Alternativa a les nuclears, ja

Les alternatives a les centrals nuclears pel que fa a la generació d’energia elèctrica ja existeixen. A Espanya només que les centrals de cicle combinat de gas funcionessin al 60 % de la seva capacitat en lloc del 30 % de l’any passat, els megawats addicionals produïts serien els mateixos que els generats pels vuit reactors nuclears instal.lats a Espanya. El mateix número – vuit – que Alemanya acaba de tancar de cop i que no tornarà a obrir més. Són les anteriors a 1.984 i no és per caprici. Ascó és de 1981.

Però hi ha altres alternatives – en plural – per no haver de fer-ho només amb gas. Una és l’estalvi i l’eficiència que pot reduir molt considerablement la demanda d’energia. El Pla d’Estalvi i eficiència vigent – 2008-20112 – preveu un estalvi de 87,9 milions de tones equivalents de petroli igual a més del 50 % del consum d’energia primària a Espanya. L’altra alternativa és el desplegament d’energies renovables, principalment eòlica i solar. Tant en la primera com en la segona s’estan assolint avenços insospitats: més de 4.000 Mws solars i més de 20.000 Mws eòlics instal.lats avui que a la UE ja són 80 GW que es triplicaran en els propers deu anys. I encara no hem desenvolupat pràcticament l’aprofitament de biomassa i altres com la geotèrmica o la maremotriu.

Tenim, doncs, alternatives a les nuclears que desprès de Fukushima – li acabaven de concedir una pròrroga de deu anys quan va patir el greu accident de l’11M – han rebut un cop que pot ser definitiu. La seguretat abans que res.

Els defensors de continuar amb aquest tipus de generació d’energia usen ja gairebé únicament dos arguments:

El primer és el del preu final de l’energia elèctrica que, diuen, seria molt car. Però estic convençut que serà precisament el cost de l’energia nuclear i les seves incerteses quant a rendiment econòmic – vegis les que s’estan construint a Olkiluoto a Finlàndia i a Flamanville a França amb anys de retard i el doble del cost previst – dels seus projectes, els qui faran dissuadir a països – Alemanya, Suïssa i Itàlia els darrers – i indústria – per exemple Siemens que està abandonant projectes nuclears i apostant decididament per les renovables – les que acabaran amb aquesta indústria. La disponibilitat de dades sobre el veritable cost del kWh generat pels nous reactors nuclears és escassa. A Ontario, on el govern volia substituir els vells reactors nuclears per altres de nova generació, la decisió ja porta dos anys de retard i es diu que la demora es deu al “xoc” que va sofrir el gabinet en rebre l’única proposta presentada al concurs amb la corresponent avaluació de costos que no s’ha donat a conèixer.

Hi ha pocs estudis sobre els costos de generació dels nous reactors nuclears. No obstant, el darrer informe de la Comissió d’Energia de Califòrnia (CEC), l’organisme públic encarregat d’examinar periòdicament els costos de les diverses tecnologies disponibles per generar electricitat ha publicat en un estudi de 186 pàgines que el cost de generació estimat de les noves nuclears l’any 2018 és igual al de l’energia solar fotovoltaica avui a Alemanya: 0,34 dólars/kWh.

Més encara, els costos que comportaria assegurar el risc d’una nuclear la fan molt més cara que qualsevol altra energia. En un estudi per a l’Associació Alemanya d’Energies Renovables es demostra que els reactors nuclears són “ no assegurables “. L’informe, de 157 pàgines, estima que la prima necessària per assegurar un reactor nuclear davant un accident catastròfic costaria entre 0,14 €/kWh i uns sorprenents 2,36 €/kWh. Per tant, el cost per kwh per assegurar un reactor nuclear costaria, com a mínim, tant com la pròpia electricitat d’una central nuclear construïda a Califòrnia que es posés en marxa l’any 2018. Estudis alemanys publicats amb anterioritat sobre els costos d’assegurar reactors nuclears contra un accident catastròfic arribaven a resultats similars. L’any 1999 l’informe ExterneE la Comissió Europea sobre les externalitats de la generació d’energia concloia que els costos externs de l’energia nuclear són de 1,80 €/kWh, en gran part a causa del cost de l’assegurança. El candidat de l’SPD Sigmar Gabriel es va passar la campanya de 1.999 explicant aquestes dades.

En definitiva, en el món on prima massa sovint el benefici econòmic sobre la seguretat, no serà aquest valor, que hauria de ser primer, sinó els consells d’administració de les grans empreses nuclears els que decidiran no continuar amb un tipus de tecnologia que no ha evolucionat, que no s’investiga i que no té resolt el tractament durant segles dels residus que genera.

Però a mi em preocupa més un segon argument que entenc perfectament: si no hi ha nuclear, de què viuen les persones que hi treballen ?. Per això cal una alternativa urgent. Per això ja fa anys que des del PSC treballem en l’anomenada economia verda a les comarques de l’Ebre: instal.lacions d’energia solar, eòlica i ara biomassa que són les que tenen futur; a netejar l’Ebre i tractar els seus residus; a millorar les seves infrastructures com l’Eix de l’Ebre i avançar el seu calendari de construcció. I a promoure al mar del Baix Ebre la investigació en eòlica marina que aviat pot ser una realitat de referència internacional.

Per això, amb visió àmplia, hem d’apostar per aquelles activitats econòmiques que tinguin futur. A la Ribera ja coneixem diverses indústries que s’han fet velles i no s’ha pensat en el seu futur. Ara s’ha demanat renovar la llicència de les nuclears d’Ascó. No és responsable decidir a la lleugera sobre una instal.lació que acumula més incidents que qualsevol altra a l’Estat espanyol. Cal decidir amb els informes d’estress que s’estan elaborant a totes les nuclears d’Europa i, en qualsevol cas, apostar per períodes més curts de temps com cinc anys. Ni tancades avui com pretenen alguns ni prórroga sense comptar amb totes les dades necessàries. Tots sabem que si les persones que hi treballen tinguessin una altra possibilitat difícilment la rebutjarien. Perquè, a més d’insegura, la indústria nuclear no serà infinita. Doncs més val que ens avancem i treballem per trobar alternatives al nostre teixit econòmic i que es puguin generar tants o més llocs de treball que els que ara es dediquen a les nuclears.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Alternativa a les nuclears, ja

  1. Artur Miro Palau diu:

    M’agrada molt aquest escrit Xavier,a mes penso que el tema de la biomassa es molt interessant,per baris motius que t’expossare a continuaci’o:
    -Es renobable ´doncs el bosc creix poc o molt cada any (depenen de la meterologia)
    -Fen treballs de neteja,(sota bosc, arbres mal formats,sobrepoblacio forestal,etc…),
    es guanya per tres costats,primer l’aprofitament de la propia biomassa per a fer
    energia,despres el bosc creix mes rapit per al seu aprofitament forestal, Espanya,
    es importadora de fusta idespres es redueix enormement el risc d’incendi forestal
    generant a mes ames llocs de treball.
    Per tot aixo, i d’altres opcions de biomassa que podria venir de diversos treballs agricoles, penso que podria ser una mes a tenir molt en comte dins de les energies renobables.
    No res mes Xavier salutacions i dirte que estic molt content de coneixer politics com tu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>