( es discutirà i votarà el proper dia 29 d’octubre al Parlament de Catalunya )
La Constitució espanyola, en el seu Article 3.3, diu que “ La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció”, i l’Article 46 diu que “Els poders públics garantiran la conservació i promouran l’enriquiment del patrimoni històric, cultural i artístic dels pobles d’Espanya i dels béns que l’integren sigui quin sigui el seu règim jurídic i la seva titularitat. La llei penal sancionarà els atemptats contra aquest patrimoni.”
Tot i això, assistim actualment a un moment en què les institucions que governen l’Estat Espanyol reconeixen la diversitat lingüística només formalment. Tanmateix, el govern del PP no para d’atemptar contra la unitat de les llengües de l’Estat – particularment del català – i de dificultar el seu ús i la seva difusió.
Els darrers episodis han arribat al punt de denominar de forma diferent al català en determinades zones d’Aragó, de dificultar l’ensenyament amb diferents instruments legislatius i de censurar la presentació d’obres literàries ja previstes per l’Institut Cervantes.
Un Estat que no ha resolt el reconeixement de la seva pluralitat lingüística tampoc no accepta la seva diversitat i, per tant, no té resolta la seva convivència, per tal com les llengües són uns bens culturals de primer ordre però també elements fonamentals de i per la convivència.
És doncs obligat que el Govern de Catalunya sigui conscient de l’obligació que té de contribuir a resoldre aquest veritable conflicte i d’eliminar els perills i amenaces que pateix la llengua catalana.
Correspon actuar també al Govern de la Generalitat perquè la llengua catalana està estesa per altres Comunitats Autònomes d’Espanya conformant el que anomenem, des del punt de vista cultural, països de parla catalana o Països Catalans. Cal doncs que Catalunya ajudi la llengua catalana en tots els territoris i no només el del Principat, defensant el reconeixement del plurilingüisme per part de l’Estat.
Cal, doncs, superar els conflictes i l’ús partidista que s’està fent de les llengües diferents del castellà. Espanya és plurilingüe i en lloc d’exhibir el plurilingüisme com una riquesa que pocs estats tenen amb aquesta vitalitat, s’ha presentat com un destorb. Això ha pertorbat la convivència, l’ha dificultat i enverinat.
En aquesta línia, vistos els problemes que s’han anat acumulant els darrers temps, els socialistes de Catalunya vàrem presentar al Senat l’any passat una proposta de Llei orgànica anomenada “Reconocimiento y amparo de la pluralidad lingüística de España ” que no va prosperar pels vots en contra del PP.
El govern de la Generalitat, que no s’ha preocupat en absolut per aquest tema, ha de prendre cartes en l’assumpte i posar-se a treballar decididament perquè el català sigui considerat i valorat com un patrimoni d’Espanya i d’Europa, treballar pel reconeixement que contribuiria al bé de llengua catalana però també a la convivència de tots els pobles de l’Estat.
Per tot això, el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:
1 – Establir converses amb la resta de Governs de Comunitats Autònomes amb llengua oficial diferent del castellà per fer efectiu el reconeixement del plurilingüisme de l’Estat de la forma més àmplia possible.
2 –Impulsar, a ser possible en col·laboració amb els Governs de Comunitats Autònomes amb llengua oficial diferent del castellà, una llei del plurilingüisme a Espanya.
3 – Que demani al Govern de l’Estat que dugui les accions necessàries perquè al Senat sigui possible l’ús de les llengües considerades oficials a Espanya en totes les sessions i documents.
4 – Que demani al Govern de l’Estat que dugui a terme les accions necessàries perquè l’Instituto Cervantes sigui realment una institució d’impuls de la cultura espanyola i de les llengües parlades a l’Estat.
Xavier Sabaté Ibarz – Diputat del PSC
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
