Mai havia imaginat que teníem un país tan entès en les tècniques d'apagar focs forestals. Aquests dies han aparegut per tot arreu experts en gestió forestal. En el camp esportiu ja sabia que el barça té milions d'entrenadors entre els seus seguidors, jo mateix m'hi apunto. Però m'ha deixat perplex descobrir que mig país té coneixements de com apagar un foc forestal i dels riscos que aquesta professió comporta. Els agents rurals amb anys d'experiència en investigació d'incendis sembla que han perdut qualsevol crèdit en el desenvolupament de la seva tasca. Els bombers, des dels seus caps fins al darrer de la fila, sembla que no saben com gestionar els incedis o protegir els seus o protegir-se a si mateixos. Vaja, això de llençar la feina ben feta a partir d'unes presumtes errades a partir d'un fet puntual sembla que els catalans ho portem a la sang. Ja sé que el cas d'Horta de Sant Joan és un cas sagnant i dolorós per la pèrdua de vides humanes, però no sé si això justifica aquesta tendència que tenim a llençar pedres a la nostra pròpia teulada. 

Però no era d'això que volia parlar, entre altres coses perquè jo sí que no hi entenc un borrall en com s'apaga un foc forestal. El que volia era comentar el vessant polític de la qüestió. Concretament a la reacció dels responsables polítics de la conselleria de medi ambient i la conselleria d'interior. Seré breu. Penso que la reacció dels responsables esmentats tampoc és original. L'hem vist des de fa molts anys en tots els governs que el nostre país ha tingut, per tant, és una reacció comuna a tots els partits polítics. Som en un país on la paraula dimissió només existeix al diccionari. Vull dir que ningú, o gairebé ningú, la practica. Deu ser que una trentena d'anys de pràctica democràtica encara són pocs anys. Deu ser que reconèixer els errors i que alguna responsabilitat s'ha tingut en els errors no és una pràctica inclosa en els manuals de la pràctica política. 

Ni els que manen ara, ni els que manaven abans, l'han practicat. En això no tenim exemples a casa nostra on emmirallar-nos. De la mateixa manera, tampoc és original que els que no han donat exemple en l'assumpció de responsabilitats quan han manat, ara reclamin el que ells tampoc no van practicar. Bé, esperem que amb una trentena d'anys més n'hi haurà prou per aprendre que a vegades cal reconèixer els errors i obrar en conseqüència. No perdem l'esperança.