Aquesta és una bona notícia per part dels treballadors i treballadores de Lear i penso que també ho és per la direcció de l'empresa. Després de la negociació d'avui, la negociació és ben viva. Penso que el més important de tot és que les dues parts hem fet una lectura idèntica del moment actual de la negociació. I aquest fet ens situa en una mateixa onda i en un mateix tempo.
Potser el canvi de sala on negociem ha influït en positiu. Una sala amb vistes a l'exterior i amb grans finestrals que permetien una lluminositat diferent, més diàfana. Una claror que convida a veure les coses des d'una visió més optimista. No, no us penseu que hem tancat el conveni, encara no. Però diria que hem renovat les ganes de fer-ho!
Malgrat això, hi ha coses que seguim sense entendre. Hi ha en algunes qüestions menors, una clara intenció de la direcció de l'empresa en mantenir un paper predominant sobre els sindicats presents a l'empresa. Un acord passa indefugiblement per un gran respecte entre les parts. Per un gran respecte per les seves funcions i per la seva autonomia. Qüestions d'organització sindical interna, que no tenen cap repercussió econòmica, ni organitzativa per a l'empresa volen seguir essent tutelades per aquesta.
Ho dic amb tota sinceritat, només el respecte mutu pot fer que dues parts aparentment oposades puguin fer grans coses. Crec que això, el tracte mutu entre iguals, és molt més productiu a la curta i a la llarga que l'intent enganyós de predomini sobre l'altre. Un predomini que mai, ni en el present, ni en el passat, però tampoc en el futur, ha donat, ni donarà cap resultat positiu.
Qui escriu aquestes ratlles té per principi un gran respecte per les persones i per les institucions. Diguem que ha estat una norma de vida autoimposada. Però de la mateixa manera que intento viure amb aquesta disciplina interna, també sé que el respecte que espero dels altres me l'he de guanyar cada dia de la meva vida.
