Pobre Duran Lleida

El polític aragonés-català Duran Lleida que a l’inici del seu bloc demostra que no sap que la província del seu poble de naixement es diu Osca, aquest estiu ja està de campanya i ha descobert una novíssima i atractiva idea com és la de dir que el PSC no és català.

No diu si això de no ser català vol dir la direcció del PSC, tot el Partit – milers de dones i homes – o fins i tot també els i les seves votants

Tampoc no diu com es mesura la catalanitat d’una persona o una organització. Si ens ho digués potser podríem intentar corregir aquesta desviació del nostre comportament, vici, hàbit o simplement forma de pensar i de veure el món. Hi ha nacionalismes que per aquest camí han arribat molt lluny, així que em fa molta por i no per mi que com diria Espriu

“ em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria “,

sinó per milions d’habitants actuals i futurs que tenen el dret a saber quina consideració es tindrà d’ells si no formen part del pensament del sr. Duran per ser català.

Però la seva preclara intel.ligència no ens ho aclarit mai malgrat que no és un jovencell en política però ell sap que és molt millor simplificar, desqualificar encara que sigui amb un fet tan sensible com aquest i qui dia passa any empeny. Clar que quan se li pregunta sobre temes difícils, ell acostuma a respondre : “ Jo sóc un generalista i expert en política exterior “. Llavors es queda tan ample i remet a altres companys.

Al menys Tarrradellas ho va resoldre dient allò de “ és català qui viu i treballa a Catalunya “. Jo sempre he dit “ qui se’n sent – visqui aquí o a Madagascar – i defensa els interessos dels catalans i les catalanes “.

Però per Duran Lleida no sabem qui és català. Només qui no ho és, la qual cosa dóna bona mostra de la seva talla intel.lectual. Allò que està clar és que no combrega amb la definició de Tarradellas ni amb la d’un servidor perquè hi ha milions de catalans que viuen i treballen a Catalunya que no són considerats catalans per ell. Ni tampoc combrega amb la meva donat que ontològicament ell, que no defensa la majoria de catalans i catalanes sinó una minoria que a més és la més benestant i econòmicament poderosa, mai no podria ser català. Clar que un servidor no gosaria mai fer-li aital acusació.

Pobresa intel.lectual del sr. Duran Lleida que no té una definició de català.

Pobresa política la de fer fora del panorama polític i social tanta gent necessària per encarar el futur de Catalunya sigui al Govern o l’oposició, a les institucions empresarials, sindicals, culturals, esportives, cíviques, mediambientals, feministes, juvenils i de gent gran. Molta prepotència gasta el sr. Duran si pensa que Catalunya pot tirar endavant sense tanta gent.

Pobresa moral la de desqualificar milers de ciutadans i ciutadanes que han servit amb molts sacrificis de tot tipus la nostra pàtria – no en genèric, sinó els seus homes i dones – en el passat, en el present i pensem servir-la en el futur.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Pobre Duran Lleida

  1. José Guerrero Castillo diu:

    Xavi, es triste y lamentable que sean precisamente catalanes de adopción,como el Sr. Durán Lleida, los que más esfuerzos están haciendo por crear un clima anticatalán. Como ya sabes este señor es natural de Alcampell un pueblecito de “la franja de Huesca” cercano a Camporrell donde yo viví cuatro años donde convivíamos catalano hablantes y castellano hablantes con toda normalidad. Como debes saber en la franja se creó un partido paralelo a CiU en las elecciones municipales, que fue un fracaso, y cuyo único objetivo era ganar terreno al PSOE. Como bien dices el catalanismo del Sr. Durán es de muy dudosa definición.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *