Mai hagués pensat que això de Reagrupament em sorprendria tant. Estic esgarrifat amb tot el que he llegit, tant als diaris, com a la mateixa web de l'associació. Tot plegat em recorda els millors temps de l'estalinisme, o del feixisme més pur. Tant que han criticat els partits clàssics i resulta que els milloraran per la banda alta, vaja, que surten de polleguera. Ni el macartisme no ho hagués fet millor. La crucifixió que han aplicat als dirigents tarragonins i que segueixen aplicant em sembla vergonyosa. Llegiu el web, llegiu. Sembla que estigueu llegint el pamflet d'una secta. I em sap greu dir tot això, però és el que penso. He llegit la carta que avui mateix ha publicat en Xavi Rull, de Valls, i em sembla prou convincent.
Em fa gràcia que els carreteristes parlin de personalismes, de cops d'estat i no sé quans disbarats més. No deuen tenir miralls o si en tenen no s'hi deuen mirar gaire. Ostres, ostres. Em sap greu, com ja vaig dir, per molts amics reagrupats que conec, gent de bona fe i de bona pasta. Amb els seus defectes, és clar, com en tinc jo, i em sembla que els carreteristes també. Jo per sort no em vaig reagrupar. Penso que tota aquesta història no farà res més que perjudicar l'independentisme creixent del nostre país. Més que reagrupats, sembla que ens conviden a dispersar-nos. Si més no, la meva impressió de quan vaig conèixer el senyor Carretero per qui mantenia un cert respecte, s'ha confirmat. Malgrat les seves paraules, li agradaria ser el gran dictador de l'independentisme d'aquest país. I jo, per dictador, prefereixo que ho sigui un de fora que no pas un de casa nostra.
Tanmateix, espero que l'onada independentista d'aquest país no pari de créixer i que des de la diferència i des de la diversitat seguim sumant voluntats i que el proper Parlament de Catalunya estigui format per diferents forces que des de la seva pròpia idiosincràcia apostin per la plena sobirania nacional, la de la Catalunya rica i pròspera i amb un lloc al món com a nació amb estat, que és el que ens correspon. Amb carreteres, però sense carreteros.
05/02/2010, 18:23
Com bé saps, jo en sóc un.
Si ho mires bé, més val que s'hagi tret la màscara ara que després, no?
Ara encara hi som a temps.
Sempre ens quedarà la CUP...ara que jo per a mi el gran error de l'independentisme modern va ser que l'assemblea de la CUP decidís no presentar-se al Parlament.
05/02/2010, 20:59
És per tot això que em dol, perquè tinc molts amics i coneguts, amb els quals hem fet camí plegats i que, legítimament, hem diversificat els nostres camins, però tots tenim un objectiu comú, posar el nostre poble, la nostra nació, en el concert de les nacions lliures. Com ja vaig escriure temps enrere, pagaria la pena fer un esforç per unir voluntats, encara que sigui des d'òptiques diferents per assolir aquest objectiu. Els darrers esdeveniments a Reagrupament no ajuden, al meu entendre, a assolir aquest objectiu.
Salut, company.
05/02/2010, 22:35
No hem de confondre persones amb projecte. El projecte continua sent el mateix, i no perquè hi hagi hagut algun problema entre, posa-li, 10 de 3.500 associats s'ha de dir que això no tirarà endavant. El projecte és bo i el treball de tanta gent durant tot aquest temps mereix que tiri endavant. I estic convençut que tirarà. S'han fet més de 200 actes per tot el país en plena època de desafecció política, però cap mitjà els ha considerat prou rellevants com per a mostrar-los. Això sí, hi ha un problema intern i tots a fer-ne sang!
06/02/2010, 10:09
En teoria potser sí, però pensa, Albert, que la crisi ha esclatat en qüestions de les quals Reagrupament n'havia fet bandera i basava la seva novetat. Resumint, els personalismes de tu o jo, com el mateix Carretero l'ha resumit. Si hi ha personalisme en els quatre dirigents, també n'hi ha en Carretero, i l'acarnissament públic en contra dels quatre al qual se'ls ha sotmès feia molts anys que jo no el veia. Al final el tema s'ha resolt amb una dimissió-expulsió avalada per uns altres dirigents. L'assemblearisme predicat ha quedat molt tocat, perquè l'únic que hem vist al final ha estat una adhesió al líder dels dirigents territorials que han acabat menystenint la possibilitat d'un debat real entre tots els associats. És més important el projecte o la figura d'en Carretero o Laporta o qui sigui? Quan encara no hi ha hagut primàries ja s'han llençat els trastos pel cap passant del que s'havia aprovat en assemblea.