Lovers
27 Juny, 2009 13:08
Publicat per aladern,
general
Secret Garden
24 Juny, 2009 13:06
Publicat per aladern,
general
Manfred
20 Maig, 2009 17:12
Publicat per aladern,
general
A la intempèrie
18 Maig, 2009 11:10
Publicat per aladern,
e-mocions
Cada any per aquestes dates tornem a refer el camí. Molts passos van deixant roderes fondes a la nostre pell. I com fèiem ahir, igualment continuem admirant-nos de tot des del nostre balcó particular. A la intempèrie de la vida van passant els nostres dies com en un sospir.
Sobre la gratitud
28 Abril, 2009 17:21
Publicat per aladern,
general
“Són molts els qui menen una vida correctament ordenada en tots els altres sentits, però continuen sent pobres, per la seva manca de gratitud.” Wallace Wattles.
Estigues agraït pel que tens ara. Quan comencis a pensar en totes les coses de la vida que agraeixes, et sorprendrà la quantitat interminable de pensaments que et sobrevenen sobre més coses per les quals sentir gratitud. Només cal que comencis, i la llei de l’atracció, en rebre aquests pensaments agraïts, te’n donarà més. Et quedaràs en la freqüència de la gratitud i només rebràs coses bones. Rhonda Byrne “The Secret”.
“Tothom passa per moments en que afirma: “Les coses no van bé” o “Les coses van malament”. Una vegada, quan la meva família passava dificultats, vaig trobar una pedra i em vaig quedar assegut amb la pedra a la mà. Me la vaig ficar a la butxaca i vaig dir: “Sempre que toqui aquesta pedra pensaré en alguna cosa per la qual em senti agraït”. De manera que, cada matí, en llevar-me, la trec de l’armari, me la fico a la butxaca i repasso totes les coses per les quals em sento agraït. I a la nit, sabeu què faig? Em buido la butxaca, i allà me la torno a trobar.
Aquesta idea m’ha obsequiat amb unes quantes experiències sorprenents. Un sud-africà me la veure treure de la butxaca. Em va preguntar: “Què és això?”. Li ho vaig explicar, i va començar a dir-ne pedra de la gratitud. Dues setmanes més tard vaig rebre un correu seu, des de Sud-àfrica. Hi deia: “ El meu fill s’està morint d’una malaltia estranya. És una mena d’hepatitis. Que m’enviaries tres pedres de la gratitud?”. No eren més que pedres normals que havia trobat al carrer, de manera que li vaig respondre: “I tant!”. Aquest cop, però, m’havia d’assegurar que les pedres fossin molt especials, de manera que vaig fer cap a un riu, vaig triar les pedres adequades i les hi vaig enviar.
Al cap de quatre o cinc mesos, vaig rebre un altre correu d’aquell home, on deia: “El meu fill està millor, se n’està sortint d’allò més bé”. I hi afegia: “Li he de dir una cosa, però. Hem venut més de mil pedres, a deu dòlars la unitat, com a pedres de la gratitud, i hem dedicat tots els diners a obres benèfiques. Moltes gràcies”.
És molt important, doncs, tenir una “actitud agraïda”. Lee Brower.
Conte breu
23 Abril, 2009 12:40
Publicat per aladern,
general
Ens passem la vida esperant (somni) que arribi el nostre príncep blau a alliberar-nos del drac per a tota la vida (il·lusió). I quan arriba, el millor és saber que s’ha convertit en un home (realitat).
Espàrrecs de marge
15 Abril, 2009 12:38
Publicat per aladern,
el rebost
Cassola de quaresma
10 Abril, 2009 13:42
Publicat per aladern,
general
Aquesta cassola està feta amb una part d’olor de memòria i una altra part d’intuïció. Dic de memòria perquè, tot i que anys enrere era freqüent a la taula, per quaresma, no l’havia cuinada mai. O sigui que, guiant-me per la intuïció, he fet el que bonament he pogut per recuperar una vella recepta, d’aquelles de les àvies.
Les verdures que avui acompanyen els cigrons són carxofes i espàrrecs, però la recepta admet altres variants al gust: borraines, enciam, etc. El bacallà també és opcional, crec que l’havia menjada només amb ous durs, que és tal com la preparava la meva sogra.
El procediment és força simple. Primer s’enfarina el bacallà i es passa per l’oli per tal de daurar-lo una mica; en el mateix oli s’hi sofregeix la ceba (ben trinxada) i a continuació les carxofes i els espàrrecs (si són verds. Si són de pot millor posar-los al final perquè no es desfacin). Quan tenim la ceba sofregida hi aboquem el cigrons (cuits) i aigua suficient perquè al final ens quedi la cassola caldosa. Un parell de minuts abans d’apagar el foc hi posem una picada feta amb dues llesquetes de pa fregit i mitja dotzena d’ametlles i avellanes torrades, juntament amb un gra d’all (pot ser escalivat). A continuació hi posem el bacallà que hem fet abans i els ous durs tallats per la meitat.
(Si sabeu alguna altra variant també m’ho podeu dir)
Arròs Costa Brava
07 Abril, 2009 13:09
Publicat per aladern,
el rebost
Estic segur que existeixen més de mil maneres diferents de fer una bona paella d’arròs. De quan en quan trobo alguna recepta que em crida l’atenció i me la guardo, naturalment amb la intenció de posar-m’hi qualsevol dia. Us en presento una que es diu “Arròs Costa Brava”, bastant senzilla de fer però amb molta substància, tal com veureu el dia que us decidiu a cuinar-la.
La recepta original (hi falta potser algun toc personal: brins de safrà, julivert, etc.)
400 g d’arròs
1 quilo de musclos
500 g de calamars
8 escamarlans mitjans
2 cullerades de tomàquet natural triturat
1 gra d’all
Mètode: Netejar el musclos. Tallar els calamars a rodanxes. En una paellera posar una mica d’oli i el gra d’all sencer i una mica aixafat; fregir-lo fins que sigui ros, treure’l i llençar-lo. A continuació posem els calamars i els ofeguem, afegim els escamarlans i els deixem daurar una mica. Posem el foc al màxim, aboquem els musclos i deixem que s’obrin. Quan siguin oberts afegim el tomàquet i l’arròs. Remenem tots els ingredients i afegim l’aigua. Rectifiquem de sal (ull*) i deixem coure a foc moderat. Quan sigui quasi cuit l’apartem del foc i el deixem reposar uns minuts.
* Cal vigilar amb la sal. Els musclos deixen anar la seva aigua (salada) i els calamars també donen un gust potent.
Bon profit!
Preparem-nos
01 Abril, 2009 13:41
Publicat per aladern,
general
Trobada a Vilafranca del Penedès
22 Març, 2009 00:08
Publicat per aladern,
general
Primera trobada de poetes blogaires a Vilafranca del Penedès magníficament organitzada per la Violant i el Santi. Un dia emotiu de coneixences i poesia que ens ha deixat un comú desig: tornar-la a repetir l'any que ve.
Franques solanes, brostim enverdit
que anuncies la perla perfecta,
amb quina més simple harmonia
podré aprehendre els envinyats turons?
Cauen els daus de l’atzar i el fruit perlat
de la collita va cap a un absolut destí:
sobtat esglai de plaer o l’eco irisat
de la terra que em branqueja els sentits.
Dia Mundial de la Poesia
18 Març, 2009 15:36
Publicat per aladern,
general
Arròs amb bacallà
10 Març, 2009 17:22
Publicat per aladern,
el rebost
Feia segles que no preparava un arròs amb bacallà. I mira que n’és de bo! Avui he tornat a sentir aquelles sensacions que ja vaig explicar en un altre post.
Sis-cents anys d'abadia
10 Març, 2009 11:30
Publicat per aladern,
general
Sol ixent
22 Febrer, 2009 15:52
Publicat per aladern,
general
A les vuit d'aquest matí, l'aigua calma d'una bassa i el sol ixent: poema visual.