Per què votar PSC 2/10 – Un govern que ens tingui en compte

 

 

Sembla com si no hagués existit una legislatura de Mas-PPAliciaSànchezCamacho  i han estat dos anys. NI tampoc una de Mas-ERCJunqueras i han estat tres.

Totes dues legislatures han estat letals per la circumscripció de Tarragona que malgrat tenir tres comarques que ocupen els primers llocs en persones aturades és la província on menys han invertit els Governs de la Generalitat Mas-SànchezCamacho-Junqueras.

No és una opinió, són números reals i publicats pel propi Govern tant els de les persones aturades com els dels pressupostos.Com és real que ja no disposem d’eines de planificació com el Pla Estratègic del Camp de Tarragona ni tampoc el de les Terres de l’Ebre. Aquest darrer es va encarregar però no ha prosperat. Si no hi ha plans no hi ha compromisos.

No hi trobem explicació. Artur Mas va començar a ser President declarant que el seu govern era ” bussines friendly ” però a l’hora de la veritat no hem vist que aquests cinc anys s’hagin caracteritzat per generar confiança entre els inversors que generessin llocs de treball. Recordem el Logis Penedès que pot generar milers de llocs de treball segons els nombrosos estudis de què disposem. Ni avui, passats cinc anys d’inacció del govern català, quan tothom parla de la importància de la logística per fer una economia més competitiva sabem res d’un lloc tan privilegiat. I si jo fos Artur Mas em posaria vermell quan exhibeix les modificacions del CRT de Vila-seca i Salou per fer possible l’encara anomenat Bcn World. El seu soci Junqueras el va deixar tirat i encara avui trobem inversors que ens pregunten què passarà si guanya ERC, cosa impossible de discernir en aquestes eleccions pretesament plebiscitàries. Dic que s’hauria de posar vermell perquè no s’hauria pogut tirar endavant sense el suport del PSC des de l’oposició com la llei d’FP o la de Cooperatives.

Tampoc els dos governs no han elaborat cap pla d’energia com han fet els països avançats i així, les nostres comarques que generen la major part de l’energia que es consumeix a Catalunya ( la contaminant i perillosa com la nuclear i la fòssil  però també renovable ) no saben quin futur els espera en aquest terreny. A tota Espanya han estat notícia de portada aquesta primavera els residus nuclears. La nostra província és la més nuclearitzada de totes, tenim un problema de seguretat i de tractament dels residus. El nostre govern què diu ? Calla. El mana Endesa on hi ha el sr. Madí que va portar les campanyes del president Mas i, per cert, també el nou cap de llista per la província de Tarragona sr. Germà Bel dels Junts. Per això deu ser que el govern ha arxivat tants projectes d’investigació entre els quals es troba – ves per on – un que ens afecta tant a les nostres comarques com el Zefir d’energia eòlica en aigües profundes i que havia de tenir la seva concreció a l’Ametlla de Mar i a Tarragona. Catalunya renuncia a investigar les energies de futur que ja són present als països més avançats.

No hem tingut tampoc cap coordinació amb el Govern de l’Estat en matèria de seguretat fins al punt que la darrera Junta de Seguretat de Catalunya la va convocar el President Montilla ja fa vuit anys. És allí on es coordinen els diferents cossos policials. Doncs bé, l’activitat terrorista internacional s’ha incrementat notòriament aquests darrers temps, les nostres comarques han estat assenyalades com de risc per part de tots els serveis d’intel·ligència i en particular algunes poblacions del Baix Camp i del Tarragonès. El Govern de la Generalitat està mut també en aquesta matèria tan vital i principal.

Cap tractament tampoc de problemes greus com la immigració o les ocupacions il·legals d’habitatges. Constantí i Salou en són els darrers exemples. Es posa el cap sota l’ala i quan esclata el problema  es redueix tot a un problema policial. Algun conseller a part del d’Interior s’ha atansat a Salou per dir quelcom tan elemental com que el problema dels venedors manters no és policial només sinó social , que és molt de fons i que es compromet a tractar-lo en tota la seva dimensió multisectorial ?

La pobresa ha crescut de forma indecent. L’espectacle aquest estiu dels nous equips d’ajuntaments que s’han de fer càrrec de l’alimentació dels infants que només mengen durant el curs escolar és intolerable.

La qualitat de l’educació  ha baixat perquè també ho ha fet l’esforç del Govern: aules més penes i amb menys professors no podien donar un altre resultat que un fracàs escolar insuportable en un país que es pretén avançat. El finançament  de la URV o de la FP amb augment de costos de matriculació han eixamplat les diferències socials i han afectat greument la igualtat d’oportunitats.

I si parlem de  sanitat,  té el Govern alguna cosa a dir sobre  la progressiva marxa de les classes mitges cap a la sanitat privada per evitar les llistes d’espera  ? Què ha passat amb les resolucions del Parlament aprovades per organitzar la salut mental com a la resta de Catalunya per exemple ? Per què també en això estem discriminats ?

Equipaments com la presó del Catllar acabada fa cinc anys i sense ocupar, el nou edifici dels jutjats de Tarragona sense ni tan sols encarregar el projecte o un oblit insultant del patrimoni de Tarraco, universal per la Unesco i per tot el món però menystingut per un govern que declara que el teatre romà ha de psoar-se en valor però que només es queda en una mera declaració, que veu com la muralla de Tarragona està apuntalada i llegeix aquest estiu que encara serà l’Estat qui aportarà algun euro l’any que ve per zero el Govern Mas-Junqueras. En termes de cultura no puc entendre com el sr. Mas se n’ha desentès tant. Si ens fixem en Reus, com ha fugit del consorci del teatre Fortuny, la biblioteca Pere Anguera tancada, la programació artística sota mínims demostra que la capital del Baix Camp ha perdut prestigi i protagonisme que tants esforços havia costat assolir. El sud, en termes culturals tampoc no existeix però tampoc no ens han fet cas ni a nosaltres ni als treballadors del Consorci per la Normalització lingüística.

 

En termes mediambientals, nul.la implicació en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest estiu tot el planeta clama contra el canvi climàtic però tampoc el Govern no ha escoltat el clam de les organitzacions medi-ambientalistes i polítiques d’esquerra per convocar una cimera contra el canvi climàtic i un pla de foment d’energia renovable i d’estalvi i eficiència energètica. Encara hem de sumar a les nostres comarques la venda de la incineradora de residus industrials de Constantí que, a banda de regalada, deixa d’estar sota el control públic amb el risc que comporta una instal.lació de risc com aquesta, els treballadors desprotegits a partir del 2017 i el municipi de Constantí ja no rebrà les compensacions que sempre havia tingut constituint així un gravíssim precedent. Per no parlar de la poca atenció als parcs naturals i de l’oblit de la creació del de les muntanyes de Prades. I els  instruments per controlar la contaminació de l’aire al Camp de Tarragona, especialment a les poblacions properes als polígons químics  com l’Observatori de la Salut i el Medi Ambient han estat arraconats fins al punt que han sorgit moviments ciutadans i ajuntaments que han demanat nous estudis i instruments quan ja en tenim.

És difícil sostenir que tot això és culpa de Madrid. Veurem què diu el candidat de les nostres comarques de la llista oficialista que gairebé es pretén única. El porten de Barcelona perquè sembla que aquí no en tenen de candidats. Va néixer a les nostres comarques i ens visita alguns caps de setmana. Lligat a la italiana Endesa, la propietària de les nostres nuclears i de bona part de la distribució d’electricitat, Alguna cosa a dir de la seva comarca d’origen, una de les que té més atur de Catalunya ? alguna proposta sobre el tema ? del futur de les nuclears i dels seus residus ? Què en faria dels residus nuclears en una Catalunya hipotèticament independent ? I què en farà a partir del 28 de setembre ? Assumirà la inexistent obra de govern a les comarques del sud i ens en donarà explicacions ? O pensen que poden acudir a aquestes eleccions sense fer cap balanç com a tots els països democràtics ? Ens explicarà per què no hem tingut cap conseller de les nostres comarques en set anys excepte el darrer mes ? I per què tampoc no ens ofereix Mas-Junqueras un cap de llista que visqui entre nosaltres ? Quina consideració ens tenen ?

La independència és una promesa de la qual si alguna cosa sabem segur és que va per llarg i prolongarà cinc anys de provisionalitat jurídica i de paràlisi  econòmica, cultural i social durant no sabem quants més tot el país i les nostres comarques tarragonines particularment.Ens cal, però , un govern que lideri una acció per a tot el territori, que no torni a marginar les comarques tarragonines, que planifiqui i es comprometi, que lideri un esforç col.lectiu, que no amagui el cap sota l’ala sinó que afronti la realitat. Això és el que oferim.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *