Senyor President, senyors i senyores diputats i diputades. Molt bon dia.
Em permetran que comenci recordant aquell paràgraf de Tirant lo Blanch en què els crits de la Princesa Carmesina despertaren tot el castell. L’emperador i l’emperadriu acudiren prest a la seva cambra seguits de dames i servents. Carmesina, en veure’ls no revelà la veritat que no era altra que Tirant s’havia introduït furtivament al seu llit – ell ja havia saltat per la finestra – i declarà solemnement: ha estat una rata. Calmat l’enrenou, l’emperadriu, desprès d’una estona, pronuncià aquella frase que tal com ens explicava el professor Jaume Vidal Alcover a la facultat de filologia de Tarragona als anys 80 va canviar radicalment la història de la literatura catalana: “ Marxem d’aquí que em refrede “. És a dir, s’acabava el gènere dels llibres de cavalleries i començava amb Tirant lo Blanch la novel.la on passaven coses reals, on la gent es refredava, cosa insòlita fins llavors. Per això Cervantes al Quixot diu del llibre Joanot Martorell “ es el mejor libro del mundo donde comen los caballeros y duermen y mueren en sus camas y hacen testamento antes de su muerte “ ).
I ahir vostè, President, ens va explicar una Catalunya on no passa res i on els catalans i les catalanes viuen feliços i sense problemes. Per cert, sap quants cops va usar la paraula “catalans “ ahir ? 2 i Catalunya ? més de 100. Perquè vosté parla molt del país i poc dels i les qui l’habiten ? i la paraula “dones” ? zero
Per cert, que amb una falta absoluta de respecte a la institució del Parlament, abans d’entrar ja sabíem tothom que havia decidit dissoldre’l invalidant aquest debat i les propostes de resolució que s’hi han de presentar. A Madrid va anunciar que decidiria després de sentir els grups parlamentaris. Què li ha fet canviar d’opinió ? Per què aquesta fugida endavant ?
No serà perquè necessiti una majoria sobiranista que ja té ara al Parlament ¡¡ Si vostè volia preguntar al poble, tenia 2 anys per fer-ho, per què no ho fa i en canvi dissol el Parlament ?.
Jo li diré, perquè vol persistir en la seva política de retalls que són agressions en tota regla a la classe treballadora i a la classe mitja. Vostè les convoca sense necessitat per interessos partidistes, perquè vol continuar retallant per una banda i mantenir l’ambigüitat en el camí cap a la ruptura amb Espanya i ni una cosa ni l’altra, ni l’ambigüitat pot aguantar-la molt de temps. De moment fa deixadesa de funcions, no aprova pressupostos i provoca incertesa entre els catalans i els inversors i emprenedors. I mentrestant, defuig la realitat i no governa.
Defuig la realitat i la veritat del que passa a Catalunya en un moment gravíssim, de profunda crisi econòmica, de supervivència per a milers de catalans i apostant-ho tot al trencament i la ruptura amb Espanya. I jo l’invito avui a pensar i dialogar ( “ només penso quan dialogo “- Eugeni d’Ors -) Perquè, ho vulgui o no, hem de pensar i dialogar sobre la seva gestió de govern.
Sr. President, vostè a la sortida de l’entrevista amb el President Rajoy va dir que s’havia proposat aquesta legislatura 3 objectius:
redreçar la situació econòmica (no cal que li digui com està, en la pràctica intervinguda, feta un nyap;
avançar en polítiques socials, (desprès en parlarem)
i en tercer lloc la consecució del pacte fiscal ( què li he de dir ).
En tots 3 objectius, Sr. Mas, ha fracassat clamorosament.
Però el que és pitjor, el que vostè de manera deliberada no reconeix, és que en els 2 anys que portem de mandat, el del Govern dels millors, Catalunya, els catalans i catalanes, estan MOLT pitjor que abans.
Vostè ve aquí al Parlament i parla de les preocupants dades d’atur, de les inassumibles dades de pobressa i exclusió social, de la falta de creixement econòmic i es queda tan ample. Però no havia dit que el Govern dels millors reduiria l’atur a la meitat, mantindria polítiques socials– educació, salut, benestar – de qualitat, – ho va firmar amb nosaltres, recorda ? Sí, aquell acord d’investidura al qual ha faltat a la paraula com ha fet amb altres grups i amb els mandats del Parlament …Perquè irresponsablement vostè no s’ha dedicat ni al creixement, ni a l’atur ni a l’exclusió social. S’ha dedicat només a la transició nacional.
I si vostès no podien fer res i no són responsables de l’atur, de l’augment de la pobresa a Catalunya, de la falta de crèdit a les empreses, de la falta de polítiques de creixement, per què el tripartit si que n’era de culpable i van dir que vostès ho solucionarien ?. Que fa que vostès que són els millors siguin innocents i la nostra herència culpable ?.
Diu, no. No es pot enganyar la gent. Ningú no pot prometre que s’acabarà amb les retallades perquè volem pertanyer al Club Europeu que ens imposa uns límits de dèficit que vàrem trobar molt alt encara que es deixa de dir que vostès demanaven més i més endeutament quan fèiem els pressupostos. Vostès que al novembre de fa només dos anys enmig de la campanya deien que reduirien l’atur a la meitat i ara no se’n volen fer responsables? Vostès que en aquella campanya criticaven els bons patriòtics del Govern i li feien un gran favor al país dient que estava en bancarrota i després han fet tres emissions més de bons patriòtics? Vostès que deien que reduirien a la meitat el fracàs escolar i acaben d’inaugurar el pitjor any escolar de la història?
I llavors arriba la tercera contorsió del President que tracta de justificar-se i dir que tot això ho podríem fer simplement si tinguessim el concert econòmic. SI, el concert econòmic, diguem-ho amb totes les paraules senyor president. O la independència. No li faci mandra President dir el que vol i el que sent. No diu que vostè ha decidit que vol dir la veritat? Ho va dir l’altre dia després de veure a Rajoy.
Doncs digui la veritat senyor Mas, vostè no va anar a pactar, igual que Rajoy no el va rebre per parlar de cap pacte fiscal, sinó per treure-se’l de sobre. Vostè va anar a dir o Concert econòmic o res, que no és anar a pactar i va tornar a Catalunya dient que com no ens donaven el Concert, llavors Indepèndencia. Li costa tant a vostè dir la paraula en la que somien tantes i tantes persones que es van manifestar a la diada, independència, com al senyor Rajoy li costa dir rescat. Una coincidència més, com tantes han tingut vostès dos votant lleis contra els treballadors i les classes mitjanes al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya.
Llavors la gran justificació del que pel tripartit era mala gestió, desgavell de la despesa i un gran dèficit que havien deixat d’herència, ara quan gestionen vostès és únicament i exclusivament un problema de falta de concert econòmic i d’un estat propi. Vol que li digui senyor President ? Sí el dèficit fiscal que pateix Catalunya és excessiu. Intolerable en època de crisi. Els socialistes ho sabem som els primers que ho vam denunciar oficialment quan governàvem, sense trampes, perquè no fan falta trampes quan la veritat és tant evident.
Si, senyor President necessitem un nou finançament, un pacte fiscal, que no CONCERT ECONOMIC, que ens permeti tenir la clau de la caixa, sense excloure ningú President, però decidint nosaltres. Que sigui just i que redueixi la nostra aportació a la solidaritat i faci que aquesta s’utilitzi de forma responsable. Que compleixi amb l’ordinalitat per començar. No ens hem cansat de dir-ho. Però no anem venent que el pacte fiscal resol tots els nostres problemes. Menys encara que ho farà la ruptura amb Espanya.
O és que Irlanda o Portugal o Grècia o si m’apura Itàlia o França no són un Estat propi sense problemes estructurals interns de finançament com és evident perquè són estat. I oi que tenen crisi econòmica, com la resta? Oi que tres d’ells han estat rescatats? I que té a veure la seva crisi amb el fet de ser Estat propi o tenir un finançament just ?, res. Perquè la crisi per Espanya, però també per Catalunya, és una crisi de bombolla immobiliaria i d’endeutament privat que ha passat a ser públic i això ha passat tant amb empreses i caixes espanyoles com amb empreses i caixes catalanes.
Vostès diuen, no enganyin no es pot deixar de retallar. Nosaltres diem, clar que hem de reformar. La diputada Rocío Martínez s’ha cansat de dir-ho. Però reformar no és retallar d’on vostès retallen i a costa de qui retallen. No. Ho fa Hollande, sí, però ell impostos a grans fortunes i 40 mil mestres més, vostè, regals als rics i 300 mestres menys
Hi ha una altra manera de fer-ho i li hem ofert tantes vegades com pressupostos hi ha hagut. Però vostès han pactat aquí i a Madrid amb el PP el model econòmic i social. I així ens trobem.
No senyor President, no és una qüestió de diners, com vostè sempre diu. No es tracta que recuperant l’Impost de Successions solucionem la crisi, del que es tracta és del missatge que vostè trasllada a la societat quan li treu a una persona que hereta 3 milions d’euros (500 milions de les antigues pessetes) l’obligació de pagar ni un sol euro. Ni un euro per la seva herència, que ell no ha meritat. I en canvi fa pagar tres euros als pares que tenen fills escolartizats per la maleida carmayola. Un missatge indigne d’una societat com la nostra senyor President. No és possible mantenir el segon copagament farmaceutic que arriba a extrems de surrealisme a Catalunya, que no a la resta d’Espanya, de fer més barat per un jubilat comprar el medicament sense recepta en alguns casos, mentre manté les subvencions a escoles d’èlit que encara segreguen nens i nenes dins les aules.
La diferència no és, com vostè pretèn, que vostès tenen coratge per retallar i nosaltres malgastavem, no. Nosaltres vam reduir els sous dels funcionaris un 5% de mitja en menys d’un mes, però també vam pujar l’IRPF a les rendes més altes (a les de més de 175.000 euros) i vam pujar l’impost de transmissions patrimonials, per equiparar-lo a la pujada de l’IVA, i no era fàcil, però era una bona solució, sobretot amb el problema immobiliari que teniem.
Vostès encara han de posar en marxa l’actualització de l’Acord Estratègic que ha estat l’única proposta de país, d’esforç col.lectiu, únic full de ruta de l’economia catalana que comptava amb l’aval de sindicats i empresaris per tirar endavant el nostre model productiu i que vostès han deixat oblidat per sectarisme polític, perquè era un projecte de l’anterior Govern.
La diferència senyor President és que nosaltres vam practicar la reducció paulatina del dèficit i vostès han retallat en dos anys el 15% de la despesa, per acabar tenint el mateix dèficit que nosaltres. I ha aprimat la PIRMI per a catalans i catalanes que en aquests moments tant dificils no tenen més recursos que aquesta última paga. I per fer això si que li servia i li sobrava amb no eliminar l’Impost de Successions senyor President.
Vostè incompleix l’estatut ( article 45.2 “els poders públics han de promoure una distribució de la renda personal i territorial més equitativa en el marc d’un sistema català de benestar”.) En aquests dos anys vostè ha governat condicionat per una minoria que no pateix la crisi, per una minoria a la qual no li ha demanat cap sacrifici, cap col•laboració.
I deixa una Catalunya TRENCADA, un país de dues velocitats. Sap com qualifica la Creu Roja la situació del nostre país? De desafiament humanitari, com als països en conflictes greus. Catalunya es fractura socialment cada cop més amb una elit que no té problemes i amb unes classes mitges i treballadores que ho van tenint pitjor. Vostè senyor Mas, en els pitjors anys de la crisi que venim patint des del 2008, ha empitjorat les condicions socials i econòmiques dels catalans i catalanes.
Li donaré algunes xifres que vostè no dona:
Un 20 % més d’aturats els darrers 18 mesos, segons la EPA del segon trimestre.
250 aturats nous cada dia. 800.000 aturats segons la EPA. (se’ls imagina a tots baixant pel passeig de Gràcia?). En el temps que va durar la seva intervenció ahir, 20 més.
Més de 250.00 aturats sense ingressos
1 de cada 4 nens, segons l’informe de diverses entitats socials, està sota el llindar de la pobresa.
10.000 nens pobres amb vostè, com a conseqüència directa de la seva política de reformar el PIRMI. Narcís Oller hauria escrit l’ESCANYAPOBRES avui pensant en vostè i en el seu govern
Catalunya encapçala la destrucció del teixit empresarial de l’Estat
Hem començat un curs escolar HISTÒRIC: per 1ª vegada hi ha més alumnes amb menys professors, i fent pagar per les carmanyoles. I diu que la qualitat no se’n ressent. Un insult a la intel.ligència.
Han augmentat les llistes d’espera quirúrgiques i d’especialista. Al juny no les han publicat. Si ho fem nosaltres s’enfonsa el Parlament
Ha propiciat la pràctica desaparició de l’ajut per fill a càrrec
Ha donat llum verda a la pràctica desaparició de la RMI, amb la incidència que té en les famílies sense recursos i amb fills! Recorda el mes d’agost de l’any passat? Moltes famílies encara ho tenen molt present
Han disminuït les beques menjador i els ajuts per escoles bressol, mentre augmenta els preus de les escoles bressol (per cert, d’això últim en saben molt els pares i mares, i els ajuntaments, molts dels quals estan fent veritables esforços per cobrir el que estan deixant de rebre del Govern de la Generalitat ). Els ajuntaments de Catalunya li haurien de demanar un pacte fiscal també
La meitat dels usuaris de Creu Roja no poden assegurar consum de carn pels seus fills dos cops a la setmana, no poden comprar bolquers, no poden anar al menjador escolar, no poden comprar dos parells de sabates l’any pels seus fills
La Universitat pública catalana ha patit una retallada del 18% i s’han incrementat preus públics del 66%. Sap que hi ha famílies que no poden enviar els seus fills i filles a l’ensenyament superior perquè no s’ho poden permetre?
Han paralitzat i estan desmantellant el Pla de Barris i el Programa d’Urbanitzacions amb dèficits urbanístics, entre d’altres.
Han reduït en un 46% de les polítiques socials d’habitatge, eliminant les convocatòries d’ajuts de lloguer i de rehabilitació d’habitatge, sense tenir en compte la demanda d’habitatges que genera l’alt volum de desnonaments. Per cert, es produeixen 30 desnonaments cada dia!
Senyor Mas, això està passant a Catalunya. La llista és llarga. En podria dir més. Tot això està repercutint sobre els catalans i catalanes, perquè n’hi ha d’altres als que vostè no ha demanat CAP SACRIFICI. És més, ha eliminat l’impost de successions per a les grans fortunes ( l’únic compliment del seu programa ) .
Quina sensibilitat ha demostrat ?
Pot dir a tota aquesta gent la vostra veu és la meva, el vostre cor, els vostres anhels són els meus ?
Senyor President, és un fet evident que tenim les finances intervingudes, que vostè ha demanat un rescat (per cert, amb condicions financeres però també polítiques, gràcies al vot del seu partit avalant la llei d’estabilitat financera del PP).
Com és evident que tenim un teixit productiu sense orientació, amb disminució de recursos destinats a Investigació i universitats, i que ignora el canvi climàtic, les seves conseqüències negatives i les possibilitats de creació de riquesa i de llocs de treball.
Senyor Mas, per vostè portar feina a Catalunya és deixar d’invertir en Investigació i desenvolupament i promoure casinos o gegants parcs temàtics – dels que per cert , només tenim una roda de premsa – .
Però allò més greu, en un moment tant greu de crisi, és que ha estat incapaç, o no ha volgut liderar un esforç col•lectiu de tot el país, de les seves institucions, dels agents socials, dels grups parlamentaris i ha preferit jugar al solitari i practicar una geometria variable que tenia poques variacions perquè gairebé sempre acabava sent una geometria d’acords amb el Partit Popular.
I ha fracassat.
En el que sí que ha tingut èxit, això si que li reconec, és en governar per a uns quants. Ha tingut èxit (aplaudit pel PP, que ja el considera el seu banc de proves particular) en practicar una política neo-liberal, d’una austeritat mal entesa. En pactar amb el PP totes les polítiques regressives per aquest país.
En buscar el xoc de trens amb els seus companys de viatge en polítiques neo liberals i centralistes, en contra de Catalunya i dels catalans i les catalanes.
Però res del que ha fet és casual, tampoc era inevitable ni era la seva única opció. Ha estat una elecció conscient: una aposta per una política neoliberal , de dretes pura i dura que ignora i trepitja la classe mitja i treballadora.
A l’estil dels pitjors temps de Margaret Thatcher i Ronald Reagan, més injustificable que mai, perquè amb aquesta crisi tan brutal , ha perjudicat durament als més febles i als que menys recursos tenen, i ha regalat als poderosos i als benestants un retall de les seves aportacions, una amnistia per a les seves malifetes i una part del patrimoni públic.
Vostè ha governat per aquests, i ha oblidat els altres.
Senyor president, aquests darrers dies parla molt d’independència encara que no esmenti la paraula. Deixi’m que li parli d’algunes “DEPENDENCIES”.
Senyor Mas, avui els catalans i catalanes som més dependents que mai perquè ens hi ha fet vostè
Primer, som més dependents socialment.
En col•laboració amb el PP ( donant suport a la reforma laboral, o sent aliats en la política de retallades, per exemple) o en solitari, amb les retallades que ha practicat vostè ha fet milers de nous dependents catalans i catalanes.
S’han carregat l’Estat com a proveïdor de serveis, sobretot per als més febles, que cada cop són més i ho ha anat transferint cap a la iniciativa privada. Només li cal mirar pàgines senceres als mitjans de publicitat de serveis sanitaris o com a les agències immobiliàries han trobat en alguns professionals d’aquests serveis uns nous clients.
Tenim, doncs, nous i noves catalans i catalanes dependents molts d’ells joves sense feina i sense recursos, que és la màxima dependència que pot existir. D’aquestes dependències no en vol parlar.
Vostè invocava l’altre dia Fcesc Macià ¡¡ Però el president Macià parlava d’una Catalunya JUSTA i vostè, president , l’ha fet més injusta que quan va arribar a la Presidència,
Segon, som més dependents nacionalment.
Sr. Mas, vostè ens ha fet més dependents, no lluitant per recuperar el que es pogués de l’Estatut que va votar el poble de Catalunya que després de la STC havia quedat malmès. Vostè havia de trobar solucions per les vies de reformes de lleis orgàniques, de transferències per acord mutu o per altres vies. D’això no n’han parlat amb el PP?
Però tampoc no ha fet cap esforç per desplegar-lo per exemple en àmbits com la Compilació del Codi Civil o en energia.
D’aquestes dependències, senyor Mas, vostè tampoc no en parla mai
Tercer, som més dependents que mai dels qui manen en el món global
als mercats financers
De veritables especuladors de matèries primeres, dels qui fixen preus dels aliments cada dia sobretot a la borsa de Xicago amb els cereals que han encarit tant el cistell de la compra
dels carburants
de les grans corporacions i monopolis que abusen dels consumidors indefensos
dels qui ens han de venir a rescatar
del canvi climàtic i de les energies fòssils i nuclear que són finites i contaminants
Senyor Mas, contra aquestes dependències ja sé que és molt difícil lluitar però vostè tampoc no en parla mai. Alguns els tenim a casa i els claven sancions milionàries perquè abusen dels catalans. No pot fer res ? No VOL fer res ¡¡ Ni en parla
I quart : les dependències de l’Administració de l’Estat.
D’aquestes n’hi ha algunes que s’han establert o incrementat amb la seva pròpia col•laboració, Perquè vostè ha atemptat contra la autonomia de Catalunya votant amb el PP decisions que limiten la nostra capacitat d’autogovern i ataquen els catalans i catalanes: la llei d’estabilitat pressupostària, el fons de liquiditat, la paralització de la llei de dependència, la reforma laboral, o llei d’economia sostenible entre altres.
Certament altres són imputables en exclusiva a la visió centralista (decret d’educació per exemple) i regressiva del govern del PP, que mai no ha entès la realitat nacional de Catalunya.
Capítol apart mereixen les dependències econòmiques injustes de l’Estat. Aquestes dependències, les financeres, que també ens preocupen, i que són les úniques de les que li he enumerat, de les que es queixa, en parla, en reclama, i vol que monopolitzin el debat. Les de la falta de diners, Nosaltres també les considerem injustes, com totes les altres: el fons de competitivitat, l’addicional 3ª de l’Estatut o la del pacte fiscal que ha ocupat el debat dels últims mesos. I que li ha servit per tapar la nefasta actuació del seu govern en tots els àmbits i com excusa per convocar eleccions .
Bé, què hi diu a tot això President ? de totes aquestes dependències, moltes de les quals n’és autor o co responsable?, de quines ens vol lliurar ?
Vostè només de les que provenen de la relació de Catalunya amb Espanya i trencant, i apostant per la ruptura. Vostè només escull clamar contra la relació amb Espanya perquè li pot oferir més rèdits electorals i deixa les altres no només perquè són més complexes, sinó perquè ni n’és sensible, ni li molesten o n’és partícip.
Nosaltres de totes, fins i tot no renunciem a lluitar contra les que s’estableixen des de més lluny perquè des que existeix la globalització l’economia està més que mai al servei d’uns pocs i hem de posar-la al servei dels ciutadans. I com que som en un món global i tenim tants poders a combatre, ens comprometem a treballar per un nou marc de relacions que inclogui també la construcció d’una nova Europa més forta, amb més competències, capaç de sotmetre els monstres de la voracitat especulativa per posar l’economia i els seus instruments al servei dels ciutadans i no a l’inrevés com ara.
Per això, perquè lluitem contra tot tipus de dependències dels catalans i les catalanes, li ha de quedar clar, President, que no lluitarà vostè més que nosaltres per la llibertat de Catalunya, és a dir, dels catalans i les catalanes. És per això que hem dit sempre que som socialistes i catalanistes per les mateixes raons, perquè no entenem la lluita per Catalunya sense el treball per unes condicions de vida dignes per als catalans i les catalanes
Miri, els socialistes hem estat claus en els moments crucials de la Història recent de Catalunya
Al 12/06/77 – Joan Reventós renunciant a presidir la Generalitat Provisional i permetent el retorn del President Terradellas
Amb l’ Estatut del 1979
Amb l’ Estatut del 2006
Catalunya sempre ha avançat més amb majories d’esquerres i amb el PSC al capdavant , i continuem al servei del país – de tot el país, President- no només d’uns quants com vostè.
El passat 11 de setembre, Barcelona va ser escenari d’una multitudinària manifestació, expressió principalment del sentiment i la voluntat independentista de milers de ciutadans. Vostè se’n va declarar i va dir allò que la veu, el cor i els anhels dels manifestants eren també seus. El crit era clar i la seva veu interpreto que també encara que no digui mai la paraula.
Així com vostè amaga sota l’estelada el debat social, el PSC no vol amagar cap debat. Hem escoltat el descontentament dels manifestants i nosaltres també participem del malestar que allí s’hi expressava. La diferència està en la sortida al problema: Vostè diu que hem de trencar amb Espanya per avançar, nosaltres diem que volem avançar sense trencar amb Espanya.
Hem de dir prou, nosaltres també diem que els catalans i les catalanes ens mereixem un tracte diferent, respecte i reconeixement. Per això volem una nova relació, un nou marc de relacions amb Espanya que ja no podrà ser el mateix que en aquests anys de democràcia, perquè volem tota la capacitat de decidir que es pugui en un món d’interdependències i perquè volem acabar de construir una Europa a la qual els estats i nacions com la nostra que la composen també hauran de cedir sobirania.
El PSC també vol un Estat. Jo ho vaig dir l’altre dia. Vull en estat. Miri, com “l’estat lliure de Baviera, dins de la república federal alemanya”.
Però volem un Estat que garanteixi els serveis que dóna un estat: seguretat, sanitat, educació, protecció davant les adversitats, preservació de la meva llengua, de la meva cultura en tots els àmbits i, en definitiva, que preservi la nostra identitat i personalitat nacional.
Volem un Estat exemplar en la convivència, que no deixi que els més forts i amb més recursos, d’aquí o de fora, abusin, oblidin la majoria i no tinguin en compte que tothom té dret a les mateixes oportunitats, incloses les dones de qui ahir no va parlar ni un sol cop i els joves.
Volem un Estat que, en l’era de la globalització treballi en la solució dels problemes globals com el terrorisme, el canvi climàtic i la dependència d’especuladors d’aliments, energia, productes financers i de deutes públics i privats, de la salut i de les vides de pobles sencers.
Però no volem la ruptura amb Espanya perquè els temps no estan per separar sinó per agregar, ni per més incerteses de l’economia, del comerç, dels sistemes de protecció social comuns, de l’energia i de l’aigua, de la cultura i de l’esport i de tantes coses comunes; ni de les tensions que tots aquests àmbits de la convivència podrien generar-se durant anys i anys.
No volem una ruptura amb l’Estat espanyol però sí un replantejament a fons de les relacions des del respecte mutu i bilateral i d’una reassignació justa dels recursos econòmics.
Senyor Mas, vostè i el Partit Popular ofereixen a Catalunya dos carrerons sense sortida. Nosaltres no podem estar ni amb vostès ni amb ells. Perquè hi ha una tercera via possible. La construcció d’un nou marc de relacions.
Vostè s’ha rendit. O li és més còmode trencar perquè li aporta altres satisfaccions més o menys confessables. Nosaltres no ens rendirem. Si vostè no hi és per treballar per la cohesió civil del poble català, els socialistes, com hem fet des de fa 35 anys, com vam fer en la recuperació de la democràcia, com ho hem fet en els dos estatuts, com ho hem fet sempre, sí hi serem.
La nostra catalanitat és indestriable de la nostra estima per Catalunya i als catalans. De tots els catalans. Dels 7’5 milions de persones, amb molts milions amb vincles amb Espanya a la qual necessitem per múltiples raons i motius: econòmics, culturals, socials, emotius, sentimentals, esportius, o simplement perquè hi ha milions de catalans i catalanes que no volen deixar de pertànyer-hi. Però és evident que hem d’avançar i corregir moltes coses en aquesta relació.
Nosaltres volem reformar la Constitució per tal d’assolir un Estat Federal que garanteixi el màxim autogovern per Catalunya, asseguri un tracte fiscal just i reconegui la nostra identitat i cultura en el marc de l’Estat Espanyol i la Unió Europea, conscients que un sistema de sobiranies compartides és la millor forma de gestionar les interdependències existents en l’economia globalitzada.
Proposem que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya decideixin lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya acordada entre les institucions catalanes i espanyoles a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara que s’hagi de respondre de forma inequívoca acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta.
Vosté ha de definir, – va dir que diria la veritat – quin és el seu camí. Sabem que és la independència encara que sigui una fal.làcia parlar en ple segle XXI, segle de les interdependències. Vosté vol aquest objectiu final però juga ambiguament amb les paraules i amb els procediments i n aclareix res. Jo si fos independentista – que no ho sóc – m’enfadaria molt amb vostè. Però sóc ciutadà de Catalunya i tinc dret que el meu president em digui com hi vol arribar . Amb una declaració unilateral ? Amb un procediment acordat ? Amb un referèndum o una consulta ? Amb procediments legals o saltant-se les lleis ? En una, en dues legislatures, fins que assolim “ els objectius nacionals “ ? Si són més de dues es continuarà presentant ? O, més enllà del seu futur personal al qual sembla que vol lligar el país, pensa que si es tarda més de vuit anys, en una transició tan llarga que no deixa de ser un període provisional, com pensa que això afectarà la marxa del país, de la seva economia, de la seva convivència, de les seves energies ?
Sr. Mas, la nostra proposta és concreta, nou marc de relacions inspirat en un nou federalisme, negociació, Pacte i Lliure decisió dels catalans i catalanes i per procediments legals. Això és el que fan els països civilitzats. Parlem de coses molt serioses. Vostè pot proposar la ruptura amb Espanya però tenim dret i vostè l’obligació de definir com, quan i què. Si els catalans i les catalanes podrem decidir sobre el nostre futur i com o si pensa en una declaració unilateral del Parlament
Senyor President, vaig acabant la meva intervenció.
Torno al principi. A la greu crisi que ens escanya.
Per solucionar la gravíssima situació del nostre país, que afecta tant de ple a milions de conciutadans nostres, nosaltres li diem President, que hi ha una altra manera de fer, que una altra Catalunya és possible.
Senyor President, li vàrem proposar un gran pacte nacional contra la crisi, una suma col•lectiva d’esforços que va menystenir i el Govern dels millors ha preferit caminar en solitari amb el resultat que tots coneixem: estem molt pitjor que llavors. Senyor Mas, a aquest país no li calen unes eleccions sinó un Govern. Els catalans no necessiten incerteses ni improvisacions sinó lideratge i full de ruta per sortir de la crisi. Reformes sí, però amb imaginació i equitat.
Li ha calgut ambició, treball intens, constant i ferm cada dia a favor de la llibertat i de la igualtat d’oportunitats dels catalans i de les catalanes, més dependents que mai. Li ha faltat altura de mires, sentit de país, d’un projecte de poble unit que camina cap a majors cotes de progrés i de justícia. Amb una política d’austeritat i reformes, sí, però que no augmentin les desigualtats i que no impedeixin la reactivació econòmica, social i ambiental
El govern hauria hagut d’impulsar un esforç col•lectiu de tota la societat catalana, amb sentit de país, de forma concertada amb els principals agents econòmics i socials per sortir de la crisi, regenerant el teixit productiu, augmentant la competitivitat, recuperant el Pla d’investigació i recerca, oferint possibilitats als joves, explorant en tota la seva dimensió les possibilitat econòmiques i de creació de llocs de treball que ofereix la lluita contra el canvi climàtic i l’economia verda, amb especial èmfasi en les energies renovables.
Perquè el futur pertany a la relació estreta entre economia i ecologia. I si Catalunya ha estat i ha de voler seguir sent un país amb un alt component industrial, hem de posar les bases per un nou creixement basat en la intel•ligència, la innovació, el coneixement, l’eficiència, la sostenibilitat i la solidaritat amb les generacions que ens succeiran a Catalunya i a nivell mundial, perquè avui –suposo que ens anem adonant- juguem ja a escales diferents que el vell axioma de la nació-estat.
Catalunya necessita un pla per a la política energètica i la promoció de las tecnologies del futur, que es proposi prescindir de les energies brutes i finites i en especial de la nuclear en un marc estratègic coherent i de llarg termini en el qual tots els actors de la política, econòmics, organitzacions ambientalistes i els sindicats hi estiguin vinculats.
Cal preservar els serveis constitutius de l’estat de benestar, amb una nova fiscalitat més justa i equitativa que faci aportar més aquells que més tenen i deixi d’escanyar les classes mitges i treballadores.
I sense renunciar al que ens deu el govern de l’estat, i per tant, tornar a exigir els fons que són nostres.
Senyor Mas, si vostè pensés en els catalans i les catalanes ahir no hauria anunciat eleccions sinó un calendari per:
Reinstaurar l’impost de successions per les grans fortunes
Derogar l’Euro per recepta
Eliminar les carmanyoles i augmentaria la quota de la Generalitat a les escoles bressol
Augmentar les beques universitàries
Restaurar el Pla de Barris i l’activació de les polítiques socials d’habitatge
La disminució dels abusius preus del transport públic i dels peatges
La paralització de la venda d’actius estratègics pel país com Aigües Ter-Llobregat, Túnel del Cadí o Tabasa.
Per últim, Senyor Mas, li he dit abans que vostè no lluitarà més que nosaltres per la llibertat dels catalans i les catalanes.
Pels socialistes la lluita per Catalunya no s’entén sense la lluita pels catalans, en especial pels que més malament ho passen i per aquells que aixequen el país amb el seu treball, siguin treballadors o autònoms, joves que ara constitueixen un nou col.lectiu marginat o persones amb dificultats.
Vostè ha encetat un camí cap a la ruptura, cap a l’escissió, i nosaltres volem establir un nou marc de relacions amb Espanya i Europa des del federalisme. Europa, President. Avui l’única utopia raonable, desitjable, possible i imprescindible és Europa
El seu camí és ple d’incerteses de tot tipus, el nostre es basa en la col•laboració i en la suma i en preservar la unitat civil.
Joan Reventós president que fou d’aquesta Cambra deia que el pacte és la forma primordial de fer política, el mètode per promoure un projecte col•lectiu ben articulat i la via per resoldre els conflictes en els processos de transformació social. Al PSC creiem en el pacte, en el diàleg i en l’entesa. I en la millora consensuada.
Creiem en les relacions fraternals. Si vostè s’ha rendit, ho lamentem, però nosaltres seguirem treballant incansablement. I amb la màxima unitat per la qual, si canvia, President, ens tindrà a la seva disposició
Volem una Catalunya de ciutadans lliures i això no s’aconsegueix amb declaracions unilaterals sinó amb el treball constant.
Com diria Espriu “Indesinenter”, President, “Indesinenter”.
Moltes gràcies senyor President, senyores i senyors diputats.