Ahir vaig tenir l'encert, de tant en tant en tinc algun, d'anar a escoltar l'Oriol Junqueras, en un cicle de conferències que ERC de Valls ha organitzat durant el primer semestre d'aquest any. Cicle que va encetar en López Tena, va continuar amb Carme Porta i que ahir comptava amb la presència de l'Oriol. El dia 8 de maig a les 19:30 acabarà el 1er cicle amb en Joan Coscubiela.

Em va agradar molt l'Oriol. Per molts motius. Queda clar que és una persona amb una preparació encomiable. Queda clar que és un bon comunicador, amb experiència a la TV i a la ràdio. Queda clar que és un bon professor, etc. Ens va parlar de l'adveniment de la república, en concret de la primavera de la república. Del context històric i social en què tot això va arribar i el desvetllament d'un poble que havia decidit que era el moment.

No patiu que no us faré la xerrada jo, ara! El que em va agradar sobretot, sobretot, és que ens va fer ben evident que les situacions acostumen a ser molt complexes, molt més del que ens pensem. I ara, en uns moments en que tothom es dedica a simplificar sobre temes complexes, en tenim bons exemples.

No és el mateix mirar-se els problemes des de la banda de qui els pateix, que des de la banda de qui els causa. No és el mateix mirar-se les coses des del punt de vista de qui governa, que des del punt de vista de qui no governa. No és el mateix estar entre els pobres que estar entre els rics. Això no és cap descobriment, tots ho sabem que no és el mateix. Però ho oblidem sovint, per molt que ho sabem!

Una altra de les coses que va dir i em va agradar, i que comparteixo al cent per cent, és que aquella generació d'homes i dones eren excepcionals. Difícils de repetir. Figures com Macià, Companys, Layret, Pau Casals, Pompeu Fabra, Ventura Gasol, Salvador Seguí, Vidal i Barraquer, Trueta, etc. Tots eren excepcionals en el seus camps. I la crida de l'Oriol és que ens hem d'esforçar en ser els millors en tots els camps, en tots els àmbits, professionals, artístics, literaris, científics. Quan aconseguim altra vegada una generació com aquella, llavors ens escoltaran i caldrà aprofitar-ho. Em sembla un punt de vista interessant.

Però per a aconseguir això hem de fer una molt millor feina de la que estem fent en aquesta etapa actual. Trenta anys de democràcia haurien hagut de donar molt més fruit del que han donat. En educació sobretot, en infraestructures sobretot,...