Ja fa temps vaig escriure un apunt en el qual parlava dels casos d'abusos sexuals per part de membres destacats de l'església catòlica i vaticinava que aquest assumpte aniria a més. No vaig equivocar el meu diagnòstic i el meu auguri s'ha confirmat. En aquests moments, l'escàndol esquitxa fins a les màximes autoritats de l'univers catòlic. El prestigiós THE NEW YORK TIMES publica avui documents relatius a algun cas en el que l'actual papa de Roma es va inhibir d'actuar. Fons vaticanes ja han justificat l'actuació argumentant que es tractava d'un cas produït molts anys enrere i que el sacerdot autor dels abusos a nens era ja molt gran. El sacerdot en qüestió ja és mort.

Ahir vaig poder sentir mentre anava en cotxe l'entrevista que en Manuel Fuentes va fer a l'arquebisbe de Barcelona, cardenal Martínez Sistach, i que entre altres coses va tractar l'afer. Vaig quedar petrificat en sentir les excuses del cardenal. En Fuentes penso que va estar lúcid per rebatre els arguments del prelat. Deia Martínez Sistach que si les autoritats eclesiàstiques no van actuar amb més contundència va ser perquè l'església és mare i protectora. En Fuentes li va dir que també devia ser mare de les víctimes.

Trobo molt inadequada l'actuació de la institució eclesial en tot aquest afer que s'ha escampat per diversos països. A Estats Units algunes diòcesis han quedat arruïnades per les indemnitzacions que han pagat a les víctimes per tal que no portessin el cas als tribunals. Penso que és escandalós. Déu, diu la bíblia, va fer l'home i la dona a la seva semblança. Jesús deia que el que feien a un d'aquests petits li feien a ell. Els abusos sexuals als menors és un pecat per a l'església catòlica i un delicte per a la societat. Les autoritats eclesiàstiques han tractat molt malament el pecat i han tractat indignament el delicte.

La manca d'actuació contundent en molts d'aquests afers ha fet que els abusos s'hagin perpetuat en el temps i que els abusadors seguissin amb les seves pràctiques menyspreables durant anys. Contrasta la contundència de la cúria quan parla de temes de caire moral com l'avortament, l'ús del preservatiu, etc amb la comprensió amb que ha parlat o ha deixat de parlar de les vexacions a les que han estat sotmeses diversos centenars de persones per part de destacats membres de l'organització eclesiàstica. Contrasta i deixa perplex l'amenaça d'excomunió a qui voti una llei de l'avortament per ser un atac a la vida, segons ells, i la tebiesa com afronten, per exemple, la pena de mort. Jo no em posaré en l'actuació interna de l'església catòlica, ja s'ho faran. Però la responsabilitat penal i civil pels abusos sexuals no es pot passar per alt. Què esperen els tribunals, les fiscalies, per denunciar i jutjar tots aquests casos d'abusos sexuals? No ho puc entendre. Les cúpules eclesiàstiques han encobert durant anys i panys els culpables. Han remogut cel i terra per amagar els casos que han anat aflorant. Això, davant la societat, els converteix en còmplices i per tant en corresponsables. 

Han preferit pagar per silenciar. I el problema s'ha anat fent més i més gran. Què fa diferent un capellà d'un home qualsevol davant la llei? No res. Perquè es pot parlar dels violadors laics i no dels violadors amb sotana? Perquè els uns passen per la vergonya pública per la gravetat del seu delicte i els altres sembla que no hagin fet res? 

Doneu a déu el que és de déu i al cèsar el que és del cèsar. Doncs el cèsar hi té alguna cosa a dir en tot plegat. Déu sabrà com tractar la qüestió en el que li pertoca, però als homes els toca impartir justícia. Si tots som iguals davant la llei, que sigui així.