Postals noruegues (II)

04 Agost, 2007 13:14
Publicat per aladern, postals


 
Havent esmorzat, sortim d'Olden i ens dirigim per una carretera força estreta i sense gaire pendent cap al Parc Nacional de Jostedalsbreen per visitar la glacera de Briksdalsbre (Brigsdalsbreen). Aquesta glacera és la més gran d’Europa continental i cobreix una extensió de 487 Km2. Com és evident, nosaltres d’aquesta glacera només en farem un tastet, com aquell que diu només veurem de prop una de les seves impressionants llengües. Això sí, haurà valgut la pena apropar-se a aquesta meravella de la natura que està en vies de desaparèixer per culpa de l’escalfament global de la Terra, el conegut “canvi climàtic”.
 
 
Al principi seguim un riu i després voregem aquest preciós llac ple de racons bucòlics i llocs per acampar. És una llàstima que des de l’autocar en marxa no es puguin fer bones fotos.
 
 
Aquest és el lloc on ens deixa l’autocar i el que veiem no pot ser més prometedor. Ara ens cal continuar a peu.
 
 
Bona part del camí és una pista de muntanya ben condicionada i de fàcil caminar. De fet, existeix l’opció (molt utilitzada per japonesos i jubilats anglesos i alemanys, com més tard comprovarem) de fer bona part del trajecte dalt d’un petit vehicle. Fa anys pujaven per la pista uns carros amb tracció animal, però expliquen que un cop va haver-hi un seriós accident perquè alguna bèstia es va espantar i llavors van substituir els carros per vehicles elèctrics. Nosaltres trobem que no hi ha res com caminar, per gaudir a fons del majestuós paisatge que ens envolta, i aquesta caminada per nosaltres és una passejada.
 
 
Passem un petit pont a frec d'una cascada que impressiona de veritat. Després el camí fa pujada per uns quants revolts que serà l'únic tram de fort pendent que trobarem. De totes maneres, continuo dient que això és un passeig. I maremeva quin passeig!
 
 
Veiem els gels perpetus com guaiten per la carena.
 
 
Tenim la primera vista de la glacera de Briksdal. En viu i en directe experimentem unes sensacions que aquí no es poden descriure.
 
 
Som més a prop de la glacera i ens trobem en el llac on aquesta s'aboca. Una llengua monstruosament gran, però bellíssima.
 
 
Amb paraules no es pot descriure el que se sent a prop d’aquesta bellesa natural.
 
 
Una pota gegantina de gel en constant moviment empeny la roca i es nega a morir.
 
 
No és només el seu preciós color –degut a la manca d’oxigen- sinó també el seu tacte sabonós el que fa que sentis una esgarrifança de plaer quan el toques. Aquest gel va formar-se fa milions d’anys. On érem nosaltres, els més grans depredadors que mai han existit?

Si preguntes, et diran que està prohibit arribar fins aquí.
 


Per la dreta es veuen unes quantes “formiguetes” que s’apropen a la llengua de la glacera. Sort que nosaltres hem matinat i quan hem arribat a dalt això estava desert. De baixada trobarem que pugen els jubilats a cavall dels seus rucs, perdó, dels cotxes elèctrics. Són d’un creuer que hem vist que estava atracant a Olden quan hem sortit.


Una altra instantània, en aquest cas de la flora del país.


I aquest és un dels omnipresents Trolls, d’una mida bastant més gran dels que es troben a les botigues de records. De trolls n’hi ha de diverses maneres, i tots tenen la seva simbologia. Per exemple, el vell d’un sol ull representa la saviesa (o la unicitat del coneixement). També hi ha la parella que estan agafats de les mans (amor apassionat), o la parella que balla (amor etern. O era a l’inrevés?). De totes maneres, vaig poder observar a totes les botigues de souvenirs que el troll més corrent era un de simpàtic que du el casc de víking. Clar que jo diria que aquest troll no és gaire mitològic i la seva simbologia és sospitosament “recent”. Més o menys el que passa a casa nostra, i diria que a tot arreu.

 

9 Comentaris | 0 RetroenllaçOs

Comentaris

Has estat dies sense dir-nos res però la tornada és sensacional! Per mi pots posar-ne tantes com vulguis de fotos; actuen com una ventada d'aire fresc en aquesta xafogor de l'agost mediterrani. Veient-les em vénen al cap els versos de l'Espriu: "...i com m'agradaria d'allunyarme'n nord enllà on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure..."
Gràcies per voler compartir aquests paisatges i aquestes sensacions. Un petó fresquet!

Publicat per dolors 04 Ago 2007, 17:08

Sí, Dolors, he estat bastants dies voluntàriament perdut. A tos ens passa, veritat? Que no sabem per què, ens agafen ganes “d’escampar la boira” i dedicar-nos a altres coses. Però volia passar per aquí i explicar-vos uns dies de juliol extraordinaris que he viscut. I quan dic “extraordinari” saps que vol dir moltes coses, després de tants anys...
Tornant als versos de l’Espriu, és veritat que el país i la gent són radicalment diferents al nostre. Per parlar-te de tot necessitaria bastant de tinta (en aquest cas bits), però crec que si no ho coneixes t’ho deus imaginar.
Estic content de què també hagis arrencat de nou, maca. Petons des de les platges del sud!

Publicat per ramon 04 Ago 2007, 17:26

Ramon, tot i que el que estem fent nosaltres és una meravella - no em refereixo només a l'estada a París sinó a la manera d'arribar-hi a través de rius i canals- veient aquestes fotos que ens envies i llegint les teves paraules m'està agafant una enveja d'aquelles que en diuen "sana" (si és que hi ha enveges sanes, és clar) que ni t'ho explico! M'alegra molt veure't tan feliç (perquè se t'hi veu)... una abraçada!

Publicat per Arare 04 Ago 2007, 17:43

Sí, Arare, ho has endevinat de ple. La vostra aventura també em sembla que deu ser fantàstica. No t'ho creuràs, però uns dies enrere, quan sobrevolàvem París, em va venir el vostre vitage a la memòria i li vaig fer a ella uns comentaris del vostre periple. Segur que també deu ser molt plaent i emocionant. Aprofita-ho, sents? I quan puguis ens ho vas explicant.
Una abraçacada cap a Blanes (o cap al Sena)

Publicat per ramon 04 Ago 2007, 18:30

Quins colors, quina frescor...m'apunto aquest viatge per més endavant. La fotografia del gel m'ha impressionat!!!!

Publicat per Violant 04 Ago 2007, 20:02

Violant, crec que també t'agradaria, val la pena fer-lo. Si no fos perquè allà tenen una nit que dura sis o set mesos, ja m'hi hagués quedat a viure. Ais, no hi ha res perfecte...
La grandiositat de la glacera no s'aprecia del tot en les fotografies.

Publicat per ramon 05 Ago 2007, 09:47

M'alegra poder dir que també vaig gaudir fa tres anyets d'aquest fantastic país on la natura esdevè tan màgica que realment et sembla veure trolls entremig de l'aigua i els arbres.

Publicat per Petjada 07 Ago 2007, 01:35

Tu també, Petjada? i jo que em sentia com una mena de Cristòfor Colom i creia que era el primer catalanet que trepitjava terres vikingues!
Així doncs, ja deus saber que fa molts anys que els trolls no s'apareixen als humans, diuen que estan enfadats perquè no respectem prou la natura. Doncs si això passa allí... imagina't si sabessin el que fem al nostre país!

Publicat per ramon 07 Ago 2007, 09:11

Fa quassi quatre anys vaig visitar Briksdalbreen, impressionant !
Potser més impressionant comparar mitjançant les imatges el canvi en aquest periode.

De fet Wikipedia diu: In 2004 the front lay 230 meters back from the Briksdalsbrevatnet outlet.

La cosa va calenta!

Publicat per Viking 30 Ago 2007, 15:35

Afegeix un comentari
















Com se li diu al dia 25 de desembre: