Acabat el Congrés 38 del PSOE, com a membre del PSC estic obligat a explicar als i les qui em van elegir per anar-hi i a les catalanes i catalans que ens han seguit què ha passat a Sevilla aquests dies.
No han estat mai els Congressos del PSOE fàcils per al PSC. La singularitat de ser el PSC un partit a banda, jurídicament i a tots els nivells, ha comportat sempre que fóssim mirats per la resta de companys i companyes de la resta d’Espanya també de forma singular. Per exemple, les temptacions d’assimilació, o les d’acabar amb la singularitat que el PSC aprovés les seves candidatures sense passar pel Comitè Federal del PSOE, o les d’involucionar cap al centralisme en el socialisme però també en l’organització política i social al conjunt d’Espanya. Totes aquestes actituds, per bé que sempre sostingudes de forma molt minoritària, no han deixat d’existir mai. I la gent del PSC que sempre hem cregut en un federalisme real a tots els nivells, hem patit en diferents graus i segons el moment. Perquè creiem que com millor podem avançar en una convivència enriquidora des de tots els punts de vista que, per altra banda, integrés tots els pobles i nacions d’Espanya i evités d’aquesta manera la fragmentació, les barreres o la simple disgregació o separació.
Doncs bé, des d’aquest punt de vista, aquest Congrés no ha anat prou bé. O no ha anat com a mi m’hauria agradat. Perquè, com es pregunta Odon Elorza, ha servit per projectar respostes a les preocupacions ciutadanes o ha estat quelcom endogàmic?
Però també perquè a ningú no pot estranyar que Carme Chacon entén millor els plantejaments del PSC , perquè als catalans sempre ens agrada tenir gent del nostre país ben situats a les instàncies on es decideixen qüestions importants i perquè els socialistes catalans no renunciem a tenir una bona relació amb el PSOE, amb el PSE i amb la internacional socialista i creiem que l’hauríem tingut millor amb ella.
Ara bé, dit això, també afirmo que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés: presentant clarament les propostes que vam aprovar en el nostre congrés de desembre i que van significar començar una nova etapa i un nou PSC ; manifestar sense complexos i de forma clara el nostre federalisme, accentuar la nostra personalitat, definir amb precisió el nostre perfil i explicar que hem decidit parlar més i més clarament a tots els foros ( a Madrid o a Brusel.les ), sense que la nostra representació se l’atorgui ningú. I tot això, per cap altre motiu que servir millor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a qui sempre ens hem degut, ens devem i ens deurem en primer lloc. Crec que aquesta oportunitat, quan teníem pendents tota la societat espanyola i en bona mesura catalana pendent de nosaltres, l’hauríem pogut aprofitar.
Així que aquesta feina la tenim pendent i no dubto que la farem. El PSC sorgit del Congrés de desembre ha iniciat una nova etapa que ha comportat nous plantejaments, nous lideratges i noves formes. Això vol dir un PSC que es defineix com defensor del catalanisme social, federalista, feminista i ecologista i un PSC que es proposa dur a terme una presència diferent a la política espanyola i unes noves relacions amb el PSOE i amb el PSE. I, per suposat i abans que res, un PSC que vol ser una alternativa real i viable a CiU per servir com es mereixen els catalans i les catalanes. Confio que Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu equip ho entendran i ho acceptaran.
Quant a XAVIER SABATE IBARZ
Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre.
Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015.
Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats.
Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en
General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
estic d’acord amb el que planteges, que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés. I per què no ho ha fet? Doncs per no perjudicar la candidatura de la Carme Chacon, cosa que em reaferma en què no era una bona candidatura pel PSC.
Digo lo mismo que Jordi Casanova y añado que hasta que todos tengamos claro que por delante del interés personal deben estar los ideales, los congresos seguirán siendo una lucha de poder interno que tan solo nos lleva a perder nuestra propia identidad socialista.