Catalunya ïlla feliç

A pocs quilòmetres de casa nostra s’estan produint vertiginosos canvis que de dia en dia configuren nous escenaris. Milers de ciutadans posen en risc la seva integritat per manifestar el seu descontent i potser – no ho sabem del tot – reclamar més igualtat i democràcia encara que el resultat final no sabem quin serà. Les borses baixen, el preu del petroli s’incrementa i pujarà encara més, les economies de tot el món es veuen un altre cop trasbalsades. La major part dels governs de països desenvolupats o en vies de desenvolupament reuneixen gabinets d’experts i de crisi, estableixen plans d’estalvi energètic, es preocupen dels ciutadans que són als països en convulsió.
El Consell de Seguretat de l’ONU es reuneix, la Unió Europea, l’OTAN, el Govern d’Espanya envia un avió a Trípoli per posar-lo a disposició dels espanyols residents a Líbia i estableix un pla d’estalvi energètic donada la vulnerabilitat del sistema energètic espanyol. El sistema productiu mundial té nous riscos. Som davant d’una nova era comparable a la que es va iniciar amb la caiguda del mur de Berlin.

A Catalunya ? No sabem res del que pensa el govern; no coneixem cap preocupació per la situació de milers de persones que pateixen la tirania dels dictadors; tampoc per la dels catalans que són en aquests països ni pels interessos de les empreses catalanes en aquests indrets. No coneixem cap mesura extraordinària. Som a una ïlla fantàstica i feliç on no passa res i el govern de Madrid tindrà, sense dubte, la culpa de tot si ens passa alguna cosa. L’única referència lamentable que tenim és la del portaveu Homs que diu que això va bé per al turisme català ignorant que només que el barril de petroli se situï en 150 dólars el propi sector turístic pot ser el primer a patir les conseqüències.

Som més vulnerables que mai en dependència energètica, amb unes reserves de petroli i gas de menys de cent hores i amb urani importat també de països inestables. Però el govern català contempla passivament el problema. El conseller Mena parla de perseguir la independència energètica com si a Catalunya tinguéssim pous de petroli, bosses de gas o jaciments d’urani.

Però no ens importa gastar més combustible aixecant els límits de velocitat; ni que TV3 compri els drets d’emissió de la Champions i s’assegurin les emissions de la fórmula 1; ni que el govern encarregui una milionària auditoria que fa set anys es va fer sense cost i un nou pla de turisme innecessari. Despeses que deuen ser imprescindibles mentre els nostres estudiants i els nostres malalts pateixen els retalls d’un govern presidit per un senyor que es planteja votar o no en una consulta ciutadana sobre la independència.

Davant d’això Catalunya ha de ser conscient – i en primer lloc el Govern de la Generalitat – de la dimensió del problema i de com enfocar el futur. I si política és pedagogia – Campalans -, hem de dir clarament que som vulnerables, que necessitem federar esforços, que davant amenaces com les actuals hem d’adoptar moltes mesures. Que entre aquestes s’han de contemplar les humanitàries, les d’ajut a les persones, les econòmiques, i les relacionades amb l’energia. O altres que no es poden descartar com l’ús d’exèrcits comuns per garantir la pau.

I entre les relacionades amb l’energia, calen plans seriosos d’estalvi i eficiència a tots els nivells, agilitar els tràmits per establir noves plantes de generació d’energia amb els recursos de que disposem – vent, sol, biomassa i residus -, la investigació i connexions en xarxa eficaces per intercanviar i optimitzar recursos amb països veïns.
Però no sembla que res de tot això preocupi al govern català dels millors que ignora olímpicament un dels principals problemes del món.

A no ser que pensin que Catalunya és una illa feliç en un mon global amb nous riscos i amenaces.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>