Ahir dissabte vaig anar amb la Judit, la  meva filla gran, al Camp Nou a veure el partit de futbol entre el Barça i l'Espanyol, el derbi. Ara feia uns quants anys que no anava al Camp Nou. Hi havia anat força vegades amb el meu pare que, junt amb la meva mare, n'era soci i abonat. Hi vaig anar força vegades amb la Montse, la meva dona, era l'època del dream team. A mi m'agrada el futbol i sabia per experiència que anar al Camp Nou enganxa fins i tot a aquelles persones a qui el futbol no els hi diu massa cosa, com era el cas de la Montse. Així, doncs, estava segur que a la Judit li encantaria. I de fet així va ser. S'ho va passar pipa.

Del partit no cal que n'expliqui massa cosa. Tothom que vol ja sap, més o menys, com va anar. El partit no va ser gaire bonic, l'ambient i el derbi sí. Va ser un partit apassionant i apassionat. Fora de l'àmbit esportiu, diria que massa apassionat durant tota la setmana. Les directives d'ambdós clubs no estan donant, des de fa temps, massa exemple d'esportivitat. Però això ja no estranaya ningú avui dia.

El camp era força ple. El resultat no va deixar la gent massa tocada. Altres anys el resultat hagués estat tot un revés per a la culerada. Ahir no és que agradés el resultat, però la trajectòria de l'equip fins ara sembla que ajuda a seguir confiant que les coses poden seguir anant bé. Les paraules de Guardiola "ens aixecarem i tirarem endavant" són força il·lustratives. Aquest equip s'ha guanyat un crèdit que no li hem de treure pas ara per una ensopegada. Això no és la crisi. Si el compromís de l'equip es manté, segur que ens aixequem i continuem. Altres ja se'n cuidaran d'intentar de fer-nos entrar en crisi, però nosaltres hem de fer el contrari, seguir donant confiança a qui ens ha mostrat que li podem donar.

Caldrà, però, que Guardiola aconsegueixi que l'equip es torni a centrar en la competició, mantenint a Eto'o i companyia calladets i a la feina, demanant al president que no enterboleixi l'ambient, etc. Aquesta és la seva feina i la seva responsabilitat.

Torno a la meva anada al Camp Nou. Malgrat el resultat ens ho vam passar molt bé. El més important per mi és que la petita Judit s'ho va passar molt bé. He de reconèixer una cosa, però. El seu pare, o sigui jo, no va ser gaire bon exemple. El meu comportament va ser correcte. El meu vocabulari no tant. El reguitzell d'improperis que generalment utilitzem els espectadors en un esdeveniment esportiu no és gaire exemplificant. Sort que la Judit, malgrat la seva edat, sap contextualitzar les coses i serà indulgent amb mi. Sap que no s'ha de tractar les persones malament, ni insultar-les, al contrari, sap que les hem de respectar i utilitzar un llenguatge respectuós. Sap que l'excepció no ha d'enterbolir la regla. Però jo m'he d'esforçar a no fer gaire excepcions. Ella també sap que sóc prou humà i feble, per tant, serà indulgent amb mi. De fet ja n'hem parlat. 

El derbi, doncs, ho va ser al camp i a les graderies. Darrera nostre un minyonet plorava perquè el barça perdia, la passió esportiva és, doncs, ben profunda. També ens curteix. Una bona experiència, un bon espectacle. I deixeu-m'ho dir, malgrat aquests petits aspectes negatius de la condició humana, una bona nit de futbol al Camp Nou.