El polític aragonés-català Duran Lleida que a l’inici del seu bloc demostra que no sap que la província del seu poble de naixement es diu Osca, aquest estiu ja està de campanya i ha descobert una novíssima i atractiva idea com és la de dir que el PSC no és català.
No diu si això de no ser català vol dir la direcció del PSC, tot el Partit – milers de dones i homes – o fins i tot també els i les seves votants
Tampoc no diu com es mesura la catalanitat d’una persona o una organització. Si ens ho digués potser podríem intentar corregir aquesta desviació del nostre comportament, vici, hàbit o simplement forma de pensar i de veure el món. Hi ha nacionalismes que per aquest camí han arribat molt lluny, així que em fa molta por i no per mi que com diria Espriu
“ em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria “,
sinó per milions d’habitants actuals i futurs que tenen el dret a saber quina consideració es tindrà d’ells si no formen part del pensament del sr. Duran per ser català.
Però la seva preclara intel.ligència no ens ho aclarit mai malgrat que no és un jovencell en política però ell sap que és molt millor simplificar, desqualificar encara que sigui amb un fet tan sensible com aquest i qui dia passa any empeny. Clar que quan se li pregunta sobre temes difícils, ell acostuma a respondre : “ Jo sóc un generalista i expert en política exterior “. Llavors es queda tan ample i remet a altres companys.
Al menys Tarrradellas ho va resoldre dient allò de “ és català qui viu i treballa a Catalunya “. Jo sempre he dit “ qui se’n sent – visqui aquí o a Madagascar – i defensa els interessos dels catalans i les catalanes “.
Però per Duran Lleida no sabem qui és català. Només qui no ho és, la qual cosa dóna bona mostra de la seva talla intel.lectual. Allò que està clar és que no combrega amb la definició de Tarradellas ni amb la d’un servidor perquè hi ha milions de catalans que viuen i treballen a Catalunya que no són considerats catalans per ell. Ni tampoc combrega amb la meva donat que ontològicament ell, que no defensa la majoria de catalans i catalanes sinó una minoria que a més és la més benestant i econòmicament poderosa, mai no podria ser català. Clar que un servidor no gosaria mai fer-li aital acusació.
Pobresa intel.lectual del sr. Duran Lleida que no té una definició de català.
Pobresa política la de fer fora del panorama polític i social tanta gent necessària per encarar el futur de Catalunya sigui al Govern o l’oposició, a les institucions empresarials, sindicals, culturals, esportives, cíviques, mediambientals, feministes, juvenils i de gent gran. Molta prepotència gasta el sr. Duran si pensa que Catalunya pot tirar endavant sense tanta gent.
Pobresa moral la de desqualificar milers de ciutadans i ciutadanes que han servit amb molts sacrificis de tot tipus la nostra pàtria – no en genèric, sinó els seus homes i dones – en el passat, en el present i pensem servir-la en el futur.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015.
Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976.
Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural durant vnt anys fins que m’he donat de baixa al març del 2020, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE)
He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019.
He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011.
M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic.
He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm .
Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i formo part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor
Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Xavi, es triste y lamentable que sean precisamente catalanes de adopción,como el Sr. Durán Lleida, los que más esfuerzos están haciendo por crear un clima anticatalán. Como ya sabes este señor es natural de Alcampell un pueblecito de “la franja de Huesca” cercano a Camporrell donde yo viví cuatro años donde convivíamos catalano hablantes y castellano hablantes con toda normalidad. Como debes saber en la franja se creó un partido paralelo a CiU en las elecciones municipales, que fue un fracaso, y cuyo único objetivo era ganar terreno al PSOE. Como bien dices el catalanismo del Sr. Durán es de muy dudosa definición.