Catalunya ïlla feliç

A pocs quilòmetres de casa nostra s’estan produint vertiginosos canvis que de dia en dia configuren nous escenaris. Milers de ciutadans posen en risc la seva integritat per manifestar el seu descontent i potser – no ho sabem del tot – reclamar més igualtat i democràcia encara que el resultat final no sabem quin serà. Les borses baixen, el preu del petroli s’incrementa i pujarà encara més, les economies de tot el món es veuen un altre cop trasbalsades. La major part dels governs de països desenvolupats o en vies de desenvolupament reuneixen gabinets d’experts i de crisi, estableixen plans d’estalvi energètic, es preocupen dels ciutadans que són als països en convulsió.
El Consell de Seguretat de l’ONU es reuneix, la Unió Europea, l’OTAN, el Govern d’Espanya envia un avió a Trípoli per posar-lo a disposició dels espanyols residents a Líbia i estableix un pla d’estalvi energètic donada la vulnerabilitat del sistema energètic espanyol. El sistema productiu mundial té nous riscos. Som davant d’una nova era comparable a la que es va iniciar amb la caiguda del mur de Berlin.

A Catalunya ? No sabem res del que pensa el govern; no coneixem cap preocupació per la situació de milers de persones que pateixen la tirania dels dictadors; tampoc per la dels catalans que són en aquests països ni pels interessos de les empreses catalanes en aquests indrets. No coneixem cap mesura extraordinària. Som a una ïlla fantàstica i feliç on no passa res i el govern de Madrid tindrà, sense dubte, la culpa de tot si ens passa alguna cosa. L’única referència lamentable que tenim és la del portaveu Homs que diu que això va bé per al turisme català ignorant que només que el barril de petroli se situï en 150 dólars el propi sector turístic pot ser el primer a patir les conseqüències.

Som més vulnerables que mai en dependència energètica, amb unes reserves de petroli i gas de menys de cent hores i amb urani importat també de països inestables. Però el govern català contempla passivament el problema. El conseller Mena parla de perseguir la independència energètica com si a Catalunya tinguéssim pous de petroli, bosses de gas o jaciments d’urani.

Però no ens importa gastar més combustible aixecant els límits de velocitat; ni que TV3 compri els drets d’emissió de la Champions i s’assegurin les emissions de la fórmula 1; ni que el govern encarregui una milionària auditoria que fa set anys es va fer sense cost i un nou pla de turisme innecessari. Despeses que deuen ser imprescindibles mentre els nostres estudiants i els nostres malalts pateixen els retalls d’un govern presidit per un senyor que es planteja votar o no en una consulta ciutadana sobre la independència.

Davant d’això Catalunya ha de ser conscient – i en primer lloc el Govern de la Generalitat – de la dimensió del problema i de com enfocar el futur. I si política és pedagogia – Campalans -, hem de dir clarament que som vulnerables, que necessitem federar esforços, que davant amenaces com les actuals hem d’adoptar moltes mesures. Que entre aquestes s’han de contemplar les humanitàries, les d’ajut a les persones, les econòmiques, i les relacionades amb l’energia. O altres que no es poden descartar com l’ús d’exèrcits comuns per garantir la pau.

I entre les relacionades amb l’energia, calen plans seriosos d’estalvi i eficiència a tots els nivells, agilitar els tràmits per establir noves plantes de generació d’energia amb els recursos de que disposem – vent, sol, biomassa i residus -, la investigació i connexions en xarxa eficaces per intercanviar i optimitzar recursos amb països veïns.
Però no sembla que res de tot això preocupi al govern català dels millors que ignora olímpicament un dels principals problemes del món.

A no ser que pensin que Catalunya és una illa feliç en un mon global amb nous riscos i amenaces.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre), sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. Vida laboral: He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual compaginant amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on vaig reingressar a finals de 2015. Compromís social i polític: Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC ( Unió Sindical de Treballadors de l’Ensenyament de Catalunya ) i de la UCSTE a Espanya, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col·legi PAX gestionat a través d’una Cooperativa - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. He estat soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com Omnium Cultural durant vint anys, el Centro Aragonés de Tarragona; la Creu Roja, Green Peace, i donant de sang. Sóc afiliat a la UGT, soci de la Cooperativa Obrera, del Nàstic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE),. He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. Retornat a Tarragona vaig ser designat Delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall que em va nomenar Conseller de Governació i Administracions Públiques el 2006. Durant aquesta època vaig impulsar el fallit projecte Zefir d’investigació en energia eòlica off-shore a l’Ametlla de Mar i la creació de l’IREC ( Institut de Recerca en Energia de Catalunya ). Des de llavors que treballo en temes de Transició Energètica assessorant encara el Grup Socialista al Parlament i nombrosos grups socialistes en ajuntaments de tot Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015 vaig presidir el Grup Socialista els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. Vaig tornar a activitats professionals al Port de Barcelona el 2015 en el camp de la Transició Energètica com a Cap de Projectes Ambientals. Els darrers anys 2019-2023 he exercit de regidor a Flix com a responsable de Transició Energètica impulsant una planta de bio-metà i preparant comunitats energètiques . També sóc President de la Comissió Logistics Green Deal de BCL ( Barcelona Centre Logistic Catalunya), assessor de la nova empresa pública “L’Energètica” i d’AEMES ( Associació d’Empreses per la Mobilitat Sostenible ). El 2020 vaig ser un dels iniciadors de la Vall de l’Hidrogen Verd de Catalunya nascuda des de la URV. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. En l’àmbit musical, he reprès els estudis de piano, canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili i he co-fundat l’Associació de la Lírica a Tarragona de la que sóc Vice-president i des d’on promovem programes de foment de la música al Camp de Tarragona amb representacions destacades com l’òpera Tosca l’estiu de 2023 i la Traviata en preparació per l’estiu de 2024. També faig castells amb la colla Xiquets de Tarragona. És a dir, sóc ratllat i/o matalasser. De tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col·lectius: vaig fundar el Fòrum Ecològic; formo part del CMES ( Col·lectiu per un Model Econòmic i Social) i he co-fundat OIKIA – propostes verdes per avançar-. He publicat nombrosos articles al Diari de Tarragona i col·laboro regularment amb Ebre Digital. Sóc actiu a les xarxes en aquest bloc, al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz, al twitter @xaviersabate i a linkedin https://www.linkedin.com/in/xavier-sabat%C3%A9-ibarz-0385441b/ i bastant menys a instagram https://www.instagram.com/xsabate/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *