El govern espanyol sembla que va una mica perdut en la qüestió de la Seguretat Social i les prestacions de jubilació. Bé, de fet, a mi em sembla que va perdut en moltes coses. En els darrers dies hem vist com s'han llençat a l'opinió pública diverses propostes amb la intenció, al menys ho sembla, de copsar com rep la ciutadania aquestes propostes. Després de cada proposta i després de veure que no rebia cap mena de suport, ni polític, ni sindical, ni empresarial, ha hagut de matisar cascuna d'aquestes propostes. El govern socialista, des del meu punt de vista, no para de fer trampes. Intenta confondre la població barrejant crisi econòmica i reforma de la seguretat social. 

Que el govern Zapatero ha gestionat malament la crisi econòmica sembla que és una de les poques coses amb les que gairebé tothom està d'acord. Primer la va negar i després no va saber reaccionar i aplicar amb encert les mesures que calien. Això ja no és nou i, o canvien molt les coses, o el PP governarà la pròxima legislatura sense despentinar-se. No per mèrits propis, sinó per demèrits del propi govern socialista. 

La Seguretat Social i el sistema de pensions ja té el seu propi mecanisme de revisió que és el Pacte de Toledo que fins a dia d'avui ha anat funcionant amb consens i, en línies generals, amb encert. La Seguretat Social ha anat generant beneficis de milers de milions d'euros que han permès crear un fons de reserva important. La crisi econòmica ha tingut impacte en la seva recaptació, però encara ha tingut beneficis el 2009 i en tindrà el 2010. Per tant, no s'hauria de confondre la gent intentant barrejar les dues qüestions, crisi i Seguretat Social.

Una altra cosa és acceptar que el sistema ha estat i haurà d'estar permanentment en revisió per tal de garantir-ne la seva sostenibilitat. Sostenibilitat que segons més d'un gurú de fireta ja s'hauria d'haver col·lapsat fa alguns anys. Per tant, caldria deixar treballar el pacte de Toledo amb tranquil·litat i sense la necessitat d'espantar ningú. Però el govern espanyol és maldestre i sembla que mica a mica es va superant a si mateix. Globus sonda per aquí, globus sonda per allà.

Considerem algunes coses. Retardar l'edat de jubilació. Home, això podria ser correcte si parlem de què l'edat de jubilació real s'ajusti el màxim possible a l'edat de jubilació legal. Si s'acabés amb les jubilacions anticipades i incentivades s'hauria fet un gran pas. Bancs, elèctriques, grans empreses de telecomunicacions, etc. En els darrers anys, tot i la crisi, l'edat real de jubilació ha passat de 62,5 a 63,5. Caldria seguir per aquí. Cal pensar, també, que la generació que veu la seva pensió reduïda amb un 6% en compte d'un 8% per any d'antelació en la jubilació s'està acabant. Això també pot ajudar a frenar les jubilacions anticipades. Les persones vivim, en general, més anys que abans, és cert, però són moltes les malalties que van associades a la perllongació de la vida. Els empresaris no estan entusiasmats amb la possibilitat d'haver de carregar més anys amb persones amb facultats minvades i els treballadors i treballadores tampoc estan entusiasmats amb aquesta possibilitat. Malgrat això, la nostra legislació ja preveu la possibilitat de perllongar la vida laboral més enllà dels 65 anys de forma voluntària. Hi ha professions que permeten jubilar-se abans, hi podria haver profesions que podrien jubilar-se més tard, potser sí. 

L'edat en qué les persones s'incorporen al mercat de treball també s'ha retardat respecte a anys enrere. Alguns pensen que massa. Ara fins i tot es parla d'allargar estudis fins els 18. Això també seria un problema. Per tant, cal rumiar-s'ho bé. El que caldria seria millorar la precarietat del món del treball, la millora salarial i de retruc la millora en les cotitzacions a la seguerat social, seguir apujant el salari mínim interprofessional i de retruc les cotitzacions, etc. Vaja, que per garantir la sostenibilitat del sistema no cal fer demagògia i fer propostes unilaterals que no condueixen enlloc. El que cal és seguir discutint i revisant el funcionament del sistema i optimitzar-lo al màxim amb mesures positives. No amb mesures facilones. I menys a cop de decret o proposta legislativa governamental. 

Avui, encara, el govern apuntava a l'allargament dels anys a calcular per ajustar la pensió. Un altre bluf que s'ha afanyat a rectificar. Ocupació plena i de qualitat ha de ser la fórmula que ha de fer sostenible el sistema i fer-lo viable durant molts anys. Amb debat tranquil i seriós. Amb criteris de flexibilitat que ajudin a tots els interessats a acceptar-lo. Però de cap manera hauríem d'acceptar retallades en el nostre estat social. Durant molts anys els comptes de la Seguretat Social han disfressat els comptes de l'estat. És un dels pocs organismes estatals que en aquest aspecte ha funcionat i si es vol seguirà funcionant.

Penso que si el govern Zapatero vol forçar la màquina en la línia que ha anat apuntant s'estavellarà. Es pot trobar amb la vaga general més seguida de la història d'aquest estat. CCOO ja ha avisat. Penso que la societat en general ja ha avisat. Potser darrera de tot plegat hi ha interessos bancaris que necessiten revitalitzar uns plans de pensió privats que s'han mostrat un fracàs en tota regla i en què molta gent hi ha perdut diners i confiança. Penso que la sang no arribarà al riu, però si cal estic a punt.