Insensats de nosaltres

Insensats de nosaltres si féssim com el Govern català i analitzéssim els conflictes dels països àrabs només des de la perspectiva dels beneficis que en podem treure en el sector turístic. He sentit el portaveu del Govern avui i només s’ha referit al fenomen des d’aquest punt de vista. No em podia creure que el govern del meu país sigui tan cec i tan miop. Avançava la roda de premsa  i creia que no s’hi referiria però quan ho ha fet en el marc de l’anunci d’un nou Pla Turístic he pensat allò de Raimon “ nosaltres no som d’eixe món “

Desprès he llegit en una notícia d’agència que Josep Piqué ho ha comparat a la caiguda del mur de Berlin.  Té raó l’ex-ministre o potser encara s’ha quedat curt. Som en un canvi radical d’una part de la Humanitat i això, des de molts punts de vista – ideològic, cultural, religiós i també econòmic suposa un abans i un després sense retorn.

L’inaudit és que el govern català s’ho miri com un espectador més i no com a protagonista, no reflexioni sobre les múltiples conseqüències que suposa per a Catalunya i que no adopti mesures. Esperarà que la participació també l’estableixin per nosaltres altres països a qui, per suposat, desprès criticarem per ocultar la seva desídia i les seves omissions ?

Els catalans i catalanes han de saber que el marc tan estret en què es mou el nacionalisme – inclosa la versió independentista – és més insuficient que mai. Que avui, o ens sentim part del món o no som ni serem res i que ens involucrem en la solució dels problemes dels altres – que són els nostres – o els nostres no tenen remei perquè és en el marc global que tenen solució uns i altres.

Com deia Mitterand, hem d’ajudar els països àrabs “per raons humanitàries o per egoisme “. Penso que totes dues raons són vàlides. Entre altres coses perquè depenem tant de l’anomenat món àrab en temes tan vitals com l’energia que en poques hores el nostre sistema econòmic se’n pot anar a can Pistraus. El conseller Mena tan poc versat en temes energètics deia en la seva primera compareixença al Parlament que el seu objectiu era la independència energètica. Algú li hauria d’explicar que si no troba petroli o gas o urani a Catalunya serà impossible i que més val que es dediqui a explotar els recursos inesgotables de què disposem i a la investigació de forma decidida en energies renovables.

Els conflictes que viuen els països veïns mereixen la nostra atenció des de tots els punts de vista i la nostra contribució i ajut són necessaris en assessorament a la transició a la democràcia que vol dir igualtat de drets i deures, sanitat, educació, investigació, economia, energia i tants altres. Sols o, encara millor perquè potser és l’única forma, acompanyats de l’Estat i de la Unió Europea que són els nostres àmbits d’actuació en el context internacional. Però mai l’oblit o la passivitat. Les generacions futures es preguntaran què vàrem fer nosaltres en aquest moment tan greu i alhora tan apassionant. No m’agradaria que es digués que ens ho miràvem des de la tanca.

Quant a XAVIER SABATE IBARZ

Nascut a Flix (Ribera d'Ebre) el 7 de juliol de 1953, sóc Llicenciat en Filologia Catalana i mestre. He treballat: al camp des de petit totes les vacances d'estiu i d'hivern, també he fet de manobre, de carter, de repartidor de diaris i fotos a la Costa Daurada, de mosso de magatzem descarregant camions, d'administratiu en una empresa constructora, de mestre durant deu anys - quatre dels qual vaig compaginar amb els estudis nocturns de Filologia Catalana - i tres anys al Port de Barcelona – 90-93 - durant els quals es va desenvolupar la transformació del Port Vell i la preparació per als Jocs Olímpics del 92 i on he reingressat a finals de 2015. Vaig iniciar el meu compromís social i polític amb el sindicalisme d'ensenyament essent un dels fundadors de la USTEC i de la UCSTE, dels Moviments de renovació pedagògica i també un dels impulsors de la primera escola en català a Tarragona – el col.legi PAX - el 1975 quan encara vivia el dictador Franco . Em vaig integrar a l’Assemblea de Catalunya el 1975 i vaig participar en el procés de constitució del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual em vaig afiliar el 10 de desembre de 1976. Sóc també afiliat a la UGT; soci de diverses entitats culturals i ciutadanes com la Cooperativa Obrera, Omnium Cultural, el Centre d’Aragó a Tarragona; humanitàries com la Creu Roja i Green Peace o donant habitual de sang i esportives com el Nàstic, del Col·lectiu per un MOdel Energètic Social (CMES), del Fòrum Ecològic, del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) He estat regidor de l’Ajuntament de Tarragona, al govern del 1983 al 1989, posant en marxa, entre altres, l'Institut Municipal de Serveis Socials. I a l’oposició fins al 2003. Vaig ser senador del 1986 al 1989 i diputat al Congrés per Tarragona des del 1993 fins el 2004. El 7 de gener del 2004 vaig ser nomenat delegat a Tarragona del Govern presidit per Pasqual Maragall. Ell mateix em va nomenar el 13 de maig del 2006 Conseller de Governació i Administracions Públiques, càrrec que vaig exercir fins al final de la legislatura. He fet de diputat al Parlament de Catalunya 2012-2015, exercint de portaveu del PSC a Interior, Energia i Cultura, presidint el Grup els darrers compassos de la legislatura 2010-2012 i presidint la Comissió d’Ensenyament i Universitats. He tornat a activitats professionals al Port de Barcelona en el camp de la Transició Energètica però el meu compromís social i cívic continua ara presentant-me com a cap de llista de UNITAT PER FLIX a les properes eleccions municipals del 26 de maig de 2019. He estat 1r. secretari de la Federació XVII del PSC-Camp de Tarragona des del 1.996 fins al 13 de juny de 2011. M’interessen els principals problemes de la humanitat: l'economia, l’emigració, les desigualtats socials, el canvi climàtic, el medi ambient, l'energia i altres temes més propers: El Camp de Tarragona i la ciutat que li dóna nom que és on resideixo des de l'any 1.970; l’ús i el present i el futur de la llengua catalana que és el principal tret que ens identifica com a nació. Per això em vaig llicenciar en filologia catalana i vaig adoptar com a compromís cívic impulsar la normalització lingüística a l'ensenyament i a la resta d’àmbits socials. Per això també he exercit com a voluntari lingüístic. He reprès els estudis de piano i canto amb la Coral de la Universitat Rovira i Virgili http://www.coralurv.net. Els assajos de cada dilluns no me'ls perdo per res del món. També faig castells amb regularitat amb la colla Xiquets de Tarragona http://www.xiquetsdetarragona.cat/. És a dir, sóc matalasser. Tres dies a la setmana faig esport i de tant en tant m'atreveixo amb la mitja marató de Tarragona http://www.atletisme.cat/classificacions/tarragona/res2011g_2.htm . Darrerament he intensificat la meva lluita ecologista i a favor de les energies renovables i estic enfrascat en diversos projectes i col.lectius: he fundat el Fòrum Ecològic @Forum_ecologic i www.forumecologic.cat i m'han proposat i he acceptat formar part del CMES http://cmescollective.org/ que per a mi és un honor Em podeu trobar a la xarxa a www.xaviersabate.cat , al facebook http://www.facebook.com/xsabateibarz i al twitter @xaviersabate
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Insensats de nosaltres

  1. UN CAMPEROL DE TARRAGONA diu:

    Sr. Xavier Sabaté, jo em sento part del mon, part d’europa des del meu catalanisme. Per a mi un andalus o un basc son tant estranys o tant familiars com un anglès o un suec. Si per a vostè es inaudit comparar la revolta generalitzada al nord d’Africa amb la caiguda del mur de Berlin, per a mi encara es més inaudit i incomprensible que la Internacional Socialista aculli encara els partits únics dels dictadors de Tunissia i d’Egipte.

    Un record i una abraçada desde les Comarques de Tarragona !!!

    VEGUERIA DE TARRAGONA AMB CAPITAL A TARRAGONA.

  2. inaudit diu:

    No crec haver dit que em sembla inaudit que es compari la caiguda del mur de Berlin amb el que està succeint aquests dies. Al contrari, crec que dic que potser la comparació es queda curta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>