Mentre la pobresa augmenta, CIU parla d’internacionalitzar el conflicte. Quan acabarà això, senyor Sabaté?», aquesta pregunta me la va formular l’altre dia un ciutadà que em va reconèixer pel carrer. És clar, si algú es dedica a seguir aquests dies les declaracions dels senyors Mas i Rajoy i a llegir la majoria d’editorials de la premsa de Barcelona i de Madrid, pensarà ràpidament que el ciutadà en qüestió m’interpel·lava sobre l’arribada gloriosa de la independència o sobre el retorn a l’Espanya una, grande y libre dels temps en què el senyor Fraga, ‘demòcrata de tota la vida’, era ministre de la dictadura.
Doncs no, aquest ciutadà tarragoní en qüestió m’explicava que, després de tota una vida treballant, ara es trobava que estava pagant més impostos com a autònom dels que cobrava com a conseqüència de la davallada de vendes (era representant comercial). Es veia obligat a demanar ajuda econòmica als seus fills, un dels qual s’acabava de quedar a l’atur i estava anímicament enfonsat. Quan preguntava quan acabaria això es referia a la crisi econòmica que tant de mal està fent. Segurament molts dels qui llegeixin aquestes línies, per desgràcia, identificaran casos com aquest al seu nucli familiar o al seu entorn més immediat, quan no ho pateixen en primera persona.
I és que les xifres són esfereïdores i parlen per si mateixes. Durant els dos anys que CiU i Artur Mas han governat la Generalitat, l’atur a les comarques de Tarragona s’ha incrementat un 12% i ja supera les 70.000 persones. Així mateix, el risc de pobresa de la població de les nostres comarques s’ha disparat del 20% al 33% (un 33%!, o sigui un de cada tres ciutadans). Un 57% dels tarragonins tenen greus dificultats per arribar a final de mes i un altre 42% reconeix que no té marge econòmic per fer front a despeses imprevistes, i així ad nauseam.
I mentre la pobresa augmenta exponencialment, CiU parla «d’internacionalitzar el conflicte» al més pur estil Batasuna, i el PP, per boca de l’inefable Alejo Vidal Quadras, proposa enviar « un general de brigada de la Guardia Civil a Cataluña »i« suprimir » l’autonomia per resoldre « el problema catalán ». I no es tracta de les insensateses més agosarades que hem pogut escoltar aquestes darreres setmanes, sinó només un exemple de les propostes ‘en positiu’ de CiU i PP que afirmaven que tenien la fórmula per generar ocupació.
«Ara viurem una situació difícil però hem d’estar segurs que darrere del pedregar ens espera la terra fèrtil», no es tracta d’algun jove poeta que es presenti als Jocs Florals, no, són les declaracions literals del president de la Generalitat i candidat de CiU, Artur Mas, quan els periodistes pregunten sobre quin és el seu full de ruta després de les eleccions. Es tracta en realitat d’una versió política de varies faules d’Esop, el personatge de la mitologia grega que es veu en la indigència quan podria haver-se satisfet amb millorar la seva sort. D’incrementar l’atur per damunt dels 800.000 aturats i veure com es dispara la taxa de pobresa a prometre l’arribada de ‘la terra fèrtil’ hi ha un oceà de distància.
Els socialistes, és veritat, no participem d’aquests joc dels despropòsit i d’aquest intercanvi irresponsable de declaracions que apel·len a l’hybris nacionalista en un sentit o en un altre.
Ho he dit aquests dies i ho reitero, l’única enquesta que ens preocupa és la que posa de relleu aquest augment incontrolable de la pobresa, de l’atur i de les dificultats d’autònoms i emprenedors que també tenen greus dificultats per arribar a final de mes. Per això ens comprometem a crear una xarxa d’últim recurs contra la pobresa i un pla de lluita contra la pobresa infantil que incorpori una prestac i ó p e r i nf a nt a càrrec, i a posar tot l’esforç no només en la reducció del dèficit sinó en el rellançament de l’economia. I és que l’únic patriotisme que ens mou i que ens motiva és el social: aconseguir que Catalunya sigui un país de plena ocupació i on cap dels seus habitants, cap, parli el que parli o se senti d’on se senti, es trobi orfe davant els efectes devastadors de la crisi econòmica.
Publicat al Diari de Tarragona el diumenge 28 d’octubre de 2012
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
