Carles Martí tornarà a presentar una llei per a la protecció i foment de les llengües de l’estat

 

 

El senador del PSC Carles Martí, ha preguntat aquesta tarda al ministre de cultura, José Ignacio Wert, en la sessió de control del ple del Senat si creu que Espanya és un país pluricultural i plurilingüístic que hauria de disposar d’una llei que reconegués i emparés aquesta pluralitat.

Carles Martí ha llegit un fragment d’un article del president del govern amb motiu de l’edició del diari El País en la seva edició catalana. En el text, Rajoy afirma que aquesta és una societat que ha comprès l’amor a les llengües diverses i el pluralisme és un valor essencial.

El senador ha anunciat que tornarà a presentar la proposició de llei per a la protecció i foment de les llengües de l’estat i que va ser rebutjada pel PP al Senat i li ha demanat al ministre que es comprometi a recolzar la seva presa en consideració per obrir el debat.

Aquí teniu la transcripció del dialeg que ha mantingut amb el minstre Wert:

PREGUNTA SOBRE SI EL GOBIERNO CREE QUE ESPAÑA ES UN PAÍS PLURICULTURAL Y PLURILINGÜE QUE DEBERÍA DISPONER DE UNA LEY QUE RECONOCIESE Y AMPARARA ESTA PLURALIDAD LINGÜÍSTICA.(Núm. exp. 680/000921)AUTOR: CARLOS MARTÍ JUFRESA (GPEPC)
El señor PRESIDENTE: Pregunta de don Carlos Martí Jufresa. Tiene la palabra su señoría.

El señor MARTÍ JUFRESA: Gracias, presidente. Buenas tardes, señor ministro. Antes de formularle la pregunta voy a leerle en catalán, porque así es como las escribió, y estoy seguro que usted lo entiende perfectamente, unas palabras del presidente del Gobierno, señor Mariano Rajoy que escribió con motivo de la puesta en marcha del Diario Digital El País Cataluña. Y el señor Rajoy dice lo siguiente: Una societat oberta como és l´espanyola, ha inteririitzat com una realitat diària la comprensió i l´amor per “les raons i les llengues diverses” dels seus ciudadans. L,Espanya constitucional és capaç d´acudir al seu pluralisme com un valor diferencial i de celebrar la seva diversitad com un actiu.  En este sentido, señor ministro, le pregunto al Gobierno, ¿España es un país pluricultural y plurilingüe que debería disponer de una ley que reconociese y amparara esta pluralidad lingüística? Gracias.
El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, senador Martí. Tiene la palabra el señor ministro.

El señor MINISTRO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (Wert Ortega):

Muchas gracias, señor presidente. Moltes gràcies, senyor Martí Jufresa. He entendit perfetament la sita del senyor president del Govern. Evidentemente, el artículo 3.3 de la Constitución contesta a una parte, yo diría que a la parte fundamental, de su pregunta: Cuando la Constitución nos dice que la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección, está admitiendo evidentemente, como no podía ser de otra manera, la realidad plurilingüística de nuestro país y está, además, diciendo que se trata de una riqueza y de un patrimonio que hay que fomentar. Yo no podría estar más de acuerdo con esa declaración constitucional y con el sentido que incorpora de fomentar la riqueza cultural que ese plurilingüismo supone.  Dicho esto, los instrumentos para fomentar esa riqueza cultural pueden ser muy diversos; puede ser una ley, por qué no, pero evidentemente lo que hay que examinar es si actualmente, con los instrumentos normativos y no normativos que existen, ese patrimonio está o no adecuadamente defendidos.

El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor ministro. Senador Martí, tiene la palabra.

El señor MARTÍ JUFRESA: Gracias, presidente. Nosotros sí lo creemos. Sí creemos firmemente que España es un país pluricultural y plurilingüe que debería tener una ley que amparara y reconociera esta pluralidad lingüística. Y, por eso, presentamos, una proposición de ley en el Senado, hace un año y medio, en este sentido. Y ustedes fueron el único grupo en no votar y en no dar apoyo a la toma en consideración, a su toma en consideración. El 47% de los españoles vivimos en territorios no monolingües, 9 comunidades autónomas disponen en su estatutos de autonomía que existen otras lenguas oficiales o reconocidas que no son el castellano. ¿No cree, señor ministro, no cree el Gobierno que ello merece una ley que haga que el Estado ampare esta realidad, le dé su apoyo, protección y estímulo y que haga que muchísimos ciudadanos sientan como suyo este país y el Estado?  Yo le propongo algo, señor ministro. Si usted se compromete a votar la toma en consideración de este proposición de ley, para que luego constituyamos una ponencia conjunta, hagamos venir expertos, y demos un gran paso adelante para que públicamente, con una ley, asumamos esta realidad plurilingüe de España, me comprometo a volver a traer la proposición de ley a esta Cámara, para que ustedes puedan rectificar y la puedan votar, para que podamos enviar el mensaje a toda España de que sí, de que el Parlamento español, y en particular su Senado, entiende esta realidad, la asume, la hace suya. Creo que es imprescindible y urgente que enviemos estos mensajes, señor ministro. Asumamos −digámoslo fuerte− que nos conviene, que es bueno, que es importante, que es positivo, asumir España como realmente es: un país pluricultural y plurilingüe. Muchas gracias. (Aplausos).

El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, senador Martí Jufresa.

Señor ministro, tiene la palabra.
El señor MINISTRO DE EDUCACIÓN, CULTURA Y DEPORTE (Wert Ortega): Gracias, señor presidente. Gracias, señor Martí Jufresa. Yo, realmente, en el planteamiento general, se lo digo con toda franqueza, no tengo ningún problema −quiero decir que interpretar el artículo 3.3 de la Constitución en el sentido, sentido que es el único sentido en el que se puede interpretar, primero, que la riqueza lingüística, que se refiere, efectivamente, a las lenguas cooficiales proclamadas como tales en sus respectivos estatutos, y aquellas otras modalidades lingüísticas que sin tener la condición de lengua cooficial constituyen, efectivamente, un patrimonio cultural− en reconocer que ese es un valor que nos enriquece a todos, que hay que fomentar, incluso, diría algo más, que nos enriquecería a todos fomentar el conocimiento cruzado de las distintas lenguas cooficiales, de tal forma que mejoráramos a través de ese instrumento las estrategias de comunicación y cooperación cultural, es algo que tiene que ser defendido. Yo, lógicamente, no puedo comprometer el apoyo de un grupo parlamentario al que, obviamente, no pertenezco, pero, naturalmente, estoy seguro de que el Grupo Parlamentario Popular está perfectamente abierto a considerar estas cuestiones. Lo que sí le puedo decir es que en el ámbito competencial que me corresponde, tanto en el ámbito educativo como en el ámbito cultural, el reconocimiento de esa diversidad lingüística, de esa riqueza lingüística, y el fomento de la misma, especialmente, en el ámbito educativo, a través de la utilización de las lenguas cooficiales como lenguas vehiculares de la enseñanza, bien sea a través de sistemas de bilingüismo integrado o a través de otros sistemas, y en el ámbito cultural, a través de lo que tanto desde la perspectiva de los distintos museos, como desde la perspectiva del Inaem, del ICAA, en definitiva, de toda la acción cultural del Estado se pretende, es que efectivamente, esa riqueza lingüística que supone la propia diversidad lingüística que existe en España sea objeto de especial respeto y protección. Muchas gracias, señor presidente. (Aplausos).
El señor PRESIDENTE: Muchas gracias, señor ministro.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>