He llegit avui a El Pati.cat que els polítics estan en plena febrada d'utilització del Facebook, aquesta xarxa social en xarxa, valgui la redundància. Sembla, segons es publica, que s'estan preparant el terreny de cara a properes conteses electorals. O sigui, que és possible que en la propera cita electoral el Facebook, al qual estic adherit, em bombardegi constantment per intentar-me convèncer de la bondat d'atorgar-los la meva confiança, o sigui el meu vot.

Per si de cas, i com a mesura d'autodefensa, he optat per no fer-me amic de cap polític en actiu, per si de cas. A mi ja em sembla bé que cadascú en el seu àmbit intenti aprofitar les noves tecnologies per a apropar-se als ciutadans per fer-los arribar les seves proposttes, les seves dèries, les seves inquietuds. Però, de moment, he optat per aquesta decisió. I que consti que no estic fent cap crítica cap a aquesta pauta de conducta, eh! Potser jo també ho faria, no ho sé. En tot cas, prefereixo esperar i veure abans d'acceptar-los com a amics.

Respecte al Facebook, com en d'altres tipus de xarxes socials, tinc alguns dubtes. Tota la gent que em sol·licita de ser amic meu, ha fet la sol·licitud ella mateixa? O el sistema va cercant coincidències i automàticament fa ell mateix la sol·licitud? Ho dic perquè tinc sol·licituds de persones que o ja xoxejo o no conec de res. No sé si són amics dels amics, o coneguts o amistançats.

Estaria bé que el Facebook et permetés fer aquestes diferències. Dóna la sensació que allí tothom és amic de tothom, i no és això. Sembla que d'aquesta manera la paraula amistat es devalua. Una cosa són els amics i una altra els coneguts, companys, amistançats i jo que sé què més. En fi, que la modernitat ens porta noves formes de relació que qui sap on ens portaran. Jo encara sóc dels clàssics i m'agrada compartir amb els amics i amigues una conversa presencial, més que una cervesa virtual. De tota forma, no rebutjo pas aquest nou punt de trobada que permet compartir una estoneta del meu temps sense la necessitat de coincidència temporal amb ells.

La notícia de El Pati deia, també, que els blocs sembla que van de cap a caiguda. Apuntava el redactor que un bloc demana massa temps per mantenir-lo actiu. Segurament és així. El Facebook, i similars, es basa en petites anotacions i en penjar fotografies que es volen compartir. Impera la immediatesa. La nostra vida actual ja ho té això. El temps és or.Time is money. En això he de reconèixer que ja m'estic quedant antiquat. Aquest bloc en deu ser una mostra. Penso, però, que el temps ben administrat dóna per tot. I parlant de temps, me'n vaig a dedicar-ne una mica a la família. No sigui que acabi com les meves filles que, de tant en tant, els fa gràcia parlar entre elles a través del messenger des d'una punta cada una de casa.

En fi, si algun polític m'ha enviat alguna invitació per fer-se amic, li prego que no s'enfadi si el tinc a l'espera; no és res personal, potser més endavant.