A algú se li ha acudit que l’exèrcit espanyol no en té prou amb els catorze museus militars de què disposa i ens en vol posar un de nou a Catalunya, concretament a Barcelona. Aquest cap de setmana això ha comportat que el diari del Comte de Godó llevés precipitadament del seu web l’article que cada diumenge publica Sànchez Piñol dedicat a aquest tema i que no aparegués en l’edició escrita.
El gran autor no guanya per a vetos. Fa pocs mesos l’Institut Cervantes d’Holanda va cancel•lar la presentació del seu ‘Victus’ a Utrecht. Ara, tot i que el títol de l’article que La Vanguardia no tindrà més remei que acabar publicant – el podeu llegir aquí en castellà – es pronunciava a favor del museu, és un “sí” irònic el seu.
Tanmateix, no són les seves raons – els desastres i mortaldats que l’exèrcit espanyol ha perpetrat al llarg de la història a casa nostra – que em convencen. Si fos per això la història dels exèrcits catalans quan n’hem tingut ha estat tan o més lamentable. Cada cop que passejo per la Rambla Nova tarragonina i veig la magnífica estàtua de Roger de Llúria em planyo dels milers de caps de musulmans que exhibia sense pudor el nostre almirall. Per no parlar del nostre rei en Jaume i tota la nissaga dels seus descendents, reis catalans/aragonesos a qui lloem les seves victòries sense miraments i les ensenyem als nostres infants ( amb orgull ? ).
No, no és per això que penso que no cal que es faci un nou museu de l’exèrcit espanyol. Ho dic perquè Sànchez Piñol sembla que vulgui amagar la trista història de guerres i massacres, d’odis i venjances.
Ben al contrari, la meva posició és que cal amb urgència una lectura diferent de la història que no amagui les nostres misèries, que no exalti les guerres ni les victòries – no existeixen victòries sinó sempre derrotes àdhuc dels vencedors en una guerra – i que tot plegat s’emmarqui en els edificis on es recordi i s’expliqui els fonaments del que som amb tots els ets i els uts.
Tanquem, doncs, els museus militars, traslladem tot allò que valgui la pena d’aquestes instal.lacions als museus d’història i blasmem i no enaltim els nostres pecats.Volem els exèrcits per preserar la pau i la seguretat dels pobles, no cal que dediquin els seus recursos a museus.De pas, en un moment de la història en que fins i tot alguns cardenals catòlics com Cañizares es posicionen a favor de vendre béns de l’Església – desprès ha matisat que només una part – per dedicar-ho a necessitats socials, no estaria de més que l’Exèrcit espanyol i tots els exèrcits del món fessin gestos similars. Segur que guanyarien algunes simpaties
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
