Em presento contra la resignació, contra el determinisme. L’he odiat sempre el determinisme, ja sigui econòmic, social, geogràfic, tecnològic, de classe, biològic, genètic, psíquic o lingüístic. Segur que els filòsofs que el van posar en circulació no eren gaire treballadors i per evitar l’esforç es va inventar que tot està escrit, determinat, que no s’hi pot fer res. Que la teva biografia o genètica o situació geogràfica et determina l’existència de tal manera que la voluntat humana, la constància i el capteniment no hi poden fer res.
Doncs no, cal rebel·lar-se contra aquestes teories. Al menys a Flix pensem treballar a fons per revertir la situació en què es troba que no é gens bona per no dir que molt greu. I no som ingenus, si ens hi posem és perquè estem segurs que en podem sortir. Si no fos així, per encetar lluites impossibles o fites inabastables, no malbarataríem cap esforç.
Així que som-hi. No és gens fàcil la tasca però el repte val la pena. No és fàcil perquè quan un és a la UVI, cal estabilitzar-lo primer, passar-lo a planta i després a rehabilitació.
Sabem com fer-ho. Tenim idees que aquests dies mereixen l’atenció dels mitjans de comunicació del país i de les autoritats de Catalunya i d’Espanya amb les que ho hem comentat. Així que les idees que són les que primer s’ha de tenir hi són i són bones. Es tracta de pujar al carro de la lluita contra el canvi climàtic, la descarbonització de l’economia i la transició energètica.
Això vol dir apostar per les energies renovables al poble i a la comarca preveient la substitució de la nuclear d’Ascó per altres activitats amb energies netes i emmagatzematge: energia termosolar, fotovoltaica, eòlica, biomassa, hidrogen i / o bateries. Per primer cop el Govern d’Espanya ha reconegut que les comarques amb centrals de carbó i nuclears tenen dret a un pla de revitalització i compensacions. Hem de començar a treballar-ho des d’aquí perquè de fora no ens vindrà i portar-ho on calgui.
Això és imatge bona i positiva que hem de canviar per l’estigma que ara tenim de població contaminada, llunyana i inhòspita. I aquesta imatge proposem que se li digui “ Flix 100 % renovable “ perquè sense una bona marca avui no arriben noves inversions. Hi ha ciutats que es gasten molts diners per trobar-ne una de bona i potenciar-la.
Això ha de fer possible que la Denominació de Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre s’estengui al nostre poble i a tota la part de la comarca que ara hem quedat exclosos i que la nostra Reserva Natural de Sebes adquireixi encara més importància i tinguem molts més visitants.
Tot plegat són llocs de treball urgents a Flix i per això cal també reformar la Formació Professional que s’imparteix a Flix per preparar els i les nostres joves. Apostem per la joventut, que no marxin. Massa talent flixanco és fora del poble que, per cert, podem recuperar al menys en part.
I pel camí esperem no trobar-nos gaire gent amb la síndrome de Procust, peculiar personatge de la mitologia grega que tallava el cap o els peus de les persones que allotjava a la seva fonda situada als pujols de l’Àtica. Procust va donat nom a una síndrome que pateixen les persones que procuren tallar tot allò que sobresurt al seu voltant.
A continuació cal estratègia que proposem consensuar i no em refereixo només als grups presents a l’ajuntament sinó entre tota la societat flixanca. Perquè un poble que persegueixi objectius sostenibles de la magnitud que proposem no pot començar a caminar sense el compromís i la participació de tothom.
I dibuixada l’estratègia, cal actuar. Sense descans, amb molta constància. I només pensant en Flix. Altres instàncies hi ha on es poden resoldre els problemes de Catalunya i d’Espanya. Respectarem tothom que vulgui parlar i fer altres coses però anunciem que nosaltres a l’ajuntament només parlarem de Flix i farem propostes per Flix. Perquè situar el poble a una banda o altra de la discussió política ens posaria les coses més difícils quan haguem d’anar a trucar portes a Madrid o a Barcelona.
Flix té futur. Ens ho hem de creure i nosaltres ens ho creiem. Voldríem encomanar aquesta convicció a la resta de la població perquè donés suport al nostre projecte perquè sense suport no el podríem tirar endavant. I a l’endemà de les eleccions començar a treballar sense un minut de respir.
Perquè la gent de Flix s’ho mereix
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
