Postals noruegues (IV)
09 Agost, 2007 15:36
Publicat per aladern,
postals
Bergen, amb els seus dos-cents cinquanta mil habitants, és la capital del comptat de Hordaland, a la costa sud-oest de Noruega. Va ser fundada l'any 1070 pel rei Olav Kyrre i cap a finals del segle XIII es va convertir en una de les ciutats més importants de la Lliga Hanseàtica. Bergen es promociona com la porta d’entrada als fiords noruecs. També és reconeguda per les seves abundants pluges (per aquesta raó se la coneix com La Ciutat de la Pluja), arribant a acumular més de 2250 mm anuals de mitjana de precipitació. Un acudit corrent és aquell que un turista li pregunta a un nen si mai no deixa de ploure, i el nen li respon: “No ho sé, solament tinc dotze anys”. Fins al 18 de gener d’aquest any va haver-hi un període de 80 dies consecutius de pluja. Bergen és una de les ciutats més temperades del país, gràcies a la Corrent del Golf. 10ºC de temperatura i pluja són condicions meteorològiques que es poden produir tan al mes de gener com al mes de juliol. Es tracta d’una de les ciutats més boniques de Noruega i conserva com una icona el famós barri de Bryggen, el barri dels comerciants de la Lliga Hanseàtica que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1979.
Després del recorregut amb el Flåmsbana, a
l’arribada a Flåm tornem per carretera a la vall de Voss (a través d’un llarguíssim
túnel, naturalment!) per anar baixant direcció a Bergen. A l’arribada a la
ciutat entrem per la seva zona portuària. El de Bergen és el segon port més
important del país, per la seva flota mercant, per les comunicacions marítimes
i pels nombrosos creuers que hi fan escala.
Abans d’anar a dinar ens espera una degustació al
Mercat del peix. Ens expliquen la diferència entre el salmó salvatge i el criat
en piscifactoria; tastem també la carn de balena i el bacallà noruec. Servei i
amabilitat en vistes d’atraure possibles clients. Nosaltres no estem per tornar
carregats amb lliures de peix fumat, que ja en trobem tots els dies en els
menús dels hotels. Demà tindrem tot el matí per conèixer la ciutat; quan
tornarem al Mercat del peix trobarem una parella de gironins que treballen
allí. Ell fa una estada d’Erasmus i li ha buscat feina els tres mesos d’estiu
per la xicota. Els catalans també som internacionals!
El Mercat del peix també acull paradetes de
marxants, tal com podem veure. Aquí tenim tota la varietat de trolls i una de
les icones de la ciutat: les inconfusibles cases hanseàtiques.
A la tarda fem una visita guiada per la ciutat.
Resulta interessant agafar el funicular que puja el mont Fløyen, des d’allí les
vistes panoràmiques de gran part de la ciutat són immillorables.
Una bocí del centre comercial de la ciutat. Algunes
zones van ser reconstruïdes després de la Segona Guerra Mundial, refent els
desperfectes causats pels bombardejos aliats (recordem que Noruega, tot i
declarar-se neutral, va ser ocupat pels alemanys per tal controlar els seus
importants jaciments de minerals, especialment el ferro).
Abans de sopar visitem pel nostre compte, no gaire
lluny del centre, un barri antic de la ciutat molt diferent als nostres barris
vells, però que igualment conserva una pàtina de bellesa i nostàlgia.
Smalungeren és un parc situat al mateix centre de la ciutat que té un llac i una gran explanada per fer-hi actuacions musicals. L’hotel on ens allotjàvem està situat en el punt on es veu la silueta de la grua. Estaven reformant la façana de l’edifici i tota la nit vam sentir la pluja com repicava amb força contra la bastida.
L’endemà, aprofitant que ara plovia i ara no plovia (els
berguenses o bergans o com es diguin, deien que allò no era pluja), vam tenir temps d’amarar-nos
de ciutat.
Una visita obligada era tornar amb més calma a Bryggen, que ja havíem conegut
en la visita guiada del dia anterior. Els edificis, construits de dalt a baix amb
fusta, al llarg de la història han sofert múltiples incendis. Actualment només
una quarta part daten de després de l’incendi de 1702; la resta encara són més
recents.
Multitud de iots de totes mides i estils fondegen
al port de Bergen. En un país on l’aigua és un element habitual, no és d’estranyar
que els noruecs viatgin gairebé tant per mar com per terra.
Després de dinar sortim per la ruta atlàntica cap la ciutat d’Stavanger. Travessem illes i aigua en ferri a través dels fiords de Björna i Bokna, i per carretera (E-39) els túnels submarins del Rennfast (els més profunds del món. Un de vuit quilòmetres de llargada el passem a 223 m per sota el nivell del mar). Ara ens dirigim a la capital del comptat de Rogaland.