assumpte com ja fan en altres indrets no només des dels serveis socials sinó des de la generació, transport i comercialització de l’energia.
I un altre dia parlarem de com també cal una nova anàlisi del paper de l’energia com a infrastructura dels diferents sectors productius perquè no és de rebut que condicioni tant la competitivitat de l’economia
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
