Ens han enganyat

El govern trenca el pacte amb els ciutadans de cosntantí

Diguem-ho clar, el Govern de la Generalitat ens ha enganyat amb la incineradora de residus industrials. I ens fa més dependents i menys lliures. En primer lloc al municipi de Constantí i als seus  ciutadans i ciutadanes. L’any 89 el Govern de llavors, per cert de CiU com ara, va prometre garanties i compensacions als cosntantinencs i constantinenques i a tots els ciutadans de l’àrea .

 

Les garanties que ens va donar fa més de vint anys eren que  vetllaria com a govern per l’interès general i que, a més, compensaria l’acceptació de la planta amb avantatges d’equipaments i econòmiques a la vila de Constantí, des de la qual durant la Guerra del Francès, el general Suchet va dirigir  el setge de Tarragona de 1811.

 

Doncs el compromís s’ha trencat. Ara la planta s’ha privatitzat totalment i queda sota la lògica del mercat que buscarà lògicament el màxim benefici econòmic i s’han esvaït les compensacions al municipi. Addicionalment, el compromís de garantia d’estabilitat laboral, molt important en instal.lacions de risc com aquesta, només és per dos anys i ningú no garanteix que a partir d’ara sigui una obligació de l’empresa comptar amb treballadors experimentats, formats i estables com volem.

 

Més encara, quan un govern del nostre país hagi de planificar alguna instal-.lació especial o de risc, quin municipi es tornarà a creure les promeses de seguretat i de compensacions que se li puguin fer ?. Per exemple si  el Govern de Catalunya vol acomplir les recomanacions de la UE d’emmagatzemar gas a Balsareny (Bages) com ens deia fa un mes al Parlament el conseller Puig.

 

L’única manera de preservar l’interès general és la presència dels representants dels ciutadans i dels treballadors en aquests tipus d’empreses per assegurar que es fa correctament  la selecció dels materials a tractar i els efectes de les seves emissions i que el municipi afectat – en aquest cas el de Constantí – rebi les ciompensacions que s’hagin acordat a l’inici sense que el pas el temps les elimini perquè un govern irresponsable se’n desentengui.

 

De moment el Govern de la Generalitat s’ha rentat les mans i ha demostrat que , un cop més, passa del territori. Però l’ajuntament de Constantí no ho pot permetre i el conjunt de la societat de les nostres comarques on hi ha gairebé tots els tipus de les instal.lacions  de risc de Catalunya, tampoc.

 

Els socialistes hem presentat al Parlament unes propostes demanant que s’apliquin mecanismes per afavorir l’estabilitat laboral en indústries com aquesta, que s’estableixin compensacions al municipi de Constantí per evitar que disminueixin els seus ingressos i no senti un precedent negatiu a l’hora de situar en el futur instal.lacions de risc al nostre país i que es constitueixi  una Comissió mixta formada per la direcció de l’empresa i representants de la Generalitat, de l’Ajuntament i del Comité d’Empresa a fi d’analitzar la marxa de la instal.lació, l’evolució de la seva plantilla i la seva estabilitat, qualificació i formació.

 

Aquestes propostes s’hauran de votar i esperem que tots els grups li donin suport, en especial els de CiU i ERC que governen junts arran de l’acord de legislatura que van signar. Ara que es parla tant d’independència, el territori del Camp de Tarragona i els seus habitants som molt dependents d’instal.lacions de risc. No estaria gens malament que també lluitéssim per ser més lliures i no dependents dels interessos legítims però només monetaris i priméssim els de la població. Seria una manera de posar l’economia al servei dels ciutadans que tant es reclama justament ara.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *