Sóc un dormilega empedreït, ho reconec. M'agrada molt dormir. Ara no dormo tant com dormia abans, quan era més jove i no tenia cap responsabilitat que no fos sobre mi mateix. Diuen que amb l'edat a la gent li costa més de dormir, a mi, de moment, no em passa això. Deu ser que encara tinc posssibilitats d'afegir uns quants anys més a la meva vida. Tinc companys de treball que em diuen que això de dormir és perdre el temps, a mi no m'ho ha semblat mai, penso que és un temps molt ben emprat.

Jo em poso al llit i als cinc minutets ja dormo. Sóc com un pollet arraulit que, fins i tot, quan canvio de posició ho faig sobre mi mateix, sense prendre els llençols a ningú. En això sóc molt discret. I així fins que toca llevar-se l'endemà. Però no tot pot ser bonic en aquesta vida. Estic mancat d'una cosa que envejo de les altres persones. Em refereixo als somnis.

Ja sé que diuen que tothom somia, que el nostre subconscient treballa a ple rendiment mentre el nostre cervell i el nostre cos reposa. Però jo no recordo mai els somnis. I em sap molt de greu. Sovint sento parlar a amics i familiars que expliquen els seus somnis plens d'aventures, de peripècies, de desgràcies, fins i tot, i jo no puc explicar mai res. I em fa ràbia. L'únic que jo recordo del meu període de son és aquella sensació, penso molt comuna, pel què expliquen els experts, de caure en el buit, ben fons i que mai no arribes. Però fora d'això res més.

Alguna vegada he endarrerit el meu son per donar ocasió a somniar abans d'adormir-me, però he comprovat que això no funciona, el que faig llavors és fantasiajar, però no somniar, i en vista de l'èxit m'acabo adormint. Tot plegat és prou frustrant. Quan sento allò de "avui he somiat..." ja arrufo el nas, perquè sé que jo no podré explicar res de res.

Quan era un adolescent tampoc recordava els meus somnis, però sí que hagués pogut explicar algun resultat directe dels meus somnis, però comprendreu que no era qüestió d'explicar com el meu pijama n'havia patit les conseqüències. Quina vergonya. O sigui que res de res.

En fi, sempre tinc recança que mai no sabré quines aventures m'han passat, quins països he visitat o amb quines persones m'he relacionat.  És només des d'aquest punt de vista que podria dir que quan dormo tinc la sensació que se m'escapa mitja vida. Però dormir, per mi, segueix essent meravellós.