No seré pas jo qui negui els beneficis que l'especialització ha aportat al progrés de la nostra societat. Però una anàlisi seriosa i objectiva de la qüestió hauria de reconèixer que l'especialització ha comportat a la nostra societat uns perjudicis o mancances que cal tenir en compte. No vull pas resuscitar el debat que fa uns anys hi va haver al voltant de les humanitats, i menys de la manera com aquesta qüestió va sorgir a la palestra. Però tot plegat no ens hauria de privar de debatre sobre la qüestió en profunditat.

L'especialització ha portat sobretot avenços científics d'envegadura a la nostra societat. Però aquesta mateixa especialització ens ha dut a una separació de ciència, tècnica, ètica, moral, etc que no estic tan segur que hagi estat prou beneficiosa per la nostra societat. Avalaria aquesta opinió el fet que hom veu imprescindible la transversalitat i la interdisciplinarietat dels coneixements humans. Aquests àmbits del coneixement que abans caminaven junts ara tenen els seus camins separats, però que necessàriament han d'entrellaçar-se.

El sistema educatiu ha seguit aquest model i les humanitats, la filosofia, el llatí, el grec, la literatura han perdut força. Així, doncs, avui ens costa trobar científics amb alts coneixements d'ètica i que es preguntin sobre els usos dels seus descobriments i pensadors amb coneixements suficients de l'ambit de la ciència. D'aquí ve la necessitat de la interdisciplinarietat i la transversalitat.

El poc pes de la filosofia en el nostre ensenyament allunya la gent del pensament humanista i de la seva evolució. El poc pes del llatí i el grec allunya la gent de conèixer els origens de la nostra civilització occidental. No coneixem els clàssics grecs i llatins ni les seves obres. A través de les seves obres, a través de les tragèdies gregues podíem explicar sovint moltes de les característiques de la nostra cultura i la nostra civilització. Llegir Ovidi, Virgili, Aristòtil, Plató, Sòfocles, Agustí, etc ens explicava de retruc perquè som com som.

Avui dia, en línies generals, un científic investiga pel seu compte sense importar-li massa l'aplicació dels seus descobriments. Aquesta part la deixa a unes altres persones i evita així a preguntar-se sobre la idoneitat de la seva línia d'investigació. Només constato aquests fets sense tenir les respostes adequades de si l'evident progrés que l'especialització ha comportat ha pagat un just preu respecte del coneixement i el discerniment que l'antic model ens aportava. Sí que crec que podríem constatar que les crisis de les ideologies i la dictadura del capitalisme i el consumisme té, també, alguna cosa a veure amb tot això.