Xavier Sabaté Ibarz

Un professor de geografia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona insisteix en la línia d’assegurar que amb els panells fotovoltaics que es poden col·locar en els llocs anomenats antropitzats com teulades, pàrquings, naus industrials, canals o autopistes ja tindríem prou energia pel que necessitem.

De manera que  fa poc ha elaborat un estudi calculant els consums actuals de cada població  i conclou d’una manera simplista  mancada de tot rigor que se li hauria de suposar a un professor universitari que amb aquestes superfícies no només n’hi ha prou per satisfer les necessitats energètiques sinó que fins i tot en sobra.

De manera que ara alguns municipis i una part de la població reclamen que només s’actuï  en aquests espais perquè creuen que ja en tindríem prou. És el cas de l’ajuntament de Subirats que aquesta setmana ha aprovat una moció basada en aquest estudi i demanant  a l’Estat  que cedeixi no se sap ben bé a qui el tram d’autopista que passa pel seu municipi perquè d’aquesta forma diuen que obtindrien el 105% de l’energia que necessiten.  

Segurament per falta d’informació ignoren que:

1.- No és rendible perquè això s’hauria de fer col·locant pèrgoles d’una elevació considerable, la qual cosa augmentaria els costos i tot  plegat encariria molt el preu del Kwh.  

2.-  Així, quan l’ajuntament fes el primer estudi,  dessistiria perquè la seva inversió tardaria molts anys en recuperar-se i per tant buscaria altres alternatives molt més econòmiques  buscant terrenys erms i no aptes per l’agricultura o aprofitar el vent si és que n’hi ha suficient. No seria tan irresponsable com per generar electricitat que després hauria de vendre molt cara als seus veïns i veïnes

3.- Per suposat, tampoc cap empresa privada invertiria en cobrir l’autopista amb aquests condicionants. A no ser que l’ajuntament li atorgués una gran subvenció

4.- Seria poc eficient  perquè els panells no es podrien col·locar tots amb orientació sud  i per tant la producció seria baixa

5.-  Seria molt més barat i eficient que l’ajuntament de Subirats trobés altres alternatives que no pas la de cobrir l’autopista perquè molt més car i ineficient

6.-  l’Ajuntament de Subirats ha de saber que aquest estudi no contempla les necessitats energètiques del municipi sinó només els consums actuals elèctrics  que s’hauran de multiplicar per quatre sii volen nodrir-se de  tota l’energia que ara consumeixen  a través de combustibles fòssils en les seves calefaccions en els seus vehicles en les seves industrials

7.-  finalment també hauria de saber que en planificació energètica no es pot agafar com a base un municipi i menys encara un municipi petit que no és descobrir la sopa d’all dir que es podria satisfer les seves necessitats amb poc terreny. Però se li ha de dir quines serna totes les necessitats i no només les elèctriques actuals 

8.- Per tant, l’àmbit de planificació ha de ser  tota  Catalunya. I si ho fem així , a les zones rurals s’ha de preveure un plus de generació d’energia que no es consumeix in situ sino a les àrees metropolitanes del nostre país  on no poden generar tota l’energia que necessiten.  perquè tots els catalans consumint una part de l’energia que es gasta al port de Barcelona o Tarragona, o als aeroports que usem per viatjar o per on arriben la majoria de productes que  adquirim , la dels grans hospitals on acudim,  la dels centres d’oci  on assistim,  la dels centres de dades que necessitem,  la de les indústries  que ens aporten productes i impostos  que serveixen per finançar els serveis que ens atenen

9.- L’Ajuntament de Subirats haurà aprovat una moció inútil,  que no servirà per a res. I tot perquè portats per la bona fe, els regidors  han fet cas d’un informe faltat de rigor, que amaga la realitat,  presenta uns càlculs que  estan  molt lluny del que ha de ser la descarbonització de Subirats i de Catalunya.

10.- És cert que en algun país centre-europeu  que no disposen de les hores de sol que tenim nosaltres han fet alguna prova pilot en alguna àrea d’autopista. Però no diuen el preu al que l’haurien de vendre ni quina eficiència obtenen.

Aquest professor  ex-diputat de la CUP posa per davant la seva militància política i la seva ideologia i no actua amb el rigor que seria d’esperar en un professor.  Aconsegueix d’aquesta manera retardar la transició energètica i la descarbonització,  crea desorientació  i de forma indirecta està al servei dels grans monopolis i oligopolis dels combustibles fòssils i de l’urani .Aquests tenen així un aliat  gratuït  però que paguem tots els contribuents  a través d’una Universitat Pública  com la URV  de Tarragona.

El Planeta es mor i nosaltres i tots els éssers vius també.  En lloc de proposar solucions per implantar de forma massiva energia renovables que substitueixen els combustibles fòssil i l’urani, n’hi ha que s’entesten  en retardar  les solucions  amb estudis mancats de rigor i ocultant les dades que compartim la immensa majoria científics i gent que ens dediquem a la planificació energètica del nostre país.

Catalunya és a la cua en transició energètica i ho continuarem estant si fem cas d’aquestes suposades solucions que no són tals sino una crida  a fer molt poc  i en indrets que són impossibles.

Les urnes fa pocs mesos li van negar a aquest professor un escó al Parlament de Catalunya. Però sembla que no ha entès la lliçó que no és altra que el seu discurs  no és compartit més que per una minoria del nostre país. 

Esperem que no hi hagi més ajuntaments com Subirats que segueixin  les seves tesis.  Continuaríem estant a la cua durant molts anys

Aprofitar el residus orgànics de tot el món és una recomanació de tots els organismes internacionals i fins i tot diria una obligació moral que tenim amb el Planeta.  Perquè amb això substituïm combustibles fòssils com el petroli i le gas natural i evitem la contaminació que està escalfant el planeta i augmentant  milions les morts prematures a tot el món –  8 milions cada any segons la OMS,  30,000 a Espanya i més de 5.000 a Catalunya. Cada any ¡¡¡ A més, si aprofitéssim els residus orgànics evitaríem també  gastar milers de milions d’euros important gas del senyor Putin o de països que fa dècades ens estan esclavitzant les nostres economies.

En altres paraules, si nosaltres ens podem fer l’energia amb el sol, amb el vent, amb l’aigua i aprofitant el residus, per què l’hem de portar de fora regalant els nostres recursos i contaminant-nos ?

Alguns ajuntaments no han esperat que arribessin empreses per fer aquestes plantes sinó que han perseguit subvencions i han posat recursos propis per obtenir-les. És el cas de Flix, poble dels mateixos habitants que Camarles, on els darrers anys de la meva activitat política he estat el responsable de Transició Energètica i on vaig tenir el goig d’aconseguir una subvenció d’1,3 milions d’euros que aportarem com a capital propi en una planta de biogàs que aviat sortirà a concurs. Val la pena assenyala que hi estan  d’acord tots els grups polítics presents a l’ajuntament

També al Port de Barcelona on treballo implantarem una gran planta de biogas amb els residus orgànics que recollim dels creuers, els que s’originen a Mercabarna i els que puguem obtenir d’altres centres que produeixen matèria orgànica com restaurants,  escorxadors,  supermercats…  en definitiva tota aquella matèria orgànica que ara desaprofitem a Barcelona

El govern de la Generalitat ha entès també el missatge i diu que hem de  reciclar tots els  residus orgànics que ara llancem i que els hem de destinar a elaborar gas. El conseller Mascort ha dit que a Catalunya hem de posar 150 plantes de biogàs el més aviat possible.

Al Parlament de Catalunya en el debat monogràfic dedicat a l’energia celebrat el passat mes d’octubre,  diverses resolucions de suport al biogàs van ser aprovades per gairebé tots els grups parlamentaris i evidentment també per Junts i ERC

El mateix Govern de la Generalitat en el seu Pla Energètic PROENCAT 2050  que van redactar ERC i Junts quan era al Govern també assenyala com a imprescindible aprofitament de recursos orgànics per generar energia a través del biogàs

De manera que al voltant de l’aprofitament dels residus orgànics per elaborar biogàs hi ha un amplíssim consens polític, social, econòmic i ambiental. Dit d’una altra manera, no conec cap grup polític, econòmic, sindical ni ecologista que no defensi l’aprofitament de residus orgànics per elaborar biogàs. 

El doctor Xavier Flotats amb qui tinc l’honor de compartir tasques de divulgació al Col·lectiu per un Model Energètic Social (CMES)  ha elaborat un estudi rigorós que es pot trobar al web de la Fundació Naturgy on demostra que si aprofitéssim tota la matèria orgànica que ara malbaratem enterrant-la o cremant-la, ens podríem estalviar fins al 50 % del gas que ara Catalunya consumeix regalant milions d’euros a altres països on se n’aprofiten en molts casos empreses estatals o privades sense escrúpols provocant crisis econòmiques arreu del Planeta.

Per tot això m’ha sobtat  la polèmica que s’ha encetat al meu admirat poble de Camarles quan s’ha presentat l’ocasió d’instal·lar una planta de biogàs que hauria comportat nombrosos beneficis econòmics i socials pel municipi: més d’un milió d’euros que calculo  per l’Ajuntament  per la llicència més l’impost de societats anual així com alguns llocs de treball  que en un poble com Camarles similar al meu de Flix sempre són benvinguts .

Lamento que finalment aquesta inversió no vagi a  Camarles.  És possible que no vagi lluny d’allí perquè a les Terres de l’Ebre  necessitem aprofitar els residus orgànics tant si són d’origen vegetal com animal per elaborar biogàs i millor que els residus no viatgin i que l’aprofitament  sigui el més proper possible  per  evitar desplaçaments  i que l’empremta de carboni sigui mínima.

La Transició Energètica pot comportar beneficis i els hem de saber aprofitar.  A les Terres de l’Ebre  tenim diverses oportunitats. Si les aprofitem,  el teixit econòmic es pot eixamplar més enllà del que és el sector energètic. Perquè qui tingui energia renovable ( elèctrica o de gas ) i aigua i sàpiga  conjuminar aquests factors tindrà altres  possibilitats de generació de llocs de treball i de riquesa. 

Espero que Camarles aprofiti la pròxima oportunitat  si és que li arriba  i no ha espantat amb aquest enrenou  altres inversions

Un grup de persones apassionades per la Lírica a Tarragona liderades per Àngel Òdena tornen a aconseguir la màgia de l’òpera a les nostres comarques. Ja van tres desprès de Tosca i Rigoletto

Les nostres comarques no van sobrades d’esdevenimentsde caire internacional i La Traviata ho és per l’obra en si mateixa, perquè és una obra icònica plena de passió i drama que ha captivat milions de persones des de fa 171 anys quan es va estrenar a la Fenice de Venècia perquè no és només un monument musical de Verdi, ni tampoc només la història d’amor entre Violetta i Alfredo, sinó també la dels conflictes socials i emocionals que enfronten. Uns conflictes socials que segueixen sent molt rellevants actualment: la hipocresia de la societat, les expectatives socials sobre el comportament de les dones i les diferències de classe, temes que encara ressonen a la nostra societat contemporània. La lluita de Violetta per l’amor i la llibertat davant de les convencions socials establertes que és un tema universal i que segueix tocant el cor de les audiències a tot el món. Sens dubte, aquests conflictes socials segueixen sent vigents i fan que “La Traviata” sigui una obra atemporal i profundament commovedora.

Però és també un esdeveniment de relleu pels qui donaran vida als personatges a Tarragona: Celso Albelo, Sofía Esparza, Mireia Pintó iel propi Àngel Òdena, i artistes joves locals que estan triomfant como la soprano tarragonina Mireia Tarragó sota la direcció musical del consagrat mestre Oliver Díaz.

Però aquesta Traviata no és, com  diem en català,  un bolet. Volem que signifiqui i de fet enguany ja ho és, un impuls a la lírica i a la música en general a les nostres comarques amb l’ajut de la Diputació,dels ajuntaments de Tarragona, Reus, Vila-seca, La Canonja, del Port de Tarragona i d’empreses sensibilitzades pel tema s’han posat a la feina en un plantejament per primer cop més ampli. En aquest sentit, esperem tenirlacontinuïtat de les representacions líriques aviata Reus amb espectacles de sarsuela , gènere tan català com madrileny -encara que ens hagin volgut fer creure el contrari-, com es va demostrar al Parlament de Catalunya fa uns mesos quan es va encomanar al Govern un conjunt d’accions de suport i promoció encara pendents.

Significa també l’impuls a l’anomenada indústria cultural local d’orquestres, artistes i altres professionals que intervenen en els muntatges. Així, en la Traviata participen l’orquestra Camerata XXI, el que ja s’anomena Cor d’Òpera de Tarragona,el Ballet de l’Escola de Dansa ATGN, alumnes del’Institut Cal·lípolis i un llarg etcétera

Verdi no podia imaginar quan va escriure La Traviata, que la seva obra d’art també contribuiria a impulsar el teatre líric i la música a les comarques del sud de Catalunya. EL gran músic parmesà posa de manifest aquests dies a casa nostra que si les institucions recullen i ajuden els impulsos de la societat civil, al final l’èxit està més garantit que no pas si arriben programats de dalt o des d’un despatx.

Som al bon camí però encara ens queda un llarg trajecte per recórrer: noves infraestructures musicals en forma d’auditori, estudis musicalssuperiorsdescentralitzats, més promoció, més produccionsi més col·laboració institucional. En aquest sentit, esperem molt de la Nova Àrea Metropolitana que esperem es dediqui també a optimitzar recursos culturals, establir sinergies i fomentar talent local. És ampliar la base de la pràctica i l’afició a la lírica per facilitar desprésla producció

Així afegirembaules perquè les aportacions dels genis com Verdi continuïn emocionant-nos també amb músics i cantants de casa nostra.

Tarragona i les nostres comarques consoliden amb la Traviata un lloc important a Catalunya i Espanya i aviat aReus. Ara ja se sap que aquí oferim l’oportunitat de gaudir de la lírica no només amb dues representacions a l’estiu sinó també la resta de l’any.

Alfredo i Violetta seran tarragonins aquest cap de setmana. Per allí on passen acostumen a deixar petjada i l’hem d’aprofitar . Ho farem perquè al Sud de Catalunya demostrem que podem assolir fites molt altes també en l’art musical.

Joan Carvajal i Xavier Sabaté, membres del Cor

La COP 28 celebrada a Dubai al novembre fou presidida pel sultà Ahmed Al Jaber, ministre i CEO de la Companyia  Nacional de Petroli d’Abu Dhabi). Més enllà d’aquest fet, el més rellevant va ser la dificultat en arribar a acords per un veritable avenç en la lluita contra el canvi climàtic i per una descarbonització ràpida del Planeta. Els lobbys petroliers i gasístics van fer la seva feina. I en els conclusions no es parlar d’economia descarbonitzada sinó baixa en carboni. No és el mateix. Abandonem la idea d’erradicar els combustibles fòssils ?

Aquella cimera està influint i el món ha posat el fre. Així, des de finals de febrer i malgrat que a la Península Ibèrica s’afegeix molta renovable solar i eòlica i que per això hem tingut molts dies en què l’electricitat ha arribat a zero euros el Kwh, no reduïm gaire l’ús dels combustibles fòssils. Dit d’una altra manera, progressem molt poc en l’electrificació dels usos energètics i ens trobem amb la paradoxa que hem d’aturar la producció renovable i els inversors es repensen continuar implantant energia neta.

Tot plegat serveix d’argument als retardistes de tot tipus – tant els lobbys petroliers i gassistes i als colapsistes que els fan el joc – per proclamar que la gent no vol electricitat i que no cal córrer tant. Mentrestant, el Planeta i les espècies vives que anomenem biodiversitat van morint poc a poc. També el paisatge que diuen defensar els retardistes de “renovables sí però no aquí” que donen ales a que ho digui tothom i per tant , que no es puguin col·locar enlloc.

Per tant, no en sobra sinó que en falta. I a Catalunya molt més perquè encara estem al 6 % de tots els consums energètics i al 14,5% de l’electricitat quan a la resta d’Espanya ja superen el 50 %

Però hem de fer moltes altres coses per descarbonitzar i lluitar de forma efectiva contra l’augment de les temperatures.

L’emmagatzematge és una de les urgents. El Govern de la Generalitat per un mandat del Parlament havia de presentar al gener el Pla d’Hidràuliques reversibles o de bombeig i encara no ho ha fet. És la millor manera de guardar energia i evitar aturar la generació de renovable en les hores de màxima producció. Però també l’ús de grans bateries que ja és un fet a altres països. En aquest sentit, iniciatives com les de la Cooperativa Agrícola de La Fatarella  a la Terra Alta per proporcionar energia solar a tot el poble dia i nit són esperançadores també pel que suposa d’empoderament de la propietat de l’energia.

També hem d’aprofitar els residus orgànics. L’estudi de Xavier Flotats demostra que podríem prescindir  del 50% del gas fòssil que ara importem si separéssim bé els residus domèstics i industrials que ara generem. No en sabem, som inconscients o hi ha molts interessos que ho volen impedir ?. O les tres coses juntes.

Hem de modificar i reforçar les xarxes de distribució elèctriques i de nous gasos renovables perquè el transport de l’energia no es fa sol.

I cal reformar tots els sectors productius i el transport especialment perquè l’electricitat arribi al 80 % de tots els consums elèctrics i allí on això no sigui possible, usar nous combustibles nets renovables i no fòssils .

I no podem oblidar que hem de digitalitzar tot el sistema per ser més eficients.

Però encara queda una tasca imprescindible: hem de modificar els nostres patrons de consum i estalviar de l’ordre del 40 % d’energia. A això contribuirà la tecnologia perquè electrificant ja reduïm molt. Només cal pensar que els motors tèrmics dels nostres vehicles perden més d’un 60 % en forma de calor i per tant només aprofitem un 40 % mentre que els elèctrics n’aprofiten un 90%. Però no n’hi ha prou. Canviant els nostres hàbits encara podem estalviar més: a casa, usant bombes de calor; utilitzant més el transport col·lectiu i electrificant l’individual o familiar.

Fer la transició energètica suposa treballar per la nostra salut i la del Planeta però comporta també tenir possibilitats de conservar el nostre sistema productiu i ampliar-lo amb noves activitats tant al sector primari com a l’industrial o el de serveis. Perquè qui no la faci no tindrà futur. Així de simple, així de dramàtic; però al mateix temps, així d’estimulant

80153 Cap al 100 Renovable CUB.indd

No podem parlar per impressions ni per allò que ens sembla. Més enllà del que cadascú pensi – els qui pensem que un país 100 % renovable és possible i els qui pensen que no és possible i totes dues postures responen a idees i no n’hi ha cap de “neutra” -. I si hem de parlar de números, els qui fa anys que els fem i hi hem dedicat moltes hores, trobem estrany que quan els aportem, llavors se’ns digui que no són creïbles o que tenim apriorismes ideològics. En tot cas, els qui diuen això també usen l’apriorisme ideològic de tenir la impressió ( poc recolzada en números segons el meu parer ) de no creure que el futur pugui ser renovable

Parlem, doncs, de números:

1.-Els números de la SUFICIENCIA:

 Disposem de suficient quantitat d’energia renovable i neta al Planeta ? Sí, rebem cada dia 900 vegades més l’energia que consumim. I només parlem de la del sol. Hauríem d’afegir la que ja aprofitem de l’aigua dels rius, la del subsòl, la que podem aprofitar dels corrents marins i altres. Que gairebé tota aquesta és discontinua ? És cert. La diferència és que aquesta la podem emmagatzemar mentre la que hem tingut aquests anys procedent dels recursos fòssils ( gas i petroli ) o urani és limitada i no infinita i que ens ha costat i ens costa molts conflictes de tot tipus, bèl·lics fins i tot i milions de morts cada any i de malalties a causa de la contaminació.

2.- Els números de la Capacitat:

2.1.- Renovable versus nuclear : Podem generar l’energia suficient a Espanya, país de sol i vent per prescindir de les nuclears abans del que  està previst tancar-les. Produeixen cada any 58.000  Gwh de mitja els darrers anys. Les renovables  noves avui ja autoritzades són 121 Gw que poden produir al voltant de 306.000 Gwh cada any . És a dir, 4,5 vegades el que produeixen avui les nuclears que s’han de tancar, en tot cas, a partir del 2027 i esglaonadament fins al 2035. Podem instal·lar aquesta nova potència renovable en aquests anys ?  De sobres al ritme que va la resta d’Espanya sense comptar Catalunya. De fet, ahir dissabte la nuclear del sistema elèctric peninsular va operar a 4.995 MW, l’equivalent a tenir dos reactors aturats, perquè teníem molta renovable. Si no les instal·lem és perquè no volem  https://www.diaridetarragona.com/economia/economia-empresas/articulo-NG13046865

2.2.- Renovable versus gas: La Fotovoltaica sola ja supera el gas aquest hivern que és l’estació que menys hores de sol rebem https://cincodias.elpais.com/companias/2024-02-29/la-fotovoltaica-supera-al-gas-y-ya-aporta-casi-el-10-de-la-electricidad-en-la-espana-peninsular.html

2.3.- Comença a haver països que són en el bon camí. Al ritme actual , Espanya també. Els incrèduls d’un sistema 100% renovable usen l’exemple d’Alemanya que ha tancat les nuclears i encara tira del carbó i gas. No podem comparar-nos amb ells que tenen un país més petit i més poblat i amb 30/40 % menys d’hores de sol que Espanya. Nosaltres ens hem de comparar amb altres països com Austràlia que camina molt ràpid cap un sistema 100 % renovable a tota pastilla amb sistemes potents d’emmagatzematge d’energia amb aigua i bateries i altres sistemes que aquí encara no volem construir . Veieu aquest enllaç https://reneweconomy.com.au/south-australia-hits-new-wind-and-solar-record-as-it-surges-towards-fast-tracked-100-pct-renewable-target/ o aquest altre que parla dels països amb més potencial de renovables al món en els proper anys: https://www.pv-magazine.es/2024/02/28/ee-uu-china-alemania-espana-y-australia-son-los-paises-con-mayor-potencial-de-crecimiento-renovable-segun-un-informe/

2.4.- Fa 3 anys que els pronuclears no parlen de França. Amb una greu crisi del seu sistema amb nombrosos períodes de plantes nuclears aturades, des del 2021 que no parem d’exportar-los electricitat d’altres països veïns. Enguany encara hi tornarem i jo crec que així estarem durant anys. Mireu enguany el seu calendari de 2024 : només 7 no s’aturaran , 17 ho faran menys de dos mesos, 32 ho faran més de 2 mesos de les quals 3 ho estaran més de 6 mesos. I quan més velles es facin, pitjor

2.5.- Espanya exporta electricitat cada any Tant el 2022 com el 2023 Espanya va exportar a França 9 Twh sobre un total exportador d’11 Twh i de 15Twh

3.- Els números dels Costos:

3.1.- Ningú sap el que costarà la construcció d’una nuclear entre altres coses perquè entre que comença i es posa en funcionament passen molts anys . Els costos s’han disparat a Flamanville a França (10.000 milions de sobre-cost i 10 anys de retard ) https://www.naiz.eus/eu/info/noticia/20220112/el-reactor-de-flamanville-tendra-un-sobrecoste-de-9-300-millones-y-mas-de-12-anos-de-retraso o Okiliuoto a Finlàndia ( 13 anys i 13.000 milions de sobre-cost sobre les previsions inicials  https://www.eleconomista.es/energia/noticias/11534405/12/21/Finlandia-estrena-nueva-central-13-anos-de-retraso-y-un-sobrecoste-de-11000-millones.html

3.2 .- L’energia nuclear és molt més cara que la renovable. De fet, el que preveuen els francesos per al 2026 és vendre l’electricitat a 70€ el Mw quan portem uns dies a Espanya – mai no havia passat al mes de febrer i fins a l’estiu encara passarà més i hi tornarem a la tardor  – es ven pràcticament a zero euros gràcies a la renovable en algunes hores del dia. Per això, entre altres coses, portem 3 anys que exportem molta electricitat  a França com hem dit abans . Veieu el següent enllaç:  https://montelnews.com/news/617bc2c5-7eaa-4c09-99d3-a79a4f85e46c/french-nuclear-supply-deal-unworkable-analysts–

3.3 .- Els números dels residus. L’energia nuclear encara serà més cara a partir de juliol a Espanya.

Perquè per guardar els residus milers d’anys a partir del juliol l’energia procedent de les nuclears espanyoles tindran un impost especial anomenat “ tasa ENRESA” ( destinat a la  Empresa Nacional de Residuos Radiactivos, S.A. ) https://www.enresa.es/esp/inicio/sobre-enresa/quienes-somos/creacion-de-enresa

Això suposarà una pujada del 40% de la taxa, passant dels 7 ,98 €/MWh actuals a 11,14 €/MWh – Això perquè, entre altres coses, no s’ha estat capaç de trobar un magatzem centralitzat per guardar els residus i hem de mantenir set magatzems temporals descentralitzats (ATD),, la qual cosa ha suposat un extra-cost de 2.000 milions. Això encarirà encara més el Kwh de les nuclears https://elperiodicodelaenergia.com/la-nueva-tasa-enresa-deja-en-fuera-de-juego-a-todas-las-centrales-nucleares-espanolas/

3.4.-La pròpia indústria nuclear va signar el tancament i s’hi reafirma:

Endesa, Iberdrola, Naturgy i EDP van firmar ara fa 5 anys al març de 2019 un protocol per al tancament del parc nuclear espanyol amb un calendari que va entre 2027 ( Almaraz ) i acabant el 2035 amb Vandellós y Trillo. Temps més que suficient per disposar d’electricitat renovable ( veieu el punt 2.1 )

3.5.- Els números dels Costos de l’assegurança que mai no s’han imputat a una nuclear. Ningú vol assegurar una nuclear. Veieu aquest enllaç que demostra que hauríem de multiplicar per 20 el preu de l’electricitat si volguéssim cobrir l’assegurança d’una nuclear: https://www.manager-magazin.de/finanzen/versicherungen/a-761954.html

4.- Els números de les Noves oportunitats:

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha xifrat en 230.000 milions d’euros les inversions necessàries per dur a terme la Transició Energètica a Catalunya. Són moltes oportunitats . Si no les aprofitem nosaltres ho faran altres, això és indiscutible https://www.eic.cat/sites/default/files/Estudi_Transicio_Energetica_Catalunya_2022_CAT_V5.pdf

5.- Els números de la Independència energètica

És d’aquells costos que s’anomenen intangibles i que acostumem a qualificar de “ no té preu “ com la salut o disposar de treball o de cobertura sanitària o educativa…” no té preu “

Quin preu podríem aplicar a ser independents de Monopolis i Oligopolis, Putins i magnats del petroli i del gas i de l’urani  ?. Volem la independència energètica podent-la tenir o anem tan sobrats que continuem regalant aquesta possibilitat a aquests personatges ? Veieu el llibre “Energia Sobirana” de Jaume Morron i Ramon Tremosa https://www.grup62.cat/llibre-energia-sobirana/358489

6.- Els números de veus molt més autoritzades que la meva

No ignoro que un sistema elèctric no és el mateix que un sistema energètic i que hem de multiplicar per 3 l’actual producció elèctrica. Farem els números un altre dia però amb molta més autoritat que jo han demostrat que és possible i us invito a llegir-los:

6.1 Josep Centelles https://www.agapea.com/Josep-Centelles-i-Portella/Cap-al-100-renovable-9788499217482-i.htm

6.2.- Eduard Furró: https://www.todostuslibros.com/libros/catalunya-aproximacio-a-un-model-energetic-sostenible_978-84-9921-747-5

6.3 .- Jaume Morron i Ramon Tremosa https://www.grup62.cat/llibre-energia-sobirana/358489

6.4.- Manel Torrent https://www.fnac.es/a10414294/Manel-Torrent-Energies-Renovables

6.5 .- Daniel Pérez https://www.casadellibro.com/libro-la-superpotencia-renovable-cat/9788419558305/14234501

6.6 .- Pedro  Fresco https://www.barlinlibros.org/el-nuevo-orden-verde

6.7 .- Salvador Salat https://www.balascheditor.cat/producte/diccionari-de-la-transicio-energetica-energia-de-la-a-a-la-z/

6.8.- Carles Riba https://www.amazon.es/Recursos-Energ%C3%A9ticos-Y-Crisis-Horizontes/dp/8499213707

6.9 Joan Vila Llanars https://www.amazon.es/ECONOMIA-EN-CANVI-CLIMATIC-coleccion/dp/8418826126

Contra nosotros quiere decir contra todos los seres vivos que habitamos el Planeta Tierra. Pero más contra unos que contra otros porque ataca y hace más daño a los más débiles que no pueden defenderse, enferman más y mueren más pronto.

Y de débiles tenemos en todas las familias, en todos los grupos de amigos. Son los niños y los mayores que tienen el sistema inmunológico más delicado, las edades menos activas a las que el mercado tiene poco en cuenta y al parecer, el conjunto de la sociedad tampoco. El Cambio Climático está provocado principalmente por el uso de combustibles fósiles que aparte de aumentar la temperatura contamina mortalmente. Hoy, sea cual sea el día que usted lea este artículo, morirán 10 personas de forma prematura en el área de Barcelona, alrededor de veinte mil en el mundo ( cifras de la OMS ). Por el COVID murieron unas 60.000 personas en España y nos asustamos. La contaminación se lleva 44.000 cada año y no nos indignamos. Ni tampoco por quienes quedarán heridos de por vida como enfermos de las vías respiratorias principalmente niños y mayores con sistemas inmunológicos débiles que son más susceptibles a las olas de calor y enfermedades asociadas.

Hay un segundo grupo de afectados y amenazados especialmente que son las clases más desfavorecidas económicamente con menos acceso a sistemas de atención médica que tampoco pueden llevar a cabo inversiones para resistir los calores extremos reformando sus hogares poco aislados, adquiriendo nuevos productos tecnológicos y gastos corrientes elevados que no todo el mundo puede permitirse para protegerse de las elevadas temperaturas. Y no es que éstas provoquen algunas molestias ligeras sino que influyen decisivamente en la convivencia, en angustias e insomnios que acaban también deteriorando el estado general de la salud.

Hay un tercer grupo de seres vivos que no pueden quejarse ni defenderse: los vegetales y los demás animales. Aparentemente los defendemos con leyes llamadas de protección de animales y ecosistemas pero la principal protección que deberíamos procurarles es la del clima extremo que les provoca enfermedades hasta ahora insospechadas y la inadaptación al medio en que viven. Los ecosistemas se ven afectados por el aumento de las temperaturas, lo que resulta en la pérdida de hábitats naturales y la extinción de especies. Cada día, se pierden más de 150 especies, cada año entre 18.000 y 55.000 especies se convierten en extintas.

El cambio climático amenaza finalmente la economía. Los desastres naturales relacionados con el clima, como inundaciones y sequías extremas, causan daños a infraestructuras, agricultura e industria. Y particularmente al turismo que representa el 12% del PIB de Cataluña. El estudio de la Universidad alemana de Kiel sobre los sitios Patrimonio de la Humanidad amenazados por el cambio climático menciona que 47 de los 49 lugares analizados sufrirán impactos graves por inundaciones o erosión o por ambos factores. Entre ellos está el conjunto de Tarraco en nuestro país.

Y todavía hay gente que pide proteger la estética del paisaje cuando se quiere implantar energía renovable que es la manera más efectiva de lucha contra el cambio climático. Olvidan de forma insensata los problemas que ocasiona el nuevo clima y, de paso, sirven a los intereses de los monopolios y oligopolios que combaten en sentido contrario.

Antonio Guterres, secretario General de la ONU hace pocas semanas ante los principales dirigentes del mundo criticaba la falta de progreso en la reducción de las emisiones de gases de efecto invernadero y decía: ” La Humanidad ha abierto las puertas del infierno. Este espantoso calor está teniendo efectos terroríficos. Angustiados agricultores ven cómo se pierden sus cosechas por las inundaciones, temperaturas sofocantes provocan enfermedades y miles de personas huyen espantadas de los históricos y furiosos incendios. La acción climática no está a la altura de la magnitud del desafío”.

El clima está en lucha contra nosotros. En realidad, sin embargo, detrás de él se camuflan agentes muy potentes. Son estos quienes han provocado las temperaturas extremas y se resisten a abandonar el sistema económico y energético antiguos. El tiempo es un factor crítico pero todavía podemos actuar para proteger a las generaciones futuras. Está en nuestras manos decantar la batalla.

( traducción del original catalán )

Contra nosaltres vol dir contra tots els éssers vius que habitem el Planeta Terra. Però més contra uns que contra altres perquè ataca i fa més mal als més febles que no poden defensar-se, emmalalteixen més i moren més aviat.

I de febles en tenim a totes les famílies, a totes les colles d’amics. Són els infants i els més grans que tenen el sistema immunològic més delicat, les edats menys actives  a qui el mercat té poc en compte i pel que sembla, el conjunt de la societat tampoc. El Canvi Climàtic està provocat principalment per l’ús de combustibles fòssils que a banda d’augmentar la temperatura contamina mortalment. Avui, sigui quin sigui el dia que vostè llegirà aquest article, moriran 10 persones de forma prematura a l’àrea de Barcelona, al voltant de vint-mil al món ( xifres de la OMS ). Pel COVID van morir unes 60.000 persones a Espanya i ens vam esgarrifar. La contaminació se n’emporta 44.000 cada any i no ens indignem. Ni tampoc pels qui quedaran ferits de per vida com a malalts de les vies respiratòries principalment nens i més grans amb sistemes immunològics debilitats que són més susceptibles a les ones de calor i malalties associades.

HI ha un segon grup d’afectats i amenaçats especialment que són les classes més desfavorides econòmicament amb menys accés a sistemes d’atenció mèdica que tampoc no poden dur a terme inversions per resistir les calors extremes reformant les seves llars poc aïllades, adquirint nous productes tecnològics i despeses corrents elevades que no tothom es pot permetre per protegir-se de les elevades temperatures. I no és que aquestes provoquin algunes molèsties lleugeres sinó que influeixen decisivament en la convivència, en angoixes i insomnis que acaben també deteriorant l’estat general de la salut.

HI ha un tercer grup d’éssers vius que no es poden queixar ni defensar-se: els vegetals i els altres animals. Aparentment els defensem amb lleis anomenades de protecció d’animals i ecosistemes però la principal protecció que els hauríem de procurar és la del clima extrem que els provoca malalties fins ara insospitades i la inadaptació al medi en què viuen. Els ecosistemes es veuen afectats per l’augment de les temperatures, la qual cosa resulta en la pèrdua d’hàbitats naturals i l’extinció d’espècies. Cada dia, es perden més de 150 espècies, cada any entre 18.000 i 55.000 espècies es converteixen en extintes.

El canvi climàtic amenaça finalment l’economia. Els desastres naturals relacionats amb el clima, com inundacions i sequeres extremes, causen danys a infraestructures, agricultura i indústria. I particularment  al turisme que representa el 12% del PIB a Catalunya. L’estudi de la Universitat alemanya de Kiel sobre els llocs Patrimoni de la Humanitat amenaçats pel canvi climàtic esmenta que 47 dels 49 llocs analitzats sofriran impactes greus per inundacions o erosió o per ambdós factors. Entre ells hi ha  el conjunt de Tarraco a casa nostra.

I encara hi ha gent que demana protegir l’estètica del paisatge quan es vol implantar energia renovable que és la manera més efectiva per lluitar contra el canvi climàtic. Obliden de forma insensata els problemes que ocasiona el nou clima i, de pas, serveixen els interessos dels monopolis i oligopolis que lluiten en sentit contrari.

Antonio Guterres, secretari General de l’ONU fa poques setmanes davant els principals dirigents del món criticava la manca de progrés en la reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i deia: “ La Humanitat ha obert les portes de l’infern. Aquesta espantosa calor està tenint efectes terrorífics. Angoixats agricultors veuen com es perden les seves collites per les inundacions, temperatures sufocants provoquen malalties i milers de persones fugen espantades dels històrics i furiosos incendis. L’acció climàtica no és a l’alçada de la magnitud del desafiament”.

El clima està en lluita contra nosaltres. En realitat, però, darrera d’ell es camuflen agents molt potents. Són aquests els qui han provocat les temperatures extremes i es resisteixen a abandonar el sistema econòmic i energètic antics. El temps és un factor crític però encara podem actuar per protegir les generacions futures. Està en les nostres mans decantar la batalla.

Los nuevos récords de calor de este verano han sido una prueba más del camino que llevamos hacia el desastre si no ponemos remedio. Sí, este verano ha sido el más fresco de los próximos. Estamos en situación de emergencia. Ya no sirven cuidados paliativos sino acciones radicales: cambios de modelo de consumo, reducción y ahorro energético y sustitución de los combustibles fósiles por energías renovables.

No actuamos lo suficiente para que todavía no nos quememos. Es lo del síndrome de la rana hervida que se utiliza para explicar cuando no actuamos ante un problema que empeora progresivamente: Si colocamos a una rana en agua hirviendo, saltará; pero si la ponemos en agua tibia y se calienta lentamente al fuego, no percibirá el peligro y se cocerá hasta la muerte.

Debemos actuar en todo el mundo para conseguir unas emisiones cero, es decir, sin consumo de energías fósiles (petróleo y gas) y en todos los sectores sin excepción. En el Planeta y por tanto también en las Terres de l’Ebre debemos dejar de emitir gases de efecto invernadero. Y esto no es imposible sino obligatorio, es un imperativo moral que debemos a los actuales niños y jóvenes y a las próximas generaciones. Debemos ser unos buenos antepasados y dejar un mundo en el que se pueda vivir.

Hay que poner negro sobre blanco las acciones que debemos llevar a cabo para descarbonizar nuestras tierras. No es difícil pero es un estudio laborioso. Y hay que empezar porque necesitamos una hoja de ruta de lo que hay que hacer. No podemos dar palos de ciego o creer que poniendo cuatro paneles en los tejados tendremos suficiente. Hay que planificar, detallar, temporalizar, saber de cuánto estamos hablando y de dónde lo sacaremos.

Hay pocos estudios al respecto. El Colegio de Ingenieros industriales de Cataluña habla de 230.000 millones. En las últimas elecciones calculé los millones que habrá que invertir hasta 2050 en algunos municipios y me salieron 48.000 en Barcelona, 2.000 en Tarragona, 350 en Valls; 50 en Flix, 12 en La Fatarella. Si lo hacemos antes, mejor.

Es necesario captar inversiones y decidir qué papel deben tener las administraciones para preservar mejor el interés público y el beneficio para los ciudadanos.

Y en las Terres de l’Ebre deberíamos aspirar a más inversiones: en primer lugar las que se pueden derivar del hecho de disponer de energía km0 y por tanto más barata que puede atraer otras actividades económicas. Pero también otras del propio sector energético renovable: energía solar, eólica pero también quisiera referirme al gran proyecto energético de hidráulica de bombeo en Ribarroja-Flix-Ascó-La Fatarella que empieza a madurar y deberíamos impulsarlo más porque puede significar durante diez años muchos puestos de trabajo, nuevas posibilidades de actividad económica asociada y, si sabemos negociar bien, muchos Kwh de energía eléctrica barata para atraer otras inversiones.

Los nuevos fondos provenientes del llamado impuesto nuclear pueden ayudar. Sería necesaria la voluntad de actuar conjuntamente superando los lógicos localismos que a veces impiden acciones de envergadura. Seamos optimistas y pongámonos al trabajo

Els nous récords de calor d’aquest estiu han estat una prova més del camí que portem cap al desastre si no hi posem remei. Sí, aquest estiu ha estat el més fresc dels propers. Som en situació d’emergència. Ja no serveixen cures pal·liatives sinó accions radicals: canvis de model de consum, reducció i estalvi energètic i substitució dels combustibles fòssils per energies renovables.

No actuem prou perquè encara no ens cremem. És allò de la síndrome de la granota bullida que es fa servir per explicar quan no  actuem davant d’un problema que empitjora progressivament: Si una granota es posa en aigua bullint, saltarà; però si podem la granota en aigua tèbia i s’escalfa lentament al foc, no percebrà el perill i es courà fins a la mort.

Hem d’actuar a tot el món per aconseguir unes emissions zero, és a dir, sense consum d’energies fòssils (petroli i gas) en tots els sectors sense excepció. Al Planeta i per tant també a les Terres de l’Ebre hem de deixar d’emetre gasos d’efecte hivernacle. I això no és impossible sinó obligatori, és un imperatiu moral que devem als actuals infants i joves i a les properes generacions. Hem de ser uns bons avantpassats i deixar un món on es pugui viure.

CaI doncs posar negre sobre blanc les accions que hem de dur a terme per descarbonitzar les nostres Terres. No és difícil però és un estudi laboriós. I cal posar-s’hi  perquè ens cal un full de ruta d’allò que cal fer. No podem donar pals de cec o creure que posant quatre panells a les teulades en tindrem prou. Cal planificar,  detallar,  temporalitzar, saber de quant estem parlant i d’on ho traurem.

Hi ha pocs estudis sobre això. El Col·legi d’Enginyers industrials de Catalunya parla de 230.000 milions. A les darreres eleccions vaig calcular els milions que caldrà invertir fins al 2050 a alguns municipis i em van sortir  48.000 a Barcelona, 2.000 a Tarragona, 350 a Valls; 50 a Flix, 12 a la Fatarella. Si ho fem abans, millor.

Cal captar inversions i decidir quin paper han de tenir les administracions per preservar millor l’interès públic i el benefici per als ciutadans.

I a les Terres de l’Ebre hauríem d’aspirar a més inversions: en primer lloc les que es poden derivar del fet de disposar d’energia km0 i per tant més barata que pot atreure altres activitats econòmiques. Però també altres del propi sector energètic renovable: energia solar, eòlica però també em voldria referir al gran projecte energètic d’hidràulica de bombeig  a Riba-roja-Flix-Ascó- La Fatarella que comença a  madurar i l’hauríem d’impulsar més perquè pot significar durant deu anys molts llocs de treball, noves possibilitats d’activitat econòmica associada i, si  sabem negociar-ho bé, molts Kwh d’energia elèctrica barata per atreure altres inversions.

Els nous fons  provinents de l’anomenat impost nuclear poden ajudar. Caldria voluntat d’actuar conjuntament superant els lògics localismes que de vegades impedeixen accions  d’envergadura. Siguem optimistes i posem-nos a la feina

Pare Abad,

President Aragonès

Dr. Jordi Cassasas

Dr. Jaume Carbonell

Presidents 

(autoritats locals)

Molt apreciat pare Abad, president de la Generalitat, president de la Universitat Catalana d’Estiu, presidents, … Dr. Carbonell,  ….

Vull sumar-me als agraïments a la Universitat Catalana d’Estiu per la iniciativa d’organitzar aquest acte de record i reconeixement de la figura de Pau Casals a poques setmanes del cinquantenari de la seva mort, ocorreguda el 22 d’octubre de 1973 a San Juan de Puerto Rico.

Li agraeixo, Dr. Cassasas , la seva amable invitació.

És un fet rellevant que avui ens trobem aquí, a Sant Miquel de Cuixà, el president de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Pere Aragonès i els qui hem tingut l’honor de precedir-lo en aquesta responsabilitat, aplegats a l’entorn de la figura de Pau Casals.

Representem, tots nosaltres, l’expressió d’una societat plural i diversa que aspira a exercir el seu autogovern com una via per a millorar el benestar de tots els homes i les dones que la formem.

Els qui hem tingut la responsabilitat de governar Catalunya, i la persona que avui assumeix aquest paper, hem treballat (amb tots els nostres errors i encerts) per fer de Catalunya un país més just, més pròsper i més unit al voltant dels valors universals que van constituir també els anhels de Pau Casals: democràcia, justícia social, pau i fraternitat entre els pobles.

És molt el que ens uneix en el reconeixement a Pau Casals. No hi ha dubte que és un dels noms més universals de la cultura catalana. Ens ho ha explicat molt bé el Dr. Carbonell i jo, que no sóc historiador ni musicòleg, no hi tinc res a afegir, més enllà de posar de manifest els accents de la trajectòria de Casals, més polítics que historiogràfics, que em resulten més suggerents:

Intèrpret, director d’orquestra, compositor i mestre, va ser un gran artista de referència internacional de la música del segle XX. Va ser allò que avui en diríem un artista del món global, però que mai no va ni oblidar ni de deixar de fer present la seva condició de ciutadà de Catalunya.

Efectivament, va ser un home de món, però no va perdre mai les seves arrels. Va ser un defensor de Catalunya en els moments més difícils, doncs considerava que la cultura i la diversitat cultural eren la més gran expressió de riquesa de la humanitat. Alhora sentia una relació fraternal amb Espanya.

Pau Casals va viure intensament els tràgics esdeveniments del segle XX davant dels quals no va mantenir una actitud neutral o contemplativa. De fet, van marcar la seva trajectòria no només professional sinó també ciutadana:

• La fractura, la divisió i l’odi viscuts als anys 30; l’esperança de la II República Espanyola; el cop d’Estat militar contra les institucions democràtiques; la guerra civil i, després la llarga dictadura del General Franco.
• L’exili a partir de L’any 1939 aquí, a Prada de Conflent, des d’on es dedicà a ajudar els milers de refugiats republicans espanyols, molts d’ells als camps de concentració del Sud de França. Ho feia personalment amb els seus recursos, i també ho va fer amb la participació d’institucions internacionals com S. Aid for Spanish Refugees, de Nova York. En paral·lel es va convertir en un dels ambaixadors culturals de la II República Espanyola i amb la seva música defensà en molts països el valor de la democràcia.
• La profunda decepció que li va produir l’actitud dels governs de les democràcies europees que primer van trobar en la doctrina de la no intervenció el pretext per deixar de banda l’Espanya i la Catalunya democràtiques i que després, acabada la guerra mundial van oblidar la nostra causa i fins i tot van legitimar la dictadura franquista i la llarga nit que es va imposar a casa nostra.

I és que Pau Casals havia nascut, recordem-ho, en plena Guerra Carlina. Va viure també el desastre de la I Guerra Mundial, la Guerra civil espanyola, i la II Guerra Mundial. Per a ell, la guerra era la pitjor expressió del que podien fer les persones, en contraposició a la música, que era el llenguatge universal de la concòrdia.

Després de la victòria aliada de la II Guerra Mundial de l’any 1945, va decidir protestar amb el seu silenci. No comprenia com els aliats reconeixien el règim dictatorial de Franco. Per aquesta raó, l’any 1946 va pronunciar un discurs a la BBC en el que va dir que no tornaria a tocar en els països aliats fins que no retornés la democràcia a Espanya.

Tanmateix la creixent tensió entre la URSS i els USA, polaritzant el món en el marc de la guerra freda, el va preocupar molt i va fer canviar la seva actitud de no tocar més als països aliats. Estava molt atemorit per la possibilitat d’una nova conflagració mundial amb armes nuclears. I en va fer d’això una nova causa, desenvolupant un gran activisme cívic en defensa del retorn de la democràcia a Espanya i alhora per l’impuls d’una nova governança mundial a través de la ONU en un món sense fronteres i en pau. Per aquesta raó, Pau Casals va ser reconegut com una personalitat de referència internacional en la defensa de la pau i els drets de les persones. Per això va ser convidat en quatre ocasions a les Nacions Unides: 1958, 1963, 1971 i l’any 1973, com ens ha explicat el Dr. Carbonell.

Hem tingut ocasió d’escoltar el magnífic i conegut discurs de 1971 “I am a Catalan” amb la famosa referència a la institució de Pau i Treva tan adequada al fet de trobar-nos a l’abadia de Cuixà.

Vull fer referència també al que va pronunciar anys abans, l’any 1958, molt expressiu del seu tarannà i dels seus compromisos. Hi ha un paràgraf que diu així:

 “La confusió i el temor han envaït el món sencer. El nacionalisme mal concebut, el fanatisme, els dogmes polítics i la manca de llibertat i de justícia encoratgen la desconfiança i l’hostilitat que agreugen cada dia més el risc que correm, però tot i així tots els éssers humans desitgen la pau”

Per últim, i com a colofó dels meus accents sobre la trajectòria de Pau Casals, vull destacar que essent, certament, un músic d’alt nivell, mai no va deixar de banda ni la música popular i tradicional ni la passió per fer de la seva una feina pedagògica, divulgativa.

Hi ha, en aquest aspecte, una etapa especialment singular de la seva activitat i del seu compromís cívic. Quan es va instal·lar a Barcelona l’any 1919,  tornat de la seva estada a Nova York, Casals va treballar per impulsar el nivell simfònic de la ciutat però alhora va treballar per fer arribar la música, que per a ell era un vehicle de cohesió i d’emancipació social, als sectors populars que n’eren aliens. És així que, amb la implicació de joves com Rafael Campalans i d’altres persones vinculades a l’Ateneu Politècnic, va impulsar l’Associació Obrera de Concerts, que va tenir un èxit extraordinari fent arribar els concerts a les persones més humils: els obrers i obreres de les fàbriques, els pagesos i camperols, els estibadors del port…

Podem així entreveure que no creia possible separar la música de la vida i per això la seva carrera artística va ser una expressió de compromís i defensa de la pau, la democràcia, els drets i la dignitat de les persones. Fou, ho repeteixo, home de fortes conviccions morals i ètiques que van orientar, amb coherència, la seva trajectòria vital.

Aquesta actitud de coherència i rigor és el que el va dur a cancel·lar concerts, a descartar ofertes professionals i, fins i tot, a no retornar al país mentre no es produís la victòria de  la democràcia que ell anhelava. Malauradament la seva mort prematura no li va permetre tornar a casa amb tots els honors que li haurien reconegut els catalans i les catalanes de totes les condicions.

Pau Casals és, doncs, un motiu d’orgull per a tots nosaltres, mereixedor de respecte i de memòria.

Així com he parlat dels meus accents sobre la trajectòria professional i cívica de Pau Casals, també vull extreure’n la meva particular visió sobre el seu llegat. Deia al començament que els valors universals defensats amb convicció i coherència per Pau Casals al llarg de tants anys (democràcia, justícia social, pau i fraternitat entre els pobles), refermen les meves pròpies conviccions polítiques.

La política democràtica ha de servir per facilitar la convivència i per crear i protegir un codi de conducta que ens dona eines per a fer-la possible.

Sobre la base d’aquest codi, que s’alimenta de consensos i de pactes, les societats avancen protegint els drets, exigint el compliment dels deures i posant en marxa polítiques públiques que asseguren la cohesió social i cultural de la societat i, també, de la nació.

Al riscos i incerteses globals del món d’avui s’afegeix, en el nostre cas, un període de difícil governança. Vull reivindicar el valor del nostre sistema de democràcia parlamentària, que aquests dies ha demostrat la seva capacitat de construir acords.

Crec que això ofereix noves oportunitats i esperances, i és així com vull acabar aquesta breu intervenció.

Tinc l’esperança que els que creuen que només hi ha una manera d’entendre Espanya arribaran a comprendre o, si més no, a acceptar, que aquesta diversitat és un valor que cal protegir. No es pot construir una nació negant a una part de la seva ciutadania el seu dret a pertànyer-hi simplement perquè entén la seva identitat nacional d’una manera diferent.

L’Espanya pretesament homogènia, excloent i reclosa en els seus mites ha de donar pas a una Espanya fraternal, respectuosa de la diversitat dels pobles que la conformen i capaç de gestionar amb intel·ligència la seva pluralitat.

Tinc igualment l’esperança que siguem capaços d’abordar els problemes, que hi són, no des de la confrontació i la desqualificació, sinó des de l’exercici del diàleg, la negociació i el pacte. Entre nosaltres a Catalunya i amb la resta d’Espanya. Per fer possible la millora continuada del nostre autogovern.

Aquesta és la funció de la política. De la política útil, més enllà dels discursos abraonats, dels ultimàtums, de la desqualificació dels adversaris i de la simplificació dels problemes i de les solucions.

Aquest és, per a mi, el llegat de Pau Casals.

Moltes gràcies per la seva atenció

José Montilla