La finalitat del viatge – una mena de pelegrinatge – fou la de recuperar la memòria d’aquest personatge i de la seva obra; en el fons es tractava d’un recorregut per la vella Europa que naixia, amb Carlemany, imperial i cristiana (sagrada, romana i germànica) i que, en els nostres dies, acabaria essent postcristiana i essencialment econòmica. Per això el viatge havia de començar i acabar en l’actual Bèlgica: a Liège, on va néixer el personatge, i a Brusel·les, on hi ha la seu principal de la Comunitat Econòmica Europea. Naturalment, no es tractava de visitar tots els “llocs” on el personatge va protagonitzar algun esdeveniment important (en aquest sentit, vam ometre els Pîrineus navarro-aragonesos, on les seves tropes foren derrotades, i els Pirineus catalans, on l’ortodòxia d’Alcuí va deixar fora de combat el nostre monjo i bisbe Feliu d’Urgell – per bé que, en aquest cas, vam fer memòria del nostrat a Frankfurt -, i vam ometre Roma, on Carlemany fou coronat després de véncer els longobards – “El quando el dente longobardo morse la Santa Chiesa, sotto le seu ali Carlo Magno, vincendo, la soccorse”, com diu el Dant, Divina Comèdia, Paradís VI, 94-96 -).
Evidentment, calia que els “pelegrins” es fessin càrrec de la importància del personatge, per la qual cosa tots van rebre un dossier on se situa Carlemany en el seu “temps” – la “germanització” del territori de l’antic Imperi romà i la “cristianització” de la nova gent vinguda de l’est per part de l’Església del postimperi – i on es perfila el temps de després de Carlemany – les foscors de l’Any Mil, sobretot, amb la creació de la segona versió de l’Imperi de Carlemany per part de la dinastia otònica -. El dossier, a més, explica la reforma i la cultura carolíngies, amb una accent especial en l’assumpte de Feliu d’Urgell.
Un cop arribats a Alemanya, iniciaven pròpiament el recurregut per la ciutat carolíngia per excel·lència: Aquisgrà (Aachen, Aix le Chapelle). Continuaven per Colònia, que Carlemany va fer-ne el punt de partença de les conquestes del sud d’Europa, i per Paderborn, on Carlemany, en el seu palau d’hivern va decidir i va planificar la conquesta dels àvars. Més al sud, els “pelegrins” s’aturaven a Frankfurt, seu del concili carolingi més relacionat amb l’afer de Fel¡u d’Urgell – a Frankurt hi ha el centre financer de la nova Europa -, i acabaven el recorregut a Trèveris (Trier), la gran ciutat romana fundada per August. Camí de Brusel·les, els “pelegrins” s’aturaven a Luxemburg, ciutat important de la nova Europa. A Brusel·les, finalment, els “pelegrins” visitaven el Parlament Europeu.