Mai hagués pensat que això de Reagrupament em sorprendria tant. Estic esgarrifat amb tot el que he llegit, tant als diaris, com a la mateixa web de l'associació. Tot plegat em recorda els millors temps de l'estalinisme, o del feixisme més pur. Tant que han criticat els partits clàssics i resulta que els milloraran per la banda alta, vaja, que surten de polleguera. Ni el macartisme no ho hagués fet millor. La crucifixió que han aplicat als dirigents tarragonins i que segueixen aplicant em sembla vergonyosa. Llegiu el web, llegiu. Sembla que estigueu llegint el pamflet d'una secta. I em sap greu dir tot això, però és el que penso. He llegit la carta que avui mateix ha publicat en Xavi Rull, de Valls, i em sembla prou convincent.

Em fa gràcia que els carreteristes parlin de personalismes, de cops d'estat i no sé quans disbarats més. No deuen tenir miralls o si en tenen no s'hi deuen mirar gaire. Ostres, ostres. Em sap greu, com ja vaig dir, per molts amics reagrupats que conec, gent de bona fe i de bona pasta. Amb els seus defectes, és clar, com en tinc jo, i em sembla que els carreteristes també. Jo per sort no em vaig reagrupar. Penso que tota aquesta història no farà res més que perjudicar l'independentisme creixent del nostre país. Més que reagrupats, sembla que ens conviden a dispersar-nos. Si més no, la meva impressió de quan vaig conèixer el senyor Carretero per qui mantenia un cert respecte, s'ha confirmat. Malgrat les seves paraules, li agradaria ser el gran dictador de l'independentisme d'aquest país. I jo, per dictador, prefereixo que ho sigui un de fora que no pas un de casa nostra. 

Tanmateix, espero que l'onada independentista d'aquest país no pari de créixer i que des de la diferència i des de la diversitat seguim sumant voluntats i que el proper Parlament de Catalunya estigui format per diferents forces que des de la seva pròpia idiosincràcia apostin per la plena sobirania nacional, la de la Catalunya rica i pròspera i amb un lloc al món com a nació amb estat, que és el que ens correspon. Amb carreteres, però sense carreteros.