Des de la meva profunda convicció i defensa del dret a decidir del poble de Catalunya crec que el banalitzaria i el disminuiria si anés diumenge a dipositar una papereta sense les garanties necessàries perquè es consideri un exercici del dret de vot
Respecto tothom que hi vagi com estic segur que les persones que hi participaran respectaran als qui no fem el mateix que, per cert, crec que serem la majoria
El President m’ha volgut enganyar. Primer, el dia 9 havia de ser un referèndum o consulta; després no es va atrevir a dir que no ho seria però que hi hauria urnes sí o sí; més endavant quan la primera suspensió del TC ja no era una consulta i ara finalment diu que a partir del 10 sí que negociarà amb Rajoy un referèndum, el de veritat. Doncs ja votaré llavors i m’apunto a ajudar el President a crear les condicions perquè els catalans decidim el nostre futur en condicions: una consulta on es donin garanties que ara no hi són de pluralitat de la informació, participació de totes les opinions, neutralitat de les institucions que són o han de ser de tots ( administracions, mitjans de comunicació públics ) i accés de tothom a l’espai públic ( carrers, places i edificis que mai han d’estar al servei d’una sola opció ).
Però al mateix temps cal ocupar-se d’altres dependències tan o més preocupants que fan que no ens puguem considerar lliures per molt que alguns pensin que això ja s’assoleix marxant d’Espanya: una economia feble i poc competitiva, atur, pobresa, manca d’oportunitats especialment dels joves, canvi climàtic, energia, aigua, seguretat davant el terrorisme, reculada en drets com els laborals o la protecció davant les discapacitats, habitatge, pensions, corrupció o la cultura catalana cada cop més amenaçada i maltractada arreu del que anomenem culturalment els països catalans.
Tenim dos governs que només es parlen a través dels tribunals: el PP ja ho va fer amb l’Estatut del 2006 i ha continuat des del govern d’Espanya amb recentralització i un nul respecte a la realitat plurilingüe i pluricultural d’Espanya.
El govern de Catalunya tampoc no ha sabut respondre ni portes endins del nostre país on ha tensionat la societat fins a extrems que no podíem imaginar. Els casos de Raimon, Quim Bruguer, Encarna Roca o Serrat són els exponents personals de personatges coneguts: estàs amb mi o traeixes Catalunya.
Com diu Miquel Iceta, “s’ha produït una bifurcació en el catalanisme entre els que volen acumular forces per trencar i els que voldríem acumular forces per negociar una altra relació de Catalunya amb la resta d’Espanya”. Paradoxalment a les enquestes surt majoritària aquesta segona opció.
Aquest és un problema polític que només té solució a través del diàleg, la negociació i el pacte i sembla – o potser ho he entès malament – que en les darreres hores el President Mas ha anunciat que es posarà a partir del dia 10 en aquesta línia. Perquè, per difícil que sigui, aquesta és l’única via.
Catalunya és subjecte polític perquè és una nació i té dret a decidir, ho digui o no la Constitució. Vaig anar a la manifestació de l’11 de setembre per reclamar-ho. Però així no puc votar. Ho faré quan hi hagi garanties i sigui un referèndum de veritat. Llavors ja veurem què voto, perquè sóc d’esquerres i caldrà veure com podem garantir la màxima independència possible dels homes i dones de Catalunya sabent que Europa és el futur.
Ara alguns reclamen eleccions però és l’últim que necessita Catalunya. Amb un govern paralitzat des de fa més de dos anys, l’economia en precari, les poques inversions anunciades públiques i privades en espera, seria el pitjor que podria passar. El país s’ha de governar, ha de sortir de la crisi, crear ocupació i afrontar els reptes colossals que tenim descuidats.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
