ENXANETA-CONVENT DEL CARME, ACABEM-LO?

El senyor Villena, director territorial del departament d'Educació a Tarragona, va dir, la setmana passada, en les pàgines d'aquest mateix setmanari, que el sobrecost de les obres de rehabilitació de l'escola Enxaneta – Convent del Carme “comença a ser injustificable”. Afegia que caldria estudiar la viabilitat econòmica del projecte i convidava la comunitat educativa a reflexionar sobre la qüestió. El pobre convent del Carme, despullat de les seves estructures, va cedint paulatinament al pas del temps i als fenòmens climatològics.  

M'he referit mantes vegades a aquesta història al llarg dels darrers anys, per tant, la meva posició pública sobre l'afer és sobradament coneguda. No m'hi tornaré a referir. La complexitat de la qüestió l'he tractada en diverses ocasions. A més, en un temps en què els eslogans s'han imposat, socialment i política, als arguments no paga la pena. El que realment m'interessa de la qüestió és el present i el futur immediat. Amb la intenció d'ajuntar voluntats, sobretot dels pares de l'escola Enxaneta, col·lectiu del qual formo part, he variat substancialment la meva posició ferma al llarg dels anys, però mantenint, penso, la coherència.

 

En primer lloc, el Departament d'Educació i l'Ajuntament de Valls han de tirar endavant la rehabilitació del Convent del Carme com a seu futura de l'Escola Enxaneta. Aquest va ser el seu compromís amb la comunitat educativa i amb la ciutat de Valls. No era la meva opció, però les dues institucions, lliurement, així s'hi van comprometre públicament. Sabien de l'estat de l'edifici, sabien dels problemes que podrien anar sorgint i sabien que el seu cost seria elevat. Malgrat això, van adquirir un compromís amb tota una ciutat. No es poden fer enrere.

 

En segon lloc, les dues institucions saben que han incomplert els plaços inicials i que incompliran els actuals. Pel què fa a l'Ajuntament de Valls ni tan sols ha adquirit els terrenys que ha de posar a disposició per a la part nova de l'escola. Les administracions no poden seguir enganyant la comunitat educativa, ni aquesta pot seguir deixant-se enganyar. Això és molt important per al present i per al futur immediat. Cal un full de ruta creïble, per dur i cruel que sigui.

Aquesta qüestió, des del meu punt de vista, és la clau de volta de tot plegat. És a partir d'aquest full de ruta creïble que la comunitat educativa, amb la participació de tots els pares i mares i junt amb la direcció de l'escola, han de fer la seva reflexió. La provisionalitat pensada en els terminis passats o en els actuals, no ens deixaran prendre les decisions adequades.

 

La provisionalitat de l'escola Enxaneta a l'antic Narcís Oller no es pot anar improvisant curs a curs. Per això és importantíssim el full de ruta creïble que Educació i Ajuntament han de fer. No és el mateix estar al Narcís Oller fins el 2011 que fins el 2017, no és el mateix si hem de seguir amb dues línies o una i mitja, no és el mateix per molts motius, espais disponibles, cost de la provisionalitat, seguretat del vell edifici, perquè l'important de tot plegat, com a pares i mares, és l'educació dels nostres fills, els d'ara i els del futur. I per això cal ser transparents i realistes.

 

La comunitat educativa ha de convocar pares i mares a una reunió urgent abans que acabi aquest curs. Per a analitzar la situació actual i exigir aquest full de ruta a les dues administracions. Si no ens hi posem, farem un flac favor a la canalla de l'escola Enxaneta, als d'ara i als del futur. Cal actuar i prendre decisions ja!

 

Josep Ma Climent i Ferré