La feina pendent del nou PSC

Acabat el Congrés 38 del PSOE, com a membre del PSC estic obligat a explicar als i les qui em van elegir per anar-hi i a les catalanes i catalans que ens han seguit què ha passat a Sevilla aquests dies.

No han estat mai els Congressos del PSOE fàcils per al PSC. La singularitat de ser el PSC un partit a banda, jurídicament i a tots els nivells, ha comportat sempre que fóssim mirats per la resta de companys i companyes de la resta d’Espanya també de forma singular. Per exemple, les temptacions d’assimilació, o les d’acabar amb la singularitat que el PSC aprovés les seves candidatures sense passar pel Comitè Federal del PSOE, o les d’involucionar cap al centralisme en el socialisme però també en l’organització política i social al conjunt d’Espanya. Totes aquestes actituds, per bé que sempre sostingudes de forma molt minoritària, no han deixat d’existir mai. I la gent del PSC que sempre hem cregut en un federalisme real a tots els nivells, hem patit en diferents graus i segons el moment. Perquè creiem que com millor podem avançar en una convivència enriquidora des de tots els punts de vista que, per altra banda, integrés tots els pobles i nacions d’Espanya i evités d’aquesta manera la fragmentació, les barreres o la simple disgregació o separació.

Doncs bé, des d’aquest punt de vista, aquest Congrés no ha anat prou bé. O no ha anat com a mi m’hauria agradat. Perquè, com es pregunta Odon Elorza, ‎ ha servit per projectar respostes a les preocupacions ciutadanes o ha estat quelcom endogàmic?

Però també perquè a ningú no pot estranyar que Carme Chacon entén millor els plantejaments del PSC , perquè als catalans sempre ens agrada tenir gent del nostre país ben situats a les instàncies on es decideixen qüestions importants i perquè els socialistes catalans no renunciem a tenir una bona relació amb el PSOE, amb el PSE i amb la internacional socialista i creiem que l’hauríem tingut millor amb ella.

Ara bé, dit això, també afirmo que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés: presentant clarament les propostes que vam aprovar en el nostre congrés de desembre i que van significar començar una nova etapa i un nou PSC ; manifestar sense complexos i de forma clara el nostre federalisme, accentuar la nostra personalitat, definir amb precisió el nostre perfil i explicar que hem decidit parlar més i més clarament a tots els foros ( a Madrid o a Brusel.les ), sense que la nostra representació se l’atorgui ningú. I tot això, per cap altre motiu que servir millor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya a qui sempre ens hem degut, ens devem i ens deurem en primer lloc. Crec que aquesta oportunitat, quan teníem pendents tota la societat espanyola i en bona mesura catalana pendent de nosaltres, l’hauríem pogut aprofitar.

Així que aquesta feina la tenim pendent i no dubto que la farem. El PSC sorgit del Congrés de desembre ha iniciat una nova etapa que ha comportat nous plantejaments, nous lideratges i noves formes. Això vol dir un PSC que es defineix com defensor del catalanisme social, federalista, feminista i ecologista i un PSC que es proposa dur a terme una presència diferent a la política espanyola i unes noves relacions amb el PSOE i amb el PSE. I, per suposat i abans que res, un PSC que vol ser una alternativa real i viable a CiU per servir com es mereixen els catalans i les catalanes. Confio que Alfredo Pérez Rubalcaba i el seu equip ho entendran i ho acceptaran.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La feina pendent del nou PSC

  1. Jordi Casanova diu:

    estic d’acord amb el que planteges, que el PSC hauria hagut de jugar un paper més actiu en aquest Congrés. I per què no ho ha fet? Doncs per no perjudicar la candidatura de la Carme Chacon, cosa que em reaferma en què no era una bona candidatura pel PSC.

  2. José Guerrero diu:

    Digo lo mismo que Jordi Casanova y añado que hasta que todos tengamos claro que por delante del interés personal deben estar los ideales, los congresos seguirán siendo una lucha de poder interno que tan solo nos lleva a perder nuestra propia identidad socialista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>