Si fa unes setmanes o uns mesos, perdoneu que no ho hagi comprovat, vaig escriure que valorava molt positivament el procés electoral intern engegat a ERC per a escollir els seus màxims dirigents i els seus respectius òrgans de direcció, en aquests moments he de manifestar que no estic massa satisfet de com aquest procés s'ha anat desenvolupant.
Segueixo pensant que el procés, en si mateix, és positiu, però els diferents protagonistes, uns més que altres, l'estan devaluant. Jo no sé si quatre candidatures són masses o són poques, són les que hi ha. El que sí que sé, és que no m'agrada gens el repertori d'acusacions que s'han fet els diversos candidats i candidates, referents a la pròpia dinàmica interna d'ERC. Si jo no fos militant d'ERC i llegís algunes coses que s'han dit i que s'han publicat, us asseguro que no em sentiria gens engrescat a formar part d'una organització política que mereix molt més respecte per part de tots plegats.
En general, penso que totes les candidatures han tingut patinades de major o menor calat; però les dues que es propugnen amb més possibilitats mediàtiques, les que ja formen part de l'aparell, s'han passat de frenada i molt! Ni jo, ni ningú, sap els resultats electorals del proper dia 7 de juny, però em refio de la serenor del militant de base que sabrà estar a una alçada molt més gran que la d'alguns dels seus dirigents.
Em complau saber que els aparells no ho arriben a dominar tot i, com a botó de mostra, recordo el rebuig que els militants van fer de la proposta de la direcció de deixar de ser assemblearis.
A Valls hem tingut ocasió de sentir les propostes de les quatre candidatures. Amb tranquil·litat, cadascú ha anat a sentir a qui ha volgut. Contrasta l'exposició propositiva que, en general, els candidats han tingut entre els militants, amb el to destraler que hem sentit a través dels mitjans. Jo, això, no els ho podré perdonar mai. Estimo el meu país i estimo l'eina de servei al meu país que és ERC, i em sap greu, molt de greu, que alguns de nosaltres la maltractin tant. Perquè jo, l'eina, l'entenc al servei del país, no d'un mateix.
