Manel Martínez

El nom del mas d’en Carles és conegut internacionalment per aquelles persones interessades en l’art rupestre, ja que allà mateix es poden contemplar algunes pintures: 16 figures d'estil esquemàtic. Aquestes pintures ja eren conegudes pels habitants de la zona, que en comunicaren l'existència a S. Vilaseca i a J. Iglesias, i els acompanyaren per primera vegada l’any 1927.

El mas d’en Carles està situat en la vessant oriental del barranc del Pirro. Es tracta d’un mas balmat que aprofitava una visera de la roca d’una gran cinglera.Encara que avui sembli impossible pensar que aquest indret fos habitat, hi ha testimonis documentals que certifiquen que era habitat. La darrera família documentada en aquest mas la trobem inscrita al llibre de compliments pasquals de la parròquia de Sant Salvador de Rojals de l’any 1820, es tracta de Joan Solé Gavarró i la seva muller Tecla Nogués amb quatre filles. En un llibre de testaments de la mateixa parròquia trobem el testament d’en Joan Solé del mas d’en Carles realitzat l’any 1826.

Per accedir al mas d’en Carles hem d’anar per l’antic camí de Rojals a la Bartra. Abans d’arribar a una pista forestal, veurem unes fites a mà esquerra que ens portaren per un sender fins al mas. Darrerament la vegetació de la zona ha estat aclarida i el sender senyalitzat amb fites de petits muntets de pedres que faciliten arribar-hi.