El constitucional ha acabat la seva reunió sense resultat conegut. Alguns diuen que l'estratègia catalana ha donat el seu fruit en haver ajornat novament una sentència. Particularment penso que això no és cap estratègia avantatjosa. Més aviat els partits catalans semblen més preocupats per no tenir una sentència que els contamini les seves campanyes electorals. Aquesta estratègia però només serveix als seus interessos, al país no l'afecta el quan, sinó el què. Jo penso que el tribunal sentenciarà com sigui abans de les eleccions al Parlament de Catalunya. Saben que la immediatesa de les eleccions fa més difícil una resposta política unitària. Ens coneixen prou bé. I no deixaran d'aprofitar-la. Ens segueixen faltant líders clarividents i que sàpiguen recollir les ànsies de llibertat de bona part de la ciutadania. Tampoc en sabran. Ja hem vist com ha anat la tramitació de la ILP per a la convocatòria d'un referèndum per a la independència convocat pel nostre parlament. CiU l'ha aprovat sabent i esperant que el govern espanyol la freni. Els interessa més que s'evidenciï la dependència de la nostra llei de consultes que no pas fer un referèndum de debò que no volen. Els interessa més desgastar el govern català que no pas que poguem decidir sobre la nostra sobirania.
Immersos en plena crisi econòmica i en les reformes endegades, el mes que ve ens apujaran l'IVA i Endesa ens apujarà l'electricitat. Essent més pobres com som, totes aquestes decisions ens empobreixen encara més. Tot el que vam poder guanyar d'increment salarial a l'inici d'aquest any ja se'ns ho han polit amb un no res. Si ja era poc, ara és menys. El nostre país no té una fiscalitat progressiva, sinó igual per tothom. Pels rics i pels pobres. El consum se'n ressentirà i el creixement econòmic també. Les companyies elèctriques, que guanyen un disbarat de diners i ens donen un pèssim servei, ara ens apujaran el preu de l'energia. Hi ha una iniciativa popular de parada elèctrica pel dia 21 de juny. Jo la penso seguir. No podrà ser total perquè necessitem mantenir nevera i congelador, però intentaré seguir-la, ni que sigui perquè aquell dia la facturació general d'Endesa baixi una mica.
Avui, també, hem sabut que el diàleg social per a una reforma laboral pactada ha fracassat. Era d'esperar, sobretot a partir de l'advertència del govern espanyol que legislaria ja si no hi havia un acord imminent. Els empresaris han deixat de tenir, des d'aquell moment, cap mena d'incentiu per a arribar a un acord. Els empresaris diuen que el fracàs de la negociació s'ha d'atribuir als sindicats. Avui en dia, tothom es veu en cor de criticar els sindicats. Jo fins i tot diria que vesteix això de criticar-los. Avui, però, govern i sindicats han coincidit en carregar la responsabilitat del fracàs del diàleg als representants empresarials capitanejats, precisament, per un empresari especialista en enfonsar empreses. O sigui que molts llocs de treball no deu haver creat aquest senyor, més aviat tè experiència en destruir-los.
Avui la premsa publica les posicions maximalistes que els empresaris espanyols han mantingut fins a altes hores de la matinada i que han desembocat en la manca d'acord. Davant la flexibilitat dels postulats sindicals, els empresaris, a part del ja conegut objectiu d'abaratir l'acomiadament, curiosa forma de crear llocs de treball, volien canviar el sistema de negociació col·lectiva (negociació dels convenis), volien també la ultraactivitat dels convenis, o sigui que a cada nova negociació d'un conveni es comencés de zero, com si els drets i obligacions anteriors no haguessin existit. També volien eliminar la causalitat dels acomiadaments, cosa que existeix a tot el món occidental, i eliminar la tutela judicial davant dels acomiadaments. Ni la recerca d'un altre mecanisme d'arbitratge no volien, com sí que els sindicats estaven disposats a explorar. Per tant, avui, com a mínim, ha quedat clar que hi havia una part que no estava disposada a avançar per la via del diàleg.
Jo ja m'he manifestat amb anteriors apunts sobre el que espero de la reforma laboral. Res de bo. La reforma laboral no resoldrà el problema real de l'economia o del mercat de treball ni a Catalunya, ni a Espanya. El problema és molt més de fons i estructural.
Però tothom tranquil, com acostumem a fer darrerament. Molt parlar i poc actuar, és el que sabem fer millor. I així ens va.
