La Salud m’ha demanat que glossi la figura de la Nuria Delclós Teixidó, i, en primer lloc, vull agrair-li a ella i a la família de la Nuri que em donin la oportunitat de parlar d’una dona de Tarragona dinàmica, activa i compromesa amb la ciutat i amb la cultura.
Forma part d’aquell grup d’intel·lectuals trencadors de Tarragona que els hi agradava gaudir de la música, del teatre, del bon menjar. Deia les coses sense embuts, expressant el seu parer amb una crítica o amb un elogi sincer. Era una dona avançada al seu temps.
Es va formar amb el mestre Xavier Gols i va cursar la carrera de piano al Conservatori del Liceu. Seguí els estudis, amb el mestre Guillem Garganta, i, posteriorment, va anar a estudiar a París a la Acadèmia de música de Marguerite Long i Jacques Thibaud, on seguí cursos amb Jacques Février. Però no és de la seva formació musical que he de parlar, les i els qui la vàreu sentir tocar el piano sabeu be el seu to viu i enèrgic en les notes. Avui aquí cal parlar de tot el que va fer per a la nostra, la seva, ciutat.
Era una dona oberta a tot tipus d’expressions musicals. Amb la mateixa dedicació interpretava un lied que una cançó per a un espectacle de cabaret. Tenia una gràcia natural i un tarannà que la duia a posar cos i ànima amb tot el que girava al voltant de la música. Va exercir de professora de piano al Conservatori de Tarragona i, juntament amb Isabel Sans, van organitzar els cursos internacionals d’estiu del Conservatori, on assistiren professors de gran anomenada.
L’any 1962, amb la Pepa Rosselló, va fundar les Joventuts Musicals de Tarragona, que va presidir.
La Nuri Delclós, la Pepa Rosselló, la Pilar Zanuy, la Isabel Sans, quatre pianistes que sempre anaven juntes i que els tarragonins i tarragonines les recordem com les nostres pianistes.
L a Nuri també aconseguí el trasllat del Conservatori de l’antic Ajuntament, del carrer Major, a l’actual emplaçament, a la Casa Montoliu del carrer de Cavallers 10.
El 1990 fundà “Cavallers 10” amb la finalitat de divulgar la música contemporània. I conjuntament amb l’Aula de cant del Conservatori i L’escola d’Art Dramàtic Josep Ixart de l’Ajuntament de Tarragona va fer funcionar una Escola d’Òpera. Molts i moltes la recorden pels cursos de Teatre Musical que va organitzar per encàrrec de la Cooperativa Obrera i els espectacles de teatre musical dels Carnavals des de 1994 a 2002 al teatre el Magatzem. No li importava disfressar-se del què calgués segons l’obra que es representava per tocar el piano i integrar-se en l’espectacle.
Els anys 80, amb Teresa Valls, va portar la música i les activitats teatrals a les Escoles públiques de Tarragona, una activitat que encara segueix conduïda per Marta Grau.
El 2003 fundà l’Associació Cultural “Drama Nou” per a la promoció d’espectacles de música teatral i òpera.
Va organitzar el cicle “Concerts de Tardor de Tarragona” i els homenatges als compositors Guinjoan i Gols.
Era, en resum, una pedagoga que estimava i feia estimar la música al seu alumnat, grans i petits, a la seva família, a les seves amistats. Una dona molt interessada en el pensament de la joventut. Molt activa, fins el punt que ens va deixar tot just a la tornada d’un assaig general d’una obra musical, Bruna de nit amb lletra del seu gendre, Joan.
Podria seguir dient moltes més coses de la seva passió per la música i de la seva entrega a la recerca posant a l’abast de tothom la cultura musical del nostre país, però també vull parlar de la dona capdavantera, la que sabia gaudir de les coses i de la natura. Una dona compromesa amb la llengua i la cultura catalana, molt activa a nivell ciutadà que va defensar espais de la nostra ciutat, com el Teatre romà o els plàtans de la rambla. Que es va posicionar en les Campanyes de defensa dels drets humans. I va promoure, als inicis de la democràcia, l’associació de veïns Tarragona Nova.
Aquí, a la Móra, va passar molts estius amb la família, amb el marit, els fills i les filles.
Li agradava el mar, nadar i bussejar. També amb això era capdavantera. El mar la cridava. Va ser una de les que va baixar a veure el sarcòfag d’Hipòlit, quan es va descobrir aquí a la Mora. Amiga dels seus amics i de moltes i molts dels seus alumnes.
Per això està molt bé que se li dediqui un espai per recordar-la. A la natura, amb vistes al mar, com a ella li agradava, sense sorolls, perquè pugui escoltar Poulenc, Debussy, Schubert o algun dels compositors catalans que ens va recuperar. Un lloc que quan la canalla vingui amb la bicicleta a llençar-se baixada avall, llegeixin el nom de Nuri Delclós, i sàpiguen qui era. Ara tan sols falta que l’Ajuntament dignifiqui aquest espai, mentre esperem, deixeu-m’ho reivindicar, un auditori dedicat a la música que porti el seu nom.
Ens hem de felicitar, perquè gràcies a la Nuri, avui ha augmentat el nombre de carrers de Tarragona que porten el nom d’una dona. Si repasseu el llistat de carrers, no arriben a una dotzena els dedicats a alguna dona: tenim tres reines, tres escriptores, una heroïna de la guerra del francès, una activista del 36… Ens hauríem de posar les piles (Reus i Tortosa ens passen molt pel davant).
Deixem ja d’invisiblilitzar- les i recuperem la memòria de les dones i fem que la força, la vitalitat i compromís de moltes d’elles, com és el cas de la Nuri, no quedi en l’oblit. Apartem, d’una vegada per totes, aquesta societat patriarcal que impregna el nostre món de cada dia, esborrem del nostre pensament aquelles frases de filòsofs grecs, pares de l’Església i altres personatges misògins que defensaven que la dona era un ésser feble i incomplet. La Nuri, com tantes altres dones, ens ho ha demostrat, ni febles ni incompletes.
I manllevant les paraules de la M. Aurèlia Capmany, quan deia “Feliçment sóc una dona”, avui podem dir “Núri, feliçment vares ser una dona”
